Cugat: el ‘petit-coin’ parisenc de la Dreta de l’Eixample

Li podrien haver posat Bistrot Cugat, Le Comptoir de l’Eixample i mil combinacions franco-catalanes més. Doncs no. Li han posat Cugat. L’acaben d’obrir i ja està al meu Top 10 de bars-restaurants preferits de la ciutat.

El Cugat és un lloc on pots treballar tranquil·lament si vas com una baldufa per tota la ciutat amb el portàtil a les esquenes, un lloc on pots esmorzar tranquil, dinar amb el col·lega que fa temps que no veus, berenar amb la millor amiga, fer una copa amb el teu/la teva còmplice…

Per als que a vegades em pregunteu on portar a les vostres Cites Tinder: sí, el Cugat és un bon lloc, PERÒ “fóra bo” que haguéssiu passat el filtre de la primera cita. Feu el favor de reservar-vos aquest local per a un moment una mica més delicat i compartir-lo amb una persona que us importi.

Al Cugat el temps s’atura. Tot va més lent.

Les converses.

I les mirades.

El primer dia que hi vaig posar els peus (ja hi he anat quatre vegades) ho vaig fer de casualitat. Venia de Flors Navarro el dia abans del Dia de la Dona. Just creuant pel Conservatori del Bruc, vaig i em topo amb aquesta meravella.

De fet el primer que vaig fer va ser intentar recordar què hi havia abans, una botiga? un bar?. Ni idea. A mesura que anava entrant al local, la boca se’m va anar obrint de sorpresa i astorament (i d’empanament infantil): acabava de descobrir una petita joia. Crec que li vaig dir unes tres vegades a la cambrera que em va servir que “quina meravella de local” (així, intensa, ja sabeu).

En aquest local tot sembla estar al seu lloc, com si tota la vida hi hagués hagut un bar amb la seva barra, les seves tauletes… Però no. Res del que hi ha (tret de les portes i les finestres internes i externes) forma part del local anterior. I què hi havia abans? Doncs un llibreria-papereria amb el mateix nom: Cugat. La Sra. Milagros es va jubilar fa poc temps al no haver-hi relleu generacional i en Quim i en Joan, socis del negoci, van pensar que seria un bon lloc i una bona zona per a començar una nova aventura. Dit i fet. El Cugat ja és una realitat i els veïns n’estan encantats.

Dels mateixos socis que el conegut Bar Malasang de l’Eixample Esquerre, el Bar Cugat respira una atmosfera de bistrot francès sense pretensions ni barroquismes i plenament integrat al barri.

Voleu saber d’on provenen tots els mobles, làmpades, etc. que hi ha al local? Doncs segons m’explicava el Quim, molts d’ells venen de França. Amb el seu soci, en Joan, van decidir llogar un camió i au! carretera i manta cap a França a visitar alguns poblets on hi ha brocanters. Allí van comprar les taules i les cadires que hi ha al local (de les marques més conegudes: Thonet -empresa famosa per ser la creadora de l’emblemàtica cadira “núm. 14” de cafè vienès de fusta corbada-, Khon i Fishel. El cartell gegant prové de França però està comprat aquí a Barcelona. Un original del 1890 que fa referència a una publicitat de la impremta Pichot. Meravella!!!

Un dels mobles que més impacta, però, és de Barcelona. Es tracte del moble-bar que hi ha a la barra. Prové d’una antiga farmàcia que hi havia al carrer Pelai fa “uns quants anys”. Un autèntic tresor.

Sentir nostàlgia pels locals antics en una ciutat en la que pràcticament ens hem carregat la totalitat del patrimoni de cafeteries d’estil modernista suposo que és normal. Llegir ‘Barcelona, ciutat de cafès’ de Paco Villar et posa en un context en el que meravelloses cafeteries capitanejaven la vida social de la Ciutat Comtal. Saber que existien locals com La Lune (Plaça de Catalunya, 9), el Novedades (Caso, 3), el Torino (Passeig de Gràcia, 18), la Maison Dorée (Plaça de Catalunya, 22) o l’American Bar (Pelai, 60) (entre MOLTS d’altres) i que ja són història m’entristeix i em fa ràbia a parts iguals.

Per això descobrir que hi ha locals que aposten per recuperar una mica “el temps passat” em fa molt feliç.

A nivel gastronòmic heu de fer un cop d’ull a la carta (la podeu consultar a la pàgina web). Hi trobareu una combinació de tapes, plats, amanides i platillos que us faran venir salivera. Producte fresc, ben cuinat i ben presentat. Si us agrada el Malasang, el Cugat no us decebrà.

• 

• 

Apunteu-vos el seu menú diari de 13 euros amb dos plats, beguda i postre o cafè. Les racions són bastant potents. Jo em vaig cruspir el que veieu a les imatges i vaig quedar mode sastifaction ON!. La fideuada de muntanya estava tremenda (es nota que el cuiner ha passat per l’Escribà, buf, què bo!) i el primer plat, una espècie de rotllet-tronquet amb patata i verduretes, servit amb base d’amanida estava re-bo. Les postres són casolanes així que… ataqueu! estan tremendes (el cheescake és de llagrimeta).

Coordenades:

• Adreça: Carrer Bruc, 99
• Telèfon: 93.139.81.94 
• Horaris: Dilluns: Tancat / Dm-dj: 09:00 – 00:30 / Divendres: 09:00 – 02:30 / Dissabte: 11:00 – 02:30 / Diumenge: 11:00 – 18:30

La cançó que acompanya el post la vaig escoltar la tercera vegada que vaig anar al Cugat.

Gràcies Quim i Joan per fer un local amb tanta sensibilitat i bon gust.