Creatius Made in Barcelona (XVII): Andrea Viêntëc, turbants i experiments al Passatge de Sert

Si alguna cosa m’agrada són els complements. Més que les peces de roba. I sí aquests estan fets a Barcelona, us podeu imaginar que conèixer una nova marca que no tenia “localitzada” em provoca certes pessigolles d’entusiasme.

A l’Andrea i la seva meravellosa marca Andrea Viêntëc les vaig conèixer a un dels markets que organitza cada cert temps l’Hotel Brumell -Poble Sec- (un dels meus preferits tant per les marques que hi seleccionen com per l’entorn/espai en què té lloc).

Vaig tenir una mena d’enamorament amb el que acabava de trobar: turbants! (o potser em van trobar ells a mi :-). De sempre m’han fascinat els barrets, les boines, les cintes… i tot el que sigui portar un complement.

El cas és que l’Andrea, mentre m’anava emprovant no sé quants models que va deixar sobre el mostrador, em va explicar que obriria el seu propi atélier a Barcelona, i no a qualsevol lloc, sinó al Passatge de Sert, a la vora de Nomad Coffee… Però abans d’entrar a tafanejar al seu taller-botiga millor que us la presenti.

1. Andrea Viêntëc

L’Andrea va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona però també es va anar formant a través de diferents monogràfics de patronatge i estampació textil a la BAU, a l’ICM o a la Central St. Martins de Londres. El que està clar és que sempre li havia interessat treballar amb teixits. Art i moda l’han acompanyat durant tota la seva trajectòria professional.

«No em volia casar ni amb l’art ni amb la moda. Intentava que es comuniquessin i això ho vaig tenir clar des del principi».

Andrea Viêntëc

Si bé estava interessada en el món de la barreteria, acabar dedicant-s’hi va ser merament accidental. Vaja, allò que una amiga et diu “me’n vaig a la St. Martins de Londres” i tu vas i l’acompanyes i hi fas un curs de barreteria. Gens reflexionat. I el que comença com una aventura decideixes que t’agrada tant com per dedicar-t’hi amb totes les teves energies. I de tot plegat sorgeix Andrea Viêntëc: Turbants and other experiments. No pot sonar millor.

2. La cosa va de turbants…

L’Andrea dissenya aquests meravellosos accessoris artesans i ho fa per a un públic majoritàriament femení.

Em deia que no hi ha un perfil únic, ni per edat, ni per nacionalitat. Ella mateixa se sorprèn de la tipologia de dones que acaben comprant una de les seves peces. Sí que em comentava, però, que hi ha un tret comú entre elles: la sensibilitat cap a l’indumentària. Si la visiteu a l’atélier veureu que totes les peces tenen personalitat pròpia. Estan dissenyades per a que les portin diferents estils de dona.

Si mirem la definició de turbant veurem que la seva etimologia ens porta a terres exòtiques; ens fa viatjar al Pròxim Orient i a tot el seu imaginari.

turbant

[1653; de l’it. turbante, o el fr. turban, íd., i aquest, del turc tülbant o tülbent, íd., procedent del persa dulband, comp. potser de l’arrel indoeur. del- ‘tallar, partir’ i de l’irànic band ‘lligam’]

m 
INDUM  1 Lligadura masculina, pròpia de la zona musulmana de l’Àfrica, d’alguns països del Pròxim Orient i l’Índia, consistent en un casquet que porta enrotllada tot al voltant, fent unes quantes voltes, una llarga faixa de tela o seda. 

2 Lligadura femenina de teixit flexible –seda, vellut o fibra–, cosida de manera que s’ajusti al cap imitant el turbant oriental.

Amb la seva habilitat i talent l’Andrea ha transformat una peça exòtica en un peça portable, urbanita i molt elegant. S’adapta a tots els gustos, colors i tipologies de clientes. Té un ull clínic per a saber quin és el que millor et quedarà.

Des de models trençats més discrets a turbants més complets. Colors de totes les gammes (molt remarcable el preciós mostassa marca de la casa). Les teles són el plat fort: a més de ser molt originals (escollir-les és tot un ritual) i de gran qualitat les combina d’una manera totalment harmònica: seda, cotó… Infinites possibilitats.

3. …and other experiments

Experimentar no és una assignatura pendent per a l’Andrea, més aviat forma part de la seva manera de crear i d’entendre el seu producte. Començar amb un llenç en blanc és un exercici habitual per a ella.

La seva darrera aventura ha estat elaborar els seus propis tints a base de flors, fins i tot el fixador que ha utilitzat per a que es mantingui el pigment és natural. Unes flors que ha recol·lectat ella mateixa per la zona de Teià.

És una línia experimental que ha vingut per a quedar-se. N’estic convençuda. Són peces amb un gran valor afegit: temps, esforç i respecte pel medi ambient. I tenen un punt neo-romàntic que m’encanta (bé, com tot el que fa…què us he de dir).

[Bonus Track]: Curiositats del Passatge de Sert

No puc acabar aquest post sense compartir un parell de coses que m’han semblat casualitats d’aquelles boniques. La primera és que el barri de Sant Pere (que és on s’ubica l’atélier de l’Andrea) es coneixia com l’eixample del tèxtil per la presència, a partir de l’any 1730, de les primeres fàbriques d’indianes. I la segona és saber que el que dóna nom al passatge és la important fàbrica de tapissos i catifes propietat de la família Sert que hi va haver ubicada allí fins l’any 1877 (després es van traslladar a la Sagrera i posteriorment fora de Barcelona). Sembla que l’Andrea s’ha instal·lat en un lloc on fa dos segles hi van haver telers manuals. Com veieu tot encaixa ;-).

*****************

Coordenades:

• Adreça: Passatge de Sert, 15
• Horaris: De dilluns a divendres de 10:00h a 16:00h

La cançó que acompanya el post és d’una de les cantants més de moda a França ara mateix, la Clara Luciani (a qui, btw, li quedaria genial un turbant de l’Andrea). La cançó es titula ‘Fleurs’ i va dedicada a tu, Andrea i a la nova col·lecció de turbants amb tintat natural de flors. Els que fas és una meravella.