Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

Askadinya: Dieta mediterrània, esperit palestí (Gràcia)

La proposta d’avui gira entorn de la cuina palestina. I on podem trobar cuina palestina a Barcelona? Doncs al restaurant Askadinya, situat al Carrer Verdi, número 28 (Gràcia). Un pla diferent per a paladars inquiets ;-).

20140728-221538-80138427.jpg

La gastronomia de Palestina està fortament influenciada pels països del voltant a més de tenir un caràcter fortament mediterrani.

Això ho podem comprovar a través de les propostes incloses a la seva carta. Les opcions són bastant variades (i n’hi ha que probablement les hagueu tastat a restaurants libanesos, marroquins o turcs). Possiblement els plats palestins més típics que trobareu són el makluba (arròs, pastanaga, albergínia, coliflor, ceba, xampinyons, ametlles, pinyons -servit amb iogurt-) o el musajan (saltat de ceba i xampinyons, oli d’oliva, sumak -condiment molt apreciat al Magrib i a l’Orient Mitjà- i pinyons).

Els entrants que veieu a les següents fotografies són, el primer, l’hummus de sèsam, de textura força espessa però amb molt de sabor i, el segon, l’amanida fatoush, una aposta no gaire arriscada però no per això menys saborosa. Aquesta amanida és coneguda com amanida de pa àrab i conté cogombre, pastanaga pa àrab, tomàquet, olives, menta, coriandre… Altres entrants interessants són el wakar enab (fulles de parra farcides d’arròs, julivert, tomàquet, ceba i menta) o el kebe (croquetes de búrgul -aliment preparat a base de grans de blat- farcides de carn amb ceba i pinyons).

20140728-221605-80165405.jpg

20140728-221606-80166783.jpg

Plats principals: A més d’haver-hi un gran assortiment els plats principals són molt complerts (i sinó jutgeu vosaltres mateixos les següents fotografies. A falta de recordar el nom tècnic (una té memòria però no tanta) us els descriuré amb els ingredients: la primera foto correspon a un plat de carn picada de vedella amb pinyons, pebrot, ceba, olives negres, julivert i coriandre i per sota un pa àrab ideal per fer “bocaditos”. La segona és una espècie d’entrepà de tiretes de carn de vedella amb un toc de curri i acompanyat d’hummus, tomàquet i ceba especiada.

Els sabors són teletransportadors, només cal tancar els ulls i escoltar la música que sona de fons…l’avió comença a enlairar-se cap a terres llunyanes… ;-).

20140729-204325-74605639.jpg

20140729-204008-74408178.jpg

Pel que fa a les postres trobareu postres tradicionals palestines com el knafe (fideus de full farcits de formatge àrab i mel). També tenen iogurt casolà o els baklawa, els pastissets típics àrabs (de coco, xocolata, festucs…depèn del dia en tenen uns o uns altres). He de dir que aquests els vaig trobar un pèl petitets pel que costen (1,5 €/unitat) -potser encara tenia el record dels que vaig tastar a la medina de Marrakech el passat mes d’abril- (m’acabo de donar compte que aquesta frase queda de #blogger-viatgera-repel·lent, però, és cert!). No obstant, sent sincera us he de dir que ja no disposava de gaire espai més a l’estomac o sigui que la meitat de cadascun va ser suficient per cobrir la dosis necessària de dolç. Com a darrer recurs teniu el típic coulant de xocolata però, tenint postres més originals jo no me l’agafaria.

Ah, i els vins, me n’oblidava! Tenen una bona selecció de vins catalans i nacionals. El que veieu a la fotografia és un Costers del Segre (D.O), del Celler Casa Patau (Reserva, 2005 – 23 mesos en barrica de roure francès, aprox. 16 euros). Aquest celler des de l’any 2001 elabora vins de les seves pròpies vinyes, seguint un procés artesanal, tot respectant el medi, sense aplicar herbicides ni adobs químics. Mooooolt correcte (tan o més que un Rioja…bé, ça c’est à voir…) ;-).

20140728-221603-80163964.jpg

****************************************************************

Pel que fa al local dir-vos que, si bé no és nou al barri (fa quatre anys que hi és) sí que ho són les seves reformes. Així fa cosa de quatre mesos van decidir “rentar-li la cara” i donar-li un toc estèticament més modern, tot conservant alguns dels elements de la seva antiga decoració (com per exemple, les obres artístiques de les parets que ens traslladen a les ciutats de Jerusalem, Natzaret, Acre i Jaffa).

20140728-221440-80080143.jpg

20140728-221536-80136964.jpg

20140728-221434-80074251.jpg

20140728-221438-80078604.jpg

El restaurant té dos nivells separats per unes escales. De l’interiorisme destacaria el gran canvi en la il·luminació (si mireu les fotografies antigues del local veureu com no té res a veure); això dóna com a resultat un espai acollidor on el comensal se sent còmode per a entaular converses llargues; molt llargues.

20140728-221435-80075527.jpg

Pel que fa al preu: si agafeu dos entrants + dos plats principals + un postre per a compartir + ampolla de vi + ampolla d’aigual = 30 € per cap (aprox). Crec que el preu d’algun plat està per sobre del que hauria de costar però bé, la qualitat del menjar, el lloc (acollidor i tranquil) i el servei ho compensen amb escreix.

20140728-221541-80141279.jpg

Last but not least; petita sorpresa al final del passadís: sí, un pati que té color d’estiu… ;-).

20140728-221436-80076964.jpg

Coordenades:

  • Adreça: Carrer Verdi, 28 (al costat de La Trini).
  • Telèfon: 93.368.50.77
  • Horari: Obert tots els dies des de les 12:00h a les 02:00h

2 comments on “Askadinya: Dieta mediterrània, esperit palestí (Gràcia)

  1. Jaume
    Setembre 5, 2014

    Hi vaig sopar la setmana passada. La terrasseta molt agradable. El menjar boníssim.

    • Bcn Last Call
      Setembre 5, 2014

      A mi m’encanta!! els hummus són espectaculars i molt autèntics!!! res a veure amb d’altres restaurants…

      M’alegro que t’hagi agradat!

      Una abraçada,

      Núria

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Reconeixements:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

Què bonic. Què bèstia. Un disc catàrtic. @elenatonra, meravellosa, pura sensibilitat i delicadesa presentant el seu treball en solitari ‘EX:Re’. Ella plorant a la darrera cançó. El públic aplaudint de peu a la Casa Llotja de Mar. Probablement un dels millors concerts als que he anat mai a Barcelona. Gràcies @cervezasalhambra i @tmusicrepublic, crec que tot el públic ha flipat amb la vostra organització ♥️ #MWKUA ••• 🔎 Update curiositat sobre la Llotja (gràcies 😘 @xsa13 per la info): el 2 d'agost de 1708 es va interpretar la primera òpera italiana a Catalunya: ‘Il più bel nome’, del compositor venecià Antonio Caldara || Ahir al vespre el nom més bonic va ser el d’Elena ✨ ••• Romance is dead and done And it hits between the eyes on this side The grass is dead and barren And it hurts between my thighs on this side
NOU POST AL BLOG 👉🏻 @elmenjadordelabeckett || En una ciutat on el temps s’escola pels forats del dia a dia, em flipa i m’enamora a parts iguals passar estones en llocs com aquest. Aneu-hi. El temps s’atura. Promis, juré! ❤️💚 [Link • in • Bio]
L’altre dia sortint d’ @orval.barcelona vaig topar-me amb aquesta meravellosa façana-persiana-rètol: “Bodega-Xifré. Casa Fundada l’any 1947” al número 13 del carrer Wellington. Remenant per internet he trobat un post de @bcnsingular sobre el local i el seu propietari, en Toni Xifré. Us en comparteixo un fragment: ••• «Si hagués nascut en un poblet de Texas, el Toni Xifré, probablement, hauria estat sheriff. Però va néixer a Gràcia. Fill de vinaters, el seu destí estava marcat des del moment que el pare va obrir, l’agost de 1947, una bodega a l’aleshores carrer de Sicília. “Aquí hi havia de tot”, recorda. “Ara ja no queda res”. Ni tan sols la bodega, tancada quan el Toni va decidir que tocava jubilar-se. “Havíem arribat a servir 10 quilos d’anxoves cada setmana. Però les grans superfícies ens han matat”». ••• No deixem que morin els petits comerços, les petites històries. God save els sheriffs d’aquesta ciutat ♥️ #OldInTownBcn
NEW IN TOWN 👉🏻 @orval.barcelona • Estreno temporada d’iced latte a Orval: #whereplantsmeetcoffee 🌿☕️ • Enhorabona @lucialucelucira & equip: ‘picar pedra’ ha valgut la pena, l’espai és fantàstic, wish u all the best 💚• [us deixo més raconets a stories]
Mirant amunt un dia m’estamparé contra alguna farola d’aquesta ciutat. O això o bé se m’allargarà el coll com a una🦒 (sé que no sóc l’única 😌) @instapoblenou ✨
Algú més s’ha aixecat amb ganes de fer reviure alguns edificis que hi ha xapats a la ciutat? 💁🏻‍♀️ ✨#oldintownbcn ✨
Mentre s’acaba de definir quin color polític va agafant aquesta ciutat jo estic en bucle amb les cançons de @stillcorners que han sonat aquest vespre a l’Antiga Fàbrica Damm. Quina meravella, quins audiovisuals ❤️: ens ha fet recórrer mar 🌊, cel 🌌, terra 🌍 i espai 🚀 #MWKUA
Del cel a la lluna 🚀✨ @caelumbcn
NOU POST AL BLOG 👉🏻 @merce_soler_paper 📖 ••• Fa dos anys vaig descobrir l’obra de la Mercè Soler a la fira @artslibris, una fira dedicada als llibres d’artista que se celebra des de fa 10 anys pels voltants de Sant Jordi a Barcelona i a la que sempre acabes coneixent nous projectes editorials o creatius que t’enamoren a primera vista. Fa un parell de setmanes la vaig entrevistar i el resultat el teniu al link de la bio. Espero que us agradi! 💖

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall

%d bloggers like this: