Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

Creatius Made in Barcelona (XVI): Mercè Soler, el llibre com a expressió artística

Fa dos anys vaig descobrir l’obra de la Mercè Soler a la fira Arts Libris, una fira dedicada als llibres d’artista que se celebra des de fa 10 anys pels voltants de Sant Jordi a Barcelona i a la que sempre acabes coneixent nous projectes editorials o creatius que t’enamoren a primera vista.

En el cas de l’estand de la Mercè, una guia Pantone gens habitual em va cridar l’atenció. Es tractava d’una ‘Guia de moments’ elaborada a partir dels colors d’una pantonera. Fascinada per les descripcions dels codis numèrics, me la vaig comprar i us puc assegurar que m’ha servit en moltes ocasions per a exercitar la creativitat.

1. Qui és la Mercè Soler

La Mercè Soler és artista i enquadernadora. Va estudiar disseny d’interiors a l’Escola Massana de Barcelona, però una vegada finalitzats els estudis va decidir marxar a viure a Berlin. Pàgina en blanc i enamorament visceral cap a una ciutat a la que mai hi havia posat els peus.

Un seguit de causes-conseqüències la van portar a fer un curs d’enquadernació a Berlin, moment a partir del qual va començar a sentir, primer, curiositat per aquesta tècnica creativa, i posteriorment, la necessitat de dedicar-s’hi professionalment. Al mateix temps, i quan ja hi portava 10 anys, va decidir tornar a Barcelona i va ser llavors quan va entrar en contacte amb en Josep Cambras, un dels professionals més reconeguts del sector a qui, l’any 2001, la Generalitat de Catalunya li va atorgar el diploma de Mestre Enquadernador.

Així doncs, instal·lada a Barcelona, va començar la seva etapa com a enquadernadora-artista. Ens endinsem en el seu món creatiu?

2. Llibres que tenen vida (pròpia)

2.1 Materials

Una de les característiques més rellevants de les seves peces és que les històries que explica es troben embolcallades per un gran ventall de materials que actuen d’intermediaris entre el concepte de l’obra i el destinatari de la mateixa: vellut, marbre, gel, paper, tela. Cadascun d’aquests materials adquireix un gran protagonisme i té un significat propi.

Els llibres de la Mercè contenen secrets, frases inacabades, diàlegs en espera, petites parcel·les vitals…

El lector passa a ser usuari de la peça i, aquesta, apel·la a una comunicació (no necessàriament lectura) basada en una experiència sensorial. Una experiència que nodreix la nostra curiositat i de la que se’n deriven diversos interrogants. Les seves obres contenen ferides, pena, alegria, tristesa… Estan vives. Provoquen i evoquen a parts iguals.

Estic segura que el filòsof i escriptor alemany Byung-Chul Han, ferm defensor de que la bellesa ha de contenir traces d’imperfeccions, apreciaria molt l’obra de la Mercè. Transcric a continuació uns petits fragments de La salvación de lo bello (en recomano moltíssim la seva lectura!) que precisament parlen de quins efectes té la bellesa perfecta, pulida versus la bellesa imperfecta.

El arte de Jeff Koons es un arte de las superficies pulidas e impecables y de efecto inmediato. No ofrece nada que interpretar, que descifrar ni que pensar. Es un arte del “me gusta”.

El mundo de lo pulido es un mundo de hedonismo, un mundo de pura positividad en el que no hay ningún dolor, ninguna herida, ninguna culpa.

De la obra de arte viene una sacudida que derrumba al espectador. Lo pulido y terso tiene una intención completamente distinta: se amolda al observador. Lo único que quiere es agradar, y no derrumbar.

(La salvación de lo bello, Byung-Chul Han)

2.1 Llibres-concepte

A continuació us proposo que exploreu alguns dels llibres de la Mercè. A mi m’han fet reflexionar tots.

1. With Friends és un llibre que conté les dades que Facebook té de la Mercè. Tots tenim un fitxer amb tota la petjada digital que deixem a Facebook i que podem descarregar-nos de la mateixa plataforma. Jo ho trobo molt fort i fa esgarrifar una mica (m’agradaria veure un llibre d’un community manager que porti diverses comptes…).

2. Cosas que nunca te dije és una edició de 5 exemplars únics. Es tracta d’un llibre enquadernat hermèticament amb dos lloms. 4 peces van ser enviades a 4 ex-parelles de la Mercè als que encara tenia coses a dir. El fet d’estar segellat comportava que el destinari hagués d’escollir entre mantenir el llibre com a objecte o obrir-lo per a poder conèixer el contingut (i, d’alguna manera, sacrificar la peça). Els destinataris van ser convidats a enviar una fotografia de la peça a la seva nova localització. La 5a peça actualment està en una exposició a l’Índia. Com veieu són llibres vius, que viatgen.

3. Deutsch. Un llibre que representa els 10 anys viscuts de la Mercè a Berlin a través del pes de la seva llengua. Una peça de marbre, freda, impenetrable, silenciosa, però bella. A partir d’aquest llibre, catàrtic, va venir tota la resta.

PD: Qui hagi estudiat alemany en algun moment de la seva vida, segur que reconeix la “S” que la Mercè marca en vermell. És la ‘s’ de l’error que tothom fa a l’inici, el de la correcció, el que assenyala que no és un idioma fàcil.

3. Darrers projectes

Finalment comentar-vos dos projectes que il·lustren el perfil professional polièdric de la Mercè:

Foramen és llibre reversible sobre forats físics, mentals i emocionals. Els dibuixos són de la Paz Boira i els microrrelats de la Mercè. Es tracta d’una edició de 100 exemplars enumerats i signats.

  • FYI >>> es presenta el proper 6 de juny a les 19:30h a la galeria Miscelanea.

Res és la peça seleccionada com a finalista als Premis Arts-FAD ’19, l’elaboració de la qual estava a condicionada a que no podia tenir “cap funció d’ús”.

Si us heu quedat amb ganes de descobrir més obres de la Mercè, entreu a la seva web i feu-hi una ullada, té peces realment precioses (l’obra ‘Peccatum’ és una altra de les seves meravelles conceptuals).

Gràcies per aquella tarda de divendres, Mercè. La cançó és per a tu.

****************

Coordenades:

  • Adreça (Estudi): Ferlandina, 34 (Raval). Barcelona (Coworking La bodega interior)
  • Telèfon: 633.43.02.04
  • Correu electrònic: info@mercesoler.com

She said “I’ll try to help you if I can
And after all this time, you’re still the man
We’re just books upon a shelf
Try to understand this if you can”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Reconeixements:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

This is not Detroit 🏭 #citylover || 👉🏻 #ThisIsNot_Bcn
• I'm looking for the magic I'm feeling for the right way out of mind Searching for the alchemy to release me from my maze • 🔮@joanaspolicewoman . Visca les petites sales de concert i la gent callada ♥️ #MWKUA
Què bonic. Què bèstia. Un disc catàrtic. @elenatonra, meravellosa, pura sensibilitat i delicadesa presentant el seu treball en solitari ‘EX:Re’. Ella plorant a la darrera cançó. El públic aplaudint de peu a la Casa Llotja de Mar. Probablement un dels millors concerts als que he anat mai a Barcelona. Gràcies @cervezasalhambra i @tmusicrepublic, crec que tot el públic ha flipat amb la vostra organització ♥️ #MWKUA ••• 🔎 Update curiositat sobre la Llotja (gràcies 😘 @xsa13 per la info): el 2 d'agost de 1708 es va interpretar la primera òpera italiana a Catalunya: ‘Il più bel nome’, del compositor venecià Antonio Caldara || Ahir al vespre el nom més bonic va ser el d’Elena ✨ ••• Romance is dead and done And it hits between the eyes on this side The grass is dead and barren And it hurts between my thighs on this side
NOU POST AL BLOG 👉🏻 @elmenjadordelabeckett || En una ciutat on el temps s’escola pels forats del dia a dia, em flipa i m’enamora a parts iguals passar estones en llocs com aquest. Aneu-hi. El temps s’atura. Promis, juré! ❤️💚 [Link • in • Bio]
L’altre dia sortint d’ @orval.barcelona vaig topar-me amb aquesta meravellosa façana-persiana-rètol: “Bodega-Xifré. Casa Fundada l’any 1947” al número 13 del carrer Wellington. Remenant per internet he trobat un post de @bcnsingular sobre el local i el seu propietari, en Toni Xifré. Us en comparteixo un fragment: ••• «Si hagués nascut en un poblet de Texas, el Toni Xifré, probablement, hauria estat sheriff. Però va néixer a Gràcia. Fill de vinaters, el seu destí estava marcat des del moment que el pare va obrir, l’agost de 1947, una bodega a l’aleshores carrer de Sicília. “Aquí hi havia de tot”, recorda. “Ara ja no queda res”. Ni tan sols la bodega, tancada quan el Toni va decidir que tocava jubilar-se. “Havíem arribat a servir 10 quilos d’anxoves cada setmana. Però les grans superfícies ens han matat”». ••• No deixem que morin els petits comerços, les petites històries. God save els sheriffs d’aquesta ciutat ♥️ #OldInTownBcn
NEW IN TOWN 👉🏻 @orval.barcelona • Estreno temporada d’iced latte a Orval: #whereplantsmeetcoffee 🌿☕️ • Enhorabona @lucialucelucira & equip: ‘picar pedra’ ha valgut la pena, l’espai és fantàstic, wish u all the best 💚• [us deixo més raconets a stories]
Mirant amunt un dia m’estamparé contra alguna farola d’aquesta ciutat. O això o bé se m’allargarà el coll com a una🦒 (sé que no sóc l’única 😌) @instapoblenou ✨
Algú més s’ha aixecat amb ganes de fer reviure alguns edificis que hi ha xapats a la ciutat? 💁🏻‍♀️ ✨#oldintownbcn ✨
Mentre s’acaba de definir quin color polític va agafant aquesta ciutat jo estic en bucle amb les cançons de @stillcorners que han sonat aquest vespre a l’Antiga Fàbrica Damm. Quina meravella, quins audiovisuals ❤️: ens ha fet recórrer mar 🌊, cel 🌌, terra 🌍 i espai 🚀 #MWKUA

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall

%d bloggers like this: