Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

The Tatami Room: immersió nipona (Poble Sec)

Avui farem una immersió gastro-nipona. El restaurant?: The Tatami Room al Poble Sec. 

/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/307/33421313/files/2014/12/img_7069.jpg

Quan entres a la primera sala del restaurant resulta impossible no dirigir la mirada cap al sostre. Molt probablement trauràs el mòbil de la butxaca fins que aconsegueixis fer la millor foto a les originals làmpades de colors quadrades que hi ha penjades al sostre.

/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/307/33421313/files/2014/12/img_6990.jpg

Aquestes làmpades estan elaborades amb les estampades teles de la botiga Nunoya (Gòtic) de la que ja us vaig parlar en aquest post, ja fa temps. De fet la noia que les va fer, la Mizuki, és la dona de l’Hugo Lonsdale, un dels tres amos del local (fyi, a Nunoya venen aquestes làmpades ;-)).

/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/307/33421313/files/2014/12/img_6989.jpg

Fixeu-vos en el detall de la canyeta que hi ha al sostre…seguim endinsant-nos en una izakaya (taverna)…un saló de te?

/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/307/33421313/files/2014/12/img_6991.jpg

La segona sala, la més gran, la trobem al pis de sota. El lloc, ampli, potser us recordarà, sigui per les pel·lícules, sigui perquè ja heu estat al Japó (#luckyou) algunes cases de te. L’ambient és tan distès i relaxat, que aviat t’oblides que potser has tingut un mal dia o una pèssima setmana. Et sents agradablement transportat a una altra cultura, de sobte tot va a un altre ritme…

/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/307/33421313/files/2014/12/img_6984.jpg

Només cal descalçar-se (hi ha lloc abans de pujar al tatami per a poder deixar les sabates) i deixar-se emportar. Ara riureu però us aconsello posar-vos uns mitjons decents, no sigui cas que tingueu una cita i passeu un moment de pànic del tipus #OMGaquesteralúnicmitjódetotelcalaixquenomhaviadeposaravui; en tot cas, l’anècdota, quedarà eclipsada per la desfilada de bona teca de la que gaudireu.

/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/307/33421313/files/2014/12/img_6985.jpg

/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/307/33421313/files/2014/12/img_6988.jpg

/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/307/33421313/files/2014/12/img_6987.jpg

Comencem a parlar de teca. Abans de res comentar-vos que tenen menú diari (12,50 €) i menú de nit (25 €).

Ara us explico, però, què podeu trobar a la carta. Jo us aconsello compartir diversos plats, així tindreu més opcions de tastar plats diferents.

Les dues primeres fotos corresponen a dues de les propostes de la carta, la primera: tempura de cranc de closca tova amb llima (11,90 €). Un sabor força curiós i interessant, acompanyat d’una espècie de maionesa. I la segona, al ceviche de salmó amb llima, menta, tomàquet xerry, ceba vermella i amaniment japonès (11,50 €). Jo em quedo amb el segon dels suggeriments.

/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/307/33421313/files/2014/12/img_6977.jpg

/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/307/33421313/files/2014/12/img_6979.jpg

Les tres següents fotografies corresponen, la primera a uns yakisoba amb pollastre, molt bons (8,50 €); la segona a uns urakamitatami” amb tonyina, espàrrecs, cobert amb tonyina tataki (13,50€); i la tercera a uns uramaki nagoya de llagostins en tempura, miso mayo (un condiment japonès), alvocat, cobert de salmó i ceba caramel·litzada (12,50 €). Aquest darrer, per a mi, el millor plat de la nit. Bé, un dels postres quasi el va guanyar ;-)…

Tot això acompanyat d’un vinet negre Ribera del Duero (Emilio Moro, Finca Realso, 2013).

/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/307/33421313/files/2014/12/img_6978.jpg

/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/307/33421313/files/2014/12/img_6980.jpg

/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/307/33421313/files/2014/12/img_6981.jpg

/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/307/33421313/files/2014/12/img_6982.jpg

Les postres: el tiramisú de te verd, BONÍSSIM. I si no en teniu prou, tireu la casa per la finestra i agafeu un coulant de xocolata amb gelat de vainilla. Calmarà la vostra golafreria però probablement dificulti una sortida airosa del tatami ;-).

/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/307/33421313/files/2014/12/img_6983.jpg

/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/307/33421313/files/2014/12/img_6993.jpg

La darrera sorpresa abans de que marxés del restaurant va ser donar-me compte que el mural que hi ha al fons a la dreta és de l’artista Yoshi Sisley d’origen japonès i afincat a Barcelona des de l’any 2005. La primera vegada que vaig veure un dels seus murals va ser al local Las Empas (Gràcia) al qual vaig dedicar un post en el seu moment. Aquest és realment espectacular i ocupa tota la paret.

/home/wpcom/public_html/wp-content/blogs.dir/307/33421313/files/2014/12/img_6986.jpg

El sopar sol sortir per uns 30 € (aprox.). Tenint en compte l’ambient, la qualitat del menjar i l’experiència del tatami jo crec que val la pena, sobre tot per qui vol trencar la rutina.

Jo ja tinc ganes de tornar, acompanyants?

**********************************************

PD: La música que posen de fons fa que us escarxofeu al tatami entre coixins i no tingueu ganes de sortir…Doneu-li al play i sabreu perquè ho dic.

Coordenades:

  • Adreça: C/ del Poeta Cabanyes, 19
  • Telèfon: 93.329.67.40
  • Horari: De dilluns a divendres de 13:30-15:30 // De diumenge a dijous de 20:00 a 23:30 // Divendres i dissabtes de 20.00 – 00.00

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Reconeixements:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

Sí, heu llegit bé: «Santa Eulàlia. Boquería 1, 3 y 5. Barcelona». ••• I és que l’emblemàtica botiga que ara està ubicada al Passeig de Gràcia, va nèixer #ohsorpresa al Pla de la Boqueria com a establiment de venda de teixits l’any 1843, just al costat de l’ermita de Santa Eulàlia, d’aquí el nom. No va ser fins l’any 1941 que es va obrir una botiga al número 60 del Passeig de Gràcia. L’any 1944 va tancar la del Pla de la Boqueria però n’obrien una segona al Passeig de Gràcia, aquesta vegada al número 93, orientada a la moda masculina que és la que actualment mantenen viva i la que compta amb marques/productes exclusius. ••• El primer pis de la botiga té una petita joia: un petit Bistrot amb les parets vestides de pòsters originals de l’època. Tot aquest rollo per dir-vos que fins al 24/11, si hi aneu, podreu gaudir de dos cocktails que ha creat Javier de las Muelas (@drymartinijdlm) per a 👉🏻 @cocktailboulevardbcn: un festival de la cocteleria creat per @barcelonapaseodegracia en el que participen 14 hotels i restaurants de la zona. El cocktail que he tastat jo (Backstage Madness) era sense alcohol i ostres sí, quina Madness, tu!: polpa de coco, yuzu, orange blossom honey, xarop de coco, maracuiá i litxi natural. Flipamenta de lo bo que estava. Us deixo a stories some nice pictures (o no tan nice, però són les que em fa l’iPhone 6s 😁). #CocktailBoulevardBcn #BcnLastCall
Novament ressaca parisenca transformada en 🔟 noves propostes. Espero que us agradin! Bonne journée ♥️ ••• 1️⃣ Jardin du Palais Royal: juntament amb la Place de Vosges, el Parc Monceau i els Jardins de Luxembourg és un dels espais/jardins que més m’agrada de París per anar a passejar. . 2️⃣ 0fr: llibreria, galeria, estudi… tot en un. Té una selecció brutal de llibre de fotografia, art, disseny i moda. És molt mini però la lien parda fent presentacions. Una de les darreres va ser la del Raf Simons, ex director creatiu de Dior, signant exemplars de la revista @anothermagazine. . 3️⃣ Maison Kitsuné Louvre: el passat mes de setembre va obrir el primer restaurant de la Maison Kitsuné a la capital francesa. Val la pena per a fer un brunch o un berenar. Un lloc agradable, bastant tranquil i amb unes vistes a… la Comédie Française. . 4️⃣ Yvon Lambert: llibreria, galeria, editorial. Tots els llibres respiren, tots tenen l’espai que necessiten. Una selecció de llibres d’autor, d’editorials independents. Fotografia, art, disseny, revistes de tendències… El PA-RA-DÍS. . 5️⃣ Empreintes Paris: 4 pisos d’art, artesania Made in France recolzada pels ‘Ateliers d’Art de France’. Val molt la pena descobrir la qualitat i quantitat de bons artesans francesos que hi tenen representats. 6️⃣ Musée du Parfum (Fragonard): si el món del perfum us sedueix, aquest és el vostre museu. L’entrada és gratuïta i fan visites guiades en francès i anglès (duren aprox. 40 min). . 7️⃣ État libre d’Orange: una casa de perfums 100% Made in Paris, una de les més avantguardistes. M’encanta com treballen les seves propostes a nivell creatiu, aconsegueixen que miri sempre les novetats que treuen. . 8️⃣ Chez ta soeur: restaurantet totalment local i molt agradable a Montmartre (menú brunch 22€). . 9️⃣ Bassin de la Villette: una passejada que comenci al Bassin de la Villette i acabi en alguna cafeteria bonica del Canal de Saint-Martin pot ser un excel·lent pla de diumenge. . 🔟 Le 104: un centre cultural on la dansa, el ball i la multiculturalitat batega al mateix temps. #ParisLastCall
Aquesta tarda s’ha presentat a @heyshop_ el llibre de la il•lustradora i dissenyadora gràfica @malikafavre (editorial @counterprintbooks). ••• Un llibre que repassa la seva extensa trajectòria a través dels temes que més ha treballat: la dona, els viatges, la geometria, l’erotisme, la cultura pop i la societat i els problemes actuals (terreny, aquest darrer, que ha explorat de manera lliure a través de les conegudes portades del New Yorker). ••• Amb l’exemplar signat i amb el pin de regal 👄 torno a casa re-happy 💁🏻‍♀️
OLD/NEW IN TOWN 👉🏻 @baralegriabarcelona • L’altre dia vaig topar-me amb l’article de @7canibales sobre el Bar Alegria i vaig pensar: wo! un local modernista que no només no tanca sinó que renova cuina i de la mà de Tomás Abellán (@quetomas). Avui tocava fer vermut i visitar aquest local del 1899 ♥️. A continuació us llisto els meus locals modernistes preferits. Em dieu els vostres? (no sigui cas que m’estigui perdent alguna cosa important 😁): ▪️Bar Versalles (Sant Andreu) ▪️Cafè del Centre (Eixample) ▪️Reñé (Eixample) ▪️Casa Almirall (Raval) ▪️Cafè de l’Òpera (Gòtic) ▪️La Confiteria (Raval) ▪️Muy Buenas (Raval) ▪️London Bar (Raval) ▪️El Paraigua (Gòtic) ▪️L’ascensor (Gòtic). Bé, aquests dos darrers només tenen el mobiliari (són de finals dels 60) però l’experiència d’entrar al bar Ascensor a través d’un meravellós ascensor modernista és impagable. I la caixa enregistradora de El Paraigua és de traca 💖 ••• 🍁 Bon cap de setmana a tothom! 🍁 #OldInTownBcn
Fa just una setmana es presentava @apartgastro, un nou mitjà de comunicació nascut a Barcelona amb clara vocació internacional. ••• Apart proposa traspassar el paper i fer-nos viatjar, gràcies a la realitat virtual (la revista ve acompanyada d’unes ulleres VR), a 6 països que marcaran les tendències gastronòmiques del 2020. Brasil, Dinamarca, Japó, Argentina, Grècia i Marroc són els escenaris que protagonitzen aquest primer número dirigit per @ferranadria i produït per l’equip de @cuinacat. ••• El contingut és BRUTAL (imatges espectaculars, infografies plenes de curiositats…). Una aposta valenta. ••• Jo tinc la versió en català però també s’ha publicat en castellà i ja estan preparant la versió anglesa 👌🏼
Soul recovery after a very crazy week ♥️ merci bcp @julie.e.doiron #MWKUA
BILL VIOLA ➕ PAUL DALY (+ bonus extra) ••• Us recomano les dues darreres expos que he vist darrerament. Si necessiteu silenci aneu-hi, són l’antídot perfecte contra tot soroll 🍁 ••• Foto 1) 👉🏻 Bill Viola, ‘Mirrors of the Unseen’. La Pedrera presenta la primera exposició monogràfica de Bill Viola a Barcelona. Considerat un pioner en el desenvolupament del videoart, Bill Viola explora a través de la seva obra conceptes universals com la pena, la mort, el dolor, el pas del temps i les emocions que s’hi associen. La imatge que us he posat correspon a la peça que més em va agradar (no em vaig anotar el títol però sí recordo que durava 7 minuts i que la vaig veure dues vegades seguides). Crec que tots trobaríem la peça que ens encaixa en aquesta expo ✨ ••• Foto 2) 👉🏻 Paul Daly, ‘Living Matter’ (Can Framis, Poblenou) Aquest artista nascut a Liverpool porta des del 2000 instal•lat a Barcelona. Ens proposa apropar-nos als materials orgànics. El resultat són collages i mosaïcs que contenen un ampli ventall de textures, colors i transparències. Provoca que mirem la naturalesa morta des d’un altre prisma. És simplement meravellós. La imatge correspon a l’obra ‘Hedge 2’ (finals d’estiu, principis de tardor) ♥️ ••• Foto 3) 👉🏻 també a Can Framis ‘(a)simetrías’ és una instal•lació fotogràfica concebuda i realitzada pels estudiants del Màster en Fotografia i Disseny de l’ @elisavabcn. Els punts de partida són ‘encajar’ i ‘romper’. A partir d’aquí s’han treballat conceptes vinculats als rols de gènere i al binarisme -com a frontera social-. Tot un encert haver-la posat al pati de l’entrada de Can Framis 👌🏼 ••• 🍂 Feliç diumenge 🍂
L’espai de l’ @arantxarueda al @blancfest va passar de ser un petit refugi creatiu a una petita exposició que s’anava nodrint del talent de la gent que s’aturava i hi abocava tota la seva creativitat: sentiments, coses que mai es diuen, reinvidicacions... què bonic és poder intuir (al menys una mica) com és una persona segons el que hi veus en un full ple colors, formes, lletres que van creant capes d’informació visual. La conclusió és que m’han entrat unes ganes boges de fer un taller de collage 😱😇 [us deixo a stories el collage que més em va agradar 💕]
Si les porteries d’aquesta ciutat parlessin...♥️ [Les perles les vaig “guardant” aquí 👉🏻 #oldintownbcn]

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall

%d bloggers like this: