Tenir els amics escampats pels diferents districtes de Barcelona ajuda a que vagis coneixent racons de tota la ciutat. Fa uns mesos vaig desplaçar-me al barri de Sant Andreu per primera vegada. És llavors quan em va entrar curiositat per saber alguna cosa més d’aquella zona de la ciutat.
Doncs bé, pel que sembla la primera notícia escrita de Sant Andreu de Palomar data de l’any 992, en un document en el qual es consigna un lloc anomenat Palomar. No és fins al 1034 que apareixen junts els noms de Sant Andreu i Palomar. La riquesa principal del poble de Sant Andreu era l’agricultura de regadiu, gràcies a l’aigua que, des del segle X, li arribava del Rec Comtal, en el seu camí entre Montcada i Barcelona.
Va ser al llarg dels anys que la urbanització s’anà estenent en petits carrers a l’entorn del carrer Gran (on s’ubica precisament el bar Versalles), eix principal i antiga via romana.
A finals del segle XIX i principis del XX, en l’època de la industrialització, ja hi havia a Sant Andreu empreses importants i que requerien grans superfícies que impossibilitaven la seva localització al nucli central barceloní: em refereixo, per exemple, a la Fabra i Coats (actualment un equipament cultural per donar suport a la creativitat, el talent i la innovació a la ciutat), Fabricació Nacional de Colorants… així com un bon grapat de petites empreses i tallers.
Avui us parlaré d’un establiment quasi centenari. El conegut “Versalles”: una cafeteria (ara també restaurant) de l’època modernista que ha sobreviscut al pas del temps.
Si hi aneu un dia veureu que hi ha dues plaques (una de metall al terra abans d’entrar al local i l’altra de pedra, enganxada al mur que fa xamfrà) que contextualitzen el naixement del local a l’any 1928.
Doncs bé, la pròpia pàgina web alerta d’aquest error temporal, doncs el tret de sortida del “Petit Versailles” (que és com se’l coneixia inicialment) sembla que fou l’any 1915.
Pel que sembla, en un programa de la Festa Major de Sant Andreu de Palomar de l’any 1915 hi apareix un anunci publicitant un establiment anomenat “Petit Versalles”. Seg0ns la informació consultada a la pàgina web de l’actual Bar Versalles, l’enunciat era el següent:
“Bar Petit Versailles. Obert tota la nit. Es serveixen menjars de tota mena. Especialitat en el serviment de banquets per a casaments i batetjos (sic). Es serveixen també a domicili. Hermós (sic) saló per a banquets. Champagnes, vins i licors de les millors marques. S. Andreu, 255 i Pons i Gallarza, 1. Barcelona (Sant Andreu).”
Quan l’any 1939 Franco va guanyar la guerra el Petit Versalles va haver de canviar el seu nom convertint-se en el bar “Versalles”, doncs, el règim va obligar a que tots els establiments comercials i negocis castellanitzessin llurs noms. En fi, una de les “grandeses” d’aquella época…
Per sort l’interiorisme del Versalles es conserva i realment és teletransportador…
I perquè l’antic conviu amb allò modern… la Sala Versalles, el soterrani del Bar, antiga bodega, magatzem i espai utilitzat com a refugi durant la guerra, actualment s’ha reconvertit en un espai polivalent per acollir tot tipus d’esdeveniments (concerts, classes de ball…).
Què, anem a fer un relaxing cup of café con leche al Versalles? 🙂
Coordenades:
Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall
Hi acostumo a anar al migdia a dinar amb la meva filla. Bon menu de migdia, personal molt amable i lloc entranyable.
Jo a veure si hi vaig un dia a menjar. Només vaig tenir temps de fer un cafetó 🙂
Merci pel teu comentari, vec que ets un “habitual” al Versalles 🙂
Una abraçada,
Núria
es un lloc esplendit per anar a fer un cafe i juntament amb el Bar Colombia que el 2013 va fer el centenari son llocs emblemátics de Sant Andreu.
El Bar Colombia no el conec. Hauré de tornar a fer una excursió cap a Sant Andreu ben aviat! Merci pel comentari. Una abraçada, Núria.
Bona nit, com a director del Versalles voldria deixar unes paraules, puc dir que es un lloc que forma part de la vida del poblé de Sant Andreu, que es un lloc que te vida i anima propia, tots els que treballem porten la seva energía i podeu estar ben segurs que per nosaltres es un privilegi sentirle, gracies per la vostre aportacio al Versalles.
Moltes gràcies per les teves paraules. D’elles se’n desprèn aquesta passió per fer les coses ben fetes. Segui així. Teniu una joia que cal preservar durant molt de temps i seguir alimentant-la de la vostra energía i de tota aquella gent que el visita. Un lloc increïble, sens dubte.
Salutacions,
Núria
Retroenllaç: Cafè del Centre (1873): resistint el pas del temps (Eixample) | Bcn Last Call