Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

Per què ens fascinen els petits formats? Fenomen Sofar Barcelona

S’apropa l’època de l’any on el calendari es farceix d’esdeveniments a gran escala: el Primavera Sound, el Sónar, el Cruïlla… Neixen, creixen, es reprodueixen…i… moriran? Molt probablement no. Potser es transformaran, mutaran. Tot dependrà del comportament del públic objectiu. I bé, de públic objectiu en tenim per a parar un tren, o per a saturar les línies del metro i comptes d’Instagram, com preferiu ;-).

La sensació que tinc des de fa bastant de temps és que la gent prefereix consumir música en comptes de gaudir-la. Sóc la primera que assisteix als grans festivals de la ciutat, però ja fa temps que m’ho prenc més com una experiència sociològica que com un “espai” on gaudeixo de la música. Intentar fruir (sé que sona repel·lent) d’un concert de dimensions faraòniques és complicat. Per no dir aquell petit estrès de saber que dos dels teus grups preferits estan tocant alhora en pols oposats del recinte. Coi, quina ràbia.

Els grans festivals són un model que funciona, una espècie d’aposta segura per part d’organitzadors i patrocinadors, un “cavall guanyador”, però ull! no es pot apostar tot a una carta, sinó els models entren en crisis i s’estanquen. Cal gaudir de la música tot l’any. El dia a dia és important per a la indústria, per a que les sales s’esforcin en tenir programacions atractives, per a que el públic s’interessi. Un cercle. Viciós? Viciat?

1. Petits formats / Pop-up Performances

Els petits formats, sigui quina sigui la disciplina artística de la que es tracti, tenen alguna cosa especial, evocadora. El factor clau? La complicitat que es crea entre l’artista i l’espectador. Perquè és amb les distàncies curtes que vivim les experiències amb més intensitat (“efecte Brummel”). Els filtres deixen d’existir. No els volem, ens destorben. Estem farts de capes de maquillatge i de vivències descafeïnades.

I és en un context de desencant i de recerca d’alternatives quan sorgeixen iniciatives com la de Sofar. La finalitat? Els organitzadors la tenen clara:

«BRINGING THE MAGIC BACK TO LIVE MUSIC»

2. Model Sofar (Songs From A Room)

Sofar és un moviment internacional que té com a objectiu buscar noves experiències a través de concerts secrets a cases particulars o indrets poc habituals. Aquest projecte es va gestar a Londres l’any 2009. El que va començar sent un esdeveniment bastant casolà (tres amics decideixen que volen gaudir de la música en petit comité i munten un concert a casa d’un d’ells) s’ha convertit en un model que s’ha exportat a més de 300 ciutats del món (327, per donar xifres concretes).

Però com funciona exactament? (FAQ)

Cada mes es celebra un concert en un lloc de la ciutat amb tres grups. Cada un d’ells disposa de 20 minuts. La gràcia de tot plegat és que el públic no sap quins grups veurà i la ubicació es dóna a conèixer 24 hores abans. Tenir una plaça no és fácil però val la pena intentar-ho.

Sofar reivindica la màgia del directe, del respecte i del silenci. La protagonista és la música. La resta passa a un segon pla. Descobrir nous artistes en directe és una de les grans apostes del Sofar. La majoria d’artistes són locals i emergents, però també s’intercalen participacions d’artistes que estan en aquell moment de gira per la ciutat… Vaja que hi poden haver sorpreses last-minute.

3. Sofar Barcelona

Sofar Barcelona fa poc va celebrar el quart aniversari. Pels escenaris de cases encantades i indrets d’extrarradi hi han passat artistes com Astro, Sr. Chinarro, Second, Delorentos, Núria Graham, Mujeres, Pavvla, El último vecino o Joan Colomo. I pensar que tot va començar en un pis de la Plaça de Lesseps…

Cada esdeveniment és diferent: atmòsfera, públic, músics…

El passat divendres 17 de març el lloc escollit va ser el Convent del Recinte Modernista de l’Hospital Sant Pau, un espai més gran de l’habitual (normalment als concerts hi ha entre 75 i 100 persones). Els grups? Els indieelectrònics Nuu; el pop lleuger de Deco Pilot i Tversky.

A més d’estar gaudint de la música podies aprofitar els diversos espais per a fer fotografies a les instal·lacions de llums i projeccions audiovisuals que hi havia en el marc de la Olympus Pespective Playground, una exposició d’art modern i fotografia que acull el Convent del Recinte Modernista del 10 de març al 5 d’abril.

Recomano totalment que experimenteu una sessió de Sofar. Val la pena gaudir la música fora dels canals habituals. Asseguts a terra, amb una birra fresqueta i amb els artistes a menys de 5 metres.

Per a veure algunes de les actuacions cliqueu al seu canal de Youtube

***********

A l’actuació del 16 de març a Casa Capella (aquest mes han fet dos sessions), van tocar els Palace. El dia següent tocaven a Sidecar. Petits luxes del Sofar. Encara no us he convençut?

Gràcies Roberto i Laura pel vostre temps aquell divendres a Auto-Rossellón.

Feliç (i musical) setmana a tothom!

^*__*^

2 comments on “Per què ens fascinen els petits formats? Fenomen Sofar Barcelona

  1. enanamyr
    Març 21, 2017

    Tens moltíssima raó, per gaudir d’un concert millor en sala que festival, i si és petita molt millor…Només vaig al Cruilla perque no és tant gran com els altres però cada any hi ha més gent, amb el canvi que han fet s’està fent més mainstream i ja no disfrutes igual, i a més prefereixo descobrir grups en els festivals que no veure antics grups que ja fa anys que no fan res de nou o el que fan ja no és el que era…

    • Bcn Last Call
      Març 21, 2017

      🙂 hem de tornar a omplir les sales petites, els bars musicals i procurar que no tanquin espais emblemàtics 🙂 Merci pel teu comentari. Feliç dimarts!!! Núria

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Reconeixements:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

Aquesta tarda s’ha presentat a @heyshop_ el llibre de la il•lustradora i dissenyadora gràfica @malikafavre (editorial @counterprintbooks). ••• Un llibre que repassa la seva extensa trajectòria a través dels temes que més ha treballat: la dona, els viatges, la geometria, l’erotisme, la cultura pop i la societat i els problemes actuals (terreny, aquest darrer, que ha explorat de manera lliure a través de les conegudes portades del New Yorker). ••• Amb l’exemplar signat i amb el pin de regal 👄 torno a casa re-happy 💁🏻‍♀️
OLD/NEW IN TOWN 👉🏻 @baralegriabarcelona • L’altre dia vaig topar-me amb l’article de @7canibales sobre el Bar Alegria i vaig pensar: wo! un local modernista que no només no tanca sinó que renova cuina i de la mà de Tomás Abellán (@quetomas). Avui tocava fer vermut i visitar aquest local del 1899 ♥️. A continuació us llisto els meus locals modernistes preferits. Em dieu els vostres? (no sigui cas que m’estigui perdent alguna cosa important 😁): ▪️Bar Versalles (Sant Andreu) ▪️Cafè del Centre (Eixample) ▪️Reñé (Eixample) ▪️Casa Almirall (Raval) ▪️Cafè de l’Òpera (Gòtic) ▪️La Confiteria (Raval) ▪️Muy Buenas (Raval) ▪️London Bar (Raval) ▪️El Paraigua (Gòtic) ▪️L’ascensor (Gòtic). Bé, aquests dos darrers només tenen el mobiliari (són de finals dels 60) però l’experiència d’entrar al bar Ascensor a través d’un meravellós ascensor modernista és impagable. I la caixa enregistradora de El Paraigua és de traca 💖 ••• 🍁 Bon cap de setmana a tothom! 🍁 #OldInTownBcn
Fa just una setmana es presentava @apartgastro, un nou mitjà de comunicació nascut a Barcelona amb clara vocació internacional. ••• Apart proposa traspassar el paper i fer-nos viatjar, gràcies a la realitat virtual (la revista ve acompanyada d’unes ulleres VR), a 6 països que marcaran les tendències gastronòmiques del 2020. Brasil, Dinamarca, Japó, Argentina, Grècia i Marroc són els escenaris que protagonitzen aquest primer número dirigit per @ferranadria i produït per l’equip de @cuinacat. ••• El contingut és BRUTAL (imatges espectaculars, infografies plenes de curiositats…). Una aposta valenta. ••• Jo tinc la versió en català però també s’ha publicat en castellà i ja estan preparant la versió anglesa 👌🏼
Soul recovery after a very crazy week ♥️ merci bcp @julie.e.doiron #MWKUA
BILL VIOLA ➕ PAUL DALY (+ bonus extra) ••• Us recomano les dues darreres expos que he vist darrerament. Si necessiteu silenci aneu-hi, són l’antídot perfecte contra tot soroll 🍁 ••• Foto 1) 👉🏻 Bill Viola, ‘Mirrors of the Unseen’. La Pedrera presenta la primera exposició monogràfica de Bill Viola a Barcelona. Considerat un pioner en el desenvolupament del videoart, Bill Viola explora a través de la seva obra conceptes universals com la pena, la mort, el dolor, el pas del temps i les emocions que s’hi associen. La imatge que us he posat correspon a la peça que més em va agradar (no em vaig anotar el títol però sí recordo que durava 7 minuts i que la vaig veure dues vegades seguides). Crec que tots trobaríem la peça que ens encaixa en aquesta expo ✨ ••• Foto 2) 👉🏻 Paul Daly, ‘Living Matter’ (Can Framis, Poblenou) Aquest artista nascut a Liverpool porta des del 2000 instal•lat a Barcelona. Ens proposa apropar-nos als materials orgànics. El resultat són collages i mosaïcs que contenen un ampli ventall de textures, colors i transparències. Provoca que mirem la naturalesa morta des d’un altre prisma. És simplement meravellós. La imatge correspon a l’obra ‘Hedge 2’ (finals d’estiu, principis de tardor) ♥️ ••• Foto 3) 👉🏻 també a Can Framis ‘(a)simetrías’ és una instal•lació fotogràfica concebuda i realitzada pels estudiants del Màster en Fotografia i Disseny de l’ @elisavabcn. Els punts de partida són ‘encajar’ i ‘romper’. A partir d’aquí s’han treballat conceptes vinculats als rols de gènere i al binarisme -com a frontera social-. Tot un encert haver-la posat al pati de l’entrada de Can Framis 👌🏼 ••• 🍂 Feliç diumenge 🍂
L’espai de l’ @arantxarueda al @blancfest va passar de ser un petit refugi creatiu a una petita exposició que s’anava nodrint del talent de la gent que s’aturava i hi abocava tota la seva creativitat: sentiments, coses que mai es diuen, reinvidicacions... què bonic és poder intuir (al menys una mica) com és una persona segons el que hi veus en un full ple colors, formes, lletres que van creant capes d’informació visual. La conclusió és que m’han entrat unes ganes boges de fer un taller de collage 😱😇 [us deixo a stories el collage que més em va agradar 💕]
Si les porteries d’aquesta ciutat parlessin...♥️ [Les perles les vaig “guardant” aquí 👉🏻 #oldintownbcn]
CO₂ is in the air. I no mola. Gens. • #climatechange #climatestrike
«No se llaman acaso, “niñerías” las “cosas” de los niños, y “filosofías” las elucubraciones de los filósofos… y, así por este arte, mil cosas más? Pues, ¿por qué no llamar “BARCELONERÍAS” a las “cosas” de aquella Barcelona ochocentista que tenían, además, algo de las infantilidades del niño y no poco de las severidades del moralista?». . [Extracte de la intro de ‘Barcelonerías’ de Joaquín Mª de Nadal (Ediciones Librería Dalmau, 1942)]. ••• M’he trobat aquesta perla remenant a la 68a Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern (estarà fins al 06/10 al Passeig de Gràcia). Un auto-regal per a celebrar la ciutat que més m’estimo tot i que a vegades em fa enrabiar 😌. . . . . #llibresdebarcelona #barcelona #bcn #barcelonerías #llibresbcn #bcnllibres #fira #llibresantics #LibreríaDalmau #cosasdebarcelona #ciutat #city #citylover #lovethiscity #bcnlastcall #bcncultura #LaMercè #lamercè19 #curiositats

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall

%d bloggers like this: