Ahir vaig tenir l’oportunitat de gaudir de la ruta guiada sobre Ramon Casas organitzada pel Museu del Modernisme de Barcelona, una passejada que forma part de les activitats que s’han organitzat entorn a la mostra “Ramon Casas. La vida moderna”, una ambiciosa retrospectiva sobre l’artista que ens apropa a les seves diverses facetes: la de dibuixant, la de cartellista i la de retratista i cronista d’una època de grans transformacions econòmiques i socials.

El recorregut de la ruta s’inicia a la Plaça del Pi, en ple Barri Gòtic, des d’on es comença a dibuixar l’esbós que acabarà conformant el retrat del personatge. El temes principals que fan de fil conductor de la ruta i que van associats a 4 parades de la mateixa són:

• El artista. Anècdotes a la Sala Parés.
• El bohemi. Casas i Els Quatre Gats.
• L’home. Júlia Peraire: l’amor, la musa.
• Passeig de Gràcia. Burgesia i cartellisme.

La ruta finalitza amb la vista de l’exposició al Museu del Modernisme: museu que sempre tenia pendent de visitar i que finalment he conegut. El primer dels blocs temàtics de l’exposició tracta de l’etapa de formació de Casas i els seus primers viatges a París, fent referència també a la crònica social, el ciclisme i automobilisme (fixeu-vos en la vitrina del carrer del Museu! hi ha exposat un preciós cotxe model Delaunay-Belleville 28 HP de 1906), les revistes artístiques i literàries, els retrats coloristes de “chulas i manolas”, Júlia i els retrats de personalitats contemporànies.

Ramon Casas va ser un gran cronista de l’època. Casas participava a la vida social de Barcelona i de París; es va endinsar en un món d’avenços tecnològics i lluites socials i polítiques, davant el qual ofereix la seva visió, unes vegades amb tocs de denúncia i d’altres com a excusa per a plasmar un ambient, una atmosfera determinada i uns actors concrets. Un exemple d’això seria el quadre que podem trobar a un dels espais principals del Museu del Modernisme de Barcelona de dimensions força rellevants, titulat: “Entrada a la plaza de toros de Madrid” (any 1886) (Fundació Vilacasas), evocant la façana de la Plaza de las Ventas amb tres guàrdies civils vestits de gala, probablement esperant l’aparició d’alguna figura monàrquica.

Un altre dels originals que podreu trobar al Museu (aquest però a l’entrada del mateix així que fixeu-vos-hi bé!) és el titulat “La Càrrega”, quadre que representa l’ambient de tensió social de final del segle XIX a la Barcelona de la revolució industrial. Casas es va inspirar en les detencions fetes entre els anarquistes després de l’atemptat del carrer dels Canvis Nous a Barcelona contra la processó del Corpus, el 7 de juny de 1896, i que va culminar en el Procés de Montjuïc.

La mostra fa un repàs per la seva època cartellista de la que cal destacar els cartells dedicats a les empreses Anís del Mono, Cigarrillos París (empresa de la família Malagrida) i Codorniu, inspirats en els grans cartellistes de l’època com per exemple Toulouse-Lautrec.

Hi ha també un espai reservat per als retrats al carbó de personalitats del món de la cultura, política i de la burgesia barcelonina. Les meves imatges preferides són els retrats de noies anònimes (la que duu barretina va acabar essent ben coneguda per ser la cara que publicitava la independència de Catalunya des de Xile!)

Aquesta mostra ens fa, doncs, un recorregut molt complet per la vida i l’obra d’aquest pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l’impressionisme que va impulsar sense embuts i amb tot luxe de detalls el modernisme català.

No puc acabar aquest post sense felicitar al guia de la ruta, en Rafa Burgos, guia oficial de Catalunya. Gràcies pel recull d’anècdotes, bromes i petites històries sobre la ciutat que ens has estat explicant. Chapeau!

**********

No us quedeu sense entrada! >>> Cliqueu AQUÍ

**********

Per a acompanyar musicalment aquest post hi posarem la música del compositor i pianista català Enrique Granados. Junt amb Albéniz fou el creador de l’escola catalana moderna de piano.

Feliç setmana!