Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

Lectura & Nenúfars: Jardins de la finca Muñoz Ramonet (Sarrià-Sant Gervasi)

Unes angines m’han retingut tot un cap de setmana a casa #bigdrama. Menys mal que tinc tantes coses a fer a casa com fora d’ella: lectura acumulada, posar ordre a una muntanya de papers que apiles indiscriminadament pensant que un dia s’ordenaran per ciència infusa, escoltar música que fa temps que tens pendent i fins i tot fer bodegons de vitamina C que t’ajudaran a sobreposar-te de manera més ràpida a un mal de coll força empipador.

Suposo que les ganes de sortir al carrer que porto acumulades m’han fet pensar a quin racó de la ciutat m’emportaria un llibre i la música que darrerament escolto. Inevitablement he pensat en els jardins de la finca Muñoz Ramonet (on s’hi ubica la Fundació amb el mateix nom), que van obrir les seves portes al públic el darrer mes de juny després de les actuacions de rehabilitació que s’hi han fet des del 2015. Jo hi vaig posar els peus 5 dies després de que s’obrissin les portes i la veritat és que la sorpresa va ser més que grata.

CONTROVÈRSIA

Es tracta d’un jardí històric de principis del segle XX, un espai verd que ha guanyat l’Ajuntament de Barcelona per a ús de tots els ciutadans. I quan dic “guanya” em refereixo a que el fet que consistori disposi actualment d’aquest nou espai prové del llarg litigi existent entre les filles de Julio Muñoz Ramonet i l’Ajuntament de Barcelona a qui Muñoz Ramonet havia deixat per testament la finca, “continent” i “contingut”. En compliment de la sentència del Tribunal Suprem les filles de Julio Ramonet es van veure obligades a donar les claus al Consistori.

(a la foto hi teniu una escultura de Vicenç Navarro Romero titulada Diana caçadora)

ORIGEN

Aquest petit oasi de tranquil·litat fou dissenyat originàriament per Jean-Claude-Nicolas Forestier l’any 1916 a petició de Ferran Fabra i Puig, segon marquès d’Alella propietari de la coneguda fàbrica Fabra i Coats. Amb bon criteri, l’industrial va voler que fos el conservador dels parcs de París i un dels paisatgistes internacionals més reconeguts. De fet no era la primera vegada que el parisenc projectava jardins a la ciutat: el Laribal, a Montjuïc, o la part històrica del parc del Guinardó són alguns dels seus projectes.

En morir el marquès, les netes del marquès van vendre la finca als germans Muñoz Ramonet. Durant els anys del franquisme Julio Muñoz Ramonet va tenir molta influència i presència social. Va arribar a disposar d’un entramat empresarial important que tenia la seu central al Palau Robert. Entre aquestes empreses hi havia Can Batlló i els grans magatzems El Siglo i El Águila.

Per segona vegada es va fer una remodelació dels jardins. Aquesta vegada seria Joan Mirambell l’encarregat. Una de les principals novetats va ser col·locar en diferents indrets escultures de Josep Dunyach i Sala (1886-1957) i de Josep Cañas i Cañas (1905-2001). Al jardí davant de la torre del carrer de l’Avenir va substituir la platabanda de flor creada per Forestier per una zona de bany, envoltada de columnes de pèrgoles que es completa amb uns pedestals amb escultures de bronze de Josep Dunyach i de Vicenç Navarro Romero (1888-1979).

Les darreres remodelacions han mantingut l’esperit dels dos anteriors projectes. Entre altres coses se’n va eliminar la vegetació en mal estat i se l’ha substituït per vegetació nova. Igualment s’han mantingut i conservat exemplars d’arbres com el til·ler, l’auró negre i d’altres plantes característiques de l’època. La piscina que va introduir Mirambell es va substituir per un estany.

julio-ramonet

Una de les parts que més em van agradar van ser els estanys plens de nenúfars. Una flor que sempre m’ha fascinat. No podia parar de fer fotos. Estic segura que minuts abans d’obrir-se les portes dels jardins s’empolainen amb les millors gales. Segur que saben que són l’objectiu de molts fotògrafs :-).

LA CASA

La finca té la forma de dos rectangles irregulars units per la part central, que és on hi ha la casa principal. Al costat de l’accés pel carrer de Muntaner, hi ha un petit edifici que era la porteria de la finca, i a la banda posterior, amb la façana principal orientada al jardí, però amb accés independent pel carrer de l’Avenir, hi ha l’anomenada torre. Els edificis van ser projectats per l’arquitecte Enric Sagnier i Vilavecchia. 

Quan hi aneu fixeu-vos com al balcó central de la primera planta hi ha l’escut del marquès, envoltat de volutes i fulles d’acant. L’acabat de les façanes i de la torre presenta un aspecte final d’estil classicista. Em vaig quedar amb les ganes de veure l’interior de la casa. Pel que he pogut veure per internet sembla que els interiors són rics en ornamentació i molt probablement farcits d’història.


Com veieu els jardins de la Finca Julio Ramonet són una veritable perla dins de la ciutat que bé mereixen una visita llibre en mà: 3.568 m2 de calma i verd us hi estan esperant.

Pel que fa a la música que us podria acompanyar en aquest passeig pels jardins, de moment aneu prement play a la cançó de la setmana: un petit recull d’Erik Satie… Per cert i com a opinió crec que l’espai del jardí s’hauria de dedicar a concerts de música clàssica. És un escenari perfecte.

Feliç setmana!!!

**********************

Coordenades:

  • Adreça: Carrer Muntaner, 282
  • Horari: De 10:00 a 20:00h

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on Octubre 2, 2016 by in Art & Co, Petits racons and tagged , , .

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Reconeixements:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

22 entrevistes amb algunes de les personalitats més estimades de la ciutat (Colita, Juan Marsé, Oscar Tusquets, Teresa Gimpera, Guillermina Motta, Oriol Bohigas, Joan Manuel Serrat, etc.) ens transporten al local més singular i mític de la Barcelona de finals dels 60’ i principis dels 80’: Bocaccio. Gràcies a la quantitat de detalls i vivències descrites pels seus protagonistes i la passió del Toni Vall a l’hora de traslladar-les al lector, gairebé podem tocar amb la punteta dels dits l’efervescència intel·lectual i cultural del temple de la Gauche Divine i les guspires d’una època irrepetible. M’ha encantat i es llegeix en un pim-pam. ••• Hi ha tres paraules que es repeteixen sovint: ‘conversa’, ‘trobada’, ‘intercanvi’. Del capítol de la Serena Vergano (actriu), extracto això: «[La Bocaccio] complia una funció cultural molt important. I torna a preguntar-se per l’avui. L’avui en què els mitjans i les noves tecnologies et fan sentir que ho saps tot. “Si ja ho saps tot, per què hauries de parlar amb algú? La gent ha deixat de parlar!”». Doncs això, que més conversar i menys dictar sentència. ••• 📖 Bocaccio. On passava tot ✍🏻 Toni Vall 📚 Editorial @columnaedicions (1a edició, gener 2020) 🔎 #CityBooksBCN
L’edifici on hi ha el mosaic Budesca (1920), una altra de les petites joies del Clot 🐸☂️🐸 ••• #bcn #budesca #clot #barcelona #promenade #city #citylover #lovethiscity #oldintown #parapluie #building #Elclot #barri #fembarri #fembarriifemciutat
Aquí teniu la meva quota anual de latte matcha 🍵💫 . . . . #bcnlastcall #retromebcn #ihavethisthingwithfloors #hihavidamésenllàdeltematcha #niceplace #cozyplace #beautifulfloor #agenda2020 #2020vision #barcelona
Aquesta tarda es presentava el llibre ‘Bocaccio. On passava tot’ (ed. @columnaedicions, en castellà edita @eddestino) del periodista Toni Vall. Un llibre sobre la mítica boîte barcelonina del Carrer Muntaner, 505 oberta entre 1967 i 1985. Per si no fos poc, fent-ho coincidir amb la presentació, també s’inaugurava l’exposició ‘Bocaccio, el temple de la Gauche Divine’, comissiariada per l’autor, a la Sala 4 del @palaurobertcat a la sí o sí heu d’anar👌🏼💘 (fins 12/04) ••• No sé si m’ha fet més il•lusió escoltar les historietes de la Gimpera, passar per sota de la porta original del #Bocaccio per entrar a l’expo o tenir un llibre ara mateix entre les mans que s’acaba de saltar tota la cua de lectures pendents. ••• 1️⃣ La menda fent-se la foto al mirall original dels banys de la Bocaccio (si pogués parlar 😌). 2️⃣ Fotografies de l’època (a la més gran s’aprecia la porta d’entrada modernista del local que podreu veure a l’expo -flipant, de debò!-). 3️⃣ Quina música hi sonava? Com veieu mal gust no tenien amb les seves sessions monogràfiques. 4️⃣ Detall d’un dibuix de Jaume Perich ‘Soy de la gauche diBine’. Brutal 💖
Si voleu conèixer una Barcelona que no surt a les guies turístiques feu-ho amb llibres com l’’Anecdotario de Barcelona’, un anecdotari il·lustrat a tot color que repassa la història de la ciutat a través de 30 episodis que et faran descobrir personatges tan frikis com el Nicomedes Méndez (el botxí de Barcelona); locals del Barri ‘Chino’ que tenien vida pròpia o conspiracions molt “animals” contra Franco…🐘 ••• Per inversemblants que semblin alguns dels fets, tots estan perfectament documentats (que per alguna cosa la Roser Messa és historiadora de l’Art 😉 -i caçadora de @bcnhermes-). Si us agrada la història, les curiositats i la il·lustració aquest llibre hauria d’estar a les vostres prestatgeries. ••• 📖 Anecdotario de Barcelona ✍🏻 Roser Messa (@srabsenta) ✏️ Il·lustracions de @pepbrocal 📚 Editorial @comanegra (1a edició, 2016) 🔎 #CityBooksBCN
🔺Passatge? En català? No. 🔺Passage? En francès? Tampoc. 🔺Pasaje? En castellà? No sé jo... ✔️Pasage? És clar! Segons alguna concessió que es van prendre de les regles ortogràfiques de mitjans del segle XIX + les influències francòfones 🙃 . . . . #city #lovethiscity #citylover #passage #pasagedelapaz #ciutatvella #barcelona #bcnciutat #bcn #passatgesdebarcelona #promenade #ciutat #city
This is not LA 🌴 || 👉🏻 #ThisIsNot_Bcn
A les portes del cap de setmana 💫 ||#citylover #lovethiscity
Una de les coses que més m’agrada del @betlemgastro són els plats fora de carta. I la terrasseta. I que són bona gent. I que obren l’1 de gener (a veure si us penseu que m’estic jalant això ara 😁💞✨) #LaVieEnRosé

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall

%d bloggers like this: