Discreta, amb un somriure tímid i amb accent de ses illes. Així és la Teresa Guillem a primer cop d’ull.
El dijous passat vaig tenir l’oportunitat de descobrir alguns estrats més del seu univers particular. Aquesta artista mallorquina resident a Barcelona té veritable passió per la combinació dels colors, les imatges vintage, els retalls de revistes antigues i la superposició de formes.
Si doneu un cop d’ull a la seva obra veureu de seguida que en destaquen les composicions digitals; peces on la tònica general és la combinació harmònica de figures, elements de la natura, persones… on, però, el més important és l’encaix dels colors… Totes les imatges gaudeixen d’un minuciós equilibri geomètric i cromàtic.
Tot sembla estar perfectament ordenat dins del cap de l’artista ja que ho plasma amb caràcter i personalitat en les seves obres fent que aquestes siguin úniques en la seva “espècie” en el panorama artístic barceloní ;-).
Les creacions de la Teresa són el fruit de totes les seves fases prèvies d’aprenentatge: estudis de fotografia analògica a Mallorca, un curs de fotografia a l’Escola Grisart de Barcelona, estudis en disseny gràfic, cursos d’il·lustració a La Massana… Aquesta barreja de tècniques fa que cada obra sigui un experiment amb resultats frescos i summament originals.
La mallorquina s’inspira en coses molt diverses: la natura -principalment, el món floral-, la moda -en especial, certes marques de sabates i de bijuteria com About Arianne (sabates) o Après Ski (bijuteria). De bon gust en té, està clar.
Evidentment també té referents artístics que nodreixen el seu món interior com, per exemple, Tristram Lansdowne, creador d’espectaculars mons onírics de tons pastels o Núria Mora, artista polifacètica de les que se’n destaca la seva obra al carrer.
No puc acabar aquest post sense recordar-vos que fins a meitats del mes de maig podeu veure algunes de les obres de la Teresa exposades a les parets de la polifacètica perruqueria La Niña de los Peines, un dels seus racons preferits del barri de Gràcia, juntament amb la botiga Padam, el bar vegeterià Quinoa i la sala de concerts Heliogàbal.
La seva obra lluminosa em porta a la cançó de la setmana. Sembla que la Teresa darrerament escolta molt a la cantaautora de Vic Joana Serrat (folk, pop i indie). Recupero una de les meves cançons preferides de l’àlbum The Relief Sessions (2012): Sharing wine.
Perquè a vegades tot pot ser tan simple i sorprenent com compartir una copa de vi (o una Moritz ;-)) amb algú a qui acabes de conèixer a una exposició…
Feliç setmana!
Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall
Retroenllaç: Mini-Guia de llocs on podeu comprar regals originals (Barcelona) – 2016 | Bcn Last Call