48H OPEN HOUSE 2016: Casa Sayrach (Eixample) + Sala Beckett (Poblenou)
Aquest any el Festival 48h Open House Barcelona m’ha permès conèixer de prop vàries cases interessants: la Casa Golferichs, la Casa Sayrach, la Casa Nau, la Sala Beckett i la Casa de la Seda. D’aquestes en destacaré dues, la Casa Sayrach i la Sala Beckett: espais que res tenen a veure ni a nivell arquitectònic ni d’ús.
********************************
CASA SAYRACH (Eixample)
Si li tinc especial afecte a aquesta casa és perquè durant aquesta edició de l’Open House hi he fet de voluntària. Ubicada a Diagonal amb Enric Granados, aquesta casa ha estat la més visitada d’aquesta edició (link notícia La Vanguardia). Al voltant de 2.000 persones han accedit a Casa Sayrach i Casa Montserrat, dues cases que mantenen l’ús original com a edifici d’habitatges particulars.
Aquest edifici de reminiscències gaudinianes (finestres, façana amb lleugera forma d’ona i coronament de l’edifici) pertany a l’època modernista tardana (l’any 1918 finalitzà l’obra), moment en què la majoria d’arquitectes ja havia abandonat aquella estètica. De l’edifici hi ha uns quants elements que destaquen: la porta principal de l’avinguda Diagonal, coronada per una tribuna tancada per columnes esveltes, que formen una espècie de galeria al pis principal; el vestíbul (que comunica amb el pati interior d’illa), l’escala (treballada en detall amb una decoració extraordinària) i l’ascensor que et transporta a èpoques passades.
Casa Montserrat
El recorregut Open House incloïa la visita al vestíbul de la Casa Montserrat, l’entrada de la qual es troba al Carrer Enric Granados. Diria que és un dels sostres modernistes més decorats de l’Eixample (bé, la Casa Comalat deixa-la estar, també).
Ric en ornaments, el visitant no pot sinó quedar-se embadalit. Edificada l’any 1926, és considerada com una obra d’estil eclèctic. Aquesta casa fou projectada per Manuel Sayrach per a la seva dona Montserrat Xiprer. De fet la lletra “M” inicial d’ella, però també d’ell, apareix referenciada en nombroses ocasions. En un parell d’elles entremig de les dues “M” hi ha una estrella de mar de 5 punxes: representa els 5 fills que van tenir.
No vull acabar aquesta primera part sense agraïr al Sr. Sayrach haver-nos ajudat en tot moment, sempre amb un somriure als llavis i amb paraules plenes d’amabilitat i d’entusiasme. MIL GRÀCIES. Vostè va ser el millor voluntari, sense dubte ;-).
SALA BECKETT
La segona de les visites sobre la que us vull parlar és la nova Sala Beckett, recentment inaugurada al Poblenou.
Aquest espai de creació i experimentació teatral ocupa l’antiga Cooperativa Paz y Justicia que, tot i l’estètica industrial, mantenia molts elements decoratius que s’han recuperat i recol·locat en el nou projecte. A la planta baixa trobem els espais públics del nou programa que integren el nou edifici amb el teixit del barri, mentre que a les plantes superiors s’ubiquen les aules de formació i creació.
Calia que la nova sala estigués a l’alçada d’un dels referents de la dramatúrgia contemporània a Barcelona amb projecció internacional (de fet és una de les anomenades “Fàbriques de Creació de l’Ajuntament de Barcelona“). Durant més de vint anys la Sala Beckett no només ha projectat joves artistes o directors sinó que ha desenvolupat tota una sèrie d’activitats lligades a la formació, l’experimentació teatral, el pensament i el debat.
La visita va ser conduïda pels arquitectes de l’estudi d’arquitectura Flores i Prats (Ricardo Flores i Eva Prats). L’Eva ens va anar explicant durant més de 45 minuts quin va ser el tarannà a l’hora de decidir perquè procedien d’una o altra manera a l’hora d’executar el projecte. Si observeu bé les fotografies veureu com el resultat final inclou l’impremta del passat: la idea de “respecte i continuïtat en el temps” va ser un dels pilars del projecte.
Així, tots els elements d’artesania antics que han pogut ser restaurats s’han reincorporat amb total normalitat a l’edifici (sòls hidràulics, motllures de fusta, mosaics a les parets…). De fet encaixen a la perfecció. Sembla que tota la vida hi hagi hagut la Sala Beckett al Poblenou i que tot està on ha d’estar (la realitat, corroborada per alguns veïns del Poblenou que van venir a la visita, és que “tot estava diferent” :-): sembla que aquests arquitectes tenen una vareta màgica).
Si voleu conèixer en més detall el procés creatiu dels arquitectes, a continuació us deixo l’enllaç de l’entrevista detallada que la meva amiga Gabriela del blog Barcelonogy va publicar fa un parell d’anys en relació amb aquest projecte. Feu-hi una ullada és súper interessant!: http://barcelonogy.com/the-new-sala-beckett-by-floresprats/
************************************
La cançó de la setmana és una versió de la cançó “Qué bonita es Barcelona” de Jorge Sepúlveda interpretada pel cantautor grec Giorgis i el grup Las Divinas ara fa un any i escaig.
Ais què n’ets de bonica, Barcelona… (ei, ser “ñoño” a la tardor entra dins del protocol de la tardor així que res de criticar).
Afarteu-vos de panellets, moniatos i castanyes. El to, com veieu, és imperatiu ;-)… La propera setmana ja ho cremarem d’alguna manera o altra.
^*__*^
3 comments on “48H OPEN HOUSE 2016: Casa Sayrach (Eixample) + Sala Beckett (Poblenou)”
Deixa un comentari
Bcn Last Call és membre de:
Reconeixements:
Bcn Last Call 
L’any que a veure si vaig a la Casa Becket. La Casa Sayrach, una meravella.
I tanttttt! Una abraçada Jordi!!!?
Retroenllaç: Casa Sayrach, un tesoro en la Diagonal – Instants Barna