Wer-Haus: una concept store en tota regla (Eixample)
Wer-Haus ha obert fa pocs dies les seves portes. Des que els vaig començar a seguir aquest estiu a Instagram m’han tingut molt intrigada: i tot per “culpa” de les fotografies publicades per Romain Médé: els spoilers dels darrers dies van ser quasi d’atac de cor (sí, m’agrada exagerar). Quines ganes tenia de conèixer aquest espai!
Els tres socis fundadors del projecte Wer-Haus són: Jean-Antoine Palagos, Nicolas Rossi i Marc Miró, dos francesos i un local. Volien crear un espai multidisciplinari que fos singular, diàfan, simple però amb personalitat. Val a dir que l’espai en sí, de sostres alts i marcades traces industrials els hi ha facilitat força la feina. Aquests elements han estat aprofitats de manera molt intel·ligent per l’arquitecte Ricard Grau de l’estudi LaBoqueria i per la dissenyadora d’interiors Marta Peinado, creant jocs de llum molt interessants. Els mobles de Cristian Herrera Dalmau acaben de configurar un espai digne de revistes com Cereal, Milk o Kinfolk. Molt bona feina.
Senyors, Wer-Haus és una concept store en tota regla. I dic això perquè trobo que darrerament proliferen en aquesta ciutat botigues que s’autodenominen concept store, incloent-ho moltes vegades en els seus logos i namings donant gat per llebre, vaja. Els deu semblar que això dóna “caché” (o en català del Termcat, “caixet”). Anar de llest hauria de ser pecat.
En realitat les concept stores van començar a nèixer ja fa bastants anyets.
Una de les primeres vegades que vaig anar a París vaig entrar a tafanejar la botiga Colette ja que tenia molta curiositat. Aquesta botiga (creada l’any 1997, per tant quan ara aquí anem de modernillos amb les concept stores em donen ganes de riure) em va deixar francament al·lucinada: no acabava d’entendre perquè hi havia un Water Bar dins d’una botiga que també venia roba i a la que podies trobar revistes de disseny i moda d’importació. Altres grans ciutats europees tenen concept-stores d’aquest estil: 10 Corso Como a Milà o Dover Street Market a Londres, per citar només un parell d’exemples.
Barcelona, una ciutat que durant els darrers anys ha estat més pendent de posicionar-se en els rànquings tipus “ciutat del disseny”, “ciutat de la creativitat”… que no pas de justificar-ne el seu posicionament i dotar-lo de contingut palpable (a vegades tinc la sensació que es respira molt de “guayisme” en el ambient), trobo que coixejava al no tenir espais com, per exemple, el que ara ens proposa Wer-Haus.
Anem a començar el recorregut:
Galeria / Bookstore
A l’entrada de Wer-Haus hi trobareu a en Dani Pujalte, l’encarregat de la secció de galeria/bookstore. La idea és anar fent exposicions temporals que tinguin una durada d’un parell de mesos (més o menys).
Actualment i fins al gener podeu anar a veure l’exposició “Un Universo Pequeño” de l’Antonio M. Xoubanova, la representació d’un univers en 2,5 segons i 10 metres lineals de carrer.
De fet, com ell mateix ho explica “el projecte és un llargmetratge de 2,5 segons format per imatges i seqüències referenciant el principi de les coses, la tecnologia, la religió, l’univers, el carrer, l’amor, la matèria i les seves diferents formes, el més bàsic de la condició humana, la contemporaneïtat, la publicitat i el final de l’existència”. Realment curiós. I si amb les imatges que hi ha a la galeria no en teniu prou, podeu fullejar el llibre que s’ha editat per aquest projecte (Ca l’Isidret Edicions – copublicat amb Rondade) a les taules on hi ha tots els llibres.
Hi trobareu una àmplia selecció de llibres de fotografia i disseny així com algunes revistes.
Uns metres més enllà una escala de caragol que us portarà fins a…
Bar / Restaurant
De fet, no us hi porta l’escala però si que en certa manera fa d’enllaç amb el primer espai que us acabo de descriure.
Al bar-restaurant hi trobareu a en Chema Martin Cabeza, el barista que a més de preparar un súper cafè us servirà amb un gran somriure; l’Anna Berg una noia que pel que m’han dit fa uns pastissos tremendos (he de tornar per a tastar-los); en Célio Strapazzolli (xef) i en Rui , el seu ajudant. Cal afegir-hi la Carmen i en François de slowmov. Un equip molt complet.
La carta, tot i que ha de patir algunes lleugeres modificacions, de moment inclou: amanides, entrepans, sucs i pastissos. No us espereu una carta de 10 pàgines: hi ha poca varietat però també és veritat que molt probablement hi haurà canvis. La selecció de vins és molt interessant ja que són bodegues petites i amb molta empenta. A la secció cafès han inclòs elements hipsterians com el flat white, el cold brew i el shakerato. I de cerveses…res de Moritz ni Estrella. Aquí la cosa va de cerveses artesanes d’importació.
A la següent foto teniu un dels detalls que més gràcia em van fer: et porten un gotet d’aigua per acompanyar el cafè.
Finalment, pugem unes escales i anem cap a la…
Boutique
Les peces de roba per a home que hi trobareu exposades són de marques i dissenyadors tant reconeguts com Raf Simons (fins fa unes setmanes director creatiu de Dior), Gosha Rubchinskiy, Lemaire, Études Studio, Nike, MariusPetrus, Asics, Sunspel o CMMN SWDN. La idea és afegir-hi més endavant col·leccions per a dona.
Au vinga, aneu un dia, feu un cafetó, passegeu-vos pels espais i gaudiu de la banda sonora d’aquest magnètic espai d’art i moda de Barcelona. Val la pena.
*******************************
Coordenades:
- Adreça: C/Aragó, 287 (entre Pau Claris i Roger de Llúria)
- Telèfon: 93.515.02.98
- Horari: De moment tenen obert de dilluns a dissabte de 8.30h a 21h però potser hi haurà algun canvi durant les properes setmanes.
*******************************
La cançó d’aquesta setmana és del grup alemany The/Das, Operation of Chance. Chance, en francès, és el que li desitjo a l’equip de Wer-haus. Bonne chance, les gars! Vous avez créé un space superbe! Chapeau 😉
Feliç setmana!
3 comments on “Wer-Haus: una concept store en tota regla (Eixample)”
Deixa un comentari
Bcn Last Call és membre de:
Reconeixements:
Bcn Last Call 
qué sitio más chuloooooo gracias por descubrirnoslo. anotado queda para echar un vistazo. besos! eva
Hola! els mobles no els ha fet la Cristina Herrera sinó el Cristian Herrera 🙂
Corregit!!! se me’n va anar la “na” per “an” quan escribia, sorruy 😉