Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

Antúnez: tapes i platets de qualitat impregnats d’entusiasme (Gràcia)

Repetiré.

Aquesta és la conclusió a la que vaig arribar dimarts passat després d’haver tastat les tapes i platets d’aquest restaurant jove (de cos i ànima) ubicat al barri de Gràcia.

Abans d’entrar a explicar-vos amb més detalls els platets i tapes que vam poder degustar a Antúnez vull fer especial menció al tracte rebut, en tot moment fantàstic. I no perquè portessin esmòquing i ens fessin la pilota (cosa que no suporto i em desincentiva a posar-hi els peus de nou). Lluny del protocol i sí des de la simpatia i les ganes de fer-te sentir coma casa, l’Àlex (Director de sala) i el seu equip van fer una feina excel·lent. Estic farta d’anar a restaurants on serveixen amb desgana i sense cap mena de motivació: ja pot ser bo el menjar, m’és ben bé igual.

Trobar un equip que veus que gaudeix del què fa, que es comporta “tal qual raja” i que si hi ha alguna cosa que no funciona ho soluciona enlloc de muntar un #dramaqueen fa que em caigui en especial gràcia des del minut zero. Ara bé, si sou dels que us agrada que us facin la rosca i us empastifin de protocol aneu-vos a gastar els calerons uns quants carrers més amunt. Gràcies Àlex, Judith & Co per ser normals. Que sapigueu que esteu en perill d’extinció ;-).

Anem a parlar de teca. Els vins que van acompanyar els plats que a continuació veureu són: 1) QuintaLuna by Ossian (és l’únic Verdejo que tenen i la veritat és que va ser el que més em va agradar -és aromàtic i té el puntet de densitat adequat-); 2) Cara Nord (de la Conca de Barberà) i 3) Phlox de Vins de Taller.

Comença el festí gastronòmic

Per començar vam tastar les croquetes de pera i gorgonzola trufada (1,70 €/u) i les de cua de bou i bolets (1,50 €/u). Les meves preferides les primeres. Crec que tenien un pèl més de sabor que les altres -suposo que la gorgonzola n’és la culpable) i ja se sap, el primer que tastes queda amb més força a la memòria del paladar.

La truita de bacallà, pebrot verd i alls tendres (9,50 €) em va agradar molt tot i que no sóc de les que s’emocionen per les truites que tenen aquest punt tan cru. Amb qüestió de truites jo crec que tots som molt fidels a les truites que hem menjat a casa i si la teva mare l’ha preparada sempre d’una manera doncs tindràs certa tendència (per allò de ser lleial a la mare) a voler-les al mateix punt de cocció. Deixant de banda aquesta reflexió sociològica #depasucatamboli he de dir que mai n’havia tastat una amb aquests tres ingredients. Pa amb tomàquet que no falti.

Un dels plats que més em va agradar va ser el carpaccio de vieires (10,10 €) amb pernil ibèric i gerds. Fresc, amb desparpajo i una mise en scènce digna d’un pintor impressionista. El vaig trobar fi al paladar però amb consistència de sabors. Em vaig quedar amb ganes d’una miqueta més però ;-).

El ceviche (11,20 €) va ser preparat a la mateixa taula per l’Àlex. Amb qüestió d’un minut va obtenir un plat perfecte i amb una mescla de sabors brutal. La qualitat del peix en un plat com aquests ha de ser excel·lent sinó se’n ressent el resultat final. Quan el vam tastar va quedar demostrat que la qualitat és un dels pilars bàsics d’Antúnez.

L’steak tartar (10,20 €) va ser un dels millors que he tastat darrerament. Al menys per a mi és molt important que no s’amagui el gust i la qualitat de la carn rere les espècies (de les que sovint s’abusa, o no?). La carn melosa de vaca rossa gallega juntament amb el preparat d’espècies, l’ou i la punteta de mantega trufada van fer que aquest plat fos dels més rodons de la nit.

El darrer plat i el que em va deixar amb la boca oberta va ser el caneló de carn d’ànec amb foie (3,90 €). Quina salivera, per favor! Jo l’hagués posat una mica més plenet però vaja que de salsa al plat no en va quedar gens ni mica… ;-). És un dels plats orgull de la casa. No m’estranya.

Les postres? Delicioses (i calòriques, perquè no dir-ho). Els taps de Cadaqués van fer que ens quedéssim clavats al seient durant una bona estona. El gelat de coco, a més de provocar un contrast de temperatures, donava una mica d’ales al que jo vaig batejar com la “torrija catalana”. De les segones postres ja no vam arribar a fer foto. L’ànsia de tastar el cheesecake de nutela (de Sil’s Cakes -Torrent de l’Olla, 62) va poder més que fer posturetes amb la càmera.

Si us queda espai per als còctels deixeu-vos sorprendre. El mini gintònic que vam tastar era de Sipsmith London Dry Gin. No coneixia aquesta ginebra i em va agradar força.

El local és discret, llum tènue sense semblar una cova i amb uns grans finestrals que conviden tant al transeünt a entrar-hi com al comensal a quedar-s’hi a fer sobretaula.

Que no se m’oblidi! També tenen menú de migdia. 

***************************************

La cançó de la setmana és de Gregory Porter. L’Àlex prepara unes “flirt-lists” de Spotify per al restaurant dignes de ser la banda sonora d’una primera cita. De fet, Antúnez donaria per a gravar-hi més d’una escena de la sèrie Cites (TV3), no sé com encara no hi han posat els peus ;-).

***************************************

Coordenades:

  • Adreça: Carrer Neptú, 18 (Gràcia)
  • Telèfon: 93.768.85.75
  • Horari: De dilluns a dimecres de 12:30 a 1:00h // De dijous a dissabte de 12:30 a 2:30h // Diumenges de 12:30 a 1:00

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Reconeixements:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

Aquesta tarda s’ha presentat a @heyshop_ el llibre de la il•lustradora i dissenyadora gràfica @malikafavre (editorial @counterprintbooks). ••• Un llibre que repassa la seva extensa trajectòria a través dels temes que més ha treballat: la dona, els viatges, la geometria, l’erotisme, la cultura pop i la societat i els problemes actuals (terreny, aquest darrer, que ha explorat de manera lliure a través de les conegudes portades del New Yorker). ••• Amb l’exemplar signat i amb el pin de regal 👄 torno a casa re-happy 💁🏻‍♀️
OLD/NEW IN TOWN 👉🏻 @baralegriabarcelona • L’altre dia vaig topar-me amb l’article de @7canibales sobre el Bar Alegria i vaig pensar: wo! un local modernista que no només no tanca sinó que renova cuina i de la mà de Tomás Abellán (@quetomas). Avui tocava fer vermut i visitar aquest local del 1899 ♥️. A continuació us llisto els meus locals modernistes preferits. Em dieu els vostres? (no sigui cas que m’estigui perdent alguna cosa important 😁): ▪️Bar Versalles (Sant Andreu) ▪️Cafè del Centre (Eixample) ▪️Reñé (Eixample) ▪️Casa Almirall (Raval) ▪️Cafè de l’Òpera (Gòtic) ▪️La Confiteria (Raval) ▪️Muy Buenas (Raval) ▪️London Bar (Raval) ▪️El Paraigua (Gòtic) ▪️L’ascensor (Gòtic). Bé, aquests dos darrers només tenen el mobiliari (són de finals dels 60) però l’experiència d’entrar al bar Ascensor a través d’un meravellós ascensor modernista és impagable. I la caixa enregistradora de El Paraigua és de traca 💖 ••• 🍁 Bon cap de setmana a tothom! 🍁 #OldInTownBcn
Fa just una setmana es presentava @apartgastro, un nou mitjà de comunicació nascut a Barcelona amb clara vocació internacional. ••• Apart proposa traspassar el paper i fer-nos viatjar, gràcies a la realitat virtual (la revista ve acompanyada d’unes ulleres VR), a 6 països que marcaran les tendències gastronòmiques del 2020. Brasil, Dinamarca, Japó, Argentina, Grècia i Marroc són els escenaris que protagonitzen aquest primer número dirigit per @ferranadria i produït per l’equip de @cuinacat. ••• El contingut és BRUTAL (imatges espectaculars, infografies plenes de curiositats…). Una aposta valenta. ••• Jo tinc la versió en català però també s’ha publicat en castellà i ja estan preparant la versió anglesa 👌🏼
Soul recovery after a very crazy week ♥️ merci bcp @julie.e.doiron #MWKUA
BILL VIOLA ➕ PAUL DALY (+ bonus extra) ••• Us recomano les dues darreres expos que he vist darrerament. Si necessiteu silenci aneu-hi, són l’antídot perfecte contra tot soroll 🍁 ••• Foto 1) 👉🏻 Bill Viola, ‘Mirrors of the Unseen’. La Pedrera presenta la primera exposició monogràfica de Bill Viola a Barcelona. Considerat un pioner en el desenvolupament del videoart, Bill Viola explora a través de la seva obra conceptes universals com la pena, la mort, el dolor, el pas del temps i les emocions que s’hi associen. La imatge que us he posat correspon a la peça que més em va agradar (no em vaig anotar el títol però sí recordo que durava 7 minuts i que la vaig veure dues vegades seguides). Crec que tots trobaríem la peça que ens encaixa en aquesta expo ✨ ••• Foto 2) 👉🏻 Paul Daly, ‘Living Matter’ (Can Framis, Poblenou) Aquest artista nascut a Liverpool porta des del 2000 instal•lat a Barcelona. Ens proposa apropar-nos als materials orgànics. El resultat són collages i mosaïcs que contenen un ampli ventall de textures, colors i transparències. Provoca que mirem la naturalesa morta des d’un altre prisma. És simplement meravellós. La imatge correspon a l’obra ‘Hedge 2’ (finals d’estiu, principis de tardor) ♥️ ••• Foto 3) 👉🏻 també a Can Framis ‘(a)simetrías’ és una instal•lació fotogràfica concebuda i realitzada pels estudiants del Màster en Fotografia i Disseny de l’ @elisavabcn. Els punts de partida són ‘encajar’ i ‘romper’. A partir d’aquí s’han treballat conceptes vinculats als rols de gènere i al binarisme -com a frontera social-. Tot un encert haver-la posat al pati de l’entrada de Can Framis 👌🏼 ••• 🍂 Feliç diumenge 🍂
L’espai de l’ @arantxarueda al @blancfest va passar de ser un petit refugi creatiu a una petita exposició que s’anava nodrint del talent de la gent que s’aturava i hi abocava tota la seva creativitat: sentiments, coses que mai es diuen, reinvidicacions... què bonic és poder intuir (al menys una mica) com és una persona segons el que hi veus en un full ple colors, formes, lletres que van creant capes d’informació visual. La conclusió és que m’han entrat unes ganes boges de fer un taller de collage 😱😇 [us deixo a stories el collage que més em va agradar 💕]
Si les porteries d’aquesta ciutat parlessin...♥️ [Les perles les vaig “guardant” aquí 👉🏻 #oldintownbcn]
CO₂ is in the air. I no mola. Gens. • #climatechange #climatestrike
«No se llaman acaso, “niñerías” las “cosas” de los niños, y “filosofías” las elucubraciones de los filósofos… y, así por este arte, mil cosas más? Pues, ¿por qué no llamar “BARCELONERÍAS” a las “cosas” de aquella Barcelona ochocentista que tenían, además, algo de las infantilidades del niño y no poco de las severidades del moralista?». . [Extracte de la intro de ‘Barcelonerías’ de Joaquín Mª de Nadal (Ediciones Librería Dalmau, 1942)]. ••• M’he trobat aquesta perla remenant a la 68a Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern (estarà fins al 06/10 al Passeig de Gràcia). Un auto-regal per a celebrar la ciutat que més m’estimo tot i que a vegades em fa enrabiar 😌. . . . . #llibresdebarcelona #barcelona #bcn #barcelonerías #llibresbcn #bcnllibres #fira #llibresantics #LibreríaDalmau #cosasdebarcelona #ciutat #city #citylover #lovethiscity #bcnlastcall #bcncultura #LaMercè #lamercè19 #curiositats

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall

%d bloggers like this: