Aquest trio ens té ben acostumats a transportar-nos (a nivell creatiu, interpretatiu i musical, respectivament) a uns móns al·legòrics, fantasmagòrics i màgics però, per damunt de tot, únics.
Dark Shadows fou estrenada el passat divendres 11 de maig (simultàniament amb els EE.UU.).
Tot i no ser una història pròpiament creada per Burton, doncs la idea prové d’una sèrie emesa al canal americà ABC, des del 27 de juny de 1966 fins al 2 d’abril del 1971, notem com l’entorn gòtic i tenebrós que tant li agrada al director aflora d’una manera molt (sobre)natural…en aquest film. Veure com un vampir (el Sr. Deep) s’ha d’adaptar a l’any 1972 (hippies i The Carpenters inclosos), després d’haver passat els darrers 200 anys sota terra, no deixa de ser estrafolari, còmic però sobretot molt entretingut!
La B.S.O. principalment orquestrada per Danny Elfman (amb qui Burton ja ha compartit tantes altres pel·lícules) inclou també alguns hits dels anys 60 i 70. Només cal escoltar la primera cançó de la pel·lícula per intuir que “la cosa promet”: Nights in white satin de Moody Blues, magnífica!
A part d’aquesta perla dels 60 (i d’altres que s’intercalen al llarg de la pel·lícula) també hi trobem els sons foscos i misteriosos de’n Danny Elfman. Aquí en teniu una mostra:
Informació BcnLastCall: Si per casualitat heu d’anar a Paris en les properes setmanes/mesos, heu de saber que hi ha una exposició fantàstica del Tim Burton a La Cinemathèque Française (concretament fins el 5 d’agost). Val moooolt la pena, doncs, podreu veure de primera mà dibuixos, maquetes o, fins i tot, objectes tant “estimats” com la peculiar mà de Eduardo Manostijeras.