Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

Cafè del Centre (1873): resistint el pas del temps (Eixample)

[SÚPER IMPORTANT -sempre m’oblido de recordar-ho-: la música que poso al final de tot és per a que l’escoltis mentre llegeixes el post 😉 així que dóna-li al PLAY!!!]

No sé si Barcelona es pot considerar una “ciutat de cafès”, com suggeria el títol d’un dels darrers llibres de Paco Villar. El que sí sé és que encara queden algunes joies que cal visitar i conèixer-ne la seva història. Avui toca parlar d’un cafè emblemàtic on el pas de les hores va venir determinat, durant una bona època, per les partides de bacarà, les competicions de dominó i el número de burilles als cendrers.

Benvinguts al Cafè del Centre.

L’any 1873 va néixer el Cafè del Centre i ho va fer com a casino. Amb la dictadura de Primo de Rivera i la prohibició del joc, el casino es va convertir en cafè. Amb una única reforma de l’any 1960 aquest cafè s’ha mantingut tal i com era. Les taules i altres elements del mobiliari que hi trobeu són els originals.

Entrar en cafès com aquest, el de l’Òpera a les Rambles, el Zurich a la Plaça de Catalunya, l’Almirall al carrer Joaquím Costa, el Versalles a Sant Andreu o el Paraigua prop de la Plaça Sant Jaume té un fort poder teletransportador. De fet quan et passeges pel local pots veure desenes d’ampolles recobertes de pols nostàlgica, fins i tot una ampolla antiga de Cacaolat -amb el cacaolat d’aleshores!- amb una etiqueta que hi posa “Exquisita bebida a base de leche y Cacao, Nutritiva – Natural“…

A finals dels anys setanta i fins als Jocs Olímpics el Cafè del Centre es va posar de moda. Hi havia qui anava per fer-hi un àpat amb l’ambientació d’un pianista, d’altres que hi anaven a fer petar la xerrada. Va ser una època on hi passava gent del món de la cultura, com Ovidi Montllor o el grup de Montserrat Roig, amb Maruja Torres, Magda Oranich i Lidia Falcón o polítics com Pasqual Maragall, Ernest Lluch o Narcís Serra. Estrelles mediàtiques com en Gérard Depardieu, la Julianne Moore, en Eduardo Noriega o en Jean Paul Belmondo sembla que també hi haurien posat els peus.

Tenint en compte el seu encant nostàlgic el Cafè del Centre ha estat l’escenari de nombroses pel·lícules (la de Salvador Puig Antich, per exemple), anuncis (un de Movistar de fa un temps) i clips musicals (Joaquín Sabina “Y nos dieron las diez”, Alejandro Sanz “Si tu me miras” -surt en blanc i negre durant un minut!-) o fins i tot un documental sobre Joan Manuel Serrat.

També s’hi fan presentacions de llibres, tertúlies literàries, entrevistes per a programes de televisió (per exemple, el programa Caràcter conduït per la Bibiana Ballbè).

Jo trobo que el següent racó hauria de sortir en un dels episodis de la nova temporada de Cites (TV3) ;-P, com ho veieu guionistes? Dos potencials enamorats d’entrada edat?

Aquesta cafeteria té detalls com aquest cartell de la “Compañía Telefónica Nacional de España”, companyia fundada el 19 d’abril de 1924 com a empresa de telefonia nacional d’Espanya. Deia William Faulkner que el passat mai està mort i ni tan sols està passat. S’estaria referint a Telefònica el Sr. Faulkner? 😉

Actualment és un lloc que valoren els barcelonautes nostàlgics i els amants de la tranquil·litat. Què, us animeu a fer una xocolata calenta abans de Nadal? Es tasca de tots no deixar aquest tipus de cafeteries orfes d’atmosfera autòctona i local. Cal continuar mantenir viu l’esperit bohemi. No sé si amb aquesta intenció o no, a l’entrada del local hi trobareu una bona pila de llibres que podreu agafar per llegir mentre esteu fent un vermut o berenant.

  

La següent foto us mostra un dels tres olis de Martí Teixidor que podreu trobar a una de les parets del Cafè del Centre.

El pas del temps sembla haver-se aturat en una de les cafeteries més antigues de l’eixample, però un calendari antic, polsegós i rònec que cal manipular diàriament sembla voler avisar-nos que el Cafè del Centre encara té corda per estona.

*****************************

Coordenades:

  • Adreça: Carrer Girona, 69
  • Telèfon: 93.488.1 1.01
  • Horari: De dilluns a divendres de 9:00h a 23:00h / Dissabte de 10:00h a 18:00h / Diumenge tancat

*****************************

La cançó d’aquesta setmana és All of me de la Billie Holiday. I no hi ha res més a dir ;-).

Feliç setmana!

One comment on “Cafè del Centre (1873): resistint el pas del temps (Eixample)

  1. Retroenllaç: Granja Vendrell: des del 1921 oferint caliu de barri i bons suïssos (Eixample) | Bcn Last Call

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Reconeixements:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

Aquesta tarda s’ha presentat a @heyshop_ el llibre de la il•lustradora i dissenyadora gràfica @malikafavre (editorial @counterprintbooks). ••• Un llibre que repassa la seva extensa trajectòria a través dels temes que més ha treballat: la dona, els viatges, la geometria, l’erotisme, la cultura pop i la societat i els problemes actuals (terreny, aquest darrer, que ha explorat de manera lliure a través de les conegudes portades del New Yorker). ••• Amb l’exemplar signat i amb el pin de regal 👄 torno a casa re-happy 💁🏻‍♀️
OLD/NEW IN TOWN 👉🏻 @baralegriabarcelona • L’altre dia vaig topar-me amb l’article de @7canibales sobre el Bar Alegria i vaig pensar: wo! un local modernista que no només no tanca sinó que renova cuina i de la mà de Tomás Abellán (@quetomas). Avui tocava fer vermut i visitar aquest local del 1899 ♥️. A continuació us llisto els meus locals modernistes preferits. Em dieu els vostres? (no sigui cas que m’estigui perdent alguna cosa important 😁): ▪️Bar Versalles (Sant Andreu) ▪️Cafè del Centre (Eixample) ▪️Reñé (Eixample) ▪️Casa Almirall (Raval) ▪️Cafè de l’Òpera (Gòtic) ▪️La Confiteria (Raval) ▪️Muy Buenas (Raval) ▪️London Bar (Raval) ▪️El Paraigua (Gòtic) ▪️L’ascensor (Gòtic). Bé, aquests dos darrers només tenen el mobiliari (són de finals dels 60) però l’experiència d’entrar al bar Ascensor a través d’un meravellós ascensor modernista és impagable. I la caixa enregistradora de El Paraigua és de traca 💖 ••• 🍁 Bon cap de setmana a tothom! 🍁 #OldInTownBcn
Fa just una setmana es presentava @apartgastro, un nou mitjà de comunicació nascut a Barcelona amb clara vocació internacional. ••• Apart proposa traspassar el paper i fer-nos viatjar, gràcies a la realitat virtual (la revista ve acompanyada d’unes ulleres VR), a 6 països que marcaran les tendències gastronòmiques del 2020. Brasil, Dinamarca, Japó, Argentina, Grècia i Marroc són els escenaris que protagonitzen aquest primer número dirigit per @ferranadria i produït per l’equip de @cuinacat. ••• El contingut és BRUTAL (imatges espectaculars, infografies plenes de curiositats…). Una aposta valenta. ••• Jo tinc la versió en català però també s’ha publicat en castellà i ja estan preparant la versió anglesa 👌🏼
Soul recovery after a very crazy week ♥️ merci bcp @julie.e.doiron #MWKUA
BILL VIOLA ➕ PAUL DALY (+ bonus extra) ••• Us recomano les dues darreres expos que he vist darrerament. Si necessiteu silenci aneu-hi, són l’antídot perfecte contra tot soroll 🍁 ••• Foto 1) 👉🏻 Bill Viola, ‘Mirrors of the Unseen’. La Pedrera presenta la primera exposició monogràfica de Bill Viola a Barcelona. Considerat un pioner en el desenvolupament del videoart, Bill Viola explora a través de la seva obra conceptes universals com la pena, la mort, el dolor, el pas del temps i les emocions que s’hi associen. La imatge que us he posat correspon a la peça que més em va agradar (no em vaig anotar el títol però sí recordo que durava 7 minuts i que la vaig veure dues vegades seguides). Crec que tots trobaríem la peça que ens encaixa en aquesta expo ✨ ••• Foto 2) 👉🏻 Paul Daly, ‘Living Matter’ (Can Framis, Poblenou) Aquest artista nascut a Liverpool porta des del 2000 instal•lat a Barcelona. Ens proposa apropar-nos als materials orgànics. El resultat són collages i mosaïcs que contenen un ampli ventall de textures, colors i transparències. Provoca que mirem la naturalesa morta des d’un altre prisma. És simplement meravellós. La imatge correspon a l’obra ‘Hedge 2’ (finals d’estiu, principis de tardor) ♥️ ••• Foto 3) 👉🏻 també a Can Framis ‘(a)simetrías’ és una instal•lació fotogràfica concebuda i realitzada pels estudiants del Màster en Fotografia i Disseny de l’ @elisavabcn. Els punts de partida són ‘encajar’ i ‘romper’. A partir d’aquí s’han treballat conceptes vinculats als rols de gènere i al binarisme -com a frontera social-. Tot un encert haver-la posat al pati de l’entrada de Can Framis 👌🏼 ••• 🍂 Feliç diumenge 🍂
L’espai de l’ @arantxarueda al @blancfest va passar de ser un petit refugi creatiu a una petita exposició que s’anava nodrint del talent de la gent que s’aturava i hi abocava tota la seva creativitat: sentiments, coses que mai es diuen, reinvidicacions... què bonic és poder intuir (al menys una mica) com és una persona segons el que hi veus en un full ple colors, formes, lletres que van creant capes d’informació visual. La conclusió és que m’han entrat unes ganes boges de fer un taller de collage 😱😇 [us deixo a stories el collage que més em va agradar 💕]
Si les porteries d’aquesta ciutat parlessin...♥️ [Les perles les vaig “guardant” aquí 👉🏻 #oldintownbcn]
CO₂ is in the air. I no mola. Gens. • #climatechange #climatestrike
«No se llaman acaso, “niñerías” las “cosas” de los niños, y “filosofías” las elucubraciones de los filósofos… y, así por este arte, mil cosas más? Pues, ¿por qué no llamar “BARCELONERÍAS” a las “cosas” de aquella Barcelona ochocentista que tenían, además, algo de las infantilidades del niño y no poco de las severidades del moralista?». . [Extracte de la intro de ‘Barcelonerías’ de Joaquín Mª de Nadal (Ediciones Librería Dalmau, 1942)]. ••• M’he trobat aquesta perla remenant a la 68a Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern (estarà fins al 06/10 al Passeig de Gràcia). Un auto-regal per a celebrar la ciutat que més m’estimo tot i que a vegades em fa enrabiar 😌. . . . . #llibresdebarcelona #barcelona #bcn #barcelonerías #llibresbcn #bcnllibres #fira #llibresantics #LibreríaDalmau #cosasdebarcelona #ciutat #city #citylover #lovethiscity #bcnlastcall #bcncultura #LaMercè #lamercè19 #curiositats

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall

%d bloggers like this: