Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

UGOT: el nou refugi d’aquesta tardor (Eixample)

La tardor s’ha instal·lat a la ciutat i sembla que n’hi ha per estona. Ha arribat, doncs, l’hora de cercar refugi. UGOT és la proposta d’avui.   

Per a que un local mereixi tenir èxit en aquesta ciutat cal, segons el meu parer, que compleixi amb aquestes tres variables: bona qualitat humana, bona teca i personalitat. Malauradament “les modes” contribueixen a que certs locals on s’hi respira un ambient de cretinisme supí i rebequeria moderna tinguin èxit. Jo, personalment, no ho acabo d’entendre, però és així.

Considero que tan important és que t’atenguin bé (nivell de cordialitat mínima sense necessitat de que et facin la rosca) com que el local desprengui personalitat, sense oblidar que la teca que s’hi serveix ha de ser de bona qualitat i preu raonable.

Ugot (que vol dir pastís en hebreu) ha estat una sorpresa molt grata, començant pel tracte, continuant pels plats que vaig tastar i acabant per l’ambient relaxat i agradable del local. Hi tornaré. M’han convençut.

*******************************

LA TECA

La cosa va d’esmorzars, de brunchs i d’afternoons tea (de berenars, vaja).

L’Adi Nachshon (una de les propietàries, cuinera, pastissera i decoradora del local) i el seu equip, específicament amb la col·laboració del seu cuiner, Gerardo Amigo, han ideat una carta que s’adapta força als horaris descontrolats que solem portar durant el cap de setmana. Per posar un exemple, jo hi vaig anar a les 17h d’un dissabte i vaig poder gaudir d’un meravellós plat: el Shakshuka (diria que el vaig devorar). L’altre plat que veieu a la fotografia era un sandwich Sabij.

Els noms d’aquests plats no són els típics que trobeu a d’altres cartes de brunch de la ciutat. L’Adi té orígens hebreus i això, evidentment, es reflecteix a la carta de l’Ugot.

El Shakshuka s’elabora amb tomàquets guisats, pebrot vermet, ceba, espècies i ous. Es prepara a foc lent, començant amb els vegetals i les espècies; una vegada cuits, s’afegeixen els ous. Aquest plat és molt semblant al plat turc anomenat menemen i al plat mexicà conegut com a huevos rancheros. La versió del Shakshuka que vaig tastar portava, a més, formatge i albergínia (Balkan Shakshuka, 8,90€). El sofregit de tomàquet estava mega bo, “treballat”, com a mi m’agrada.

El Sabich és un plat molt habitual a Israel. Pel que he estat llegint es diu que el consum local d’aquest plat procedeix d’una tradició dels jueus iraquians, que el prenien durant el matí del sabbat. La major concentració de quioscos que el venen està a Ramat Gan, barri de la capital Tel-Aviv. A Barcelona el podem degustar ara a Ugot. Un gustós combinat d’albergínia fregida, alvocat, julivert, ou dur i tahini (pasta feta amb llavors de sèsam lleugerament torrades) (6,50 €)

A més d’aquestes especialitat de la cuina hebrea podreu trobar moltes opcions més (dolces o salades): arròs negre amb llet de coco, plàtan i festucs; torrada amb ricota, mel i nous; el combinat La Pagesada (ous fregits, servits amb xoriço, cigrons, pa rústic i patates al forn o l’hamburguesa Ugot (amb ceba caramel·litzada, camembert, pera, oli de trufa, fulles de ruca): amanida amb burrata.

I per acabar-ho de fer rodó: com no havíem de tastar un dels pastissos que hi havia al mostrador? El que veieu a continuació era de praliné cobert amb una capa de llimona i trossets de pinya. Magnífic!

EL LOCAL:

Es nota que hi mooooltes hores darrere de cada detall del local. Per citar un dels objectes que més em cridar l’atenció: les tassetes del cafè, de tall clàssic, i les sucreres que hi ha damunt de cada taula: totes són diferents!!! Quina feinada i paciència recopilar tota aquesta col·lecció de tasses i tassetes de porcellana.

Però és que, a més, les taules són diferents, les cadires i llurs entapissats també. És com si tot estigués preparat per a que cada un dels clients que entra al local se senti especial.

Em costa definir l’estil del local però crec que correspondria a una mescla de modernitat i de respecte pel passat. Així, el paper trendy de flamencs contrasta amb els marcs daurats que hi ha sobreposats a una de les parets del local. A més tenen un parell de mobles-bar que encaixen a la perfecció amb el terra de rajoles hidràuliques. Per no dir la resta de detalls decoratius que té l’Ugot: portes recuperades, aixetes antigues i fins i tot un sabó per a les mans que es diu “Be my guest“.

Vaig tenir un flashback quan en una de les estanteries hi vaig divisar l'”Aristos”, el diccionari de castellà que m’havia acompanyat durant tot l’EGB. Em va fer molta il·lusió veure’l allí entre d’altres llibres. I és que, encara que l’ex-ministre Wert no s’ho acabi de creure, vaig compartir moltes hores amb ell :-).


Ugot és un d’aquells llocs al que recomano anar sol i amb una revista o un llibre sota el braç.

La música (grans clàssics del jazz i de la chanson française –inclòs en Jacques Brel tot i que era belga- ;-)) i la carta de gourmandises que hi ofereixen acompanyarà els vostres sentits sense que necessiteu res més. A més, desconnectar de tothom i tenir un moment per a un mateix és MOLT SA!

Practiqueu-ho, lectors, practiqueu-ho 😉

IMG_6469-1

*****************************

Coordenades:

  • Adreça: Carrer Viladomat, 138
  • Telèfon: 93.463.73.61
  • Horari: De dimarts a diumenge 8:30 a 20:30 

*****************************

La cançó que acompanya al post d’avui és del cantautor Jacques Brel. Marida a la perfecció amb una tarda de tardor a l’Ugot. Sobretot amb els pastissos que elabora l’Adi. Paraula de llépola. Amén.

Feliç setmana!

9 comments on “UGOT: el nou refugi d’aquesta tardor (Eixample)

  1. margacoma
    Octubre 7, 2015

    El tinc aprop de casa, així que un dia el probaré per brenar perque te molt bona pinta 😉

  2. Josep Avilés
    Octubre 8, 2015

    L’espai al marge de bon ambient i de interessant gastronomia, sembla perfecte per fer fotografia. Hi ha bona llum (ho aniré a mirar i de pas a berenar) i mobiliari interesant.

    • Bcn Last Call
      Octubre 8, 2015

      Totalement d’acord! Que vagi bé el berenar fotogràfic! Salutacions, Núria

  3. Ho haureu d’anar a mirar. Sembla que bon ambient, bona teca i bona llum (un reclam pels fotògrafs). Em recorda força al tipus de llum que plasmava Edward Hopper a les seves obres. Ho aniré a veure i a berenar

  4. Ahir vaig anar, excel.lent tracte, excel.lents pastissos i excel.lents infussions. Tornarem

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

▪️ O l d • l e t t e r i n g s ▪️
[Entreu i remeneu 👉🏼 #oldintownbcn] La meva operació bikini va començar ahir al vespre a @la_balmesina amb una parmigiana di melanzane. La vostra ha començat bé? 💥🍆🍅🧀 #labalmesina 🔹Dos dels meus homes preferits han iniciat una bona conversa aquest matí. Us asseguro que el diàleg està sent bastant entretingut 🔹 #RaúlGay #SergeGainsbourg Morning [• coffee •] glory ☕️ Diuen que Sevilla té un color especial. Madrid també 💙 #bluefriday EXPO IMPERDIBLE si aneu a Madrid 👉🏼 "Con los ojos bien abiertos. 100 años de fotografía Leica" @espacioftef [fins 10/09/2107] #espacioleica Es comenta que si ensenyes una mica de carn a Instagram augmentes el número de seguidors. Serà veritat? La broqueta de pollastre mega bona per cert! 🤤 👉🏼 @lasucursal_bcn NEW IN TOWN 👉🏼 @elarbolbrunchbcn 🌿[+📸 a stories] Des del mes de gener @lasucursal_bcn ofereix bona manduca a preus molt assequibles. Jo l'he descobert avui i m'ha encantat 🚀

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall

%d bloggers like this: