Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

Creatius Made in Barcelona (XVIII): Silenceworks. El silenci com a motor creatiu.

Ser aliè a la pressa. No prioritzar la necessitat de demostrar i mostrar-se. Aparcar l’oportunisme. Aquests són alguns dels temes que van sortir durant l’entrevista que fa uns dies vaig fer als fundadors de Silenceworks, un estudi independent de disseny gràfic i branding amb seu a Barcelona, recentment fundat per la Claudia Burbano de Lara i en Francesc Talamino. A Silenceworks el silenci s’erigeix com a motor creatiu. Tenen veu pròpia i només cal entrar a la seva pàgina web per veure-ho. 

“Under” – Europe’s First Underwater Restaurant (via Inspiration – Silenceworks)

1. Silenceworks

El tàndem creatiu que cimenta les bases de Silenceworks va coincidir professionalment anys enrere mentre ambdós treballaven a l’agència Ogilvy. Amb una extensa i reconeguda trajectòria en el món creatiu (no sé si és més llarga la llista de clients o la dels premis i reconeixements que han obtingut -deixo que ho valoreu vosaltres mateixos-), han decidit crear un espai on compartir una determinada manera d’entendre i treballar el disseny i el branding

Francesc Talamino / Claudia Burbano de Lara, cofundadors de Silenceworks. Han treballat per a marques com: MANGO, Telefónica, Bacardi, Coca Cola, Ritz-Carlton Luxury Hotels, Apple, Converse, Johan Cruyff Foundation, Heineken Group, Random House Mondadori, Bagués-Masriera o elBulliFoundation).

1.1 La seva visió

Un dels principals objectius de Silenceworks és afegir valor i descobrir noves oportunitats per als clients. Crear marques amb valor real, que connectin amb l’usuari, que ofereixin contingut rellevant per poder acabar generant-hi vincles.

«Les marques que només pensen en vendre estan condemnades al fracàs».

Francesc Talamino, cofundador de Silenceworks

Els hi pregunto pel tipus de client ‘ideal’ (o, si més no, el client ‘desitjable’ -perfecte ja sabem que no existeix-) i la resposta ve de la mà del Francesc: “ens agrada la gent exigent, que té sensibilitat, que vol anar més enllà amb la seva marca i que no pensa a curt termini”. La Claudia afegeix: “hi ha moltes marques a les que admirem, però sobretot les que tenen un discurs, les que han sabut ser lleials a sí mateixes”.

Amb una aproximació molt humanista, Silenceworks considera (criteri que comparteixo 100%) que l’estratègia ha d’anar acompanyada d’un procés molt més profund que el purament teòric i comercial: la percepció i les emocions són elements essencials per a poder entendre un persona i també un projecte. I és que darrere d’un projecte hi ha un conjunt de persones que decideixen.

«No pots crear des de l’objectiu final, has de crear des de l’essència. Des de l’ÀNIMA del projecte»

Claudia Burbano de Lara, cofundadora de Silenceworks

1.2 Projectes

Al web de Silenceworks trobareu el seu extens portfoli. En tots els seus projectes hi ha una variable comú: la traducció intel·ligent, elegant i minuciosa que fan de la narrativa de les marques per a les que treballen. Els formats, els acabats i la diversitat de peces que executen denota una gran capacitat per trobar en cada cas el llenguatge gràfic i visual que millor s’escau. M’agradaria destacar, per la seva rellevància i per ser representatius del talent creatiu de la Claudia i el Francesc, els següents dos projectes:

MANGO: Creació del Prestige Book d’edició limitada de Mango. Un edició elegant que recull la trajectòria de les dues darrers dècades de la marca, plena de detalls que el converteixen en un llibre d’autor: per exemple, al seu interior hi ha pàgines de paper i teixit que havien aparegut a les primeres col·leccions de Mango. Una peça artística que va ser presentada a Londres, a l’Old Billingsgate Market, amb la Lizzy Jagger, filla de Mick Jagger com a padrina del llibre, acompanyada d’Isak Andic, fundador de Mango. 

BAGUÉS-MASRIERA: Estratègia i desenvolupament d’una campanya gràfica internacional per a la marca Bagués-Masriera. Una campanya elegant i valenta que es diferencia del llenguatge que habitualment utilitzen els principals agents del sector. Una aposta creativa diferencial que trenca amb els clichés emprats pels competidors.

1.3 Lab

Un dels punts forts que fa sobresortir a Silenceworks com agència creativa és la seva faceta de recerca i innovació. Si visiteu el seu apartat ‘Lab‘ veureu que han creat un projecte viu anomenat Mathereal Color la finalitat del qual és estudiar el color com a matèria i la matèria com a color i dissenyar propostes matèric-cromàtiques basades en la naturalesa i la ciència, centrades en l’experimentació en processos d’innovació, creativitat i sostenibilitat. 

L’objectiu d’aquest fascinant projecte que us convido a descobrir és poder traduir aquestes investigacions en aplicacions atractives en els camps del disseny, la moda o l’arquitectura que facin demostrable el potencial que poden arribar a tenir aquests nous materials i textures per a contribuir a un futur més sostenible.

2. El silenci com a motor creatiu

Fa poc llegia l’entrevista de Michel Le Van Quyen (neurocientífic i autor del llibre Cerebro y silencio. Las claves de la creatividad y la serenidad, Ed. Plataforma Actual, 2019) a la contra de La Vanguardia en la que feia precisament referència al silenci i als seus beneficis des de l’òptica de la neurociència. En una de les preguntes responia:

LV- ¿Cómo afecta el silencio a las neuronas? MLVQ- Hace que se reproduzcan. En un estudio publicado en el 2013 sumergieron en el silencio a ratones durante dos horas diarias y observaron cómo se creaba una cantidad mayor de células nuevas en el hipocampo. Sabemos que dos minutos de silencio bastan para disminuir la presión arterial y el ritmo cardiaco.

Sembla sorprenent, però no ens aturem a pensar en la quantitat de soroll que tenim al voltant. Bé, jo he fet l’exercici de parar-me uns minuts mentre escric aquest post i el resultat és el següent: fan obres a l’edifici del costat, sento la televisió dels avis de sota, tinc unes veïnes a dalt que ho són tot menys educades i els e-mails, com sabeu, també ens esquitxen de soroll digital. 

En un context com l’actual en el que el soroll ens envaeix tant online com offline, que hi hagi professionals que engeguin un projecte nou i aquest tingui com a fil conductor el silenci (i jo hi afegiria, la discreció) em sembla com a mínim disruptiu i mereixen total admiració. Tal com podeu deduir, Silenceworks dóna un pes especial al silenci. És precisament la llavor del seu procés creatiu. Comparteixo amb la Claudia que el fet d’estar en silenci permet que la intuïció i la raó es trobin, fent que els processos creatius tinguin significat i no estiguin buits de contingut. El “silenci creatiu” defuig les presses, la necessitat de mostrar(-se). 

«Quan el disseny i la creació provenen del silenci, poden parlar des de la VERITAT».

Claudia Burbano de Lara, cofundadora de Silenceworks

Per la seva banda el Francesc concep el silenci com un refugi on la racionalitat i les idees preconcebudes no hi tenen lloc. El soroll ens fa precipitar, el silenci, en canvi, reflexionar. I la reflexió pot aportar bones idees, idees que implementin una estratègia coherent, alineada amb la marca i per tant, eficient a llarg termini. 

«El silenci és un espai on es dóna prioritat a la intuïció i a la reflexió i on cal tornar tantes vegades com ho necessitem».

Francesc Talamino, cofundador de Silenceworks

3. El silenci com a connexió

Si entreu al perfil d’Instagram de Silenceworks veureu com estan creant un espai en el qual comparteixen projectes relacionats amb el silenci i també en el que comparteixen reflexions sobre ell, de diferents persones convidades, per a les quals el silenci forma part de les seves vides o processos creatius. 

És interessantíssim veure els significats i les implicacions que té el silenci en cadascú de nosaltres, com incideix en la nostra vida personal, professional i espiritual. I sobretot com el sentim i l’expressem de cara als altres.  

El contingut que poc a poc van teixint la Claudia i el Francesc juntament amb l’apartat d’inspiració que trobareu al web fa que, entrar a la seva plataforma sigui altament estimulant. Segons em diu la Claudia “és una manera de tornar alguna cosa a la gent que s’alinea amb la nostra manera d’entendre el disseny, la comunicació i, en definitiva, la vida. És l’ànima del projecte”.  

4. Coordenades

Si voleu conèixer el seu projecte de més a prop us deixo els links d’on els podeu trobar, però si de veritat voleu conèixer-los a ells, poseu-vos-hi en contacte. Són aire fresc per al disseny d’aquesta ciutat, així que seguiu-los de ben a prop. 

********

La cançó que acompanya el post d’avui és la primera del disc pòstum de Leonard Cohen, publicat fa pocs dies. Un disc que ha estat produït partint únicament de les veus que va deixar gravades abans de morir. Un treball que ha rebut grans reconeixments per part de la crítica a nivell internacional. Un viatge de 30 minuts a l’essència d’una de les veus més importants de la història recent de la música. El clip d’aquest single és simplement brutal. Evidentment va dedicat a vosaltres Claudia i Francesc. Espero que us agradi.

Sobre aquest vídeo, basat en l’experiència vital del propi Leonard Cohen, Daniel Askill (Film Director – Sia Collaborator) diu: “This film is a quiet, symbolic narrative that charts the letting go of ego and the trappings of fame”. (Font: Rolling Stone).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Reconeixements:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

Aquí teniu la meva quota anual de latte matcha 🍵💫 . . . . #bcnlastcall #retromebcn #ihavethisthingwithfloors #hihavidamésenllàdeltematcha #niceplace #cozyplace #beautifulfloor #agenda2020 #2020vision #barcelona
Aquesta tarda es presentava el llibre ‘Bocaccio. On passava tot’ (ed. @columnaedicions, en castellà edita @eddestino) del periodista Toni Vall. Un llibre sobre la mítica boîte barcelonina del Carrer Muntaner, 505 oberta entre 1967 i 1985. Per si no fos poc, fent-ho coincidir amb la presentació, també s’inaugurava l’exposició ‘Bocaccio, el temple de la Gauche Divine’, comissiariada per l’autor, a la Sala 4 del @palaurobertcat a la sí o sí heu d’anar👌🏼💘 (fins 12/04) ••• No sé si m’ha fet més il•lusió escoltar les historietes de la Gimpera, passar per sota de la porta original del #Bocaccio per entrar a l’expo o tenir un llibre ara mateix entre les mans que s’acaba de saltar tota la cua de lectures pendents. ••• 1️⃣ La menda fent-se la foto al mirall original dels banys de la Bocaccio (si pogués parlar 😌). 2️⃣ Fotografies de l’època (a la més gran s’aprecia la porta d’entrada modernista del local que podreu veure a l’expo -flipant, de debò!-). 3️⃣ Quina música hi sonava? Com veieu mal gust no tenien amb les seves sessions monogràfiques. 4️⃣ Detall d’un dibuix de Jaume Perich ‘Soy de la gauche diBine’. Brutal 💖
Si voleu conèixer una Barcelona que no surt a les guies turístiques feu-ho amb llibres com l’’Anecdotario de Barcelona’, un anecdotari il·lustrat a tot color que repassa la història de la ciutat a través de 30 episodis que et faran descobrir personatges tan frikis com el Nicomedes Méndez (el botxí de Barcelona); locals del Barri ‘Chino’ que tenien vida pròpia o conspiracions molt “animals” contra Franco…🐘 ••• Per inversemblants que semblin alguns dels fets, tots estan perfectament documentats (que per alguna cosa la Roser Messa és historiadora de l’Art 😉 -i caçadora de @bcnhermes-). Si us agrada la història, les curiositats i la il·lustració aquest llibre hauria d’estar a les vostres prestatgeries. ••• 📖 Anecdotario de Barcelona ✍🏻 Roser Messa (@srabsenta) ✏️ Il·lustracions de @pepbrocal 📚 Editorial @comanegra (1a edició, 2016) 🔎 #CityBooksBCN
🔺Passatge? En català? No. 🔺Passage? En francès? Tampoc. 🔺Pasaje? En castellà? No sé jo... ✔️Pasage? És clar! Segons alguna concessió que es van prendre de les regles ortogràfiques de mitjans del segle XIX + les influències francòfones 🙃 . . . . #city #lovethiscity #citylover #passage #pasagedelapaz #ciutatvella #barcelona #bcnciutat #bcn #passatgesdebarcelona #promenade #ciutat #city
This is not LA 🌴 || 👉🏻 #ThisIsNot_Bcn
A les portes del cap de setmana 💫 ||#citylover #lovethiscity
Una de les coses que més m’agrada del @betlemgastro són els plats fora de carta. I la terrasseta. I que són bona gent. I que obren l’1 de gener (a veure si us penseu que m’estic jalant això ara 😁💞✨) #LaVieEnRosé
Aprofito aquest primer diumenge de l’any per començar a compartir-vos llibres sobre 📌Barcelona. Durant els darrers 12 anys n’he anat recopilant uns quants i he pensat que potser us podria ser útil/interessant i, si més no, a mi em servirà per tenir-los sota un mateix hashtag i facilitar-me’n la recerca 😇. Per allò de començar “la cole” utilitzaré el hashtag #CityBooksBCN (feel free d’utilitzar-lo per etiquetar els vostres llibres sobre la ciutat). No em penso posar calendari, així que de tant en tant aniré publicant-los. N’hi haurà de totes les temàtiques/gèneres literaris i, espero, per a tots els gustos 💫 ••• Em vaig comprar ‘El Barcelonauta’ fa un parell d’anys a la Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern que cada any se celebra a finals de setembre/principis d’octubre al Passeig de Gràcia. Suposo que em va cridar l’atenció el títol. Aquesta novel·la juvenil se situa a la Barcelona dels anys 70 (sí, un llibre juvenil, ja veieu que començo forta 😁). L’argument gira entorn d’un noi de poble, en Quim, que viu a Barcelona i explica les peripècies que li passen a la gran ciutat al llarg d'un dia per culpa d’haver perdut la cartera que conté el bitllet de tornada a seu poble. De com vol fugir de l’entorn urbà i de com potser s’ho acaba repensant. Una petita història entranyable de diàlegs senzills que va fer guanyar al seu autor el Premi Joaquim Ruyra l’any 1976. ••• 📖 El Barcelonauta ✍🏻 Pep Albanell 📚 Editorial Laia (5a edició, 1981) 🔎 #CityBooksBCN
Bon cap de setmana i recordeu que podeu aixecar el cap de les vostres pantalles mentre camineu! 😁📲 (jo la primera 🙋🏻‍♀️) . . . . #citylover #barcelona #weekend #bcn #bcnlover #lovethiscity #promenade #discovercharmcity #buildings #modernisme #artnouveau #bluesky

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall

%d bloggers like this: