Abans de començar les esperades vacances de Setmana Santa us deixo un post sobre un dels darrers restaurants que he visitat: La Xalada. De fet era la segona vegada que hi anava (la primera vegada se’m van esborrar totes les fotografies que vaig fer del local i del menjar, així que, ves “què hi farem”, calia tornar…).
El nom del restaurant, escollit per la Isabel Cruz -artífex d’aquest projecte i antiga propietària del súper conegut Bar Mundial del barri de La Ribera-, és un homenatge a les dones de la seva família, les que li van ensenyar que cal lluitar, ser inconformista i apassionar-se per la vida: gaudir-la. Xalar significa passar-s’ho bé, posar-li alegria i bogeria a la vida, per més que molta gent s’entesti en veure-la gris i complicada. D’amargats, el món, ja n’està prou ple.
I perquè un dels plaers de la vida és menjar i beure bé, anem a descobrir què ofereix aquest local de Sant Antoni. No us espanteu, la Isabel no és pas una hipsteriana de pro, més aviat una dona amb una personalitat forta -amb algun punt àcid- que voldrà fer-vos sentir a casa des del minut zero: sereu els seus convidats (això sí, reserveu).
Entrem en matèria?
A La Xalada hi trobareu cuina de mercat: un univers de tapes variades i platillos suculents alguns dels quals van variant segons la temporada.
La Isabel dóna molta importància a la qualitat de la matèria primera, per tant, tots els plats que tastes són cuinats amb ingredients de primera. Depèn la gana que porteu podeu començar amb alguna “enxalada“, continuar amb algun plat de “picar y xalar“, agafar algun plat de la “mar xalada“…
A continuació els plats que vaig tastar:
1. Ous estrellats de gallina feliç amb pernil i salsa de trufa: els vaig trobar tremendament gustosos: aisss aquell oliet de trufa que bo estava!!! I el pernil? Molt i molt bo.
2. Ensaladilla russa: una excel·lent barreja d’envinagrats, tàperes, ànet i ous de salmó amb una arengada fumada al bell mig. O sigui, res a veure amb la típica ensaladilla russa de “patata-maionesa” a la que estem acostumats.
3. Els musclos al vapor també deliciosos: gens esquifits: grandària XXL ;-). Perquè, a vegades, les dimensions sí importen.
4. La taula de formatges: des de sabors més suaus a sabors més forts, acabant amb un cabrales que us farà tremolar les pestanyes. Si sou “formatgers” com jo us la recomano.
5. Un dels platets que més em va agradar va ser aquest pisto d’alvocat amb oliva verda i formatge manxec. Mega-bo! 6. El tiramisú casolà va acabar de fer complet el que va ser una explosió de sabors i intensitats. I si per acompanyar tot l’àpat agafeu un vinet blanc com el Menganito, xalar, xalareu una estona ;-)…
Finalment dir-vos que l’interiorisme té un paper força important en el local. La Isabel, gran amant dels miralls, làmpades antigues i, en general, dels mobles antics, ha anat aportant cada peça que hi veieu (algunes d’elles dels encants). Podreu veure fins i tot una bona col·lecció de màquines Singer. La personalitat està en els petits detalls, en fer les coses pròpies.
Un detall que em va fer molta gràcia va ser que no hi ha cap plat igual a les taules (alguns antics i d’altres del Zara Home). Em fascina la idea de que no tot ha de guardar un ordre i una simetria.
Allez, soyons fous! La Xalada us espera amb els braços oberts i els estómacs buits.
*********************************
Coordenades:
Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall
Fa molt bona pinta. I de preu, què tal?
Depèn del que et demanis i quin vi et demanis. Aprox. 25