Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

48H OPEN HOUSE 2016: Casa Sayrach (Eixample) + Sala Beckett (Poblenou)

Aquest any el Festival 48h Open House Barcelona m’ha permès conèixer de prop vàries cases interessants: la Casa Golferichs, la Casa Sayrach, la Casa Nau, la Sala Beckett i la Casa de la Seda. D’aquestes en destacaré dues, la Casa Sayrach i la Sala Beckett: espais que res tenen a veure ni a nivell arquitectònic ni d’ús.

********************************

CASA SAYRACH (Eixample)

Si li tinc especial afecte a aquesta casa és perquè durant aquesta edició de l’Open House hi he fet de voluntària. Ubicada a Diagonal amb Enric Granados, aquesta casa ha estat la més visitada d’aquesta edició (link notícia La Vanguardia). Al voltant de 2.000 persones han accedit a Casa Sayrach i Casa Montserrat, dues cases que mantenen l’ús original com a edifici d’habitatges particulars.

Aquest edifici de reminiscències gaudinianes (finestres, façana amb lleugera forma d’ona i coronament de l’edifici) pertany a l’època modernista tardana (l’any 1918 finalitzà l’obra), moment en què la majoria d’arquitectes ja havia abandonat aquella estètica. De l’edifici hi ha uns quants elements que destaquen: la porta principal de l’avinguda Diagonal, coronada per una tribuna tancada per columnes esveltes, que formen una espècie de galeria al pis principal; el vestíbul (que comunica amb el pati interior d’illa), l’escala (treballada en detall amb una decoració extraordinària) i l’ascensor que et transporta a èpoques passades.

Casa Montserrat

El recorregut Open House incloïa la visita al vestíbul de la Casa Montserrat, l’entrada de la qual es troba al Carrer Enric Granados. Diria que és un dels sostres modernistes més decorats de l’Eixample (bé, la Casa Comalat deixa-la estar, també).

Ric en ornaments, el visitant no pot sinó quedar-se embadalit. Edificada l’any 1926, és considerada com una obra d’estil eclèctic. Aquesta casa fou projectada per Manuel Sayrach per a la seva dona Montserrat Xiprer. De fet la lletra “M” inicial d’ella, però també d’ell, apareix referenciada en nombroses ocasions. En un parell d’elles entremig de les dues “M” hi ha una estrella de mar de 5 punxes: representa els 5 fills que van tenir.

No vull acabar aquesta primera part sense agraïr al Sr. Sayrach haver-nos ajudat en tot moment, sempre amb un somriure als llavis i amb paraules plenes d’amabilitat i d’entusiasme. MIL GRÀCIES. Vostè va ser el millor voluntari, sense dubte ;-).

 

SALA BECKETT

La segona de les visites sobre la que us vull parlar és la nova Sala Beckett, recentment inaugurada al Poblenou.

Aquest espai de creació i experimentació teatral ocupa l’antiga Cooperativa Paz y Justicia que, tot i l’estètica industrial, mantenia molts elements decoratius que s’han recuperat i recol·locat en el nou projecte. A la planta baixa trobem els espais públics del nou programa que integren el nou edifici amb el teixit del barri, mentre que a les plantes superiors s’ubiquen les aules de formació i creació.

Calia que la nova sala estigués a l’alçada d’un dels referents de la dramatúrgia contemporània a Barcelona amb projecció internacional (de fet és una de les anomenades “Fàbriques de Creació de l’Ajuntament de Barcelona“). Durant més de vint anys la Sala Beckett no només ha projectat joves artistes o directors sinó que ha desenvolupat tota una sèrie d’activitats lligades a la formació, l’experimentació teatral, el pensament i el debat.

La visita va ser conduïda pels arquitectes de l’estudi d’arquitectura Flores i Prats (Ricardo Flores i Eva Prats). L’Eva ens va anar explicant durant més de 45 minuts quin va ser el tarannà a l’hora de decidir perquè procedien d’una o altra manera a l’hora d’executar el projecte. Si observeu bé les fotografies veureu com el resultat final inclou l’impremta del passat: la idea de “respecte i continuïtat en el temps” va ser un dels pilars del projecte.

Així, tots els elements d’artesania antics que han pogut ser restaurats s’han reincorporat amb total normalitat a l’edifici (sòls hidràulics, motllures de fusta, mosaics a les parets…). De fet encaixen a la perfecció. Sembla que tota la vida hi hagi hagut la Sala Beckett al Poblenou i que tot està on ha d’estar (la realitat, corroborada per alguns veïns del Poblenou que van venir a la visita, és que “tot estava diferent” :-): sembla que aquests arquitectes tenen una vareta màgica).

Si voleu conèixer en més detall el procés creatiu dels arquitectes, a continuació us deixo l’enllaç de l’entrevista detallada que la meva amiga Gabriela del blog Barcelonogy va publicar fa un parell d’anys en relació amb aquest projecte. Feu-hi una ullada és súper interessant!: http://barcelonogy.com/the-new-sala-beckett-by-floresprats/

************************************

La cançó de la setmana és una versió de la cançó “Qué bonita es Barcelona” de Jorge Sepúlveda interpretada pel cantautor grec Giorgis i el grup Las Divinas ara fa un any i escaig.

Ais què n’ets de bonica, Barcelona… (ei, ser “ñoño” a la tardor entra dins del protocol de la tardor així que res de criticar).

Afarteu-vos de panellets, moniatos i castanyes. El to, com veieu, és imperatiu ;-)… La propera setmana ja ho cremarem d’alguna manera o altra.

^*__*^

3 comments on “48H OPEN HOUSE 2016: Casa Sayrach (Eixample) + Sala Beckett (Poblenou)

  1. Instants Barna
    Octubre 27, 2016

    L’any que a veure si vaig a la Casa Becket. La Casa Sayrach, una meravella.

  2. Retroenllaç: Casa Sayrach, un tesoro en la Diagonal – Instants Barna

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Reconeixements:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

Aquesta tarda s’ha presentat a @heyshop_ el llibre de la il•lustradora i dissenyadora gràfica @malikafavre (editorial @counterprintbooks). ••• Un llibre que repassa la seva extensa trajectòria a través dels temes que més ha treballat: la dona, els viatges, la geometria, l’erotisme, la cultura pop i la societat i els problemes actuals (terreny, aquest darrer, que ha explorat de manera lliure a través de les conegudes portades del New Yorker). ••• Amb l’exemplar signat i amb el pin de regal 👄 torno a casa re-happy 💁🏻‍♀️
OLD/NEW IN TOWN 👉🏻 @baralegriabarcelona • L’altre dia vaig topar-me amb l’article de @7canibales sobre el Bar Alegria i vaig pensar: wo! un local modernista que no només no tanca sinó que renova cuina i de la mà de Tomás Abellán (@quetomas). Avui tocava fer vermut i visitar aquest local del 1899 ♥️. A continuació us llisto els meus locals modernistes preferits. Em dieu els vostres? (no sigui cas que m’estigui perdent alguna cosa important 😁): ▪️Bar Versalles (Sant Andreu) ▪️Cafè del Centre (Eixample) ▪️Reñé (Eixample) ▪️Casa Almirall (Raval) ▪️Cafè de l’Òpera (Gòtic) ▪️La Confiteria (Raval) ▪️Muy Buenas (Raval) ▪️London Bar (Raval) ▪️El Paraigua (Gòtic) ▪️L’ascensor (Gòtic). Bé, aquests dos darrers només tenen el mobiliari (són de finals dels 60) però l’experiència d’entrar al bar Ascensor a través d’un meravellós ascensor modernista és impagable. I la caixa enregistradora de El Paraigua és de traca 💖 ••• 🍁 Bon cap de setmana a tothom! 🍁 #OldInTownBcn
Fa just una setmana es presentava @apartgastro, un nou mitjà de comunicació nascut a Barcelona amb clara vocació internacional. ••• Apart proposa traspassar el paper i fer-nos viatjar, gràcies a la realitat virtual (la revista ve acompanyada d’unes ulleres VR), a 6 països que marcaran les tendències gastronòmiques del 2020. Brasil, Dinamarca, Japó, Argentina, Grècia i Marroc són els escenaris que protagonitzen aquest primer número dirigit per @ferranadria i produït per l’equip de @cuinacat. ••• El contingut és BRUTAL (imatges espectaculars, infografies plenes de curiositats…). Una aposta valenta. ••• Jo tinc la versió en català però també s’ha publicat en castellà i ja estan preparant la versió anglesa 👌🏼
Soul recovery after a very crazy week ♥️ merci bcp @julie.e.doiron #MWKUA
BILL VIOLA ➕ PAUL DALY (+ bonus extra) ••• Us recomano les dues darreres expos que he vist darrerament. Si necessiteu silenci aneu-hi, són l’antídot perfecte contra tot soroll 🍁 ••• Foto 1) 👉🏻 Bill Viola, ‘Mirrors of the Unseen’. La Pedrera presenta la primera exposició monogràfica de Bill Viola a Barcelona. Considerat un pioner en el desenvolupament del videoart, Bill Viola explora a través de la seva obra conceptes universals com la pena, la mort, el dolor, el pas del temps i les emocions que s’hi associen. La imatge que us he posat correspon a la peça que més em va agradar (no em vaig anotar el títol però sí recordo que durava 7 minuts i que la vaig veure dues vegades seguides). Crec que tots trobaríem la peça que ens encaixa en aquesta expo ✨ ••• Foto 2) 👉🏻 Paul Daly, ‘Living Matter’ (Can Framis, Poblenou) Aquest artista nascut a Liverpool porta des del 2000 instal•lat a Barcelona. Ens proposa apropar-nos als materials orgànics. El resultat són collages i mosaïcs que contenen un ampli ventall de textures, colors i transparències. Provoca que mirem la naturalesa morta des d’un altre prisma. És simplement meravellós. La imatge correspon a l’obra ‘Hedge 2’ (finals d’estiu, principis de tardor) ♥️ ••• Foto 3) 👉🏻 també a Can Framis ‘(a)simetrías’ és una instal•lació fotogràfica concebuda i realitzada pels estudiants del Màster en Fotografia i Disseny de l’ @elisavabcn. Els punts de partida són ‘encajar’ i ‘romper’. A partir d’aquí s’han treballat conceptes vinculats als rols de gènere i al binarisme -com a frontera social-. Tot un encert haver-la posat al pati de l’entrada de Can Framis 👌🏼 ••• 🍂 Feliç diumenge 🍂
L’espai de l’ @arantxarueda al @blancfest va passar de ser un petit refugi creatiu a una petita exposició que s’anava nodrint del talent de la gent que s’aturava i hi abocava tota la seva creativitat: sentiments, coses que mai es diuen, reinvidicacions... què bonic és poder intuir (al menys una mica) com és una persona segons el que hi veus en un full ple colors, formes, lletres que van creant capes d’informació visual. La conclusió és que m’han entrat unes ganes boges de fer un taller de collage 😱😇 [us deixo a stories el collage que més em va agradar 💕]
Si les porteries d’aquesta ciutat parlessin...♥️ [Les perles les vaig “guardant” aquí 👉🏻 #oldintownbcn]
CO₂ is in the air. I no mola. Gens. • #climatechange #climatestrike
«No se llaman acaso, “niñerías” las “cosas” de los niños, y “filosofías” las elucubraciones de los filósofos… y, así por este arte, mil cosas más? Pues, ¿por qué no llamar “BARCELONERÍAS” a las “cosas” de aquella Barcelona ochocentista que tenían, además, algo de las infantilidades del niño y no poco de las severidades del moralista?». . [Extracte de la intro de ‘Barcelonerías’ de Joaquín Mª de Nadal (Ediciones Librería Dalmau, 1942)]. ••• M’he trobat aquesta perla remenant a la 68a Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern (estarà fins al 06/10 al Passeig de Gràcia). Un auto-regal per a celebrar la ciutat que més m’estimo tot i que a vegades em fa enrabiar 😌. . . . . #llibresdebarcelona #barcelona #bcn #barcelonerías #llibresbcn #bcnllibres #fira #llibresantics #LibreríaDalmau #cosasdebarcelona #ciutat #city #citylover #lovethiscity #bcnlastcall #bcncultura #LaMercè #lamercè19 #curiositats

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall

%d bloggers like this: