Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

Apunts foodie-històrics: Can Culleretes (Gòtic)

Avui toca parlar de tota una institució gastronòmica i històrica a la ciutat de Barcelona: Can Culleretes o el que és el mateix el primer restaurant de Barcelona (i Catalunya) i el segon de l’Estat espanyol segons es recull al registre del Llibre Guiness.

El divendres passat els membres de l’Associació Cultural Caçadors d’Hermes de Barcelona vam tenir l’oportunitat de tastar el menú especial de celebració dels 230 anys de naixement del restaurant (bé, hi mancaven l’Alba i el Xavi, però vam brindar per ells ;-), -d’esquerra a dreta: Albert, Neus, Mariana, BcnLastCall, Andrés, Roser, Enrique i Jordi).

Vam tenir la sort de gaudir d’una visita guiada abans que comencés la mise en place. Tot un luxe poder conèixer anècdotes i detalls històrics que formen part de la memòria del restaurant (sabieu, p.ex., que a l’establiment s’hi va arribar a reunir la penya catalanista Santa Maria i que van haver-hi reunions del Partit Comunista? si les parets parlessin!!!).

Can Culleretes va iniciar-se amb la venda de matons de monja en una parada establerta davant la porteria d’un convent situat fora de muralla (convent de Valldonzella). De xocolata també se n’oferia. Queda clar: Barcelona sempre ha estat una ciutat gormanda…

El nom de “Can Culleretes” que el poble li va donar és un enigma que s’ha pretès explicar de vàries maneres. Segons una versió, té l’origen en el fet d’ésser el primer establiment en què es va servir la crema i els matons amb culleretes de metall ja que, anteriorment, eren de fusta. Aquesta explicació no acaba de convèncer als historiadors (ni tampoc als actuals propietaris) ja que abans d’existir aquest establiment es creu que les culleretes metàl·liques ja s’havien emprat. A la següent fotografia podreu veure un quadre amb culleretes de fusta que es van trobar tot fent obres a l’establiment.

Per tant, la història que més encaixa és la suposició de que el nom ve del crit constant de: “Noies, culleretes” que se sentia des de la sala, adreçat pels cambrers a les minyones de la cuina, motivat per l’excés de públic que emplenava a totes hores la casa, més aviat petita i la gran quantitat de culleretes que es necessitaven per a servir els diversos productes que es consumien, com xocolata, llet, crema, matons de llet i d’ametlles, menjar blanc, xarop…

A la següent fotografia podeu apreciar una de les parts originals dels murals de ceràmica que hi ha a la paret del menjador principal. Una veritable joia.

La següent fotografia mostra la màquina on es rostien pollastres, comprada pel Sisco a l’Hotel Prado de Puigcerdà. Sembla ser que quan feia fred era la taula més sol·licitada 🙂

Els cronistes de la ciutat coincideixen en afirmar que Can Culleretes fou un dels locals més coneguts i populars de la Barcelona vuitcentista. A més, Can Culleretes tenia un avantatge: no estava mal vist que hi anessin ni les dames ni el clergat, com sí passava en altres establiments públics, com ara els cafès.

Miquel Regàs, cap a l’any 1890, el va convertir en un restaurant de primer ordre, on es satisfeia el gust de tothom, d’acord amb els desigs i les disponibilitats de cadascú. A l’estiu, per exemple, hi havia un servei especial de “menjar de casa”, per als que tenien família a fora, el qual comprenia: sopa o escudella, carn d’olla, peix amb suc, bistec o carn guisada, postres, pa i vi; tot per sis rals! Tempi beati!!! 

L’establiment, però, va viure moments difícils després de la Guerra Civil, quan el negoci es va traspassar al Gremi d’Hostalers i de Cuiners. Amb empenta i molta il·lusió l’any 1958 en Sisco Agut (qui ja havia treballat amb el seu oncle a Ca l’Agut -carrer Gignàs-) i la Sussi Manubens van agafar Can Culleretes; família que l’ha continuat mantenint fins a data d’avui. La Montse i l’Alícia, filles d’en Sisco i la Sussi dirigeixen una orquestra familiar que treballa a l’uníson!

La cuina que es fa al restaurant és de marcat caràcter tradicional: cuina catalana de mercat, plats de tota la vida. Des d’uns canelons a un bon estofat, passant per una escudella, bacallà a la llauna, faves a la catalana o una orada al forn. Les postres, casolanes i elaborades per les mestresses, tenen molta fama (i no és per a menys: la crema catalana està re-bona!!!).

A la carta hi podreu trobar tant menús a preu tancat com plats a la carta. I no ens oblidem de les recomanacions del dia!!!

A continuació veureu les fotografies dels plats que vaig escollir del menú especial 1786: en primer lloc, els canelons d’espinacs i bacallà, suaus amb una beixamel finíssima, de segon el civet de senglar -tremendament BO!, de fet vaig deixar el plat net i escurat- i de postres, crema catalana. D’acompanyament el vi blanc i negre Més que paraules del Pla de Bages.

Què, fa venir aigua a la boca, oi? 😉

Me’n descuidava: actualment Can Culleretes participa a la campanya #RestaurantesContraElHambre organitzada per Acción contra el Hambre oferint plats solidaris! Fins el 15 de novembre si escolliu el plat solidari que trobareu assenyalat al seu menú estareu aportant el vostre granet de sorra!

En resum: conèixer Can Culleretes és conèixer part de la història d’aquesta ciutat. No sé a què esteu esperant 😉

***************************************

La cançó de la setmana és de Bill Coleman, un dels moooooooolts artistes que han passat per Can Culleretes al llarg dels seus 230 anys de vida. De fet les parets estan cobertes de cartells i de desenes de fotografies de gent del món de la “faràndula”a tots els nivells. Recentment han tret la foto de l’Urdangarin, sembla que la clientela feia cara de circumstàncies quan la veia…

Tanqueu els ulls, jo ja m’imagino que sona aquesta música al restaurant i que els convidats acaben ballant aquesta cançó. Poseu el play, a mi ja se me’n van els peus…

Feliç setmana!!!

***************************************

Coordenades:

  • Adreça: Carrer d’en Quintana, 5
  • Telèfon: 93.317.30.22
  • Horari: Dimarts a dissabte de 13:30h a 16:00h – 21:00h a 23:00h // Diumenge 13:30 a 16:00

3 comments on “Apunts foodie-històrics: Can Culleretes (Gòtic)

  1. Instants Barna
    Setembre 21, 2016

    Una nit molt agradable en un lloc molt acollidor 🙂

  2. Retroenllaç: El restaurante más antiguo de Barcelona – Instants Barna

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Reconeixements:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

NOU POST AL BLOG 👉🏻 @merce_soler_paper 📖 ••• Fa dos anys vaig descobrir l’obra de la Mercè Soler a la fira @artslibris, una fira dedicada als llibres d’artista que se celebra des de fa 10 anys pels voltants de Sant Jordi a Barcelona i a la que sempre acabes coneixent nous projectes editorials o creatius que t’enamoren a primera vista. Fa un parell de setmanes la vaig entrevistar i el resultat el teniu al link de la bio. Espero que us agradi! 💖
Des de dalt ja s’hi veu el dimecres 😁✨ Bon dia, Barcelona!
Aquesta tarda s’ha inaugurat l’exposició “El Millor Disseny de l’Any” al @dissenyhub. ••• La mostra está formada per prop de 500 obres avalades per dissenyadors professionals en funció dels criteris «d’excel·lència, originalitat i innovació conceptual». S’hi poden veure les obres guanyadores i finalistes dels premis de les diferents associacions del @fad_barcelona en les seves respectives disciplines: Laus, FAD, Habitàcola, ArtsFAD i MODA-FAD || Us deixo a stories algunes de les coses que m’han agradat ✨ ••• 🗓 18/05 - 01/09 📍Sala A del @dissenyhub (@museudeldisseny) 🎟 Accés gratuït
L’ÚLTIM PASSATGE ➖ Passejant per Barcelona es descobreixen racons meravellosos, invisibles als ulls de qui porta pressa, de qui va mirant el mòbil o de qui simplement decideix no preguntar-se el perquè de les coses. Probablement, en el meu cas, si no hagués estat per un bonic missatge pintat en un mur no m’hi hagués fixat. ••• «Estem obligats a triar entre aquests dos absoluts, hom diria que inhumans igual: oblidar-ho tot i sepultar-ho en l’oblit o recordar-ho tot i que el passat esborri la possibilitat del present. Enmig, és clar, la cultura. La tria. La selecció del que ha de ser memorable perquè ens defineix. Sense aquest esforç, la humanitat no és sinó una ombra». (Xavier Antich) ••• Aquest missatge es troba a l’entrada del Passatge de Piera (al barri de Les Corts), el darrer passatge que queda del conjunt de carrerons que configuraven la Colònia Castells. Les cases blanques, degradades, hi tenen els dies comptats: estan afectades per un pla de reforma. Trobar un passatge com aquest enmig de Les Corts em va generar una mena de pena, semblava que el passatge s’anés fent petit, que tremolés sabent que serà enderrocat. La promesa de zona verda m’hauria de servir de consol… 🔺#OldInTownBcn
Petits racons de calma enmig dels frenètics carrers de la ciutat 🌿✨¿Reconeixeu l’emplaçament?
This is not Montréal 💙 #citylover #ThisIsNot_Bcn
Una de les places més boniques d’aquesta ciutat està a La Sagrera 😍 #PlaçaMasadas
NEW IN TOWN 🧡👉🏻 @b_sandwich.es || La nova proposta de la zona de Trafalgar vé tenyida de color taronja. Hi trobareu sandvitxos, molletes, bagels (n’hi ha un de dolç que es diu “Gordaco’ #atumarpelsacloperacióbikini) i un ventall de dolços amb una pintassa espectacular elaborats per @andresbakerizo. Avís als amants del cafè ☕️ : tenen @cafedefinca.es i @nomadcoffee [el que m’he près jo era un San José rebo que em tindrà ben despejada aquest vespre 🤪]. Especial menció a l’interiorisme 👌🏼✨ @ambit_deco (us deixo més material a stories)
NOU POST AL BLOG 👉🏻 @lallamastore (Eixample) || Al mal temps, bon humor 🦙🔥 ••• Avui escric sobre aquesta meravellosa llibreria de l’Eixample: un temple ple de llibres i objectes dedicats a món de l’humor. ••• Demà per Sant Jordi tindran paradeta de signatures i moltíssimes idees per a Sant Jordis/Jordines “complicats/des”. Aneu-hi, fareu molt feliços a l’Abi i el Kike.

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall

%d bloggers like this: