Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

Gerard Martínez: pinzellades de vida urbana

Vaig conèixer l’obra d’en Gerard Martínez  (fotografia fusionada amb pintura) a la galeria-botiga Carré d’Artistes (Carrer Petrixol). Suposo que la mescla de colors i d’imatges de Barcelona em va impactar des del primer moment. Això, sumat a la meva curiositat, va fer que volgués conèixer un mica millor l’artista i la tècnica emprada en la seva obra.

Dit i fet. Vaig tornar a Carré d’Artistes el dissabte dia 16 de novembre, dia de l’anomenada “Dedicatòria”. És durant aquesta jornada que l’artista dedica els quadres i roman “a disposició” dels clients per a comentar la seva obra i respondre a les preguntes que li formulen.

Inspiració. Al Gerard li encanta perdre’s pels carrers de Barcelona. Per molt que els recorri deu mil vegades sempre té la sensació que descobrirà un nou detall, un nou element urbà que l’inspirarà (faroles, bicicletes, street art a les parets…) i que li farà treure la càmera. Els barris que, principalment, ha treballat són el Born i el Raval. Té pendent explorar altres zones de Barcelona molt diferents a les que fins ara ha estat recorrent carrer amunt, carrer avall. Jo li vaig suggerir la zona de Diagonal Mar i el Fòrum… Tenint en compte l’estil del Gerard estic segura que el resultat artístic seria espectacular…

Tècnica i estil. Tot comença amb una foto. Passeja, “ho veu” i dispara. 1r objectiu assolit. Una vegada obtinguda la imatge (que intervé digitalment) li dóna forma i color: ha de cobrar vida, una segona vida. I en aquest moment torna a disparar. Però aquesta vegada dispara amb esprais de colors. Com?, amb esprais? Sí, i hi afegeix vernissos i pintura, segons consideri. 2n objectiu assolit ;-).

Fruit d’aquesta segona etapa, gran part de la seva obra conté colors molt vius, àcids (“fosforito”, ja m’enteneu ;-)). Però també podreu trobar quadres en els que únicament ha ressaltat un color.

La seva obra, per tant, conté molta càrrega urbana. Amb la seva original tècnica sap com treure partit dels elements efímers de la ciutat, inclosos els propis vianants. Així, una persona que passa i és fotografiada en moviment farà que l’obra sigui única i irrepetible. Tot i que podria caure en la temptació de “refer” obres que li hagin “funcionat bé” o que “hagin agradat” molt, en Gerard no repeteix MAI les obres que fa. Crec que estem tots d’acord quan dic que això és el que realment fa que una obra sigui autèntica.

Exposicions. El Gerard no només ha estat treballant amb/per a Carré d’Artistes. També ha exposat obra seva a la Galeria Aragó 232 i, més recentment, ha enviat 17 treballs d’una sèrie anomenada “Urban life” a Göteborg (Suècia) per a la galeria ArtZandra.

Ell. En Gerard es va traslladar fa alguns anyets a Barcelona a fi de cursar la carrera d’Enginyeria i, més tard, realitzar un Postgrau. Als 26 anys es va adonar que tenia, latent, dues grans passions: la pintura i la fotografia. Inspirat per grans artistes catalans com Tàpies, Guinovart o Català-Roca, i de manera totalment autodidacta, va anar trobant la tècnica en la que se sentia més còmode: la fusió d’ambdues disciplines.

Potser hauria d’haver començat explicant-vos qui és el Gerard, però m’ha sembla més important parlar-vos de la seva obra i explicar-vos com “s’ho manega” per a obtenir uns resultats tan vistosos. De totes maneres els que el coneixeu sabreu que aquesta estructura de post encaixa amb la seva personalitat: algú gens “protagonista” (ni tan sols el dia de la seva Dedicatòria). Enhorabona. La humilitat és un valor escàs.

[Veu en off. Ho confesso: si tingués un d’aquells dúplex-estudi-loft-molongui-quenomésselpodenpermetreunsquants hi tindria un quadre de grans dimensions d’en Gerard. Decidit, demà em compro un número de la Grossa ;-)].

Interessats en comprar alguna obra seva? Podeu trobar força material a Carré d’Artistes i, properament, també podreu comprar a través de la seva pàgina web.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Reconeixements:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

Què bonic. Què bèstia. Un disc catàrtic. @elenatonra, meravellosa, pura sensibilitat i delicadesa presentant el seu treball en solitari ‘EX:Re’. Ella plorant a la darrera cançó. El públic aplaudint de peu a la Casa Llotja de Mar. Probablement un dels millors concerts als que he anat mai a Barcelona. Gràcies @cervezasalhambra i @tmusicrepublic, crec que tot el públic ha flipat amb la vostra organització ♥️ #MWKUA ••• 🔎 Update curiositat sobre la Llotja (gràcies 😘 @xsa13 per la info): el 2 d'agost de 1708 es va interpretar la primera òpera italiana a Catalunya: ‘Il più bel nome’, del compositor venecià Antonio Caldara || Ahir al vespre el nom més bonic va ser el d’Elena ✨ ••• Romance is dead and done And it hits between the eyes on this side The grass is dead and barren And it hurts between my thighs on this side
NOU POST AL BLOG 👉🏻 @elmenjadordelabeckett || En una ciutat on el temps s’escola pels forats del dia a dia, em flipa i m’enamora a parts iguals passar estones en llocs com aquest. Aneu-hi. El temps s’atura. Promis, juré! ❤️💚 [Link • in • Bio]
L’altre dia sortint d’ @orval.barcelona vaig topar-me amb aquesta meravellosa façana-persiana-rètol: “Bodega-Xifré. Casa Fundada l’any 1947” al número 13 del carrer Wellington. Remenant per internet he trobat un post de @bcnsingular sobre el local i el seu propietari, en Toni Xifré. Us en comparteixo un fragment: ••• «Si hagués nascut en un poblet de Texas, el Toni Xifré, probablement, hauria estat sheriff. Però va néixer a Gràcia. Fill de vinaters, el seu destí estava marcat des del moment que el pare va obrir, l’agost de 1947, una bodega a l’aleshores carrer de Sicília. “Aquí hi havia de tot”, recorda. “Ara ja no queda res”. Ni tan sols la bodega, tancada quan el Toni va decidir que tocava jubilar-se. “Havíem arribat a servir 10 quilos d’anxoves cada setmana. Però les grans superfícies ens han matat”». ••• No deixem que morin els petits comerços, les petites històries. God save els sheriffs d’aquesta ciutat ♥️ #OldInTownBcn
NEW IN TOWN 👉🏻 @orval.barcelona • Estreno temporada d’iced latte a Orval: #whereplantsmeetcoffee 🌿☕️ • Enhorabona @lucialucelucira & equip: ‘picar pedra’ ha valgut la pena, l’espai és fantàstic, wish u all the best 💚• [us deixo més raconets a stories]
Mirant amunt un dia m’estamparé contra alguna farola d’aquesta ciutat. O això o bé se m’allargarà el coll com a una🦒 (sé que no sóc l’única 😌) @instapoblenou ✨
Algú més s’ha aixecat amb ganes de fer reviure alguns edificis que hi ha xapats a la ciutat? 💁🏻‍♀️ ✨#oldintownbcn ✨
Mentre s’acaba de definir quin color polític va agafant aquesta ciutat jo estic en bucle amb les cançons de @stillcorners que han sonat aquest vespre a l’Antiga Fàbrica Damm. Quina meravella, quins audiovisuals ❤️: ens ha fet recórrer mar 🌊, cel 🌌, terra 🌍 i espai 🚀 #MWKUA
Del cel a la lluna 🚀✨ @caelumbcn
NOU POST AL BLOG 👉🏻 @merce_soler_paper 📖 ••• Fa dos anys vaig descobrir l’obra de la Mercè Soler a la fira @artslibris, una fira dedicada als llibres d’artista que se celebra des de fa 10 anys pels voltants de Sant Jordi a Barcelona i a la que sempre acabes coneixent nous projectes editorials o creatius que t’enamoren a primera vista. Fa un parell de setmanes la vaig entrevistar i el resultat el teniu al link de la bio. Espero que us agradi! 💖

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall

%d bloggers like this: