L’Església de Santa Maria del Pi, d’estil gòtic, s’ubica a la Plaça del Pi (Ciutat Vella) i fou declarada Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1931.
Consta d’una sola nau de grans dimensions amb absis poligonal i capelles laterals situades entre els contraforts gòtics. L’absis és cobert per una volta radial que agafa també el primer tram de les capelles. A la resta la nau hi ha set voltes més.
Aquesta església tingué un paper molt especial en els fets històrics del 1714, contribuint de diverses maneres a la defensa de la ciutat, fent una important tasca social i humanitària o enardint l’esperit del poble en armes amb el toc de les seves campanes.
Ha estat gràcies a la visita guiada al Campanar que he descobert moltes curiositats d’aquesta església que sovint queda eclipsada per la presència de dos pesos pesats ubicats no gaire lluny com són la Catedral de Barcelona i la Basílica de Santa Maria del Mar.
EL CAMPANAR
El campanar és una construcció gòtica de planta octogonal, de 54 metres d’alçada i uns 12 metres de diàmetre aproximadament. Està dividit en 5 plantes cobertes i els pisos tenen unes dimensions semblants. La construcció es corona amb un terrat pla fàcilment accessible. S’hi accedeix per una escala de caragol que parteix del primer pis i arriba en una sola secció fins al cloquer. Veureu que en aquesta escala hi ha les portes que s’obren a cada pis.
Tota la construcció és de pedra de Montjuïc, resistent al pas de temps i a tots els capítols històrics que ha viscut aquesta Església. Es va començar a construir l’any 1379 i es va finalitzar cap al 1461.
I pensar que els campaners gairebé feien vida a dalt del campanar… Degut a l’assiduïtat en què havien de fer repicar les campanes havien de romandre tot el temps a dalt, fes fred, calor, nevés o plogués…
Per cert, demaneu que us expliquin la llegenda de l’esgraó número 100 :-)…
LES CAMPANES
Seguint la numeració de la imatge adjunta (Font: Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi) hi podreu trobar les següents campanes: 1) L’Antònia la campana més gran i la que té el so més característic i reconegut per la gent que viu al barri; 2) l’Andreua; 3) la Maria; 4) la Josep; 5) la Vicenta; i 6) l’Esquirol, que pel que sembla és la més estimada per la gent. Tradicionalment s’ha considerat un “timbre” o esquelleta d’avisos.
LES VISTES
El premi de la visita guiada són, sens dubte, les vistes de 360 graus sobre la ciutat de Barcelona. Una meravella. Un lloc perfecte per anar mostrant, si aneu acompanyats d’amics forans, els punts essencials de la ciutat. La imatge és tan inspiradora que no saps per on començar…
Et sembla poder tocar amb la punteta dels dits la Plaça Reial i resseguir-ne la seva característica forma quadrada. També ressegueixes els arbres de les Rambles fins arribar a les Drassanes, l’Hotel W, la Torre del Funicular, el Port, les Torres Mafre, la Torre Agbar, la Catedral de Barcelona, la Torre de Collserola, el Temple del Sagrat Cor, la Torre Catalunya (Sants), la Torre Calatrava (Palau Sant Jordi), la muntanya de Montjuïc…
Aquí us deixo algunes de les fotos:
ELS GEGANTS DELS PI…
I qui no ha cantat mai la popular cançó dels Gegants del Pi? Us diré que em va fer molta il·lusió veure els Gegants del Pi amagats rere la porta de l’entrada de la Basílica. Per fi veia “en directe” els protagonistes d’una de les cançons que més havia cantat de petita a l’escola.
Els Gegants del Pi són portats per l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi, una associació cultural creada el 1992 al barri del Pi de Ciutat Vella que assumeix totes les tasques que es desprenen del funcionament dels elements festius de la parròquia i és continuadora del treball des de 1960 havia dut a terme el Patronat dels Gegants del Pi.
Els gegants del Pi sempre han estat allotjats a la Basílica del Pi i tenen una llarga història que comença el 1601. Primerament estaven al càrrec de la Junta d’Obres de la parròquia, que vetllava per la seva conservació. Les referències a les aparicions dels gegants a les festes del Corpus i altres solemnitats de la parròquia i de Barcelona són nombroses al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX, fins que el 1870 van ser tancats a les golfes del campanar de l’església del Pi.
Durant la guerra civil espanyola van poder ser salvats de la crema de la basílica i, l’any 1959, van ser recuperats per un grup de feligresos del Pi interessats per les tradicions de Barcelona i, posteriorment, restaurats per Manel Casserres i Boix. El 12 de juny de 1960 van tornar a ballar pels carrers de la ciutat.
El 1985, van ser batejats com a Mustafà i Elisenda. Per la Mercè del 1986 s’estrenà la còpia del gegant i el mateix dia de l’any següent, la de la geganta. Des de llavors, els gegants vells no han tornat a sortir més que per exposicions de gegants centenaris originals. Bé, sí, una vegada a l’any 2010 per fer el seu ball just des després del Pregó de les Festes de Sant Josep Oriol, les festes del barri del Pi ;-).
VISITES // ENTRADES:
L’accés a l’interior de l’església de Santa Maria del Pi és de pagament fora de l’horari de misses. Part dels diners de l’entrada de la ruta guiada es destinen a les obres de restauració que es faran en els pròxims mesos com ara la conservació del campanar, la restauració de la coberta de l’arxiu i l’adequació del jardí interior. A través d’aquest sistema de crowdfunding turístic s’espera poder restaurar amb més agilitat aquestes parts de l’Església.
Segons informava el diari ARA el proppassat mes de gener la restauració i conservació del campanar, que s’acabarà al llarg del 2014, té un cost de 45.000 euros, mentre que s’ha calculat que la renovació de la coberta de l’arxiu parroquial i el fons documental puja a 95.000 euros. D’altra banda, la restauració de cobertes de la nau central i de les capelles laterals suposarà 550.000 euros d’inversió més i la restauració de les façanes de la basílica ascendirà a 200.000 euros.
Probablement aquesta decisió no agradi a la gran majoria de conciutadans de Barcelona, doncs, darrerament hem vist com per accedir a certs indrets hem d’afluixar la cartera (Parc Güell, Castell de Montjuïc…) però bé, sembla ser que mantenir un monument històric com aquest té un gran cost…
Segons preus publicats a la pàgina web de la Basílica (a data de la publicació del present post):
– Opció 1) Basílica del Pi – Secreta: inclou visita guiada a l’interior de la Basílica del Pi, centrada en la seva història més misteriosa i secreta. La ruta acaba al campana ron es pot observar Barcelona by night acompanyat d’una copa de cava: What else? Per a més info + preus cliqueu aquí.
– Opció 2) Campanari del Pi – Sensorial (a partir del mes d’abril): s’inclouen projeccions audiovisuals, música en viu… una experiència d’alta càrrega sensorial en un entorn únic i molt màgic. (ULL: no s’inclou visita guiada). Per a més info + preus cliqueu aquí.
______________________________________
Enllaços d’interès:
Webs consultades:
Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall
Que envidia de vistas! Anotado como pendiente. Besos! Bona setmana!! Eva
> El 06/04/2014, a las 22:39, Bcn Last Call escribió: > > >
Hola chicas! La verdad es que las vistas son preciosas! Te parece que lo puedes tocar todo con las puntas de los dedos :-). Merece mucho la pena! Un beso y feliz semana también para vosotras! #vamosquenosvamos!!! ^*__*^
Vaig fer aquesta visita la setmana passada i va valer molt la pena.
Me n’alegro!!! 🙂 Les vistes són espectaculars!! ^*__*^