Bicioci Bike Cafe: estètica nòrdica, cuina “fait[e] maison” (Gràcia)

Tenia certa curiositat per saber com havien deixat el local els nous llogaters dels baixos del número 3 del Carrer Venus (Gràcia) després de la desaparició de l’Atmosphère, un encantador restaurant de cuina francesa.

El nou local es deia Bicioci i, a jutjar per les fotos que anava veient al seu Instagram, semblava que tenia bona pinta. Només calia anar-hi i comprovar-ho ;-).

Començant per la “teca” dir-vos que es tracta d’un restaurant de cuina italiana on predominen les amanides, les pizzes, les cremes de verdures i alguns antipasti força encertats. Les postres? Tremendament bones.

Si bé és cert que la carta no és gaire extensa això queda compensat pel fet que tot el que mengeu és “fait maison“, expressió francesa que serveix per dir que un plat ha estat cuinat “sur place” a partir de productes sense modificar fora de la cuina del restaurant, és a dir, menjar casolà.

Obrim parèntesis.

A França, grans defensors d’aquest concepte i exportadors del mateix, es va aprovar el passat mes de juliol un Decret que precisament el defineix (Décret n° 2014-797 du 11 juillet 2014 relatif à la mention « fait maison » dans les établissements de restauration commerciale ou de vente à emporter de plats préparés).

Considerant que és un terme que moltes vegades s’utilitza equivocadament i no quedant clar per al consumidor final si aquell plat és casolà o no, la Secretaria d’Estat encarregada del comerç, l’artesania, el consum i l’economia social i solidària va decidir tirar endavant aquest Decret gràcies al qual s’ha creat una etiqueta identificativa “fait maison” que ofereix una mínima garantia al consumidor final. Si en voleu conèixer més detalls cliqueu aquí.

Tanquem parèntesis.

Mirem els entrants: una quiche de pollastre i un provolone amb orenga i un toc de melmelada de tomàquet. Tots dos molt bons però un parell de matisos. La quiche més aviat era una empanada, doncs, jo hi vaig trobar a faltar la típica barreja d’ous batuts, crema de llet i formatge que tota quiche té ;-). En tant que empanada estava molt bona, però. El provolone si hagués estat una mica més gruixut tampoc hagués passat res (seria la gana, però va desaparèixer en un tres i no res del plat :-))

De la carta, el llistat més llarg correspon a les pizzes, i aquestes, atenent a les característiques del local, tenen nom de ciclistes coneguts: Indurain, Amstrong, Pantani o Contador (aquesta última la podeu veure a la fotografía -de verdures-). Molt bona. La massa estava cruixent però sense estar massa resseca.

I finalment…les postres. Tiramisú i cheescake (la casa por la ventana, som-hi! :-)): em van encantar, especialment el tiramisú: dels millors que he tastat recentment. El detall decoratiu -veure foto- li va fer pujar punts en 5 segons ;-). El cheescake també estava força bo (però res a fer davant del tiramisú).

Pel que fa al local dir-vos que el vaig trobar encantador. La combinació del mosaic hidràulic + caixes de fusta penjades a la paret (una d’elles serveix per fer book exchange) i les bicis i/o trossos d’elles li donen un aspecte fresc, agradable i lluminós.

Potser no té el punt íntim de l’Atmosphère però si que té la calidesa suficient per estar tranquil i poder tenir una bona conversa on un comença parlant dels darrers restaurants que ha visitat i l’altre acaba parlant de lo bonics i resistents que són alguns gots de cubata de segons quins locals de Barcelona, oi? ;-).