Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

La Cereria: el restaurant “esquiva-guiris” del Gòtic

Què, t’has trobat més d’una vegada atrapat entre els carrers del Gòtic sense saber on anar a fer un mos lleuger, sense presses i sense que et propinin un bon cop de pala? Ah! volies, a sobre, esquivar el sector guiri que circula/deambula per les Rambles-Plaça Sant Jaume-Carrer Ferran?

Et donaré una bona notícia: existeix un raconet agradable i tranquil per aquesta zona. I no fa olor a “fritanga” (#ohyeah). Alguns de vosaltres potser ja el coneixeu, d’altres potser no. Si sou d’aquests darrers aquí us deixo la informació que, crec, us pot interessar. El seu nom? LA CERERIA. De cognom? vegetarià, creperia i pizzeria. Tot en un.

1) LA UBICACIÓ

El raconet on s’ubica aquest restaurant fa que posseeixi l’encant del “lloc-que-passa-desapercebut”. El trobareu molt a prop de les Rambles. Heu d’enfilar el Carrer Ferran, aturar-vos a l’alçada del Passatge del Crèdit, entrar-hi i recórrer-lo fins al final. Ja hi heu arribat.

Evidentment que hi podeu accedir per l’altre costat (Baixada de Sant Miquel), però el dépaysement no serà el mateix. Fent aquest recorregut que us proposo tindreu la sensació de passar de “cinquena” (estrès, guiris, batibull de les Rambles, trepitjades al Carrer Ferran) a “primera i en ralentí” (entrar en un passatge on tindreu la sensació que el temps s’ha aturat). Sona bé, oi?

El Passatge del Crèdit (obert l’any 1875-79) o “Pasage del Crédito”, tal com consta avui en dia a la façana si us hi fixeu, té un encant particular. Si, si, heu llegit bé: “pasage”. Entenc que inspirats o influenciats pels coneguts passages” parisencs, els encarregats de triar el nom del passatge van fer un mix ortogràfic-lingüístic. Ni francès (li manca una “s”), ni castellà (hauria de ser amb “j”)… ni català (li manca una “s” + una “t”). Bref… curiós.

El conjunt d’edificis del passatge (que ocupen l’antic convent de l’Esperança) van ser promoguts per la Societat Catalana General del Crèdit en un projecte realitzat per l’arquitecte Magí Rius i Mulet. Calia doncs, mitjançant el nom del passatge, honorar tal causa.

Entre d’altres coses en aquest passatge s’hi troba l’Hotel Rialto, molt conegut per ser la casa natal del cèlebre artista barceloní Joan Miró (hi ha una placa a la façana que ens informa que l’any 1893 hi va néixer). També hi podeu trobar una galeria d’art (Artrevistas Gallery) i una tenda de tatuatges.

20140522-124226-45746556.jpg

20140522-124225-45745655.jpg

2) EL LOCAL

Abans de reconvertir-se en restaurant, La Cereria, com bé indica el nom, era una fàbrica de cera. De fet s’hi conserven diferents elements de decoració i mobiliari que podreu veure a l’interior del restaurant. A més, un dels rètols antics que es conserven a la part exterior del restaurant ho deixa ben clar: “Fábrica de Cerería Lladó. Velas, Cirios, Lamparillas”. Tenen una terrasseta encantadora on podreu gaudir, per exemple, d’un aperitiu un diumenge al matí.

Sense dubte un entorn bohemi i teletransportador…

3) EL MENJAR

La carta de La Cereria conté nombroses opcions: entrepans freds i calents, galettes (crêpes bretones elaborades amb farina de sarraí), pizzes boníssimes (hi ha diferents masses i farines per a escollir), amanides… El llistat de plats és molt extensa (vegetarians, recordem). Els ingredients de primera qualitat.

Jo us recomano agafar (si sou més de 2) els assortiments que hi ha la carta (que són els que veieu a les fotografies). Us faran viatjar per tot el mediterrani (hummus, salsa de iogurt, olivada…). Podeu acabar completant el sopar agafant dos o tres pizzes per a repartir en porcions (resulta difícil escollir entre tantes que n’hi ha…). Aviso, són de les que omplen.

20140519-232944-84584852.jpg

20140519-232943-84583327.jpg

Tenen una àmplia selecció de cerveses i vins biològics i una altra de sucs de fruita naturals molt interessant!

20140519-235122-85882826.jpg

El preu que es paga és proporcional a la quantitat + qualitat dels plats que menges. A més el servei és molt agradable (els cambres són argentins i molt simpàtics) per bé que en algun moment potser són una miquetona lents. Però bé… res greu ;-).

20140519-235645-86205202.jpg

CONCLUSIÓ: Una atmosfera diferent. 100% recomanable.

******************************

Coordenades:

  • Adreça: Baixada de Sant Miquel, 3 (al costat del Passatge del Crèdit)
  • Telèfon: 93.301.85.10
  • Altres: Aviso: NO accepten targetes. SI accepten reserves 😉

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Reconeixements:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

22 entrevistes amb algunes de les personalitats més estimades de la ciutat (Colita, Juan Marsé, Oscar Tusquets, Teresa Gimpera, Guillermina Motta, Oriol Bohigas, Joan Manuel Serrat, etc.) ens transporten al local més singular i mític de la Barcelona de finals dels 60’ i principis dels 80’: Bocaccio. Gràcies a la quantitat de detalls i vivències descrites pels seus protagonistes i la passió del Toni Vall a l’hora de traslladar-les al lector, gairebé podem tocar amb la punteta dels dits l’efervescència intel·lectual i cultural del temple de la Gauche Divine i les guspires d’una època irrepetible. M’ha encantat i es llegeix en un pim-pam. ••• Hi ha tres paraules que es repeteixen sovint: ‘conversa’, ‘trobada’, ‘intercanvi’. Del capítol de la Serena Vergano (actriu), extracto això: «[La Bocaccio] complia una funció cultural molt important. I torna a preguntar-se per l’avui. L’avui en què els mitjans i les noves tecnologies et fan sentir que ho saps tot. “Si ja ho saps tot, per què hauries de parlar amb algú? La gent ha deixat de parlar!”». Doncs això, que més conversar i menys dictar sentència. ••• 📖 Bocaccio. On passava tot ✍🏻 Toni Vall 📚 Editorial @columnaedicions (1a edició, gener 2020) 🔎 #CityBooksBCN
L’edifici on hi ha el mosaic Budesca (1920), una altra de les petites joies del Clot 🐸☂️🐸 ••• #bcn #budesca #clot #barcelona #promenade #city #citylover #lovethiscity #oldintown #parapluie #building #Elclot #barri #fembarri #fembarriifemciutat
Aquí teniu la meva quota anual de latte matcha 🍵💫 . . . . #bcnlastcall #retromebcn #ihavethisthingwithfloors #hihavidamésenllàdeltematcha #niceplace #cozyplace #beautifulfloor #agenda2020 #2020vision #barcelona
Aquesta tarda es presentava el llibre ‘Bocaccio. On passava tot’ (ed. @columnaedicions, en castellà edita @eddestino) del periodista Toni Vall. Un llibre sobre la mítica boîte barcelonina del Carrer Muntaner, 505 oberta entre 1967 i 1985. Per si no fos poc, fent-ho coincidir amb la presentació, també s’inaugurava l’exposició ‘Bocaccio, el temple de la Gauche Divine’, comissiariada per l’autor, a la Sala 4 del @palaurobertcat a la sí o sí heu d’anar👌🏼💘 (fins 12/04) ••• No sé si m’ha fet més il•lusió escoltar les historietes de la Gimpera, passar per sota de la porta original del #Bocaccio per entrar a l’expo o tenir un llibre ara mateix entre les mans que s’acaba de saltar tota la cua de lectures pendents. ••• 1️⃣ La menda fent-se la foto al mirall original dels banys de la Bocaccio (si pogués parlar 😌). 2️⃣ Fotografies de l’època (a la més gran s’aprecia la porta d’entrada modernista del local que podreu veure a l’expo -flipant, de debò!-). 3️⃣ Quina música hi sonava? Com veieu mal gust no tenien amb les seves sessions monogràfiques. 4️⃣ Detall d’un dibuix de Jaume Perich ‘Soy de la gauche diBine’. Brutal 💖
Si voleu conèixer una Barcelona que no surt a les guies turístiques feu-ho amb llibres com l’’Anecdotario de Barcelona’, un anecdotari il·lustrat a tot color que repassa la història de la ciutat a través de 30 episodis que et faran descobrir personatges tan frikis com el Nicomedes Méndez (el botxí de Barcelona); locals del Barri ‘Chino’ que tenien vida pròpia o conspiracions molt “animals” contra Franco…🐘 ••• Per inversemblants que semblin alguns dels fets, tots estan perfectament documentats (que per alguna cosa la Roser Messa és historiadora de l’Art 😉 -i caçadora de @bcnhermes-). Si us agrada la història, les curiositats i la il·lustració aquest llibre hauria d’estar a les vostres prestatgeries. ••• 📖 Anecdotario de Barcelona ✍🏻 Roser Messa (@srabsenta) ✏️ Il·lustracions de @pepbrocal 📚 Editorial @comanegra (1a edició, 2016) 🔎 #CityBooksBCN
🔺Passatge? En català? No. 🔺Passage? En francès? Tampoc. 🔺Pasaje? En castellà? No sé jo... ✔️Pasage? És clar! Segons alguna concessió que es van prendre de les regles ortogràfiques de mitjans del segle XIX + les influències francòfones 🙃 . . . . #city #lovethiscity #citylover #passage #pasagedelapaz #ciutatvella #barcelona #bcnciutat #bcn #passatgesdebarcelona #promenade #ciutat #city
This is not LA 🌴 || 👉🏻 #ThisIsNot_Bcn
A les portes del cap de setmana 💫 ||#citylover #lovethiscity
Una de les coses que més m’agrada del @betlemgastro són els plats fora de carta. I la terrasseta. I que són bona gent. I que obren l’1 de gener (a veure si us penseu que m’estic jalant això ara 😁💞✨) #LaVieEnRosé

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall

%d bloggers like this: