Apunts foodie-històrics: Can Culleretes (Gòtic)
Avui toca parlar de tota una institució gastronòmica i històrica a la ciutat de Barcelona: Can Culleretes o el que és el mateix el primer restaurant de Barcelona (i Catalunya) i el segon de l’Estat espanyol segons es recull al registre del Llibre Guiness.
El divendres passat els membres de l’Associació Cultural Caçadors d’Hermes de Barcelona vam tenir l’oportunitat de tastar el menú especial de celebració dels 230 anys de naixement del restaurant (bé, hi mancaven l’Alba i el Xavi, però vam brindar per ells ;-), -d’esquerra a dreta: Albert, Neus, Mariana, BcnLastCall, Andrés, Roser, Enrique i Jordi).
Vam tenir la sort de gaudir d’una visita guiada abans que comencés la mise en place. Tot un luxe poder conèixer anècdotes i detalls històrics que formen part de la memòria del restaurant (sabieu, p.ex., que a l’establiment s’hi va arribar a reunir la penya catalanista Santa Maria i que van haver-hi reunions del Partit Comunista? si les parets parlessin!!!).
Can Culleretes va iniciar-se amb la venda de matons de monja en una parada establerta davant la porteria d’un convent situat fora de muralla (convent de Valldonzella). De xocolata també se n’oferia. Queda clar: Barcelona sempre ha estat una ciutat gormanda…
El nom de “Can Culleretes” que el poble li va donar és un enigma que s’ha pretès explicar de vàries maneres. Segons una versió, té l’origen en el fet d’ésser el primer establiment en què es va servir la crema i els matons amb culleretes de metall ja que, anteriorment, eren de fusta. Aquesta explicació no acaba de convèncer als historiadors (ni tampoc als actuals propietaris) ja que abans d’existir aquest establiment es creu que les culleretes metàl·liques ja s’havien emprat. A la següent fotografia podreu veure un quadre amb culleretes de fusta que es van trobar tot fent obres a l’establiment.
Per tant, la història que més encaixa és la suposició de que el nom ve del crit constant de: “Noies, culleretes” que se sentia des de la sala, adreçat pels cambrers a les minyones de la cuina, motivat per l’excés de públic que emplenava a totes hores la casa, més aviat petita i la gran quantitat de culleretes que es necessitaven per a servir els diversos productes que es consumien, com xocolata, llet, crema, matons de llet i d’ametlles, menjar blanc, xarop…
A la següent fotografia podeu apreciar una de les parts originals dels murals de ceràmica que hi ha a la paret del menjador principal. Una veritable joia.
La següent fotografia mostra la màquina on es rostien pollastres, comprada pel Sisco a l’Hotel Prado de Puigcerdà. Sembla ser que quan feia fred era la taula més sol·licitada 🙂
Els cronistes de la ciutat coincideixen en afirmar que Can Culleretes fou un dels locals més coneguts i populars de la Barcelona vuitcentista. A més, Can Culleretes tenia un avantatge: no estava mal vist que hi anessin ni les dames ni el clergat, com sí passava en altres establiments públics, com ara els cafès.
Miquel Regàs, cap a l’any 1890, el va convertir en un restaurant de primer ordre, on es satisfeia el gust de tothom, d’acord amb els desigs i les disponibilitats de cadascú. A l’estiu, per exemple, hi havia un servei especial de “menjar de casa”, per als que tenien família a fora, el qual comprenia: sopa o escudella, carn d’olla, peix amb suc, bistec o carn guisada, postres, pa i vi; tot per sis rals! Tempi beati!!!
L’establiment, però, va viure moments difícils després de la Guerra Civil, quan el negoci es va traspassar al Gremi d’Hostalers i de Cuiners. Amb empenta i molta il·lusió l’any 1958 en Sisco Agut (qui ja havia treballat amb el seu oncle a Ca l’Agut -carrer Gignàs-) i la Sussi Manubens van agafar Can Culleretes; família que l’ha continuat mantenint fins a data d’avui. La Montse i l’Alícia, filles d’en Sisco i la Sussi dirigeixen una orquestra familiar que treballa a l’uníson!
La cuina que es fa al restaurant és de marcat caràcter tradicional: cuina catalana de mercat, plats de tota la vida. Des d’uns canelons a un bon estofat, passant per una escudella, bacallà a la llauna, faves a la catalana o una orada al forn. Les postres, casolanes i elaborades per les mestresses, tenen molta fama (i no és per a menys: la crema catalana està re-bona!!!).
A la carta hi podreu trobar tant menús a preu tancat com plats a la carta. I no ens oblidem de les recomanacions del dia!!!
A continuació veureu les fotografies dels plats que vaig escollir del menú especial 1786: en primer lloc, els canelons d’espinacs i bacallà, suaus amb una beixamel finíssima, de segon el civet de senglar -tremendament BO!, de fet vaig deixar el plat net i escurat- i de postres, crema catalana. D’acompanyament el vi blanc i negre Més que paraules del Pla de Bages.
Què, fa venir aigua a la boca, oi? 😉
Me’n descuidava: actualment Can Culleretes participa a la campanya #RestaurantesContraElHambre organitzada per Acción contra el Hambre oferint plats solidaris! Fins el 15 de novembre si escolliu el plat solidari que trobareu assenyalat al seu menú estareu aportant el vostre granet de sorra!
En resum: conèixer Can Culleretes és conèixer part de la història d’aquesta ciutat. No sé a què esteu esperant 😉
***************************************
La cançó de la setmana és de Bill Coleman, un dels moooooooolts artistes que han passat per Can Culleretes al llarg dels seus 230 anys de vida. De fet les parets estan cobertes de cartells i de desenes de fotografies de gent del món de la “faràndula”a tots els nivells. Recentment han tret la foto de l’Urdangarin, sembla que la clientela feia cara de circumstàncies quan la veia…
Tanqueu els ulls, jo ja m’imagino que sona aquesta música al restaurant i que els convidats acaben ballant aquesta cançó. Poseu el play, a mi ja se me’n van els peus…
Feliç setmana!!!
***************************************
Coordenades:
- Adreça: Carrer d’en Quintana, 5
- Telèfon: 93.317.30.22
- Horari: Dimarts a dissabte de 13:30h a 16:00h – 21:00h a 23:00h // Diumenge 13:30 a 16:00
3 comments on “Apunts foodie-històrics: Can Culleretes (Gòtic)”
Deixa un comentari
Bcn Last Call és membre de:
Reconeixements:
Bcn Last Call 
Una nit molt agradable en un lloc molt acollidor 🙂
Totalment d’acord Jordi! 🙂
Retroenllaç: El restaurante más antiguo de Barcelona – Instants Barna