Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

UGOT: el nou refugi d’aquesta tardor (Eixample)

La tardor s’ha instal·lat a la ciutat i sembla que n’hi ha per estona. Ha arribat, doncs, l’hora de cercar refugi. UGOT és la proposta d’avui.   

Per a que un local mereixi tenir èxit en aquesta ciutat cal, segons el meu parer, que compleixi amb aquestes tres variables: bona qualitat humana, bona teca i personalitat. Malauradament “les modes” contribueixen a que certs locals on s’hi respira un ambient de cretinisme supí i rebequeria moderna tinguin èxit. Jo, personalment, no ho acabo d’entendre, però és així.

Considero que tan important és que t’atenguin bé (nivell de cordialitat mínima sense necessitat de que et facin la rosca) com que el local desprengui personalitat, sense oblidar que la teca que s’hi serveix ha de ser de bona qualitat i preu raonable.

Ugot (que vol dir pastís en hebreu) ha estat una sorpresa molt grata, començant pel tracte, continuant pels plats que vaig tastar i acabant per l’ambient relaxat i agradable del local. Hi tornaré. M’han convençut.

*******************************

LA TECA

La cosa va d’esmorzars, de brunchs i d’afternoons tea (de berenars, vaja).

L’Adi Nachshon (una de les propietàries, cuinera, pastissera i decoradora del local) i el seu equip, específicament amb la col·laboració del seu cuiner, Gerardo Amigo, han ideat una carta que s’adapta força als horaris descontrolats que solem portar durant el cap de setmana. Per posar un exemple, jo hi vaig anar a les 17h d’un dissabte i vaig poder gaudir d’un meravellós plat: el Shakshuka (diria que el vaig devorar). L’altre plat que veieu a la fotografia era un sandwich Sabij.

Els noms d’aquests plats no són els típics que trobeu a d’altres cartes de brunch de la ciutat. L’Adi té orígens hebreus i això, evidentment, es reflecteix a la carta de l’Ugot.

El Shakshuka s’elabora amb tomàquets guisats, pebrot vermet, ceba, espècies i ous. Es prepara a foc lent, començant amb els vegetals i les espècies; una vegada cuits, s’afegeixen els ous. Aquest plat és molt semblant al plat turc anomenat menemen i al plat mexicà conegut com a huevos rancheros. La versió del Shakshuka que vaig tastar portava, a més, formatge i albergínia (Balkan Shakshuka, 8,90€). El sofregit de tomàquet estava mega bo, “treballat”, com a mi m’agrada.

El Sabich és un plat molt habitual a Israel. Pel que he estat llegint es diu que el consum local d’aquest plat procedeix d’una tradició dels jueus iraquians, que el prenien durant el matí del sabbat. La major concentració de quioscos que el venen està a Ramat Gan, barri de la capital Tel-Aviv. A Barcelona el podem degustar ara a Ugot. Un gustós combinat d’albergínia fregida, alvocat, julivert, ou dur i tahini (pasta feta amb llavors de sèsam lleugerament torrades) (6,50 €)

A més d’aquestes especialitat de la cuina hebrea podreu trobar moltes opcions més (dolces o salades): arròs negre amb llet de coco, plàtan i festucs; torrada amb ricota, mel i nous; el combinat La Pagesada (ous fregits, servits amb xoriço, cigrons, pa rústic i patates al forn o l’hamburguesa Ugot (amb ceba caramel·litzada, camembert, pera, oli de trufa, fulles de ruca): amanida amb burrata.

I per acabar-ho de fer rodó: com no havíem de tastar un dels pastissos que hi havia al mostrador? El que veieu a continuació era de praliné cobert amb una capa de llimona i trossets de pinya. Magnífic!

EL LOCAL:

Es nota que hi mooooltes hores darrere de cada detall del local. Per citar un dels objectes que més em cridar l’atenció: les tassetes del cafè, de tall clàssic, i les sucreres que hi ha damunt de cada taula: totes són diferents!!! Quina feinada i paciència recopilar tota aquesta col·lecció de tasses i tassetes de porcellana.

Però és que, a més, les taules són diferents, les cadires i llurs entapissats també. És com si tot estigués preparat per a que cada un dels clients que entra al local se senti especial.

Em costa definir l’estil del local però crec que correspondria a una mescla de modernitat i de respecte pel passat. Així, el paper trendy de flamencs contrasta amb els marcs daurats que hi ha sobreposats a una de les parets del local. A més tenen un parell de mobles-bar que encaixen a la perfecció amb el terra de rajoles hidràuliques. Per no dir la resta de detalls decoratius que té l’Ugot: portes recuperades, aixetes antigues i fins i tot un sabó per a les mans que es diu “Be my guest“.

Vaig tenir un flashback quan en una de les estanteries hi vaig divisar l'”Aristos”, el diccionari de castellà que m’havia acompanyat durant tot l’EGB. Em va fer molta il·lusió veure’l allí entre d’altres llibres. I és que, encara que l’ex-ministre Wert no s’ho acabi de creure, vaig compartir moltes hores amb ell :-).


Ugot és un d’aquells llocs al que recomano anar sol i amb una revista o un llibre sota el braç.

La música (grans clàssics del jazz i de la chanson française –inclòs en Jacques Brel tot i que era belga- ;-)) i la carta de gourmandises que hi ofereixen acompanyarà els vostres sentits sense que necessiteu res més. A més, desconnectar de tothom i tenir un moment per a un mateix és MOLT SA!

Practiqueu-ho, lectors, practiqueu-ho 😉

IMG_6469-1

*****************************

Coordenades:

  • Adreça: Carrer Viladomat, 138
  • Telèfon: 93.463.73.61
  • Horari: De dimarts a diumenge 8:30 a 20:30 

*****************************

La cançó que acompanya al post d’avui és del cantautor Jacques Brel. Marida a la perfecció amb una tarda de tardor a l’Ugot. Sobretot amb els pastissos que elabora l’Adi. Paraula de llépola. Amén.

Feliç setmana!

9 comments on “UGOT: el nou refugi d’aquesta tardor (Eixample)

  1. margacoma
    Octubre 7, 2015

    El tinc aprop de casa, així que un dia el probaré per brenar perque te molt bona pinta 😉

  2. Josep Avilés
    Octubre 8, 2015

    L’espai al marge de bon ambient i de interessant gastronomia, sembla perfecte per fer fotografia. Hi ha bona llum (ho aniré a mirar i de pas a berenar) i mobiliari interesant.

    • Bcn Last Call
      Octubre 8, 2015

      Totalement d’acord! Que vagi bé el berenar fotogràfic! Salutacions, Núria

  3. Ho haureu d’anar a mirar. Sembla que bon ambient, bona teca i bona llum (un reclam pels fotògrafs). Em recorda força al tipus de llum que plasmava Edward Hopper a les seves obres. Ho aniré a veure i a berenar

  4. Ahir vaig anar, excel.lent tracte, excel.lents pastissos i excel.lents infussions. Tornarem

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Reconeixements:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

Aquesta tarda s’ha presentat a @heyshop_ el llibre de la il•lustradora i dissenyadora gràfica @malikafavre (editorial @counterprintbooks). ••• Un llibre que repassa la seva extensa trajectòria a través dels temes que més ha treballat: la dona, els viatges, la geometria, l’erotisme, la cultura pop i la societat i els problemes actuals (terreny, aquest darrer, que ha explorat de manera lliure a través de les conegudes portades del New Yorker). ••• Amb l’exemplar signat i amb el pin de regal 👄 torno a casa re-happy 💁🏻‍♀️
OLD/NEW IN TOWN 👉🏻 @baralegriabarcelona • L’altre dia vaig topar-me amb l’article de @7canibales sobre el Bar Alegria i vaig pensar: wo! un local modernista que no només no tanca sinó que renova cuina i de la mà de Tomás Abellán (@quetomas). Avui tocava fer vermut i visitar aquest local del 1899 ♥️. A continuació us llisto els meus locals modernistes preferits. Em dieu els vostres? (no sigui cas que m’estigui perdent alguna cosa important 😁): ▪️Bar Versalles (Sant Andreu) ▪️Cafè del Centre (Eixample) ▪️Reñé (Eixample) ▪️Casa Almirall (Raval) ▪️Cafè de l’Òpera (Gòtic) ▪️La Confiteria (Raval) ▪️Muy Buenas (Raval) ▪️London Bar (Raval) ▪️El Paraigua (Gòtic) ▪️L’ascensor (Gòtic). Bé, aquests dos darrers només tenen el mobiliari (són de finals dels 60) però l’experiència d’entrar al bar Ascensor a través d’un meravellós ascensor modernista és impagable. I la caixa enregistradora de El Paraigua és de traca 💖 ••• 🍁 Bon cap de setmana a tothom! 🍁 #OldInTownBcn
Fa just una setmana es presentava @apartgastro, un nou mitjà de comunicació nascut a Barcelona amb clara vocació internacional. ••• Apart proposa traspassar el paper i fer-nos viatjar, gràcies a la realitat virtual (la revista ve acompanyada d’unes ulleres VR), a 6 països que marcaran les tendències gastronòmiques del 2020. Brasil, Dinamarca, Japó, Argentina, Grècia i Marroc són els escenaris que protagonitzen aquest primer número dirigit per @ferranadria i produït per l’equip de @cuinacat. ••• El contingut és BRUTAL (imatges espectaculars, infografies plenes de curiositats…). Una aposta valenta. ••• Jo tinc la versió en català però també s’ha publicat en castellà i ja estan preparant la versió anglesa 👌🏼
Soul recovery after a very crazy week ♥️ merci bcp @julie.e.doiron #MWKUA
BILL VIOLA ➕ PAUL DALY (+ bonus extra) ••• Us recomano les dues darreres expos que he vist darrerament. Si necessiteu silenci aneu-hi, són l’antídot perfecte contra tot soroll 🍁 ••• Foto 1) 👉🏻 Bill Viola, ‘Mirrors of the Unseen’. La Pedrera presenta la primera exposició monogràfica de Bill Viola a Barcelona. Considerat un pioner en el desenvolupament del videoart, Bill Viola explora a través de la seva obra conceptes universals com la pena, la mort, el dolor, el pas del temps i les emocions que s’hi associen. La imatge que us he posat correspon a la peça que més em va agradar (no em vaig anotar el títol però sí recordo que durava 7 minuts i que la vaig veure dues vegades seguides). Crec que tots trobaríem la peça que ens encaixa en aquesta expo ✨ ••• Foto 2) 👉🏻 Paul Daly, ‘Living Matter’ (Can Framis, Poblenou) Aquest artista nascut a Liverpool porta des del 2000 instal•lat a Barcelona. Ens proposa apropar-nos als materials orgànics. El resultat són collages i mosaïcs que contenen un ampli ventall de textures, colors i transparències. Provoca que mirem la naturalesa morta des d’un altre prisma. És simplement meravellós. La imatge correspon a l’obra ‘Hedge 2’ (finals d’estiu, principis de tardor) ♥️ ••• Foto 3) 👉🏻 també a Can Framis ‘(a)simetrías’ és una instal•lació fotogràfica concebuda i realitzada pels estudiants del Màster en Fotografia i Disseny de l’ @elisavabcn. Els punts de partida són ‘encajar’ i ‘romper’. A partir d’aquí s’han treballat conceptes vinculats als rols de gènere i al binarisme -com a frontera social-. Tot un encert haver-la posat al pati de l’entrada de Can Framis 👌🏼 ••• 🍂 Feliç diumenge 🍂
L’espai de l’ @arantxarueda al @blancfest va passar de ser un petit refugi creatiu a una petita exposició que s’anava nodrint del talent de la gent que s’aturava i hi abocava tota la seva creativitat: sentiments, coses que mai es diuen, reinvidicacions... què bonic és poder intuir (al menys una mica) com és una persona segons el que hi veus en un full ple colors, formes, lletres que van creant capes d’informació visual. La conclusió és que m’han entrat unes ganes boges de fer un taller de collage 😱😇 [us deixo a stories el collage que més em va agradar 💕]
Si les porteries d’aquesta ciutat parlessin...♥️ [Les perles les vaig “guardant” aquí 👉🏻 #oldintownbcn]
CO₂ is in the air. I no mola. Gens. • #climatechange #climatestrike
«No se llaman acaso, “niñerías” las “cosas” de los niños, y “filosofías” las elucubraciones de los filósofos… y, así por este arte, mil cosas más? Pues, ¿por qué no llamar “BARCELONERÍAS” a las “cosas” de aquella Barcelona ochocentista que tenían, además, algo de las infantilidades del niño y no poco de las severidades del moralista?». . [Extracte de la intro de ‘Barcelonerías’ de Joaquín Mª de Nadal (Ediciones Librería Dalmau, 1942)]. ••• M’he trobat aquesta perla remenant a la 68a Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern (estarà fins al 06/10 al Passeig de Gràcia). Un auto-regal per a celebrar la ciutat que més m’estimo tot i que a vegades em fa enrabiar 😌. . . . . #llibresdebarcelona #barcelona #bcn #barcelonerías #llibresbcn #bcnllibres #fira #llibresantics #LibreríaDalmau #cosasdebarcelona #ciutat #city #citylover #lovethiscity #bcnlastcall #bcncultura #LaMercè #lamercè19 #curiositats

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall

%d bloggers like this: