Lascar 74: per als amants del bon ceviche (Poble Sec)
Tot i que va obrir les seves portes el passat mes de setembre, aquest restaurant especialitzat en ceviche encara manté el seu encant, fruit de no haver esdevingut encara un local de pelegrinatge per a les masses foodies d’aquesta ciutat. Un racó tranquil, allunyat del carrer Blai i de tot el rovell de l’ou del Poble Sec.
M’intriga saber què vol dir exactament “Lascar”. Doncs bé, pel que he llegit és el nom que s’emprava entre el segle XVI i mitjans del segle XX per a definir els mariners o soldats procedents del subcontinent indi o d’altres llocs d’Àsia que s’enrolaven en vaixells europeus. L’escriptora Shahida Rahman, autora de la novel·la Lascar, descriu quina era la situació i les condicions dels lascars a les flotes dels vaixells britànics:
“The employment of lascars on British merchant ships began in the 17th Century during the early days of the British East India Company. Englishmen initially worked aboard these ships, but the rate of sickness and death was so high during these 3-4 month voyages that many abandoned their posts once they arrived in India. This left ships short of crew for the return voyage to England. Lascars were employed to replace them and led to believe they would enjoy comfort, high wages and rich experiences in foreign lands. They were also promised their passage home.
In reality, conditions were appalling. As lascars came from warm climates, it was believed they could stand intense heat so many stoked engines in rooms where temperatures could exceed 40 degrees. Others worked in the steamy bowels of the ship as cleaners, cooks, coal carriers and machinery oilers. It was their duty, once arriving in port, to unload the ship.
Health problems were also rampant. Lascars were fed rotten food, yet denied proper medical assistance when they fell ill. Others died of heat stroke, exhaustion, malnutrition and disease and some were brutally punished. This maltreatment prompted many lascars to jump ship in British ports. Others were abandoned without wages and left to fend for themselves.”
En Pete i en Bob, els “mariners lascars” artífexs del restaurant són un parell d’amics d’origen britànic que van decidir establir-se a la ciutat de Barcelona amb l’objectiu de fer realitat aquest somni. Han trobat en aquest racó del Poble Sec el seu safe harbour? Jo crec que sí. En qualsevol cas, benvinguts siguin si han de d’aportar idees culinàries tan interessants com les que han projectat a través d’aquest encantador restaurant.
Anem a veure què hi podem trobar.
(foto de la pàgina Facebook de Lascar 74)
La carta no és molt extensa però trobareu tot el que us cal: CEVICHE. Hi ha dos grans “categories” que es medeixen pel seu grau d’exotisme ;-):
- Ceviches Lascar: ceviches clàssics amb choclo, cancha i moniato. Podreu escollir entre el Lascar (el més clàssic dels clàssics); el Verd amb huacatay i coriandre (veure foto sota); el Groc amb pisco i ají groc; i el Vermell amb taronja i ají panca. Si patiu pel tema picant podreu acabar de decidir-vos tot seguint els simbolets que trobareu al costat de les descripcions del plat.
- Ceviches del Món: són d’obligat tast! Cada un d’ell et transporta en una regió diferent del globus terraqüi: al Tròpic (ceviche de salmó amb llet de tigre, poma, cocona, yucca, choclo i xips de plàtan; al Japó (ceviche de tonyina amb llet de tigre, soja, sèsam, gingebre, edamame, bolets i cebollí -veure foto sota-); o a Indonèsia (ceviche de gambes amb llet de tigre, curry laksa i llet de coco amb fideus d’arròs, cacauets i bolets).
Si hi ha alguna cosa que cal tastar fora del meravellós món dels ceviches són els xels o xelets (zamburiñes) amb parmesà. Jo vaig repetir. Són de llagrimeta. I què dir del pop que fan a la planxa? (gens dur, es desfà a la boca)… En Federico Cannizzo, el xef, cuina amb molt d’amor i això es nota en el resultat final.
Si us queda una miqueta d’espai tasteu les postres: jo en aquest cas vaig fer cas del suggeriment del servei i em vaig decidir per aquesta espècie de crema de llimona de la que me n’hagués menjat 1 quilo sencer: quina suavitat, quina cremositat. Ais. Baba mode ON!
La selecció del Pisco Bar farà que us entri set immediata ;-). Les propostes van del clàssic Pisco Sour a un gens convencional Porn Star Martini (Pisco, maracujà i vainilla). El Gringo -amb tè verd i llimona- i el Jardinero -amb llima i coriandre- tenen números per a ser els meus propers objectius estiuencs ;-)…
***************************************
La cançó de la setmana és de “Volver” de Morgan (el bonus track del seu disc North). Té alguna cosa a veure amb el ceviche? No. Amb el Pisco Sour? Tampoc. Simplement m’ha sortit al random de l’Spotify mentre preparava el post de la setmana. Me n’he enamorat a l’instant. Coup de foudre. Que portin a aquesta dona a Barcelona ja!!! Quina veu!
***************************************
Coordenades:
- Adreça: Carrer del Roser 74 (Poble Sec)
- Telèfon: 93.017.98.72
- Horari: Dimarts a divendres de 13:00 a 16:00; de 19:00 – 00:00 // Dissabtes i diumenges de 13:00 a 17:00; de 19:00 – 00:00
Feliç setmana! (va, que ja estem a dimarts!) 🙂
2 comments on “Lascar 74: per als amants del bon ceviche (Poble Sec)”
Deixa un comentari
Bcn Last Call és membre de:
Reconeixements:
Bcn Last Call 
Cevichería, pisco, pisco sour, salsa huancaína, zamburiñas (concha de abanico) a la parmesana e inclusive la cocina nikkei son conceptos exclusivos de la cocina peruana, y digo exclusivo,ya que sólo se habían usado hasta ahora en ese país o por peruanos en el extranjero, como representantes de su gastronomía, pues partiendo de ahí podemos entender mejor este restaurante y sus sabores, dicho lo cual, podrían informar mejor a sus lectores acerca de la comida que se sirve en este restaurante y del origen de la misma
Saludos
Muchas gracias por tu apreciación Fernando. ¡Un fuerte abrazo y feliz domingo!