Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

El Menjador de la Beckett: perdre la noció del temps encara és possible.

“El Menjador de la Beckett es mereix un post”. Això és el que vaig pensar el dissabte passat quan m’hi vaig acabar passant gairebé tres hores. S’ho mereix com a espai, com a proposta. Per ser un lloc on perds la noció del temps. Per tenir un finestrals que podrien ser protagonistes d’un quadre de Hooper. Per tenir una combinació cromàtica que enganxa. Per tenir un servei que somriu i atén sense presses. El tenia pendent de feia molt de temps. MASSA.

El terra hidràulic és una veritable meravella

L’any 2016 vaig visitar la Sala Beckett en el marc del Festival OpenHouse però el menjador encara no estava obert: aquelles portes verdes on posava “Secretaria” prometien molt ;-). Tinc debilitat per les sales antigues, pels sostres alts. I és clar, aquest espai no decepciona.

Els arquitectes Flores & Prats van ser els encarregats de fer del vell edifici de la Cooperativa Pau i Justícia la nova seu de la Sala Beckett. La idea de “respecte i continuïtat en el temps” va ser un dels pilars del projecte. Per aquest projecte, entre d’altres reconeixements, l’estudi Flores & Prats va rebre l’any 2016 el Premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura ja que segons el mateix jurat “és un cant a l’ofici exercit amb una cura gairebé artesanal, ben pròpia d’un obrador”.

Però a més d’admirar-ne l’espai, la proposta culinària de El Menjador de la Beckett és molt completa i per llepar-se’n els dits.

Compta amb un ampli ventall de platets per picar (bunyols, braves, croquetes, pimientos del padrón, taules d’embotits/de formatges…), plats (ous estrellats -arriben a tenir-ne fins a tres tipus diferents-, tataki de secret ibèric, raviolis frescs, wok de verdures…), amanides (verda, de ventresca, Nikkei, carpaccio de carbassó…), plats del dia (els posen a una pissarra i van variant), entrepans (tenen tres molletes diferents que no penso deixar escapar la propera vegada que hi posi els peus) i burgers (només pels noms donen ganes de tastar-les totes: Beckettal, Cabrona, Platea i Poblenou). Nyam.

Per als que us mola anar tastant menús per la ciutat heu de saber que El Menjador de la Becket té un menú diari de 12,75 euros (16 euros els dissabtes) molt complet. També podeu demanar només mig menú si no teniu excessiva gana.

El Menjador de la Becket és un lloc ideal per a esmorzar tranquil·lament, per fer el vermut els caps de setmana, per quedar a dinar o fer el cafè si esteu per la zona del Poblenou, per fer una copa abans o després d’anar a veure algun espectacle, o simplement per passar-hi una estona tranquil·la llegint, escrivint o mirant les musaranyes (que va ser una mica el que vaig fer jo).

El servei és súper agradable, us farà sentir com si estiguéssiu al menjador de casa vostra. Aneu-hi! Perdre la noció del temps encara és possible gràcies a llocs com aquests.

Mai m’havia aturat a pensar com de bé combinen el verd i el vermell.

*****************

Coordenades:

  • Adreça: C/ Pere IV, 228-232
  • Telèfon: 935 99 17 94
  • Horaris: Dilluns de 9:00h a 17:00h // Dimarts a dijous de 9:00h a 0:30h // Divendres de 9:00h a 1:00h // Dissabte de 12:00h a 1:00h // Diumenge de 12:00h a 18:30h

La cançó que acompanya el post és del nou disc de Rhye, un cantant que també em fan perdre la noció del temps.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Reconeixements:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

Què bonic. Què bèstia. Un disc catàrtic. @elenatonra, meravellosa, pura sensibilitat i delicadesa presentant el seu treball en solitari ‘EX:Re’. Ella plorant a la darrera cançó. El públic aplaudint de peu a la Casa Llotja de Mar. Probablement un dels millors concerts als que he anat mai a Barcelona. Gràcies @cervezasalhambra i @tmusicrepublic, crec que tot el públic ha flipat amb la vostra organització ♥️ #MWKUA ••• 🔎 Update curiositat sobre la Llotja (gràcies 😘 @xsa13 per la info): el 2 d'agost de 1708 es va interpretar la primera òpera italiana a Catalunya: ‘Il più bel nome’, del compositor venecià Antonio Caldara || Ahir al vespre el nom més bonic va ser el d’Elena ✨ ••• Romance is dead and done And it hits between the eyes on this side The grass is dead and barren And it hurts between my thighs on this side
NOU POST AL BLOG 👉🏻 @elmenjadordelabeckett || En una ciutat on el temps s’escola pels forats del dia a dia, em flipa i m’enamora a parts iguals passar estones en llocs com aquest. Aneu-hi. El temps s’atura. Promis, juré! ❤️💚 [Link • in • Bio]
L’altre dia sortint d’ @orval.barcelona vaig topar-me amb aquesta meravellosa façana-persiana-rètol: “Bodega-Xifré. Casa Fundada l’any 1947” al número 13 del carrer Wellington. Remenant per internet he trobat un post de @bcnsingular sobre el local i el seu propietari, en Toni Xifré. Us en comparteixo un fragment: ••• «Si hagués nascut en un poblet de Texas, el Toni Xifré, probablement, hauria estat sheriff. Però va néixer a Gràcia. Fill de vinaters, el seu destí estava marcat des del moment que el pare va obrir, l’agost de 1947, una bodega a l’aleshores carrer de Sicília. “Aquí hi havia de tot”, recorda. “Ara ja no queda res”. Ni tan sols la bodega, tancada quan el Toni va decidir que tocava jubilar-se. “Havíem arribat a servir 10 quilos d’anxoves cada setmana. Però les grans superfícies ens han matat”». ••• No deixem que morin els petits comerços, les petites històries. God save els sheriffs d’aquesta ciutat ♥️ #OldInTownBcn
NEW IN TOWN 👉🏻 @orval.barcelona • Estreno temporada d’iced latte a Orval: #whereplantsmeetcoffee 🌿☕️ • Enhorabona @lucialucelucira & equip: ‘picar pedra’ ha valgut la pena, l’espai és fantàstic, wish u all the best 💚• [us deixo més raconets a stories]
Mirant amunt un dia m’estamparé contra alguna farola d’aquesta ciutat. O això o bé se m’allargarà el coll com a una🦒 (sé que no sóc l’única 😌) @instapoblenou ✨
Algú més s’ha aixecat amb ganes de fer reviure alguns edificis que hi ha xapats a la ciutat? 💁🏻‍♀️ ✨#oldintownbcn ✨
Mentre s’acaba de definir quin color polític va agafant aquesta ciutat jo estic en bucle amb les cançons de @stillcorners que han sonat aquest vespre a l’Antiga Fàbrica Damm. Quina meravella, quins audiovisuals ❤️: ens ha fet recórrer mar 🌊, cel 🌌, terra 🌍 i espai 🚀 #MWKUA
Del cel a la lluna 🚀✨ @caelumbcn
NOU POST AL BLOG 👉🏻 @merce_soler_paper 📖 ••• Fa dos anys vaig descobrir l’obra de la Mercè Soler a la fira @artslibris, una fira dedicada als llibres d’artista que se celebra des de fa 10 anys pels voltants de Sant Jordi a Barcelona i a la que sempre acabes coneixent nous projectes editorials o creatius que t’enamoren a primera vista. Fa un parell de setmanes la vaig entrevistar i el resultat el teniu al link de la bio. Espero que us agradi! 💖

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall

%d bloggers like this: