GRIS: el videojoc Made in Barcelona on l’aquarel·la cobra vida

1. Once upon a time…

Enlloc d’imaginar-vos tres joves de la fraternitat Pi Kappa Alpha de la Universitat de Utah -a la que sí pertanyia un jove Nolan Bushnell- maquinant idees al garatge d’un d’ells, heu de pensar en una trobada casual en un bar del barri de Gràcia. Serendipitat nocturna.

De fet es van ajuntar el pa i la gana. D’una banda, el reconegut il·lustrador de Terrassa Conrad Roset feia temps que tenia ganes d’explorar altres àmbits creatius i portar la seva obra a d’altres formats (ja tenia en ment la idea de fer un videojoc des de feia temps) i, de l’altra, l’Adrián Cuevas i el Roger Mendoza tenien ganes de crear alguna cosa a una escala més petita a la que estaven acostumats ja que portaven anys treballant a la indústria del videojoc al més alt nivell (Ubisoft). Decidits a tirar-ho endavant, tots tres van aparcar el que estaven fent, deixant les respectives feines i concentrant tota la capacitat de treball en un únic projecte: Gris. 

Amb una demo del joc de 15 minuts sota el braç i sense cap mena d’intermediaris van decidir anar a la Gamescon, la fira més important de videojocs d’Europa que es celebra a Colònia (Alemanya). Després de 12 reunions i 4 mesos de negociacions –nobody said it was easy– finalment els fitxava Devolver Digital, un dels publishers amb més reconeixement dins de l’esfera indie del món dels videojocs (els Blackie Books del món del videojoc). 

Amb la injecció de capital naixia Nomada Studio: en Conrad al capdavant com a Director d’Art i Game Designer, el Roger com a Programador i Producer i l’Adrián com a Director Tècnic. Tot això sense haver treballat junts abans: “es com quan te’n vas a viure en parella, no saps com anirà” diu mig rient en Conrad ;-).

• 

A partir d’aquí van fitxar a la resta de l’equip que necessitaven per a poder posar-s’hi de ple (animació -dibuixar frame a frame tots els personatges- i clean-up de tots els dibuixos de l’artista-, il·lustració -el Conrad va tenir dos ajudants fantàstiques-, música) i hop! creatius i programadors van anar combinant les dinàmiques de feina fins assolir totes les fites i deadlines. Vaja, “una bogeria a nivell d’hores invertides”, segons em deien l’Adrián i el Conrad. Un equip multidisciplinar on la part artística tenia el pes més important.

Mereix una menció especial la banda sonora creada per la formació barcelonina The Berlinist que, indubtablement, ha potenciat el món oníric creat pel Conrad Roset en aquesta obra d’art visual. El fet que la protagonista del videojoc perdi la veu des del primer moment fa que el jugador s’ajudi de la melodia de corda, d’òrgan i de la meravellosa veu de la frontwoman de The Berlinist per tenir una experiència d’alt contingut emotiu. A continuació teniu l’enllaç que han penjat a Youtube amb tots els tracks de la BSO. És una (punyetera) meravella.

2. Gris. Protagonista i…¿fil narratiu?

Tot i que la protagonista de Gris us pot recordar a alguna de les muses que ha dibuixat el Conrad al llarg de la seva trajectòria professional, no fa referència a cap persona o personatge en concret. Simplement ha deixat aflorar els trets estètics que més ha treballat anteriorment.

• 

Gris és un videojoc on no hi ha lluita, la protagonista no mor… ells diuen ben clar i des del minut ‘0’ que la intenció va ser crear una experiència artística sensorial basada en l’equilibri de l’estètica i el gameplay.

El joc no compta amb un suport narratiu concret: no s’ha escrit una història detallada. Sí que s’intueixen, però, els elements d’una pèrdua d’un ésser estimat, el transcurs de les diverses etapes d’un dol… Aquestes fases van acompanyades d’un viatge cromàtic que l’usuari experimenta quan va passant les etapes. Del blanc/negre a l’acumulació de capes de colors.

Per acabar de construir aquest relat emocional, i que aquest fos coherent i el més versemblant possible, Nomada Studio va acudir a l’Héctor Fuster, dissenyador de videojocs i psicoterapeuta; amb ell van acabar de construir les seqüències del dol o la pèrdua que sembla que pateix la protagonista. El resultat final fa que cada jugador trobi el seu propi fil narratiu en base a l’imaginari creatiu proposat pel Conrad Roset.

3. Mercat dels videojocs a Catalunya

Tot i que l’escena de producció de videojocs a Catalunya sembla prometedora segons l’Informe d’Empreses de Videojocs a Catalunya 2019 publicat el passat 9 de gener per l’Institut Català de les Empreses Culturals (l’any 2018 hi havia 130 empreses o estudis de videojocs versus 74 l’any 2012), cal veure quin és el règim d’ajuts que hi ha i si les bases sobre les quals reposen són sòlides i realistes, ja que això és el que realment permetrà, sobretot als petits empreses/estudis que acaben de començar, que puguin sobreviure i consolidar-se en un mercat trepidant i molt competitiu. Time will tell…

• 

4. And the Annie goes to…

Si feu un cop d’ull al Twitter de Nomada Studio veureu que la premsa especialitzada i els gamers (que són els més exigents) han acollit amb elogis el videojoc. El reconeixement també ha arribat en forma de nominacions: han estat nominats als Annie Awards (els Òscars en el camp de l’animació) dins de la categoria de Millor Animació de Personatge (competint amb ‘Spider Man’, ‘Moss’, God of War’ i ‘Shadow of the Tomb Raider’, poca broma). El dia 2 de febrer s’entreguen els premis a Los Ángeles. Fingers crossed!

• 

Així doncs la proposta barcelonina Gris apropa el món dels videojocs a públics que potser no solen “consumir” videojocs però sí art (sigui plàstic o audiovisual). Jo quan m’hi posi probablement tardaré 12 hores en acabar-lo però estic segura que l’experiència visual valdrà la pena (si ja he plorat amb un trailer d’un minut i mig ja puc anar preparant la capsa de kleenex).

***

Us mentiria si no us digués que aquest és un dels posts que més il·lusió m’ha fet d’escriure (i de preparar) en els darrers temps. Felicitats Adri, Roger i Conrad, us mereixeu totes les bones crítiques que esteu rebent. Sou imparables!