Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

Lectura & Nenúfars: Jardins de la finca Muñoz Ramonet (Sarrià-Sant Gervasi)

Unes angines m’han retingut tot un cap de setmana a casa #bigdrama. Menys mal que tinc tantes coses a fer a casa com fora d’ella: lectura acumulada, posar ordre a una muntanya de papers que apiles indiscriminadament pensant que un dia s’ordenaran per ciència infusa, escoltar música que fa temps que tens pendent i fins i tot fer bodegons de vitamina C que t’ajudaran a sobreposar-te de manera més ràpida a un mal de coll força empipador.

Suposo que les ganes de sortir al carrer que porto acumulades m’han fet pensar a quin racó de la ciutat m’emportaria un llibre i la música que darrerament escolto. Inevitablement he pensat en els jardins de la finca Muñoz Ramonet (on s’hi ubica la Fundació amb el mateix nom), que van obrir les seves portes al públic el darrer mes de juny després de les actuacions de rehabilitació que s’hi han fet des del 2015. Jo hi vaig posar els peus 5 dies després de que s’obrissin les portes i la veritat és que la sorpresa va ser més que grata.

CONTROVÈRSIA

Es tracta d’un jardí històric de principis del segle XX, un espai verd que ha guanyat l’Ajuntament de Barcelona per a ús de tots els ciutadans. I quan dic “guanya” em refereixo a que el fet que consistori disposi actualment d’aquest nou espai prové del llarg litigi existent entre les filles de Julio Muñoz Ramonet i l’Ajuntament de Barcelona a qui Muñoz Ramonet havia deixat per testament la finca, “continent” i “contingut”. En compliment de la sentència del Tribunal Suprem les filles de Julio Ramonet es van veure obligades a donar les claus al Consistori.

(a la foto hi teniu una escultura de Vicenç Navarro Romero titulada Diana caçadora)

ORIGEN

Aquest petit oasi de tranquil·litat fou dissenyat originàriament per Jean-Claude-Nicolas Forestier l’any 1916 a petició de Ferran Fabra i Puig, segon marquès d’Alella propietari de la coneguda fàbrica Fabra i Coats. Amb bon criteri, l’industrial va voler que fos el conservador dels parcs de París i un dels paisatgistes internacionals més reconeguts. De fet no era la primera vegada que el parisenc projectava jardins a la ciutat: el Laribal, a Montjuïc, o la part històrica del parc del Guinardó són alguns dels seus projectes.

En morir el marquès, les netes del marquès van vendre la finca als germans Muñoz Ramonet. Durant els anys del franquisme Julio Muñoz Ramonet va tenir molta influència i presència social. Va arribar a disposar d’un entramat empresarial important que tenia la seu central al Palau Robert. Entre aquestes empreses hi havia Can Batlló i els grans magatzems El Siglo i El Águila.

Per segona vegada es va fer una remodelació dels jardins. Aquesta vegada seria Joan Mirambell l’encarregat. Una de les principals novetats va ser col·locar en diferents indrets escultures de Josep Dunyach i Sala (1886-1957) i de Josep Cañas i Cañas (1905-2001). Al jardí davant de la torre del carrer de l’Avenir va substituir la platabanda de flor creada per Forestier per una zona de bany, envoltada de columnes de pèrgoles que es completa amb uns pedestals amb escultures de bronze de Josep Dunyach i de Vicenç Navarro Romero (1888-1979).

Les darreres remodelacions han mantingut l’esperit dels dos anteriors projectes. Entre altres coses se’n va eliminar la vegetació en mal estat i se l’ha substituït per vegetació nova. Igualment s’han mantingut i conservat exemplars d’arbres com el til·ler, l’auró negre i d’altres plantes característiques de l’època. La piscina que va introduir Mirambell es va substituir per un estany.

julio-ramonet

Una de les parts que més em van agradar van ser els estanys plens de nenúfars. Una flor que sempre m’ha fascinat. No podia parar de fer fotos. Estic segura que minuts abans d’obrir-se les portes dels jardins s’empolainen amb les millors gales. Segur que saben que són l’objectiu de molts fotògrafs :-).

LA CASA

La finca té la forma de dos rectangles irregulars units per la part central, que és on hi ha la casa principal. Al costat de l’accés pel carrer de Muntaner, hi ha un petit edifici que era la porteria de la finca, i a la banda posterior, amb la façana principal orientada al jardí, però amb accés independent pel carrer de l’Avenir, hi ha l’anomenada torre. Els edificis van ser projectats per l’arquitecte Enric Sagnier i Vilavecchia. 

Quan hi aneu fixeu-vos com al balcó central de la primera planta hi ha l’escut del marquès, envoltat de volutes i fulles d’acant. L’acabat de les façanes i de la torre presenta un aspecte final d’estil classicista. Em vaig quedar amb les ganes de veure l’interior de la casa. Pel que he pogut veure per internet sembla que els interiors són rics en ornamentació i molt probablement farcits d’història.


Com veieu els jardins de la Finca Julio Ramonet són una veritable perla dins de la ciutat que bé mereixen una visita llibre en mà: 3.568 m2 de calma i verd us hi estan esperant.

Pel que fa a la música que us podria acompanyar en aquest passeig pels jardins, de moment aneu prement play a la cançó de la setmana: un petit recull d’Erik Satie… Per cert i com a opinió crec que l’espai del jardí s’hauria de dedicar a concerts de música clàssica. És un escenari perfecte.

Feliç setmana!!!

**********************

Coordenades:

  • Adreça: Carrer Muntaner, 282
  • Horari: De 10:00 a 20:00h

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on Octubre 2, 2016 by in Art & Co, Petits racons and tagged , , .

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Reconeixements:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

Don’t you forget what’s simple And what’s small • ❤️ @laforceband #MWKUA
París, la ciutat de les pocions màgiques i del #plouifasol✨
Les clichés, c’est bien 💫 @museedelavieromantique #pluie #Paris
Besoin du rose pour pallier la couleur #GiletsJaunes? 💕
It was just perfect ❤️ @patrickwatsonofficial at @letrianonparis ✨ #MWKUA
NOU POST AL BLOG 👉🏻 Si aquest pont us quedeu per Barcelona us recomano que aneu a l’expo que s’està fent actualment al @monestirpedralbes: ‘Vida? o Teatre?’ de Charlotte Salomon. La veritat és que no sé si m’ha captivat més la seva vida o la seva obra. O totes dues... 😍 Tota la crònica al post que acabo de publicar // Link in Bio #CharlotteSalomonMP
Shinning noir 🖤✨ @chris.garneau {Gentry} #MWKUA
XMAS MARKETS ALARM 🚨• Durant els darrers dies he rebut “algunes” NdP explicant els markets que tenim #alavueltadelaesquina. M’encantaria dedicar un post a tots ells perquè tots tenen coses que m’agraden i s’ho mereixen, però #dommage, no tinc gaire temps, així que he decidit fer un mapa i posar-hi la info principal: horaris, dies, lloc, si cal o no pagar entrada (teniu el link directe a la bio que podeu compartir amb qui vulgueu). Jo aquest cap de setmana faré ruta 🚀 I vosaltres?. ➖➖➖➖ Al mapa veureu tres colors:. 💜 #LilaTinkiWinky 👉🏻 Markets 1-2 desembre 🧡 #TaronjaVitaminaC 👉🏻 Markets 15-16 desembre. 💚 #VerdMatcha 👉🏻 Markets tradicionals: cagatió & other stories. Aprofiteu els markets per fer #localshopping 👩🏻 🛒 ➖➖➖➖ PD: L’arbre de la foto el va fer ma mare l’any passat. Cada any en tenim més. Serà qüestió de posar una paradeta ✨
En menys de 15 dies he pujat al @monestirpedralbes dues vegades. He tardat 11 anys i 3 mesos en fer-ho. “Uf quina mandra anar fins allà” deia sempre (‘gran’ excusa...) [*edito: i dic “pujar” perquè, maquetons, allò és #upperdiagonalside] ➖➖➖➖ Però un dia et posen en safata anar-hi per a descobrir-hi una expo meravellosa: «Vida? o Teatre? Charlotte Salomon, Berlín, 1917 - Auschwitz, 1943», la vida d’una artista jueva que amb només 26 anys va ser deportada i exterminada a Auschwitz. El seu curt recorregut vital va estar marcat per l’amor, la mort i una història familiar de patiment i angoixa que la va conduir a refugiar-se en l’art com a via de salvament. La seva obra té referències artístiques contínues (musicals -Bizet-, pictòriques -Van Gogh, Modigliani, Chagall-, literàries...) és una joia. No puc fer altra cosa que recomanar-vos-la. Gràcies @divebarcelona ❤️ #CharlotteSalomonMP

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall

%d bloggers like this: