Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

Creatius Made in Barcelona (XVII): Andrea Viêntëc, turbants i experiments al Passatge de Sert

Si alguna cosa m’agrada són els complements. Més que les peces de roba. I sí aquests estan fets a Barcelona, us podeu imaginar que conèixer una nova marca que no tenia “localitzada” em provoca certes pessigolles d’entusiasme.

A l’Andrea i la seva meravellosa marca Andrea Viêntëc les vaig conèixer a un dels markets que organitza cada cert temps l’Hotel Brumell -Poble Sec- (un dels meus preferits tant per les marques que hi seleccionen com per l’entorn/espai en què té lloc).

Vaig tenir una mena d’enamorament amb el que acabava de trobar: turbants! (o potser em van trobar ells a mi :-). De sempre m’han fascinat els barrets, les boines, les cintes… i tot el que sigui portar un complement.

El cas és que l’Andrea, mentre m’anava emprovant no sé quants models que va deixar sobre el mostrador, em va explicar que obriria el seu propi atélier a Barcelona, i no a qualsevol lloc, sinó al Passatge de Sert, a la vora de Nomad Coffee… Però abans d’entrar a tafanejar al seu taller-botiga millor que us la presenti.

1. Andrea Viêntëc

L’Andrea va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona però també es va anar formant a través de diferents monogràfics de patronatge i estampació textil a la BAU, a l’ICM o a la Central St. Martins de Londres. El que està clar és que sempre li havia interessat treballar amb teixits. Art i moda l’han acompanyat durant tota la seva trajectòria professional.

«No em volia casar ni amb l’art ni amb la moda. Intentava que es comuniquessin i això ho vaig tenir clar des del principi».

Andrea Viêntëc

Si bé estava interessada en el món de la barreteria, acabar dedicant-s’hi va ser merament accidental. Vaja, allò que una amiga et diu “me’n vaig a la St. Martins de Londres” i tu vas i l’acompanyes i hi fas un curs de barreteria. Gens reflexionat. I el que comença com una aventura decideixes que t’agrada tant com per dedicar-t’hi amb totes les teves energies. I de tot plegat sorgeix Andrea Viêntëc: Turbants and other experiments. No pot sonar millor.

2. La cosa va de turbants…

L’Andrea dissenya aquests meravellosos accessoris artesans i ho fa per a un públic majoritàriament femení.

Em deia que no hi ha un perfil únic, ni per edat, ni per nacionalitat. Ella mateixa se sorprèn de la tipologia de dones que acaben comprant una de les seves peces. Sí que em comentava, però, que hi ha un tret comú entre elles: la sensibilitat cap a l’indumentària. Si la visiteu a l’atélier veureu que totes les peces tenen personalitat pròpia. Estan dissenyades per a que les portin diferents estils de dona.

Si mirem la definició de turbant veurem que la seva etimologia ens porta a terres exòtiques; ens fa viatjar al Pròxim Orient i a tot el seu imaginari.

turbant

[1653; de l’it. turbante, o el fr. turban, íd., i aquest, del turc tülbant o tülbent, íd., procedent del persa dulband, comp. potser de l’arrel indoeur. del- ‘tallar, partir’ i de l’irànic band ‘lligam’]

m 
INDUM  1 Lligadura masculina, pròpia de la zona musulmana de l’Àfrica, d’alguns països del Pròxim Orient i l’Índia, consistent en un casquet que porta enrotllada tot al voltant, fent unes quantes voltes, una llarga faixa de tela o seda. 

2 Lligadura femenina de teixit flexible –seda, vellut o fibra–, cosida de manera que s’ajusti al cap imitant el turbant oriental.

Amb la seva habilitat i talent l’Andrea ha transformat una peça exòtica en un peça portable, urbanita i molt elegant. S’adapta a tots els gustos, colors i tipologies de clientes. Té un ull clínic per a saber quin és el que millor et quedarà.

Des de models trençats més discrets a turbants més complets. Colors de totes les gammes (molt remarcable el preciós mostassa marca de la casa). Les teles són el plat fort: a més de ser molt originals (escollir-les és tot un ritual) i de gran qualitat les combina d’una manera totalment harmònica: seda, cotó… Infinites possibilitats.

3. …and other experiments

Experimentar no és una assignatura pendent per a l’Andrea, més aviat forma part de la seva manera de crear i d’entendre el seu producte. Començar amb un llenç en blanc és un exercici habitual per a ella.

La seva darrera aventura ha estat elaborar els seus propis tints a base de flors, fins i tot el fixador que ha utilitzat per a que es mantingui el pigment és natural. Unes flors que ha recol·lectat ella mateixa per la zona de Teià.

És una línia experimental que ha vingut per a quedar-se. N’estic convençuda. Són peces amb un gran valor afegit: temps, esforç i respecte pel medi ambient. I tenen un punt neo-romàntic que m’encanta (bé, com tot el que fa…què us he de dir).

[Bonus Track]: Curiositats del Passatge de Sert

No puc acabar aquest post sense compartir un parell de coses que m’han semblat casualitats d’aquelles boniques. La primera és que el barri de Sant Pere (que és on s’ubica l’atélier de l’Andrea) es coneixia com l’eixample del tèxtil per la presència, a partir de l’any 1730, de les primeres fàbriques d’indianes. I la segona és saber que el que dóna nom al passatge és la important fàbrica de tapissos i catifes propietat de la família Sert que hi va haver ubicada allí fins l’any 1877 (després es van traslladar a la Sagrera i posteriorment fora de Barcelona). Sembla que l’Andrea s’ha instal·lat en un lloc on fa dos segles hi van haver telers manuals. Com veieu tot encaixa ;-).

*****************

Coordenades:

  • Adreça: Passatge de Sert, 15
  • Horaris: De dilluns a divendres de 10:00h a 16:00h

La cançó que acompanya el post és d’una de les cantants més de moda a França ara mateix, la Clara Luciani (a qui, btw, li quedaria genial un turbant de l’Andrea). La cançó es titula ‘Fleurs’ i va dedicada a tu, Andrea i a la nova col·lecció de turbants amb tintat natural de flors. Els que fas és una meravella.

Quand je suis coincée 
Dans un corps trop étroit 
Que je sens l’univers 
Se refermer sur moi
Je pense aux fleurs 
Qui sont parfaites 
Qui n’ont pas d’autre rôle que de l’être 
Je pense aux fleurs 
Et c’est bête 
Mais j’envie leur beauté muette

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Reconeixements:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

«Potser, després de tot això, serà una obligació moral celebrar #Barcelona amb una cosa que fos tan inútil com viure, respirar, estimar-nos». • #JaumePlensa ♥️ [Llegir les entrevistes de Plensa sempre és un plaer, però llegir-lo ara és balsàmic] Us deixo a la bio l’enllaç directe de La Contra d’ahir de @elperiodico_cat ✨
Ja fa dies que no penjava cap proposta vinculada a #CityBooksBCN. Per reprendre-ho, he triat un dels meus llibres preferits: ‘Barcelona, ciutat de cafès’. M’ha fet pensar en la primera cafeteria a la que aniré quan tot això hagi passat (no és cap secret que serà el @barcugat -l’staff un amor, Quim i Joan 😘 i l’espai de peli ✨-). ••• Les 286 pàgines d’aquest fantàstic de llibre escrit pel periodista i escriptor Paco Villar reflecteixen l’explosió creativa i vital de finals de segle XIX i principis del XX, un període on la transformació urbanística de la ciutat va anar acompanyada de múltiples canvis arquitectònics. El que més em fascina, però, són els cafès modernistes que van florir. Veritables joies que ja no existeixen (busqueu imatges a google del Café Novedades, Gran Café Colón, Bar Torino, Maison Dorée o Bar La Lune i veureu les meravelles que hem perdut...). ••• 🙋🏻‍♀️Va, dieu-me, quina serà la primera cafeteria a la que acudireu post-confinament? #queremossaber (i fer llistat) 😌 Abraçada gegant a tothom. Cuideu-vos, cuidem-nos ♥️ ••• 📖 Barcelona, ciutat de cafès ✍🏻 Paco Villar 📚 @vienaedicions 🔎 #CityBooksBCN . . . . #city #citybooks #citylover #lovethiscity #llibresdebarcelona #llibresobrebarcelona #bcnllibres #bcnbooks #books #barcelonabooks #barcelonabook #barcelona #bcn #bcnliteratura #llibresbcn #reading #bcnciutat #ciutat #BarcelonaCiutatDeCafès #coffee #cafeteria
Cuideu-vos molt i de tant en tant apagueu el mòbil (i engegueu tots els challenges a fer punyetes) 🐚✨ . . . #home #painting #primavera #spring #casa #colours #petitcoin #haiku #busonhaiku
«Según la poética formulación de Walter Benjamin, el aburrimiento es “el pájaro de ensueño que incuba el huevo de la experiencia”. Dicho de otra manera: también puede ser una espera temporal que desencadene nuestras mejores fuerzas». [📖 El tiempo regalado, Andrea Köhler] ••• Avorrir-nos i mirar el sostre de casa també hauria d’estar entre els nostres plans ✨ #staythefuckhome . . . #barcelona #casa #calm #thinking #walterbenjamin #reading #time #ElTiempoRegalado
Crec que després de tot això conjugarem més els verbs en plural que en singular ✨ Cuidem-nos 💖 #whatscomingnext #humancity
És la casa de color verd més bonica que he vist mai? Ho és 💚✨ #SantAndreu . . . . #citylover #lovethiscity #barcelona #bcn #ciutat #buildings #modernisme #artnouveau #edificimodernista #beauty #mytinyatlas #green #greenhouse #instadaily #beauty #streets #carrersdebarcelona #carrers
Sona Doris Day al @cafedelapedrera i fa un dia fantàstic per a reivindicar-nos. Feliç dia a totes les dones meravelloses que m’envolten. Gràcies per ser inspiració, refugi, llum 💜✨
«Se ha configurado una nueva estética que se presenta altamente importada, una calle con unos rótulos y unos escaparates que parecen formar parte del decorado de una película más bien que de un sitio en el que vive y muere gente real. Estas máscaras evidencian en lo que se ha convertido la calle: una representación de una fantasía, una simulación de la modernidad, una pantomima existencial que reafirma unas identidades que no están arraigadas más que de consumismo irreverente». ••• Pol Rodellar ens ofereix amb ‘Carrer Parlament’ una mirada crítica i autoparòdica del Carrer Parlament i, més extensivament, de la ciutat de Barcelona. Riure, riureu. Pensar, pensareu. Qui no ha quedat a fer un vermut durants aquests darrers anys per la zona del Carrer Parlament? Tots hem vist com aquest carrer i zona mutaven, com es gentrificava, com augmentaven els preus dels lloguers, com també locals moderns han obert i han tancat (Tarannà, Chirusa -a Viladomat-). Un carrer digne d’estudi econòmic i antropològic. El text i les iròniques il·lustracions de la Cristina Daura ens porten a reflexionar sobre la ciutat i la seva pèrdua galopant d’autenticitat. Es llegeix molt ràpid: més o menys el que tarda un hipster-hater en prendre un vermut i jalar una torrada d’alvocat. Bon cap de setmana! ✨ ••• 📖 Carrer Parlament. ¿Quien querría un futuro pudiendo beber vermut? ✍🏻 Pol Rodellar (@mujeresmujeres) i il·lustracions de Cristina Daura (@cdaura) 📚 @temasdehoy 🔎 #CityBooksBCN . . . . #city #citybooks #citylover #lovethiscity #llibresdebarcelona #llibresobrebarcelona #bcnllibres #bcnbooks #books #barcelonabooks #barcelonabook #barcelona #bcn #bcnliteratura #llibresbcn #reading #bcnciutat #ciutat #vermut #carrerparlament
💔💔💔 @thisispolica #MWKUA

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall

%d bloggers like this: