Què, t’has trobat més d’una vegada atrapat entre els carrers del Gòtic sense saber on anar a fer un mos lleuger, sense presses i sense que et propinin un bon cop de pala? Ah! volies, a sobre, esquivar el sector guiri que circula/deambula per les Rambles-Plaça Sant Jaume-Carrer Ferran?
Et donaré una bona notícia: existeix un raconet agradable i tranquil per aquesta zona. I no fa olor a “fritanga” (#ohyeah). Alguns de vosaltres potser ja el coneixeu, d’altres potser no. Si sou d’aquests darrers aquí us deixo la informació que, crec, us pot interessar. El seu nom? LA CERERIA. De cognom? vegetarià, creperia i pizzeria. Tot en un.
1) LA UBICACIÓ
El raconet on s’ubica aquest restaurant fa que posseeixi l’encant del “lloc-que-passa-desapercebut”. El trobareu molt a prop de les Rambles. Heu d’enfilar el Carrer Ferran, aturar-vos a l’alçada del Passatge del Crèdit, entrar-hi i recórrer-lo fins al final. Ja hi heu arribat.
Evidentment que hi podeu accedir per l’altre costat (Baixada de Sant Miquel), però el dépaysement no serà el mateix. Fent aquest recorregut que us proposo tindreu la sensació de passar de “cinquena” (estrès, guiris, batibull de les Rambles, trepitjades al Carrer Ferran) a “primera i en ralentí” (entrar en un passatge on tindreu la sensació que el temps s’ha aturat). Sona bé, oi?
El Passatge del Crèdit (obert l’any 1875-79) o “Pasage del Crédito”, tal com consta avui en dia a la façana si us hi fixeu, té un encant particular. Si, si, heu llegit bé: “pasage”. Entenc que inspirats o influenciats pels coneguts “passages” parisencs, els encarregats de triar el nom del passatge van fer un mix ortogràfic-lingüístic. Ni francès (li manca una “s”), ni castellà (hauria de ser amb “j”)… ni català (li manca una “s” + una “t”). Bref… curiós.
El conjunt d’edificis del passatge (que ocupen l’antic convent de l’Esperança) van ser promoguts per la Societat Catalana General del Crèdit en un projecte realitzat per l’arquitecte Magí Rius i Mulet. Calia doncs, mitjançant el nom del passatge, honorar tal causa.
Entre d’altres coses en aquest passatge s’hi troba l’Hotel Rialto, molt conegut per ser la casa natal del cèlebre artista barceloní Joan Miró (hi ha una placa a la façana que ens informa que l’any 1893 hi va néixer). També hi podeu trobar una galeria d’art (Artrevistas Gallery) i una tenda de tatuatges.
2) EL LOCAL
Abans de reconvertir-se en restaurant, La Cereria, com bé indica el nom, era una fàbrica de cera. De fet s’hi conserven diferents elements de decoració i mobiliari que podreu veure a l’interior del restaurant. A més, un dels rètols antics que es conserven a la part exterior del restaurant ho deixa ben clar: “Fábrica de Cerería Lladó. Velas, Cirios, Lamparillas”. Tenen una terrasseta encantadora on podreu gaudir, per exemple, d’un aperitiu un diumenge al matí.
Sense dubte un entorn bohemi i teletransportador…
3) EL MENJAR
La carta de La Cereria conté nombroses opcions: entrepans freds i calents, galettes (crêpes bretones elaborades amb farina de sarraí), pizzes boníssimes (hi ha diferents masses i farines per a escollir), amanides… El llistat de plats és molt extensa (vegetarians, recordem). Els ingredients de primera qualitat.
Jo us recomano agafar (si sou més de 2) els assortiments que hi ha la carta (que són els que veieu a les fotografies). Us faran viatjar per tot el mediterrani (hummus, salsa de iogurt, olivada…). Podeu acabar completant el sopar agafant dos o tres pizzes per a repartir en porcions (resulta difícil escollir entre tantes que n’hi ha…). Aviso, són de les que omplen.
Tenen una àmplia selecció de cerveses i vins biològics i una altra de sucs de fruita naturals molt interessant!
El preu que es paga és proporcional a la quantitat + qualitat dels plats que menges. A més el servei és molt agradable (els cambres són argentins i molt simpàtics) per bé que en algun moment potser són una miquetona lents. Però bé… res greu ;-).
CONCLUSIÓ: Una atmosfera diferent. 100% recomanable.
******************************
Coordenades:
Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall