Gerard Martínez: pinzellades de vida urbana
Vaig conèixer l’obra d’en Gerard Martínez (fotografia fusionada amb pintura) a la galeria-botiga Carré d’Artistes (Carrer Petrixol). Suposo que la mescla de colors i d’imatges de Barcelona em va impactar des del primer moment. Això, sumat a la meva curiositat, va fer que volgués conèixer un mica millor l’artista i la tècnica emprada en la seva obra.
Dit i fet. Vaig tornar a Carré d’Artistes el dissabte dia 16 de novembre, dia de l’anomenada “Dedicatòria”. És durant aquesta jornada que l’artista dedica els quadres i roman “a disposició” dels clients per a comentar la seva obra i respondre a les preguntes que li formulen.
Inspiració. Al Gerard li encanta perdre’s pels carrers de Barcelona. Per molt que els recorri deu mil vegades sempre té la sensació que descobrirà un nou detall, un nou element urbà que l’inspirarà (faroles, bicicletes, street art a les parets…) i que li farà treure la càmera. Els barris que, principalment, ha treballat són el Born i el Raval. Té pendent explorar altres zones de Barcelona molt diferents a les que fins ara ha estat recorrent carrer amunt, carrer avall. Jo li vaig suggerir la zona de Diagonal Mar i el Fòrum… Tenint en compte l’estil del Gerard estic segura que el resultat artístic seria espectacular…
Tècnica i estil. Tot comença amb una foto. Passeja, “ho veu” i dispara. 1r objectiu assolit. Una vegada obtinguda la imatge (que intervé digitalment) li dóna forma i color: ha de cobrar vida, una segona vida. I en aquest moment torna a disparar. Però aquesta vegada dispara amb esprais de colors. Com?, amb esprais? Sí, i hi afegeix vernissos i pintura, segons consideri. 2n objectiu assolit ;-).
Fruit d’aquesta segona etapa, gran part de la seva obra conté colors molt vius, àcids (“fosforito”, ja m’enteneu ;-)). Però també podreu trobar quadres en els que únicament ha ressaltat un color.
La seva obra, per tant, conté molta càrrega urbana. Amb la seva original tècnica sap com treure partit dels elements efímers de la ciutat, inclosos els propis vianants. Així, una persona que passa i és fotografiada en moviment farà que l’obra sigui única i irrepetible. Tot i que podria caure en la temptació de “refer” obres que li hagin “funcionat bé” o que “hagin agradat” molt, en Gerard no repeteix MAI les obres que fa. Crec que estem tots d’acord quan dic que això és el que realment fa que una obra sigui autèntica.
Exposicions. El Gerard no només ha estat treballant amb/per a Carré d’Artistes. També ha exposat obra seva a la Galeria Aragó 232 i, més recentment, ha enviat 17 treballs d’una sèrie anomenada “Urban life” a Göteborg (Suècia) per a la galeria ArtZandra.
Ell. En Gerard es va traslladar fa alguns anyets a Barcelona a fi de cursar la carrera d’Enginyeria i, més tard, realitzar un Postgrau. Als 26 anys es va adonar que tenia, latent, dues grans passions: la pintura i la fotografia. Inspirat per grans artistes catalans com Tàpies, Guinovart o Català-Roca, i de manera totalment autodidacta, va anar trobant la tècnica en la que se sentia més còmode: la fusió d’ambdues disciplines.
Potser hauria d’haver començat explicant-vos qui és el Gerard, però m’ha sembla més important parlar-vos de la seva obra i explicar-vos com “s’ho manega” per a obtenir uns resultats tan vistosos. De totes maneres els que el coneixeu sabreu que aquesta estructura de post encaixa amb la seva personalitat: algú gens “protagonista” (ni tan sols el dia de la seva Dedicatòria). Enhorabona. La humilitat és un valor escàs.
[Veu en off. Ho confesso: si tingués un d’aquells dúplex-estudi-loft-molongui-quenomésselpodenpermetreunsquants hi tindria un quadre de grans dimensions d’en Gerard. Decidit, demà em compro un número de la Grossa ;-)].
Interessats en comprar alguna obra seva? Podeu trobar força material a Carré d’Artistes i, properament, també podreu comprar a través de la seva pàgina web.
Bcn Last Call és membre de:
Reconeixements:
Bcn Last Call 