Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

Lectura & Nenúfars: Jardins de la finca Muñoz Ramonet (Sarrià-Sant Gervasi)

Unes angines m’han retingut tot un cap de setmana a casa #bigdrama. Menys mal que tinc tantes coses a fer a casa com fora d’ella: lectura acumulada, posar ordre a una muntanya de papers que apiles indiscriminadament pensant que un dia s’ordenaran per ciència infusa, escoltar música que fa temps que tens pendent i fins i tot fer bodegons de vitamina C que t’ajudaran a sobreposar-te de manera més ràpida a un mal de coll força empipador.

Suposo que les ganes de sortir al carrer que porto acumulades m’han fet pensar a quin racó de la ciutat m’emportaria un llibre i la música que darrerament escolto. Inevitablement he pensat en els jardins de la finca Muñoz Ramonet (on s’hi ubica la Fundació amb el mateix nom), que van obrir les seves portes al públic el darrer mes de juny després de les actuacions de rehabilitació que s’hi han fet des del 2015. Jo hi vaig posar els peus 5 dies després de que s’obrissin les portes i la veritat és que la sorpresa va ser més que grata.

CONTROVÈRSIA

Es tracta d’un jardí històric de principis del segle XX, un espai verd que ha guanyat l’Ajuntament de Barcelona per a ús de tots els ciutadans. I quan dic “guanya” em refereixo a que el fet que consistori disposi actualment d’aquest nou espai prové del llarg litigi existent entre les filles de Julio Muñoz Ramonet i l’Ajuntament de Barcelona a qui Muñoz Ramonet havia deixat per testament la finca, “continent” i “contingut”. En compliment de la sentència del Tribunal Suprem les filles de Julio Ramonet es van veure obligades a donar les claus al Consistori.

(a la foto hi teniu una escultura de Vicenç Navarro Romero titulada Diana caçadora)

ORIGEN

Aquest petit oasi de tranquil·litat fou dissenyat originàriament per Jean-Claude-Nicolas Forestier l’any 1916 a petició de Ferran Fabra i Puig, segon marquès d’Alella propietari de la coneguda fàbrica Fabra i Coats. Amb bon criteri, l’industrial va voler que fos el conservador dels parcs de París i un dels paisatgistes internacionals més reconeguts. De fet no era la primera vegada que el parisenc projectava jardins a la ciutat: el Laribal, a Montjuïc, o la part històrica del parc del Guinardó són alguns dels seus projectes.

En morir el marquès, les netes del marquès van vendre la finca als germans Muñoz Ramonet. Durant els anys del franquisme Julio Muñoz Ramonet va tenir molta influència i presència social. Va arribar a disposar d’un entramat empresarial important que tenia la seu central al Palau Robert. Entre aquestes empreses hi havia Can Batlló i els grans magatzems El Siglo i El Águila.

Per segona vegada es va fer una remodelació dels jardins. Aquesta vegada seria Joan Mirambell l’encarregat. Una de les principals novetats va ser col·locar en diferents indrets escultures de Josep Dunyach i Sala (1886-1957) i de Josep Cañas i Cañas (1905-2001). Al jardí davant de la torre del carrer de l’Avenir va substituir la platabanda de flor creada per Forestier per una zona de bany, envoltada de columnes de pèrgoles que es completa amb uns pedestals amb escultures de bronze de Josep Dunyach i de Vicenç Navarro Romero (1888-1979).

Les darreres remodelacions han mantingut l’esperit dels dos anteriors projectes. Entre altres coses se’n va eliminar la vegetació en mal estat i se l’ha substituït per vegetació nova. Igualment s’han mantingut i conservat exemplars d’arbres com el til·ler, l’auró negre i d’altres plantes característiques de l’època. La piscina que va introduir Mirambell es va substituir per un estany.

julio-ramonet

Una de les parts que més em van agradar van ser els estanys plens de nenúfars. Una flor que sempre m’ha fascinat. No podia parar de fer fotos. Estic segura que minuts abans d’obrir-se les portes dels jardins s’empolainen amb les millors gales. Segur que saben que són l’objectiu de molts fotògrafs :-).

LA CASA

La finca té la forma de dos rectangles irregulars units per la part central, que és on hi ha la casa principal. Al costat de l’accés pel carrer de Muntaner, hi ha un petit edifici que era la porteria de la finca, i a la banda posterior, amb la façana principal orientada al jardí, però amb accés independent pel carrer de l’Avenir, hi ha l’anomenada torre. Els edificis van ser projectats per l’arquitecte Enric Sagnier i Vilavecchia. 

Quan hi aneu fixeu-vos com al balcó central de la primera planta hi ha l’escut del marquès, envoltat de volutes i fulles d’acant. L’acabat de les façanes i de la torre presenta un aspecte final d’estil classicista. Em vaig quedar amb les ganes de veure l’interior de la casa. Pel que he pogut veure per internet sembla que els interiors són rics en ornamentació i molt probablement farcits d’història.


Com veieu els jardins de la Finca Julio Ramonet són una veritable perla dins de la ciutat que bé mereixen una visita llibre en mà: 3.568 m2 de calma i verd us hi estan esperant.

Pel que fa a la música que us podria acompanyar en aquest passeig pels jardins, de moment aneu prement play a la cançó de la setmana: un petit recull d’Erik Satie… Per cert i com a opinió crec que l’espai del jardí s’hauria de dedicar a concerts de música clàssica. És un escenari perfecte.

Feliç setmana!!!

**********************

Coordenades:

  • Adreça: Carrer Muntaner, 282
  • Horari: De 10:00 a 20:00h

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Information

This entry was posted on Octubre 2, 2016 by in Art & Co, Petits racons and tagged , , .

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Reconeixements:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

Aquesta tarda s’ha presentat a @heyshop_ el llibre de la il•lustradora i dissenyadora gràfica @malikafavre (editorial @counterprintbooks). ••• Un llibre que repassa la seva extensa trajectòria a través dels temes que més ha treballat: la dona, els viatges, la geometria, l’erotisme, la cultura pop i la societat i els problemes actuals (terreny, aquest darrer, que ha explorat de manera lliure a través de les conegudes portades del New Yorker). ••• Amb l’exemplar signat i amb el pin de regal 👄 torno a casa re-happy 💁🏻‍♀️
OLD/NEW IN TOWN 👉🏻 @baralegriabarcelona • L’altre dia vaig topar-me amb l’article de @7canibales sobre el Bar Alegria i vaig pensar: wo! un local modernista que no només no tanca sinó que renova cuina i de la mà de Tomás Abellán (@quetomas). Avui tocava fer vermut i visitar aquest local del 1899 ♥️. A continuació us llisto els meus locals modernistes preferits. Em dieu els vostres? (no sigui cas que m’estigui perdent alguna cosa important 😁): ▪️Bar Versalles (Sant Andreu) ▪️Cafè del Centre (Eixample) ▪️Reñé (Eixample) ▪️Casa Almirall (Raval) ▪️Cafè de l’Òpera (Gòtic) ▪️La Confiteria (Raval) ▪️Muy Buenas (Raval) ▪️London Bar (Raval) ▪️El Paraigua (Gòtic) ▪️L’ascensor (Gòtic). Bé, aquests dos darrers només tenen el mobiliari (són de finals dels 60) però l’experiència d’entrar al bar Ascensor a través d’un meravellós ascensor modernista és impagable. I la caixa enregistradora de El Paraigua és de traca 💖 ••• 🍁 Bon cap de setmana a tothom! 🍁 #OldInTownBcn
Fa just una setmana es presentava @apartgastro, un nou mitjà de comunicació nascut a Barcelona amb clara vocació internacional. ••• Apart proposa traspassar el paper i fer-nos viatjar, gràcies a la realitat virtual (la revista ve acompanyada d’unes ulleres VR), a 6 països que marcaran les tendències gastronòmiques del 2020. Brasil, Dinamarca, Japó, Argentina, Grècia i Marroc són els escenaris que protagonitzen aquest primer número dirigit per @ferranadria i produït per l’equip de @cuinacat. ••• El contingut és BRUTAL (imatges espectaculars, infografies plenes de curiositats…). Una aposta valenta. ••• Jo tinc la versió en català però també s’ha publicat en castellà i ja estan preparant la versió anglesa 👌🏼
Soul recovery after a very crazy week ♥️ merci bcp @julie.e.doiron #MWKUA
BILL VIOLA ➕ PAUL DALY (+ bonus extra) ••• Us recomano les dues darreres expos que he vist darrerament. Si necessiteu silenci aneu-hi, són l’antídot perfecte contra tot soroll 🍁 ••• Foto 1) 👉🏻 Bill Viola, ‘Mirrors of the Unseen’. La Pedrera presenta la primera exposició monogràfica de Bill Viola a Barcelona. Considerat un pioner en el desenvolupament del videoart, Bill Viola explora a través de la seva obra conceptes universals com la pena, la mort, el dolor, el pas del temps i les emocions que s’hi associen. La imatge que us he posat correspon a la peça que més em va agradar (no em vaig anotar el títol però sí recordo que durava 7 minuts i que la vaig veure dues vegades seguides). Crec que tots trobaríem la peça que ens encaixa en aquesta expo ✨ ••• Foto 2) 👉🏻 Paul Daly, ‘Living Matter’ (Can Framis, Poblenou) Aquest artista nascut a Liverpool porta des del 2000 instal•lat a Barcelona. Ens proposa apropar-nos als materials orgànics. El resultat són collages i mosaïcs que contenen un ampli ventall de textures, colors i transparències. Provoca que mirem la naturalesa morta des d’un altre prisma. És simplement meravellós. La imatge correspon a l’obra ‘Hedge 2’ (finals d’estiu, principis de tardor) ♥️ ••• Foto 3) 👉🏻 també a Can Framis ‘(a)simetrías’ és una instal•lació fotogràfica concebuda i realitzada pels estudiants del Màster en Fotografia i Disseny de l’ @elisavabcn. Els punts de partida són ‘encajar’ i ‘romper’. A partir d’aquí s’han treballat conceptes vinculats als rols de gènere i al binarisme -com a frontera social-. Tot un encert haver-la posat al pati de l’entrada de Can Framis 👌🏼 ••• 🍂 Feliç diumenge 🍂
L’espai de l’ @arantxarueda al @blancfest va passar de ser un petit refugi creatiu a una petita exposició que s’anava nodrint del talent de la gent que s’aturava i hi abocava tota la seva creativitat: sentiments, coses que mai es diuen, reinvidicacions... què bonic és poder intuir (al menys una mica) com és una persona segons el que hi veus en un full ple colors, formes, lletres que van creant capes d’informació visual. La conclusió és que m’han entrat unes ganes boges de fer un taller de collage 😱😇 [us deixo a stories el collage que més em va agradar 💕]
Si les porteries d’aquesta ciutat parlessin...♥️ [Les perles les vaig “guardant” aquí 👉🏻 #oldintownbcn]
CO₂ is in the air. I no mola. Gens. • #climatechange #climatestrike
«No se llaman acaso, “niñerías” las “cosas” de los niños, y “filosofías” las elucubraciones de los filósofos… y, así por este arte, mil cosas más? Pues, ¿por qué no llamar “BARCELONERÍAS” a las “cosas” de aquella Barcelona ochocentista que tenían, además, algo de las infantilidades del niño y no poco de las severidades del moralista?». . [Extracte de la intro de ‘Barcelonerías’ de Joaquín Mª de Nadal (Ediciones Librería Dalmau, 1942)]. ••• M’he trobat aquesta perla remenant a la 68a Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern (estarà fins al 06/10 al Passeig de Gràcia). Un auto-regal per a celebrar la ciutat que més m’estimo tot i que a vegades em fa enrabiar 😌. . . . . #llibresdebarcelona #barcelona #bcn #barcelonerías #llibresbcn #bcnllibres #fira #llibresantics #LibreríaDalmau #cosasdebarcelona #ciutat #city #citylover #lovethiscity #bcnlastcall #bcncultura #LaMercè #lamercè19 #curiositats

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall

%d bloggers like this: