Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

Apunts foodie-històrics: Can Culleretes (Gòtic)

Avui toca parlar de tota una institució gastronòmica i històrica a la ciutat de Barcelona: Can Culleretes o el que és el mateix el primer restaurant de Barcelona (i Catalunya) i el segon de l’Estat espanyol segons es recull al registre del Llibre Guiness.

El divendres passat els membres de l’Associació Cultural Caçadors d’Hermes de Barcelona vam tenir l’oportunitat de tastar el menú especial de celebració dels 230 anys de naixement del restaurant (bé, hi mancaven l’Alba i el Xavi, però vam brindar per ells ;-), -d’esquerra a dreta: Albert, Neus, Mariana, BcnLastCall, Andrés, Roser, Enrique i Jordi).

Vam tenir la sort de gaudir d’una visita guiada abans que comencés la mise en place. Tot un luxe poder conèixer anècdotes i detalls històrics que formen part de la memòria del restaurant (sabieu, p.ex., que a l’establiment s’hi va arribar a reunir la penya catalanista Santa Maria i que van haver-hi reunions del Partit Comunista? si les parets parlessin!!!).

Can Culleretes va iniciar-se amb la venda de matons de monja en una parada establerta davant la porteria d’un convent situat fora de muralla (convent de Valldonzella). De xocolata també se n’oferia. Queda clar: Barcelona sempre ha estat una ciutat gormanda…

El nom de “Can Culleretes” que el poble li va donar és un enigma que s’ha pretès explicar de vàries maneres. Segons una versió, té l’origen en el fet d’ésser el primer establiment en què es va servir la crema i els matons amb culleretes de metall ja que, anteriorment, eren de fusta. Aquesta explicació no acaba de convèncer als historiadors (ni tampoc als actuals propietaris) ja que abans d’existir aquest establiment es creu que les culleretes metàl·liques ja s’havien emprat. A la següent fotografia podreu veure un quadre amb culleretes de fusta que es van trobar tot fent obres a l’establiment.

Per tant, la història que més encaixa és la suposició de que el nom ve del crit constant de: “Noies, culleretes” que se sentia des de la sala, adreçat pels cambrers a les minyones de la cuina, motivat per l’excés de públic que emplenava a totes hores la casa, més aviat petita i la gran quantitat de culleretes que es necessitaven per a servir els diversos productes que es consumien, com xocolata, llet, crema, matons de llet i d’ametlles, menjar blanc, xarop…

A la següent fotografia podeu apreciar una de les parts originals dels murals de ceràmica que hi ha a la paret del menjador principal. Una veritable joia.

La següent fotografia mostra la màquina on es rostien pollastres, comprada pel Sisco a l’Hotel Prado de Puigcerdà. Sembla ser que quan feia fred era la taula més sol·licitada 🙂

Els cronistes de la ciutat coincideixen en afirmar que Can Culleretes fou un dels locals més coneguts i populars de la Barcelona vuitcentista. A més, Can Culleretes tenia un avantatge: no estava mal vist que hi anessin ni les dames ni el clergat, com sí passava en altres establiments públics, com ara els cafès.

Miquel Regàs, cap a l’any 1890, el va convertir en un restaurant de primer ordre, on es satisfeia el gust de tothom, d’acord amb els desigs i les disponibilitats de cadascú. A l’estiu, per exemple, hi havia un servei especial de “menjar de casa”, per als que tenien família a fora, el qual comprenia: sopa o escudella, carn d’olla, peix amb suc, bistec o carn guisada, postres, pa i vi; tot per sis rals! Tempi beati!!! 

L’establiment, però, va viure moments difícils després de la Guerra Civil, quan el negoci es va traspassar al Gremi d’Hostalers i de Cuiners. Amb empenta i molta il·lusió l’any 1958 en Sisco Agut (qui ja havia treballat amb el seu oncle a Ca l’Agut -carrer Gignàs-) i la Sussi Manubens van agafar Can Culleretes; família que l’ha continuat mantenint fins a data d’avui. La Montse i l’Alícia, filles d’en Sisco i la Sussi dirigeixen una orquestra familiar que treballa a l’uníson!

La cuina que es fa al restaurant és de marcat caràcter tradicional: cuina catalana de mercat, plats de tota la vida. Des d’uns canelons a un bon estofat, passant per una escudella, bacallà a la llauna, faves a la catalana o una orada al forn. Les postres, casolanes i elaborades per les mestresses, tenen molta fama (i no és per a menys: la crema catalana està re-bona!!!).

A la carta hi podreu trobar tant menús a preu tancat com plats a la carta. I no ens oblidem de les recomanacions del dia!!!

A continuació veureu les fotografies dels plats que vaig escollir del menú especial 1786: en primer lloc, els canelons d’espinacs i bacallà, suaus amb una beixamel finíssima, de segon el civet de senglar -tremendament BO!, de fet vaig deixar el plat net i escurat- i de postres, crema catalana. D’acompanyament el vi blanc i negre Més que paraules del Pla de Bages.

Què, fa venir aigua a la boca, oi? 😉

Me’n descuidava: actualment Can Culleretes participa a la campanya #RestaurantesContraElHambre organitzada per Acción contra el Hambre oferint plats solidaris! Fins el 15 de novembre si escolliu el plat solidari que trobareu assenyalat al seu menú estareu aportant el vostre granet de sorra!

En resum: conèixer Can Culleretes és conèixer part de la història d’aquesta ciutat. No sé a què esteu esperant 😉

***************************************

La cançó de la setmana és de Bill Coleman, un dels moooooooolts artistes que han passat per Can Culleretes al llarg dels seus 230 anys de vida. De fet les parets estan cobertes de cartells i de desenes de fotografies de gent del món de la “faràndula”a tots els nivells. Recentment han tret la foto de l’Urdangarin, sembla que la clientela feia cara de circumstàncies quan la veia…

Tanqueu els ulls, jo ja m’imagino que sona aquesta música al restaurant i que els convidats acaben ballant aquesta cançó. Poseu el play, a mi ja se me’n van els peus…

Feliç setmana!!!

***************************************

Coordenades:

  • Adreça: Carrer d’en Quintana, 5
  • Telèfon: 93.317.30.22
  • Horari: Dimarts a dissabte de 13:30h a 16:00h – 21:00h a 23:00h // Diumenge 13:30 a 16:00

3 comments on “Apunts foodie-històrics: Can Culleretes (Gòtic)

  1. Instants Barna
    Setembre 21, 2016

    Una nit molt agradable en un lloc molt acollidor 🙂

  2. Retroenllaç: El restaurante más antiguo de Barcelona – Instants Barna

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Reconeixements:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

Aquesta tarda s’ha presentat a @heyshop_ el llibre de la il•lustradora i dissenyadora gràfica @malikafavre (editorial @counterprintbooks). ••• Un llibre que repassa la seva extensa trajectòria a través dels temes que més ha treballat: la dona, els viatges, la geometria, l’erotisme, la cultura pop i la societat i els problemes actuals (terreny, aquest darrer, que ha explorat de manera lliure a través de les conegudes portades del New Yorker). ••• Amb l’exemplar signat i amb el pin de regal 👄 torno a casa re-happy 💁🏻‍♀️
OLD/NEW IN TOWN 👉🏻 @baralegriabarcelona • L’altre dia vaig topar-me amb l’article de @7canibales sobre el Bar Alegria i vaig pensar: wo! un local modernista que no només no tanca sinó que renova cuina i de la mà de Tomás Abellán (@quetomas). Avui tocava fer vermut i visitar aquest local del 1899 ♥️. A continuació us llisto els meus locals modernistes preferits. Em dieu els vostres? (no sigui cas que m’estigui perdent alguna cosa important 😁): ▪️Bar Versalles (Sant Andreu) ▪️Cafè del Centre (Eixample) ▪️Reñé (Eixample) ▪️Casa Almirall (Raval) ▪️Cafè de l’Òpera (Gòtic) ▪️La Confiteria (Raval) ▪️Muy Buenas (Raval) ▪️London Bar (Raval) ▪️El Paraigua (Gòtic) ▪️L’ascensor (Gòtic). Bé, aquests dos darrers només tenen el mobiliari (són de finals dels 60) però l’experiència d’entrar al bar Ascensor a través d’un meravellós ascensor modernista és impagable. I la caixa enregistradora de El Paraigua és de traca 💖 ••• 🍁 Bon cap de setmana a tothom! 🍁 #OldInTownBcn
Fa just una setmana es presentava @apartgastro, un nou mitjà de comunicació nascut a Barcelona amb clara vocació internacional. ••• Apart proposa traspassar el paper i fer-nos viatjar, gràcies a la realitat virtual (la revista ve acompanyada d’unes ulleres VR), a 6 països que marcaran les tendències gastronòmiques del 2020. Brasil, Dinamarca, Japó, Argentina, Grècia i Marroc són els escenaris que protagonitzen aquest primer número dirigit per @ferranadria i produït per l’equip de @cuinacat. ••• El contingut és BRUTAL (imatges espectaculars, infografies plenes de curiositats…). Una aposta valenta. ••• Jo tinc la versió en català però també s’ha publicat en castellà i ja estan preparant la versió anglesa 👌🏼
Soul recovery after a very crazy week ♥️ merci bcp @julie.e.doiron #MWKUA
BILL VIOLA ➕ PAUL DALY (+ bonus extra) ••• Us recomano les dues darreres expos que he vist darrerament. Si necessiteu silenci aneu-hi, són l’antídot perfecte contra tot soroll 🍁 ••• Foto 1) 👉🏻 Bill Viola, ‘Mirrors of the Unseen’. La Pedrera presenta la primera exposició monogràfica de Bill Viola a Barcelona. Considerat un pioner en el desenvolupament del videoart, Bill Viola explora a través de la seva obra conceptes universals com la pena, la mort, el dolor, el pas del temps i les emocions que s’hi associen. La imatge que us he posat correspon a la peça que més em va agradar (no em vaig anotar el títol però sí recordo que durava 7 minuts i que la vaig veure dues vegades seguides). Crec que tots trobaríem la peça que ens encaixa en aquesta expo ✨ ••• Foto 2) 👉🏻 Paul Daly, ‘Living Matter’ (Can Framis, Poblenou) Aquest artista nascut a Liverpool porta des del 2000 instal•lat a Barcelona. Ens proposa apropar-nos als materials orgànics. El resultat són collages i mosaïcs que contenen un ampli ventall de textures, colors i transparències. Provoca que mirem la naturalesa morta des d’un altre prisma. És simplement meravellós. La imatge correspon a l’obra ‘Hedge 2’ (finals d’estiu, principis de tardor) ♥️ ••• Foto 3) 👉🏻 també a Can Framis ‘(a)simetrías’ és una instal•lació fotogràfica concebuda i realitzada pels estudiants del Màster en Fotografia i Disseny de l’ @elisavabcn. Els punts de partida són ‘encajar’ i ‘romper’. A partir d’aquí s’han treballat conceptes vinculats als rols de gènere i al binarisme -com a frontera social-. Tot un encert haver-la posat al pati de l’entrada de Can Framis 👌🏼 ••• 🍂 Feliç diumenge 🍂
L’espai de l’ @arantxarueda al @blancfest va passar de ser un petit refugi creatiu a una petita exposició que s’anava nodrint del talent de la gent que s’aturava i hi abocava tota la seva creativitat: sentiments, coses que mai es diuen, reinvidicacions... què bonic és poder intuir (al menys una mica) com és una persona segons el que hi veus en un full ple colors, formes, lletres que van creant capes d’informació visual. La conclusió és que m’han entrat unes ganes boges de fer un taller de collage 😱😇 [us deixo a stories el collage que més em va agradar 💕]
Si les porteries d’aquesta ciutat parlessin...♥️ [Les perles les vaig “guardant” aquí 👉🏻 #oldintownbcn]
CO₂ is in the air. I no mola. Gens. • #climatechange #climatestrike
«No se llaman acaso, “niñerías” las “cosas” de los niños, y “filosofías” las elucubraciones de los filósofos… y, así por este arte, mil cosas más? Pues, ¿por qué no llamar “BARCELONERÍAS” a las “cosas” de aquella Barcelona ochocentista que tenían, además, algo de las infantilidades del niño y no poco de las severidades del moralista?». . [Extracte de la intro de ‘Barcelonerías’ de Joaquín Mª de Nadal (Ediciones Librería Dalmau, 1942)]. ••• M’he trobat aquesta perla remenant a la 68a Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern (estarà fins al 06/10 al Passeig de Gràcia). Un auto-regal per a celebrar la ciutat que més m’estimo tot i que a vegades em fa enrabiar 😌. . . . . #llibresdebarcelona #barcelona #bcn #barcelonerías #llibresbcn #bcnllibres #fira #llibresantics #LibreríaDalmau #cosasdebarcelona #ciutat #city #citylover #lovethiscity #bcnlastcall #bcncultura #LaMercè #lamercè19 #curiositats

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall

%d bloggers like this: