Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

Palau Güell: un petit tresor enmig de la ciutat

El Palau Güell estava a la llista dels “llocs pendents”. Ja portava massa temps en aquella llista. Vaig decidir posar-hi remei el diumenge passat (primer diumenge de mes i, per tant, entrada GRATUÏTA! -audioguia inclosa-).

Eusebi Güell (industrial, polític i mecenes), havent conegut l’obra de Gaudí durant l’Exposició Universal de París del 1878 va voler que aquest li construís un singular palau urbà com a ampliació de la casa familiar que tenia a la Rambla de Barcelona. La casa fou dissenyada per adaptar-se a les necessitats de la vida privada d’una família que, a jutjar per les estances i les activitats que s’hi desenvolupaven, tenia una vida social i cultural molt plena.

És cert que l’estructura de la façana exterior no és sinuosa com la d’altres edificis de Gaudí, pot semblar fins i tot freda. L’interior, però, amb tots els treballs minuciosos que s’aprecien en els materials nobles que es van emprar (pedra, fusta, ferro forjat, ceràmica i el vidre) és ben gaudinià.

Aquest Palau (un dels primers encàrrecs de Gaudí) va ser declarat patrimoni mundial per la UNESCO el 1984.

bcn002385 (3)

(Fotografia de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona)

Si us hagués de dir què és el que més em va agradar de la visita hauria de començar la casa per la teulada ;-). Així ho faré, doncs.

El terrat és la cirereta del pastís :-), l’explosió de color continguda de l’edifici. Té unes vistes magnífiques de tota la ciutat. Des de Montjuïc, passant per l’Hotel Vela, l’estàtua de Cristòfol Colom, la Torre l’Agbar, la Torre Urquinaona, la Sagrada Família, l’Església del Pi, la Catedral…i el millor de tot és que tens la sensació que són tots a prop teu, com si els poguessis tocar.

Destaquen les seves vint xemeneies de formes insòlites i policromades (15 corresponen a les llars de foc i 5 a les sortides de fum de les cuines i conductes de ventilació) i l’agulla central, de 15 metres d’alçada que cobreix i il·lumina el saló central, feta de pedra de marès vitrificada procedent de les parets internes dels forns de calç de la finca dels Güell al Garraf, és a dir, feta de material de rebuig (sí, amics meus, Gaudí ja reciclava).

Si hagués de destacar els detalls de la casa que més em van agradar diria que són les aplicacions realitzades amb fusta. Resulta fascinant anar recorrent totes i cadascuna de les estances i veure que la fusta dóna calidesa a tots els racons de la casa. Per exemple, el sostre de la Sala de Visites, fet de fustes nobles de gran qualitat i ornaments de ferro forjat i pa d’or és d’una bellesa enlluernadora (en aquesta sala també són remarcables els vitralls decorats amb personatges de l’obra de Shakespeare).

Un altra de les sales que conté nombrosos detalls de fusta és la Sala de Confiança i Sala de la Tribuna o de fumadors. Tots els motius que hi veiem representats provenen del món animal i floral, base d’inspiració de l’arquitecte. M’agradaria destacar també la llar de foc instal·lada al menjador de fusta de noguera dissenyada per Camil Oliveras i els arrimadors de fusta de la paret, decorats amb animals d’influència oriental, dissenyats pel mateix autor.

Altres detalls curiosos (vitrall de la senyera, mirall modernista -val a dir però que aquest no és l’original si bé consta que originàriament era probable que hi hagués un mirall-, detall vidriera de la Sala de Confiança, joc d’ombres a la sortida del Palau, plafó de la llar de foc representant santa Isabel, reina d’Hongria, obra d’Alexandre de Riquer):

Voldria destacar la gran tasca de restauració de l’edifici que la Diputació de Barcelona ha dut a terme a fi de conservar-lo i preservar-lo per a les generacions futures. En aquest sentit val molt la pena l’exposició informativa que hi ha a la darrera planta, tot just abans de sortir al terrat.

Ah! Per cert, si durant la visita escolteu peces de música interpretada per l’orgue del Palau Güell, no us espanteu, no és el fantasma del Palau 🙂 sinó que gràcies a un sistema anomenat Replay l’orgue reprodueix el que un organista prèviament ha enregistrat.

ULL: fins el 13 de gener el Palau Güell romandrà tancat per manteniment!!!!!!

Coordenades:

  • Adreça: Carrer Nou de la Rambla, 3-5.
  • Telèfon: 934.725.775
  • Horari d’hivern: 10 h a 17.30 h (últim accés 16.30h) (de l’1 de novembre al 31 de març) // Horari d’estiu: 10 h a 20 h      (últim accés 19h) (de l’1 d’abril al 31 d’octubre). Tancat: dilluns no festius, 25 i 26 de desembre, 1 de gener, 6 de gener, del 7 al 13 de gener (per manteniment).
  • Entrada: L’entrada “normal” costa 12 euros; reduïda 8 euros. Quan és GRATIS??: Temporada d’estiu: els diumenges de 17.00 a 20.00 h (de l’1 d’abril al 31 d’octubre). Temporada d’hivern: primer diumenge de mes (resta de l’any). Durant la temporada d’hivern, el primer diumenge de mes, es donaran les entrades gratuïtes en dos torns: -Matí (entre les 10h i les 13.45h fins esgotar les entrades disponibles) -Tarda (entre les 13.30h i les 16.30h fins esgotar les entrades disponibles). // També hi podeu entrar gratis els dies: 23 d’abril, 18 de maig i 24 de setembre.  

2 comments on “Palau Güell: un petit tresor enmig de la ciutat

  1. Pere
    gener 10, 2014

    Els recobriments acolorits de moltes de les xemeneies del terrat són una invenció de la desafortunada restauració que la Diputació hi va fer (malgrat existir fotografies antigues on es veu perfectament com era el recobriment original de Gaudí, molt més discret).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Reconeixements:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

Sí, heu llegit bé: «Santa Eulàlia. Boquería 1, 3 y 5. Barcelona». ••• I és que l’emblemàtica botiga que ara està ubicada al Passeig de Gràcia, va nèixer #ohsorpresa al Pla de la Boqueria com a establiment de venda de teixits l’any 1843, just al costat de l’ermita de Santa Eulàlia, d’aquí el nom. No va ser fins l’any 1941 que es va obrir una botiga al número 60 del Passeig de Gràcia. L’any 1944 va tancar la del Pla de la Boqueria però n’obrien una segona al Passeig de Gràcia, aquesta vegada al número 93, orientada a la moda masculina que és la que actualment mantenen viva i la que compta amb marques/productes exclusius. ••• El primer pis de la botiga té una petita joia: un petit Bistrot amb les parets vestides de pòsters originals de l’època. Tot aquest rollo per dir-vos que fins al 24/11, si hi aneu, podreu gaudir de dos cocktails que ha creat Javier de las Muelas (@drymartinijdlm) per a 👉🏻 @cocktailboulevardbcn: un festival de la cocteleria creat per @barcelonapaseodegracia en el que participen 14 hotels i restaurants de la zona. El cocktail que he tastat jo (Backstage Madness) era sense alcohol i ostres sí, quina Madness, tu!: polpa de coco, yuzu, orange blossom honey, xarop de coco, maracuiá i litxi natural. Flipamenta de lo bo que estava. Us deixo a stories some nice pictures (o no tan nice, però són les que em fa l’iPhone 6s 😁). #CocktailBoulevardBcn #BcnLastCall
Novament ressaca parisenca transformada en 🔟 noves propostes. Espero que us agradin! Bonne journée ♥️ ••• 1️⃣ Jardin du Palais Royal: juntament amb la Place de Vosges, el Parc Monceau i els Jardins de Luxembourg és un dels espais/jardins que més m’agrada de París per anar a passejar. . 2️⃣ 0fr: llibreria, galeria, estudi… tot en un. Té una selecció brutal de llibre de fotografia, art, disseny i moda. És molt mini però la lien parda fent presentacions. Una de les darreres va ser la del Raf Simons, ex director creatiu de Dior, signant exemplars de la revista @anothermagazine. . 3️⃣ Maison Kitsuné Louvre: el passat mes de setembre va obrir el primer restaurant de la Maison Kitsuné a la capital francesa. Val la pena per a fer un brunch o un berenar. Un lloc agradable, bastant tranquil i amb unes vistes a… la Comédie Française. . 4️⃣ Yvon Lambert: llibreria, galeria, editorial. Tots els llibres respiren, tots tenen l’espai que necessiten. Una selecció de llibres d’autor, d’editorials independents. Fotografia, art, disseny, revistes de tendències… El PA-RA-DÍS. . 5️⃣ Empreintes Paris: 4 pisos d’art, artesania Made in France recolzada pels ‘Ateliers d’Art de France’. Val molt la pena descobrir la qualitat i quantitat de bons artesans francesos que hi tenen representats. 6️⃣ Musée du Parfum (Fragonard): si el món del perfum us sedueix, aquest és el vostre museu. L’entrada és gratuïta i fan visites guiades en francès i anglès (duren aprox. 40 min). . 7️⃣ État libre d’Orange: una casa de perfums 100% Made in Paris, una de les més avantguardistes. M’encanta com treballen les seves propostes a nivell creatiu, aconsegueixen que miri sempre les novetats que treuen. . 8️⃣ Chez ta soeur: restaurantet totalment local i molt agradable a Montmartre (menú brunch 22€). . 9️⃣ Bassin de la Villette: una passejada que comenci al Bassin de la Villette i acabi en alguna cafeteria bonica del Canal de Saint-Martin pot ser un excel·lent pla de diumenge. . 🔟 Le 104: un centre cultural on la dansa, el ball i la multiculturalitat batega al mateix temps. #ParisLastCall
Aquesta tarda s’ha presentat a @heyshop_ el llibre de la il•lustradora i dissenyadora gràfica @malikafavre (editorial @counterprintbooks). ••• Un llibre que repassa la seva extensa trajectòria a través dels temes que més ha treballat: la dona, els viatges, la geometria, l’erotisme, la cultura pop i la societat i els problemes actuals (terreny, aquest darrer, que ha explorat de manera lliure a través de les conegudes portades del New Yorker). ••• Amb l’exemplar signat i amb el pin de regal 👄 torno a casa re-happy 💁🏻‍♀️
OLD/NEW IN TOWN 👉🏻 @baralegriabarcelona • L’altre dia vaig topar-me amb l’article de @7canibales sobre el Bar Alegria i vaig pensar: wo! un local modernista que no només no tanca sinó que renova cuina i de la mà de Tomás Abellán (@quetomas). Avui tocava fer vermut i visitar aquest local del 1899 ♥️. A continuació us llisto els meus locals modernistes preferits. Em dieu els vostres? (no sigui cas que m’estigui perdent alguna cosa important 😁): ▪️Bar Versalles (Sant Andreu) ▪️Cafè del Centre (Eixample) ▪️Reñé (Eixample) ▪️Casa Almirall (Raval) ▪️Cafè de l’Òpera (Gòtic) ▪️La Confiteria (Raval) ▪️Muy Buenas (Raval) ▪️London Bar (Raval) ▪️El Paraigua (Gòtic) ▪️L’ascensor (Gòtic). Bé, aquests dos darrers només tenen el mobiliari (són de finals dels 60) però l’experiència d’entrar al bar Ascensor a través d’un meravellós ascensor modernista és impagable. I la caixa enregistradora de El Paraigua és de traca 💖 ••• 🍁 Bon cap de setmana a tothom! 🍁 #OldInTownBcn
Fa just una setmana es presentava @apartgastro, un nou mitjà de comunicació nascut a Barcelona amb clara vocació internacional. ••• Apart proposa traspassar el paper i fer-nos viatjar, gràcies a la realitat virtual (la revista ve acompanyada d’unes ulleres VR), a 6 països que marcaran les tendències gastronòmiques del 2020. Brasil, Dinamarca, Japó, Argentina, Grècia i Marroc són els escenaris que protagonitzen aquest primer número dirigit per @ferranadria i produït per l’equip de @cuinacat. ••• El contingut és BRUTAL (imatges espectaculars, infografies plenes de curiositats…). Una aposta valenta. ••• Jo tinc la versió en català però també s’ha publicat en castellà i ja estan preparant la versió anglesa 👌🏼
Soul recovery after a very crazy week ♥️ merci bcp @julie.e.doiron #MWKUA
BILL VIOLA ➕ PAUL DALY (+ bonus extra) ••• Us recomano les dues darreres expos que he vist darrerament. Si necessiteu silenci aneu-hi, són l’antídot perfecte contra tot soroll 🍁 ••• Foto 1) 👉🏻 Bill Viola, ‘Mirrors of the Unseen’. La Pedrera presenta la primera exposició monogràfica de Bill Viola a Barcelona. Considerat un pioner en el desenvolupament del videoart, Bill Viola explora a través de la seva obra conceptes universals com la pena, la mort, el dolor, el pas del temps i les emocions que s’hi associen. La imatge que us he posat correspon a la peça que més em va agradar (no em vaig anotar el títol però sí recordo que durava 7 minuts i que la vaig veure dues vegades seguides). Crec que tots trobaríem la peça que ens encaixa en aquesta expo ✨ ••• Foto 2) 👉🏻 Paul Daly, ‘Living Matter’ (Can Framis, Poblenou) Aquest artista nascut a Liverpool porta des del 2000 instal•lat a Barcelona. Ens proposa apropar-nos als materials orgànics. El resultat són collages i mosaïcs que contenen un ampli ventall de textures, colors i transparències. Provoca que mirem la naturalesa morta des d’un altre prisma. És simplement meravellós. La imatge correspon a l’obra ‘Hedge 2’ (finals d’estiu, principis de tardor) ♥️ ••• Foto 3) 👉🏻 també a Can Framis ‘(a)simetrías’ és una instal•lació fotogràfica concebuda i realitzada pels estudiants del Màster en Fotografia i Disseny de l’ @elisavabcn. Els punts de partida són ‘encajar’ i ‘romper’. A partir d’aquí s’han treballat conceptes vinculats als rols de gènere i al binarisme -com a frontera social-. Tot un encert haver-la posat al pati de l’entrada de Can Framis 👌🏼 ••• 🍂 Feliç diumenge 🍂
L’espai de l’ @arantxarueda al @blancfest va passar de ser un petit refugi creatiu a una petita exposició que s’anava nodrint del talent de la gent que s’aturava i hi abocava tota la seva creativitat: sentiments, coses que mai es diuen, reinvidicacions... què bonic és poder intuir (al menys una mica) com és una persona segons el que hi veus en un full ple colors, formes, lletres que van creant capes d’informació visual. La conclusió és que m’han entrat unes ganes boges de fer un taller de collage 😱😇 [us deixo a stories el collage que més em va agradar 💕]
Si les porteries d’aquesta ciutat parlessin...♥️ [Les perles les vaig “guardant” aquí 👉🏻 #oldintownbcn]

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall

%d bloggers like this: