Carlota Akaneya: Japó a la graella (Raval)
Aquest post també es podria titular, “When Bcn Last Call met Very Tasty Blog“. L’article d’avui és el resultat d’una trobada entre dos blogs o el que és el mateix d’una trobada entre l’Albert, l’Anna i una servidora. Ells, especialitzats en tastar restaurants de cuina oriental de Barcelona (link blog VERY TASTY BLOG) i jo, amant de la ciutat i amb una forta debilitat per la cuina japonesa. Bastants punts en comú, vaja.
Fruit d’un llarg intercanvi de missatges per Instagram i de comentaris als nostres respectius blogs vam decidir que calia posar remei: traspassar les fronteres de les pantalles dels pc’s i smartphones i posar-nos cares. Bé, com qui lliga per internet i decideix fer un pas més, trobar-se en persona. Quan hi ha feeling les coses són senzilles. Només podia anar bé.
I així va ser…
L’escenari escollit va ser el restaurant Carlota Akaneya: un restaurant molt recomanable per als apassionats de la cuina japonesa. Un must, vaja. Una veritable experiència per al paladar.
Carlota Akaneya és un sumiyaki. Lo que? Doncs un tipus de barbacoa casolana amb una graella de carbó vegetal, anomenada shichirin. El sumiyaki es refereix a qualsevol menjar rostit sobre el “sumi”, el carbó vegetal. Els japonesos van importar el concepte de Corea i el van convertir en una part important de la seva cultura gastronòmica. En aquest restaurant no trobareu, doncs, sushi.
Els tubs que veieu a la següent fotografia són els que hi ha a cada taula per poder aspirar el fum que es desprèn durant el sopar. Tranquils, no sortireu del restaurant amb olor a barbacoa; bé, a menys que vulgueu fer una foto a la carn mentre s’està fent a les graelles, oi Anna? 🙂
Al Carlota hi trobareu dos menús degustació (Menú Akaneya de 39,90 € i Menú Saikōkyu de 59,90 €). També podeu escollir els plats que més patxoca us facin de la carta. La nostra elecció va ser de les de #lacasathroughthewindow. O sigui el menú “completito”. Acompanyat d’una ampolla (o eren 2?) d’Acústic blanc (D.O. Monsant).
Menció especial al disseny de la portada de la carta: ni les versions dels clàssics de la literatura s’enquadernen amb tan d’estil. 
Bé, a continuació teniu la seqüència de plats que anaven arribant a taula. La nostra era circular i l’únic inconvenient és que no saps ben bé on col·locar les cames :-).
En primer lloc teniu les edamame, les típiques mongetes verdes bullides però que anaven acompanyades amb 3 sals diferents. Si ja es podia experimentar amb les edamame imagineu com seria la resta d’experiència gastronòmica… 😉
El que veieu a continuació és una espècie d’amanida lleugera de “crus”. Estàvem escalfant motors o preparant l’estómac :-)…
Van arribar, elles, les gyozes: les empanadilles japoneses farcides de pollastre i verdures. Com a mi m’agraden, amb aquell color dauradet tan apetitós. Presentació senzilla amb una branqueta de romaní. No els hi calia res més. 
A la següent foto teniu el Kamo namban: Brou d’ànec amb fideus gruixuts. Per mi un dels plats amb més sabor, el brou exquisit i els fideus al punt.
El següent plat també va ser dels meus preferits: Arròs amb pollastre , sèsam i algues desfilades. El pollastre, gens eixut, es desfeia a la boca.
Tonkatsu – Porc arrebossat amb una salsa de mostassa molt fina. 
L’amanida japonesa d’enciams variats amb salsa de sèsam que veieu a la següent fotografia estava bona però, pobreta, li vam fer un cas bastant relatiu. Estàvem a l’expectativa del que arribaria moments després… 😉
I per fi va arribar el moment desitjat. S’obria la tapa de les brases. Primer van portar un bol de Yasai to kinoko – Hotpot de verdures i bolets que havia de coure’s amb les brases i que acompanyaria el primer plat de carn: el Wagyu zabuton la sobrecostella de vedella de Kobe. El sabor increïble. Ha de fer-se 20 segons per banda. Penseu que les làmines de carn són finetes i si es fan massa perden tota la gràcia. Si ho feu com toca se us desfarà a la boca.
La resta de plats de carn que ens van portar van ser: Wagyu sagari (entranya de vedella de Kobe); Wagyu harami (Entrama de vedella de Kobe); Wagyu tokujyo (agulla de Gunma grau A5); Wagyu saikōkyu (llom baix de Kagoshima grau A5).
********************************************
Amb tanta llegenda urbana que corre sobre la carn de Kobe cal tenir en compte que l’etiqueta o denominació l’atorga el govern japonès per a caps de bestiar que s’han criat a la prefectura de Hyogo. Des del mes de juny de l’any passat va aixecar-se al Japó la prohibició d’exportar a Europa. La qualitat de la carn està garantida per les etiquetes que porta cada peça exportada. A més porten un codi de traçabilitat on s’identifica, entre d’altres coses, la procedència de l’animal, la data de naixement i la qualitat de la carn segons uns estrictes codis d’avaluació basats en el següents criteris: el “marmolejat” (grau d’infiltració de greix), el color, la fermesa i la textura.
Us deixo un link informatiu sobre el Japanese Meat Grading preparat per la Universitat de Washington on resumeixen aquests criteris.
********************************************
Abans d’arribar les postres, van aparèixer, tímides unes gambes (Ebi): un “vuelta i vuelta” i ja estaven a l’estómac.
Finalment cal parlar de les postres.
El primer que vaig tastar va ser el mochi de maduixa. WOW! No sóc de mochis, però aquesta preparació culinària japonesa feta d’arròs glutinós cuit i aixafat amb un morter fins que esdevé una pasta la vaig trobar deliciosa. La textura no era massa “enganxifosa” i el gust de maduixa el vaig trobar natural i no excessivament dolç. La presentació exquisida. 
El que per a mi va ser la sorpresa dels tres postres va ser el que podeu veure a la següent fotografia. La combinació de sabors, te verd, fruits vermells, mare meva! quin plaer per a les papil·les gustatives. Diria que vam coincidir els tres comensals dient que aquelles eren les postres més originals. Aportació del mestre pastisser Sergi Vela.
El tercer va ser el més intens de sabor: el Taketsuru choco (tòfones de xocolata i Taketsuru). Hagués repetit. Quan es tracta de xocolata mai en tinc prou. 
L’ambient del local era agradable i l’atenció del servei summament correcta: en tot moment pendents de nosaltres sense ser pesats; donant les explicacions oportunes de cada plat.
La veritat és que més que un sopar va ser tota una experiència. De fet, entre la loquacitat excessiva dels tres comensals i que ens vam sentir com a casa, vam sortir del restaurant a la 1h (havent entrat a les 10h). És el que passa quan en una vetllada, el local i la companyia fan un bon tàndem.
En definitiva, molt recomanable.
*****************
Carlota Akaneya m’inspira una cançó dels Yaneka, un duet musical japonès (Yui i Chiako) que vaig tenir l’oportunitat de conèixer personalment fa uns anys a París. Tenen un punt Sigur Rós que m’encanta.
Feliç setmana!
Coordenades:
- Adreça: Carrer Pintor Fortuny, 32
- Horari: Obert totes les nits de 19h a 23h.
- Telèfon: 93.302.77.68 (18h a 2h).
- Pàrquing gratuït per a clients (2h): SABA/BSM, entrada per Carrer dels Àngels, cantonada Pintor Fortuny.
14 comments on “Carlota Akaneya: Japó a la graella (Raval)”
Deixa un comentari
Bcn Last Call és membre de:
Reconeixements:
Bcn Last Call 
Que s’ha de dir quan llegeixes un post #crèmedelacrème i et quedes amb la cara panoli? No es pot descriure millor! Una gran experiència gastronòmica i sobretot personal!
Petons i abraçades fortes,
Anna i Albert
Moltes gràcies noiets per les vostres paraules 😉
A veure quina serà la propera experiència gastronòmica. Hauríem de buscar alguna cosa totalment diferent…a veure què se’ns ocorre :-)))
NM
No volem semblar despreocupats pro… d’això t’encarregues TÚ! Segur que ens sorprendràs 😁 i si pot ser un tipus de cuina que poguem posar al blog millor que millor jajaja #petitdetall
Petons i abraçades
Anna i Albert
Hola!! Las barcelona Colours girls somos mega fans de este sitio!!! Tu post, un diez. Como todos, vamos.
Besos! Eva
> El 25/05/2015, a las 08:10, Bcn Last Call escribió: > > >
Muchas gracias chicas! 😉 la verdad es que fue todo un descubrimiento. Ais, está todo taaaaaan rico!!!! besicos!
Jo, ho sento, però la meva experiència aquí, i ja fa uns anys, va ser un pel desastre. Un clau/€ pel Kobe i varem sortir “fumadets”.
“Domo arigato” pel teu comentari 🙂
Ostres quin greu Jaume, la meva experiència va ser fantàstica! 😉
Val dir que la carn autèntica de kobe barateta no ho és pas ;-).
Per cert, si t’animes un dia a cuinar-ne et deixo un enllaç dels llocs (carnisseries) de Barcelona on en podràs trobar: http://carnewagyu.es/donde-encontrar-restaurantes/
Bon appétit! 😉
MIl gràcies pel link! 😉
A disposar!!! 😉
QUE?? COM??
nena! és al mateix carrer que el “meu” hotel!!!!
no puc parar, cada cop que veig el teu blog salivejo… I a més a més no paro d’apuntar-me restaurants, ja no dóno abast! jeje
M’encanta! hi anirem segur!:)
Un petonet
Pd.El fet de que recomanis Fantastics blogs de restaurants no ajuda gens a la meva economia, pero m’encanta! jeje
Jajajaja! la meva llista de restaurants pendents és mega llarga!! M’alegro que vagis remenant pels blogs. És la millor manera de conèixer llocs macos de Barcelona. Una abraçada noieta!!!
Retroenllaç: Carlota Akaneya | Very Tasty Blog
Aquest restaurant va ser un dels que ens va dur a obrir el nostre blog, teniem la necessitat de dir-li a la gent que SI o SI havia de visitar aquests increïbles locals a la nostra ciutat. La carn, les empanadilles, fins i tot les trufes finals fan que com tu dius, sigui tota una experiència anar-hi!
Salut!
A.
Gràcies pel vostre comentari! El vaig veure durant les vacances però fins ara no he tingut temps de contestar. El Carlota és tremendo ;-). Enhorabona pel blog, ja m’he subscrit! Una abraçada i ens veiem per la blocsfera ;-),
Núria