Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

48H OPEN HOUSE 2016: Casa Sayrach (Eixample) + Sala Beckett (Poblenou)

Aquest any el Festival 48h Open House Barcelona m’ha permès conèixer de prop vàries cases interessants: la Casa Golferichs, la Casa Sayrach, la Casa Nau, la Sala Beckett i la Casa de la Seda. D’aquestes en destacaré dues, la Casa Sayrach i la Sala Beckett: espais que res tenen a veure ni a nivell arquitectònic ni d’ús.

********************************

CASA SAYRACH (Eixample)

Si li tinc especial afecte a aquesta casa és perquè durant aquesta edició de l’Open House hi he fet de voluntària. Ubicada a Diagonal amb Enric Granados, aquesta casa ha estat la més visitada d’aquesta edició (link notícia La Vanguardia). Al voltant de 2.000 persones han accedit a Casa Sayrach i Casa Montserrat, dues cases que mantenen l’ús original com a edifici d’habitatges particulars.

Aquest edifici de reminiscències gaudinianes (finestres, façana amb lleugera forma d’ona i coronament de l’edifici) pertany a l’època modernista tardana (l’any 1918 finalitzà l’obra), moment en què la majoria d’arquitectes ja havia abandonat aquella estètica. De l’edifici hi ha uns quants elements que destaquen: la porta principal de l’avinguda Diagonal, coronada per una tribuna tancada per columnes esveltes, que formen una espècie de galeria al pis principal; el vestíbul (que comunica amb el pati interior d’illa), l’escala (treballada en detall amb una decoració extraordinària) i l’ascensor que et transporta a èpoques passades.

Casa Montserrat

El recorregut Open House incloïa la visita al vestíbul de la Casa Montserrat, l’entrada de la qual es troba al Carrer Enric Granados. Diria que és un dels sostres modernistes més decorats de l’Eixample (bé, la Casa Comalat deixa-la estar, també).

Ric en ornaments, el visitant no pot sinó quedar-se embadalit. Edificada l’any 1926, és considerada com una obra d’estil eclèctic. Aquesta casa fou projectada per Manuel Sayrach per a la seva dona Montserrat Xiprer. De fet la lletra “M” inicial d’ella, però també d’ell, apareix referenciada en nombroses ocasions. En un parell d’elles entremig de les dues “M” hi ha una estrella de mar de 5 punxes: representa els 5 fills que van tenir.

No vull acabar aquesta primera part sense agraïr al Sr. Sayrach haver-nos ajudat en tot moment, sempre amb un somriure als llavis i amb paraules plenes d’amabilitat i d’entusiasme. MIL GRÀCIES. Vostè va ser el millor voluntari, sense dubte ;-).

 

SALA BECKETT

La segona de les visites sobre la que us vull parlar és la nova Sala Beckett, recentment inaugurada al Poblenou.

Aquest espai de creació i experimentació teatral ocupa l’antiga Cooperativa Paz y Justicia que, tot i l’estètica industrial, mantenia molts elements decoratius que s’han recuperat i recol·locat en el nou projecte. A la planta baixa trobem els espais públics del nou programa que integren el nou edifici amb el teixit del barri, mentre que a les plantes superiors s’ubiquen les aules de formació i creació.

Calia que la nova sala estigués a l’alçada d’un dels referents de la dramatúrgia contemporània a Barcelona amb projecció internacional (de fet és una de les anomenades “Fàbriques de Creació de l’Ajuntament de Barcelona“). Durant més de vint anys la Sala Beckett no només ha projectat joves artistes o directors sinó que ha desenvolupat tota una sèrie d’activitats lligades a la formació, l’experimentació teatral, el pensament i el debat.

La visita va ser conduïda pels arquitectes de l’estudi d’arquitectura Flores i Prats (Ricardo Flores i Eva Prats). L’Eva ens va anar explicant durant més de 45 minuts quin va ser el tarannà a l’hora de decidir perquè procedien d’una o altra manera a l’hora d’executar el projecte. Si observeu bé les fotografies veureu com el resultat final inclou l’impremta del passat: la idea de “respecte i continuïtat en el temps” va ser un dels pilars del projecte.

Així, tots els elements d’artesania antics que han pogut ser restaurats s’han reincorporat amb total normalitat a l’edifici (sòls hidràulics, motllures de fusta, mosaics a les parets…). De fet encaixen a la perfecció. Sembla que tota la vida hi hagi hagut la Sala Beckett al Poblenou i que tot està on ha d’estar (la realitat, corroborada per alguns veïns del Poblenou que van venir a la visita, és que “tot estava diferent” :-): sembla que aquests arquitectes tenen una vareta màgica).

Si voleu conèixer en més detall el procés creatiu dels arquitectes, a continuació us deixo l’enllaç de l’entrevista detallada que la meva amiga Gabriela del blog Barcelonogy va publicar fa un parell d’anys en relació amb aquest projecte. Feu-hi una ullada és súper interessant!: http://barcelonogy.com/the-new-sala-beckett-by-floresprats/

************************************

La cançó de la setmana és una versió de la cançó “Qué bonita es Barcelona” de Jorge Sepúlveda interpretada pel cantautor grec Giorgis i el grup Las Divinas ara fa un any i escaig.

Ais què n’ets de bonica, Barcelona… (ei, ser “ñoño” a la tardor entra dins del protocol de la tardor així que res de criticar).

Afarteu-vos de panellets, moniatos i castanyes. El to, com veieu, és imperatiu ;-)… La propera setmana ja ho cremarem d’alguna manera o altra.

^*__*^

3 comments on “48H OPEN HOUSE 2016: Casa Sayrach (Eixample) + Sala Beckett (Poblenou)

  1. Instants Barna
    Octubre 27, 2016

    L’any que a veure si vaig a la Casa Becket. La Casa Sayrach, una meravella.

  2. Retroenllaç: Casa Sayrach, un tesoro en la Diagonal – Instants Barna

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Reconeixements:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

22 entrevistes amb algunes de les personalitats més estimades de la ciutat (Colita, Juan Marsé, Oscar Tusquets, Teresa Gimpera, Guillermina Motta, Oriol Bohigas, Joan Manuel Serrat, etc.) ens transporten al local més singular i mític de la Barcelona de finals dels 60’ i principis dels 80’: Bocaccio. Gràcies a la quantitat de detalls i vivències descrites pels seus protagonistes i la passió del Toni Vall a l’hora de traslladar-les al lector, gairebé podem tocar amb la punteta dels dits l’efervescència intel·lectual i cultural del temple de la Gauche Divine i les guspires d’una època irrepetible. M’ha encantat i es llegeix en un pim-pam. ••• Hi ha tres paraules que es repeteixen sovint: ‘conversa’, ‘trobada’, ‘intercanvi’. Del capítol de la Serena Vergano (actriu), extracto això: «[La Bocaccio] complia una funció cultural molt important. I torna a preguntar-se per l’avui. L’avui en què els mitjans i les noves tecnologies et fan sentir que ho saps tot. “Si ja ho saps tot, per què hauries de parlar amb algú? La gent ha deixat de parlar!”». Doncs això, que més conversar i menys dictar sentència. ••• 📖 Bocaccio. On passava tot ✍🏻 Toni Vall 📚 Editorial @columnaedicions (1a edició, gener 2020) 🔎 #CityBooksBCN
L’edifici on hi ha el mosaic Budesca (1920), una altra de les petites joies del Clot 🐸☂️🐸 ••• #bcn #budesca #clot #barcelona #promenade #city #citylover #lovethiscity #oldintown #parapluie #building #Elclot #barri #fembarri #fembarriifemciutat
Aquí teniu la meva quota anual de latte matcha 🍵💫 . . . . #bcnlastcall #retromebcn #ihavethisthingwithfloors #hihavidamésenllàdeltematcha #niceplace #cozyplace #beautifulfloor #agenda2020 #2020vision #barcelona
Aquesta tarda es presentava el llibre ‘Bocaccio. On passava tot’ (ed. @columnaedicions, en castellà edita @eddestino) del periodista Toni Vall. Un llibre sobre la mítica boîte barcelonina del Carrer Muntaner, 505 oberta entre 1967 i 1985. Per si no fos poc, fent-ho coincidir amb la presentació, també s’inaugurava l’exposició ‘Bocaccio, el temple de la Gauche Divine’, comissiariada per l’autor, a la Sala 4 del @palaurobertcat a la sí o sí heu d’anar👌🏼💘 (fins 12/04) ••• No sé si m’ha fet més il•lusió escoltar les historietes de la Gimpera, passar per sota de la porta original del #Bocaccio per entrar a l’expo o tenir un llibre ara mateix entre les mans que s’acaba de saltar tota la cua de lectures pendents. ••• 1️⃣ La menda fent-se la foto al mirall original dels banys de la Bocaccio (si pogués parlar 😌). 2️⃣ Fotografies de l’època (a la més gran s’aprecia la porta d’entrada modernista del local que podreu veure a l’expo -flipant, de debò!-). 3️⃣ Quina música hi sonava? Com veieu mal gust no tenien amb les seves sessions monogràfiques. 4️⃣ Detall d’un dibuix de Jaume Perich ‘Soy de la gauche diBine’. Brutal 💖
Si voleu conèixer una Barcelona que no surt a les guies turístiques feu-ho amb llibres com l’’Anecdotario de Barcelona’, un anecdotari il·lustrat a tot color que repassa la història de la ciutat a través de 30 episodis que et faran descobrir personatges tan frikis com el Nicomedes Méndez (el botxí de Barcelona); locals del Barri ‘Chino’ que tenien vida pròpia o conspiracions molt “animals” contra Franco…🐘 ••• Per inversemblants que semblin alguns dels fets, tots estan perfectament documentats (que per alguna cosa la Roser Messa és historiadora de l’Art 😉 -i caçadora de @bcnhermes-). Si us agrada la història, les curiositats i la il·lustració aquest llibre hauria d’estar a les vostres prestatgeries. ••• 📖 Anecdotario de Barcelona ✍🏻 Roser Messa (@srabsenta) ✏️ Il·lustracions de @pepbrocal 📚 Editorial @comanegra (1a edició, 2016) 🔎 #CityBooksBCN
🔺Passatge? En català? No. 🔺Passage? En francès? Tampoc. 🔺Pasaje? En castellà? No sé jo... ✔️Pasage? És clar! Segons alguna concessió que es van prendre de les regles ortogràfiques de mitjans del segle XIX + les influències francòfones 🙃 . . . . #city #lovethiscity #citylover #passage #pasagedelapaz #ciutatvella #barcelona #bcnciutat #bcn #passatgesdebarcelona #promenade #ciutat #city
This is not LA 🌴 || 👉🏻 #ThisIsNot_Bcn
A les portes del cap de setmana 💫 ||#citylover #lovethiscity
Una de les coses que més m’agrada del @betlemgastro són els plats fora de carta. I la terrasseta. I que són bona gent. I que obren l’1 de gener (a veure si us penseu que m’estic jalant això ara 😁💞✨) #LaVieEnRosé

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall

%d bloggers like this: