Fa dos anys vaig descobrir l’obra de la Mercè Soler a la fira Arts Libris, una fira dedicada als llibres d’artista que se celebra des de fa 10 anys pels voltants de Sant Jordi a Barcelona i a la que sempre acabes coneixent nous projectes editorials o creatius que t’enamoren a primera vista.
En el cas de l’estand de la Mercè, una guia Pantone gens habitual em va cridar l’atenció. Es tractava d’una ‘Guia de moments’ elaborada a partir dels colors d’una pantonera. Fascinada per les descripcions dels codis numèrics, me la vaig comprar i us puc assegurar que m’ha servit en moltes ocasions per a exercitar la creativitat.
La Mercè Soler és artista i enquadernadora. Va estudiar disseny d’interiors a l’Escola Massana de Barcelona, però una vegada finalitzats els estudis va decidir marxar a viure a Berlin. Pàgina en blanc i enamorament visceral cap a una ciutat a la que mai hi havia posat els peus.
Un seguit de causes-conseqüències la van portar a fer un curs d’enquadernació a Berlin, moment a partir del qual va començar a sentir, primer, curiositat per aquesta tècnica creativa, i posteriorment, la necessitat de dedicar-s’hi professionalment. Al mateix temps, i quan ja hi portava 10 anys, va decidir tornar a Barcelona i va ser llavors quan va entrar en contacte amb en Josep Cambras, un dels professionals més reconeguts del sector a qui, l’any 2001, la Generalitat de Catalunya li va atorgar el diploma de Mestre Enquadernador.
Així doncs, instal·lada a Barcelona, va començar la seva etapa com a enquadernadora-artista. Ens endinsem en el seu món creatiu?
Una de les característiques més rellevants de les seves peces és que les històries que explica es troben embolcallades per un gran ventall de materials que actuen d’intermediaris entre el concepte de l’obra i el destinatari de la mateixa: vellut, marbre, gel, paper, tela. Cadascun d’aquests materials adquireix un gran protagonisme i té un significat propi.
Els llibres de la Mercè contenen secrets, frases inacabades, diàlegs en espera, petites parcel·les vitals…
El lector passa a ser usuari de la peça i, aquesta, apel·la a una comunicació (no necessàriament lectura) basada en una experiència sensorial. Una experiència que nodreix la nostra curiositat i de la que se’n deriven diversos interrogants. Les seves obres contenen ferides, pena, alegria, tristesa… Estan vives. Provoquen i evoquen a parts iguals.
Estic segura que el filòsof i escriptor alemany Byung-Chul Han, ferm defensor de que la bellesa ha de contenir traces d’imperfeccions, apreciaria molt l’obra de la Mercè. Transcric a continuació uns petits fragments de La salvación de lo bello (en recomano moltíssim la seva lectura!) que precisament parlen de quins efectes té la bellesa perfecta, pulida versus la bellesa imperfecta.
El arte de Jeff Koons es un arte de las superficies pulidas e impecables y de efecto inmediato. No ofrece nada que interpretar, que descifrar ni que pensar. Es un arte del “me gusta”.
El mundo de lo pulido es un mundo de hedonismo, un mundo de pura positividad en el que no hay ningún dolor, ninguna herida, ninguna culpa.
De la obra de arte viene una sacudida que derrumba al espectador. Lo pulido y terso tiene una intención completamente distinta: se amolda al observador. Lo único que quiere es agradar, y no derrumbar.
(La salvación de lo bello, Byung-Chul Han)
A continuació us proposo que exploreu alguns dels llibres de la Mercè. A mi m’han fet reflexionar tots.
1. With Friends és un llibre que conté les dades que Facebook té de la Mercè. Tots tenim un fitxer amb tota la petjada digital que deixem a Facebook i que podem descarregar-nos de la mateixa plataforma. Jo ho trobo molt fort i fa esgarrifar una mica (m’agradaria veure un llibre d’un community manager que porti diverses comptes…).
2. Cosas que nunca te dije és una edició de 5 exemplars únics. Es tracta d’un llibre enquadernat hermèticament amb dos lloms. 4 peces van ser enviades a 4 ex-parelles de la Mercè als que encara tenia coses a dir. El fet d’estar segellat comportava que el destinari hagués d’escollir entre mantenir el llibre com a objecte o obrir-lo per a poder conèixer el contingut (i, d’alguna manera, sacrificar la peça). Els destinataris van ser convidats a enviar una fotografia de la peça a la seva nova localització. La 5a peça actualment està en una exposició a l’Índia. Com veieu són llibres vius, que viatgen.
3. Deutsch. Un llibre que representa els 10 anys viscuts de la Mercè a Berlin a través del pes de la seva llengua. Una peça de marbre, freda, impenetrable, silenciosa, però bella. A partir d’aquest llibre, catàrtic, va venir tota la resta.
PD: Qui hagi estudiat alemany en algun moment de la seva vida, segur que reconeix la “S” que la Mercè marca en vermell. És la ‘s’ de l’error que tothom fa a l’inici, el de la correcció, el que assenyala que no és un idioma fàcil.
Finalment comentar-vos dos projectes que il·lustren el perfil professional polièdric de la Mercè:
Foramen és llibre reversible sobre forats físics, mentals i emocionals. Els dibuixos són de la Paz Boira i els microrrelats de la Mercè. Es tracta d’una edició de 100 exemplars enumerats i signats.
Res és la peça seleccionada com a finalista als Premis Arts-FAD ’19, l’elaboració de la qual estava a condicionada a que no podia tenir “cap funció d’ús”.
Si us heu quedat amb ganes de descobrir més obres de la Mercè, entreu a la seva web i feu-hi una ullada, té peces realment precioses (l’obra ‘Peccatum’ és una altra de les seves meravelles conceptuals).
Gràcies per aquella tarda de divendres, Mercè. La cançó és per a tu.
****************
Coordenades:
She said “I’ll try to help you if I can
And after all this time, you’re still the man
We’re just books upon a shelf
Try to understand this if you can”
Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall