Arribo al post número 300 coincidint amb el darrer que publicaré abans de tancar la paradeta unes setmanes. Quan dic paradeta em refereixo al blog. Ja sabeu que quan escampo la boira fora de la ciutat (i.e. travessar els Pirineus, l’estret de Gibraltar o la Franja de Ponent) continuo activa a les xarxes a través del hashtag (ridícul, ho sé) #bcnlastcallaroundtheworld.
En aquest darrer post de la temporada he volgut barrejar dues temàtiques que m’apassionen: la gastronomia i les curiositat històriques de la ciutat de Barcelona. Tenint en compte la bombolla perpètua de modernor que impera en aquesta ciutat m’he vist obligada a incloure en el títol un dels mots que més fa anar de corcoll als crítics gastronòmics tradicionals: sí, la maleïda paraula és “foodie“.
Confesso que la primera vegada que vaig posar el hashtag “foodie” i tots els seus derivats a les meves fotos d’Instagram vaig pensar “Ui, Núria, ja has traspassat els límits de la pedanteria blogger“. Quan els teus amics et diuen per primera vegada amb aquell tonet sorneguer allò de “ets una foodie” no acabes de saber ben bé com encaixar-ho (solen ser els mateixos que et demanen consell els divendres al vespre per a que els hi recomanis un lloc “guay” per anar amb el/la xurri o els/les col·legues).
Aquest dibuix dels bloggers “Remorada y el Sr. Torres” (entreu a remenar aquest blog, somriures assegurats) il·lustra a la perfecció una escena típica de restaurant amb un/a foodie…
Com sabeu però, a part de menjar (un PLAER indispensable) m’entusiasma descobrir coses curioses de la ciutat. Arribat a aquest punt us pregunto: sabíeu que existeix un carrer anomenat “de les Magdalenes“? Qui em sap dir què és el “malcuinat“? Sabeu on es situa la desapareguda Plaça de l’Oli?
Gaudir a taula amb un bon àpat és genial, fer fotografies per a penjar-les després a les xarxes és engrescador i desenvolupa la creativitat però fer un recorregut pels carrers foodie-històrics de Barcelona, era una assignatura pendent.
Em seguiu?
El nom del carrer prové del convent que en deien de les Magdalenes, establert l’any 1372. Fou abandonat el 1835 per la desamortització i recuperat posteriorment, fins que l’any 1868, amb la Revolució de Setembre, s’expulsaren les monges del convent per acollir-hi els voluntaris de la llibertat. L’any 1880 fou enderrocat.
Fa un parell d’anys es van dur a terme uns treballs arqueològics durant els quals es va informar de la troballa de quatre bases del pilar de l’aqüeducte romà, tres de les quals es trobaven força malmeses, i una quarta, en millor estat, es trobava aprofitada dins de la paret mitgera de la finca contigua. L’aqüeducte fou utilitzat, en el seu moment, com a paret mitgera entre les diverses finques edificades entre els carrer de n’Amargós, 6 i 8, i de les Magdalenes, 13-15.
Em pregunto si s’hauria de plantejar el Nomenclàtor canviar el nom d’aquest carrer al de “Carrer dels Cupcakes”. No us esvereu, amb la Colau això no passarà.
El districte de Ciutat Vella va decidir a finals de l’any 2011 recuperar aquest espai per la seva situació central al barri Gòtic i pel seu valor històric, social i cultural. De fet, en aquest espai s’hi troben les restes originals de l’aqüeducte romà (aquesta plaça la trobareu al finalitzar el carrer de les Magdalenes). El projecte va incloure la reforma del solar conegut com a plaça dels Peixos, de la plaça d’Isidre Nonell i del Jardí Romàntic que separa ambdues places.
De la procedència del nom d’aquesta plaça tan sols sabem (Nomenclàtor dixit) que al segle XVIII aparentment existia “la casa d’en Peix”, a l’escut de la qual hi figuraven peixos. Vaja, no cal assumir doncs que en aquesta Plaça s’hi venia peix ;-).
Des del mes de març hi ha llençada una petició a l’Ajuntament de Barcelona a través de la plataforma change.org per tal de salvar una farmàcia que hi ha la placeta, de l’any 1819, i que precisament porta el seu nom. Pel que s’explica sembla que aquesta farmàcia tot i no estar catalogada com a emblemàtica conserva el mobiliari original.
En aquesta plaça també hi trobareu la llibreria Balmes, especialitzada en llibres religiosos.
Existeix un carrer a Barcelona (darrere del Pla de Palau) que porta el nom d’un plat, una mena de potatge barat que les dones cuinaven al carrer, en uns fogonets portàtils i que venien als traginers, aventurers o mariners que estaven de pas a la ciutat. El fast-food de l’època medieval per a uns quants, vaja…
El Nomenclàtor ens diu que era una via on des del s. XV s’hi venien formatges. Pel que sembla el nom del carrer és anterior a 1579. Aquest carrer juntament amb el de la Volta dels Tamborets, la Volta de la Bufanalla, la Volta d’en Dusai ens mostra l’origen medieval del Passseig del Born a través de llurs arcs. Avui en dia, de la mateixa manera que el carrer del Malcuinat, es tracta d’un carreró estret per on hi passegen guiris i locals.
Estem davant del carrer més curt de la ciutat de Barcelona (fa aproximadament 4 metres). Jo la veritat no m’hi havia fixat mai tot i que hi he passat pel davant un grapat de vegades doncs es troba a la mateixa plaça on podem trobar la basílica de Santa Maria del Mar, al costat de l’entrada del carrer de Canvis Vells.
Segons els cronistes de la ciutat, el nom prové d’una petita taverna anomenada la Nisadeta i que, pel que sembla, apareix citada en documents del segle X. No sé perquè tinc la sensació que aquest beuratge acompanyava en moltes ocasions el malcuinat…
M’ha costat més de 10 minuts trobar la placa amb el nom del carrer.
Sembla que el nom i la lògica dels carrers que hem vist fins ara ens porta a deduir que antuvi s’hi venien panses en aquest carrer. El que realment em tenia intrigada era saber si seria capaç de trobar una de les “carasses” que hi ha al barri. Aquest tipus d’escultures (només s’hi representa una cara) eren indicatives de que en aquella casa o edifici s’hi trobava un prostíbul.
Doncs bé, una d’aquestes carasses es troba passant per sota de l’arc on es troba el carrer de les Panses (venint pel Carrer de les Trompetes). Un cop passada la volta, gireu a l’esquena i mireu l’edifici que teniu davant vostre. El balcó del tercer pis està marcat amb mitja cara barbuda. Que la pugueu veure o no dependrà si la mestressa ha decidit estendre la roba o no aquell dia que hi passeu ;-). Ah! i feu zoom sinó impossible.
Bé, aquest seria el “fals” foodie-carrer dels 9 que he seleccionat ;-). En realitat aquest carrer s’anomena “Ginebra” perquè era l’antic camí que duia a un indret de barraques anomenat Ginebra, escampades al voltant del fort de Sant Carles.
Ginebra no sé però unes tapes ben bones les trobareu al bar Jai-Ca :-).
Si agafeu el Carrer de la Sal des del carrer Ginebra fins a la plaça del mercat de la Barcelona trobareu un parell de llocs molt coneguts al Barri: d’una banda la ja tancada llibreria Negra i Criminal “feta del material amb què es construeixen els somnis” tal i com encara podeu llegir al cartell de la porta verda que roman tancada des del 3 d’octubre de 2015 i, de l’altra, l’emblemàtic restaurant Can Ramonet on s’hi poden menjar unes tapes marineres mega bones.
A part de ser molt salats a la Barceloneta (i d’estar fart dels guiris, i amb raó), el fet que hi hagi un carrer anomenat de la sal respon a l’existència d’un magatzem de sal destinada a la saladura de la pesca.
Una mica més allunyada del nucli “gourmet” de la ciutat, la placeta de l’Arengader al Poble Nou ens indica que molt probablement s’hi venien arengades. Al Nomenclàtor ni tan sols hi apareix registrada. A la placa (no té el mateix format que la resta de la ciutat) hi ha marcat l’any 1895. Caldrà seguir investigant ;-).
***********************************************
Tanco la temporada amb aquesta cançó de Henry Green, recentment descoberta a través d’Spotify i que casualment porta com a títol “Barcelona”.
Us desitjo unes bones vacances d’estiu! Feu bondat i sigueu bons minyons.
Era broma… Descarrileu-vos de valent ;-D.
Petons,
Núria
Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall
Bon profit 🙂 i bones vacances 🙂
Merciiiiii!!! Bones vacances!!! 😉
Núria, quin article més currat i més ben escrit! També m’ha encantat la peça final. Molt enigmàtica i sensual.
Gràcies per aquest espai tan deliciós i bones vacances!
Mònica
Ais merci!!! La cançó és súper maca!!! 😉 feliç estiu ***
Al juliol vam fer uns itineraris gastronòmics per Barcelona i vam conèixer alguns d’aquests carrers, però no tots els que has posat!
M’agrada tant aquesta ciutat, sempre hi ha alguna cosa per descobrir 😀
Ah! i he trigat una mica en posar-me al dia, però moltes gràcies per fer-nos un lloc fent el que més ens agrada: MENJAR! (amb la foto de rigor XD)
Mil gràcies pel comentari!!! Hi ha taaaaants racons en aquesta ciutat! És una tasca entre tots la de posar-nos al dia 😊😊😊. Feliç dimarts!
me ha encantado :)Un post muy ameno y muy interesante. Creativo y original. Tenía pensado hace tiempo hacer un post sobre malcuinat y la Plaça deles ollas jejeje… sobre Ginebra ya había hablado en curiosidades de la Barceloneta.
Gracias!!!! Me alegro que te haya gustado!!!! Pues sí, ciertas calles dan para mucho. Un abrazo y feliz finde 😉