Cafè del Centre (1873): resistint el pas del temps (Eixample)
[SÚPER IMPORTANT -sempre m’oblido de recordar-ho-: la música que poso al final de tot és per a que l’escoltis mentre llegeixes el post 😉 així que dóna-li al PLAY!!!]
No sé si Barcelona es pot considerar una “ciutat de cafès”, com suggeria el títol d’un dels darrers llibres de Paco Villar. El que sí sé és que encara queden algunes joies que cal visitar i conèixer-ne la seva història. Avui toca parlar d’un cafè emblemàtic on el pas de les hores va venir determinat, durant una bona època, per les partides de bacarà, les competicions de dominó i el número de burilles als cendrers.
Benvinguts al Cafè del Centre.
L’any 1873 va néixer el Cafè del Centre i ho va fer com a casino. Amb la dictadura de Primo de Rivera i la prohibició del joc, el casino es va convertir en cafè. Amb una única reforma de l’any 1960 aquest cafè s’ha mantingut tal i com era. Les taules i altres elements del mobiliari que hi trobeu són els originals.
Entrar en cafès com aquest, el de l’Òpera a les Rambles, el Zurich a la Plaça de Catalunya, l’Almirall al carrer Joaquím Costa, el Versalles a Sant Andreu o el Paraigua prop de la Plaça Sant Jaume té un fort poder teletransportador. De fet quan et passeges pel local pots veure desenes d’ampolles recobertes de pols nostàlgica, fins i tot una ampolla antiga de Cacaolat -amb el cacaolat d’aleshores!- amb una etiqueta que hi posa “Exquisita bebida a base de leche y Cacao, Nutritiva – Natural“…
A finals dels anys setanta i fins als Jocs Olímpics el Cafè del Centre es va posar de moda. Hi havia qui anava per fer-hi un àpat amb l’ambientació d’un pianista, d’altres que hi anaven a fer petar la xerrada. Va ser una època on hi passava gent del món de la cultura, com Ovidi Montllor o el grup de Montserrat Roig, amb Maruja Torres, Magda Oranich i Lidia Falcón o polítics com Pasqual Maragall, Ernest Lluch o Narcís Serra. Estrelles mediàtiques com en Gérard Depardieu, la Julianne Moore, en Eduardo Noriega o en Jean Paul Belmondo sembla que també hi haurien posat els peus.
Tenint en compte el seu encant nostàlgic el Cafè del Centre ha estat l’escenari de nombroses pel·lícules (la de Salvador Puig Antich, per exemple), anuncis (un de Movistar de fa un temps) i clips musicals (Joaquín Sabina “Y nos dieron las diez”, Alejandro Sanz “Si tu me miras” -surt en blanc i negre durant un minut!-) o fins i tot un documental sobre Joan Manuel Serrat.
També s’hi fan presentacions de llibres, tertúlies literàries, entrevistes per a programes de televisió (per exemple, el programa Caràcter conduït per la Bibiana Ballbè).
Jo trobo que el següent racó hauria de sortir en un dels episodis de la nova temporada de Cites (TV3) ;-P, com ho veieu guionistes? Dos potencials enamorats d’entrada edat?
Aquesta cafeteria té detalls com aquest cartell de la “Compañía Telefónica Nacional de España”, companyia fundada el 19 d’abril de 1924 com a empresa de telefonia nacional d’Espanya. Deia William Faulkner que el passat mai està mort i ni tan sols està passat. S’estaria referint a Telefònica el Sr. Faulkner? 😉
Actualment és un lloc que valoren els barcelonautes nostàlgics i els amants de la tranquil·litat. Què, us animeu a fer una xocolata calenta abans de Nadal? Es tasca de tots no deixar aquest tipus de cafeteries orfes d’atmosfera autòctona i local. Cal continuar mantenir viu l’esperit bohemi. No sé si amb aquesta intenció o no, a l’entrada del local hi trobareu una bona pila de llibres que podreu agafar per llegir mentre esteu fent un vermut o berenant.
La següent foto us mostra un dels tres olis de Martí Teixidor que podreu trobar a una de les parets del Cafè del Centre.
El pas del temps sembla haver-se aturat en una de les cafeteries més antigues de l’eixample, però un calendari antic, polsegós i rònec que cal manipular diàriament sembla voler avisar-nos que el Cafè del Centre encara té corda per estona.
*****************************
Coordenades:
- Adreça: Carrer Girona, 69
- Telèfon: 93.488.1 1.01
- Horari: De dilluns a divendres de 9:00h a 23:00h / Dissabte de 10:00h a 18:00h / Diumenge tancat
*****************************
La cançó d’aquesta setmana és All of me de la Billie Holiday. I no hi ha res més a dir ;-).
Feliç setmana!
One comment on “Cafè del Centre (1873): resistint el pas del temps (Eixample)”
Deixa un comentari
Bcn Last Call és membre de:
Reconeixements:
Bcn Last Call 
Retroenllaç: Granja Vendrell: des del 1921 oferint caliu de barri i bons suïssos (Eixample) | Bcn Last Call