Per què ens fascinen els petits formats? Fenomen Sofar Barcelona
S’apropa l’època de l’any on el calendari es farceix d’esdeveniments a gran escala: el Primavera Sound, el Sónar, el Cruïlla… Neixen, creixen, es reprodueixen…i… moriran? Molt probablement no. Potser es transformaran, mutaran. Tot dependrà del comportament del públic objectiu. I bé, de públic objectiu en tenim per a parar un tren, o per a saturar les línies del metro i comptes d’Instagram, com preferiu ;-).
La sensació que tinc des de fa bastant de temps és que la gent prefereix consumir música en comptes de gaudir-la. Sóc la primera que assisteix als grans festivals de la ciutat, però ja fa temps que m’ho prenc més com una experiència sociològica que com un “espai” on gaudeixo de la música. Intentar fruir (sé que sona repel·lent) d’un concert de dimensions faraòniques és complicat. Per no dir aquell petit estrès de saber que dos dels teus grups preferits estan tocant alhora en pols oposats del recinte. Coi, quina ràbia.
Els grans festivals són un model que funciona, una espècie d’aposta segura per part d’organitzadors i patrocinadors, un “cavall guanyador”, però ull! no es pot apostar tot a una carta, sinó els models entren en crisis i s’estanquen. Cal gaudir de la música tot l’any. El dia a dia és important per a la indústria, per a que les sales s’esforcin en tenir programacions atractives, per a que el públic s’interessi. Un cercle. Viciós? Viciat?
1. Petits formats / Pop-up Performances
Els petits formats, sigui quina sigui la disciplina artística de la que es tracti, tenen alguna cosa especial, evocadora. El factor clau? La complicitat que es crea entre l’artista i l’espectador. Perquè és amb les distàncies curtes que vivim les experiències amb més intensitat (“efecte Brummel”). Els filtres deixen d’existir. No els volem, ens destorben. Estem farts de capes de maquillatge i de vivències descafeïnades.
I és en un context de desencant i de recerca d’alternatives quan sorgeixen iniciatives com la de Sofar. La finalitat? Els organitzadors la tenen clara:
«BRINGING THE MAGIC BACK TO LIVE MUSIC»
2. Model Sofar (Songs From A Room)
Sofar és un moviment internacional que té com a objectiu buscar noves experiències a través de concerts secrets a cases particulars o indrets poc habituals. Aquest projecte es va gestar a Londres l’any 2009. El que va començar sent un esdeveniment bastant casolà (tres amics decideixen que volen gaudir de la música en petit comité i munten un concert a casa d’un d’ells) s’ha convertit en un model que s’ha exportat a més de 300 ciutats del món (327, per donar xifres concretes).
Però com funciona exactament? (FAQ)
Cada mes es celebra un concert en un lloc de la ciutat amb tres grups. Cada un d’ells disposa de 20 minuts. La gràcia de tot plegat és que el públic no sap quins grups veurà i la ubicació es dóna a conèixer 24 hores abans. Tenir una plaça no és fácil però val la pena intentar-ho.
Sofar reivindica la màgia del directe, del respecte i del silenci. La protagonista és la música. La resta passa a un segon pla. Descobrir nous artistes en directe és una de les grans apostes del Sofar. La majoria d’artistes són locals i emergents, però també s’intercalen participacions d’artistes que estan en aquell moment de gira per la ciutat… Vaja que hi poden haver sorpreses last-minute.
3. Sofar Barcelona
Sofar Barcelona fa poc va celebrar el quart aniversari. Pels escenaris de cases encantades i indrets d’extrarradi hi han passat artistes com Astro, Sr. Chinarro, Second, Delorentos, Núria Graham, Mujeres, Pavvla, El último vecino o Joan Colomo. I pensar que tot va començar en un pis de la Plaça de Lesseps…
Cada esdeveniment és diferent: atmòsfera, públic, músics…
El passat divendres 17 de març el lloc escollit va ser el Convent del Recinte Modernista de l’Hospital Sant Pau, un espai més gran de l’habitual (normalment als concerts hi ha entre 75 i 100 persones). Els grups? Els indieelectrònics Nuu; el pop lleuger de Deco Pilot i Tversky.
A més d’estar gaudint de la música podies aprofitar els diversos espais per a fer fotografies a les instal·lacions de llums i projeccions audiovisuals que hi havia en el marc de la Olympus Pespective Playground, una exposició d’art modern i fotografia que acull el Convent del Recinte Modernista del 10 de març al 5 d’abril.
Recomano totalment que experimenteu una sessió de Sofar. Val la pena gaudir la música fora dels canals habituals. Asseguts a terra, amb una birra fresqueta i amb els artistes a menys de 5 metres.
Per a veure algunes de les actuacions cliqueu al seu canal de Youtube.
***********
A l’actuació del 16 de març a Casa Capella (aquest mes han fet dos sessions), van tocar els Palace. El dia següent tocaven a Sidecar. Petits luxes del Sofar. Encara no us he convençut?
Gràcies Roberto i Laura pel vostre temps aquell divendres a Auto-Rossellón.
Feliç (i musical) setmana a tothom!
^*__*^
2 comments on “Per què ens fascinen els petits formats? Fenomen Sofar Barcelona”
Deixa un comentari
Bcn Last Call és membre de:
Reconeixements:
Bcn Last Call 
Tens moltíssima raó, per gaudir d’un concert millor en sala que festival, i si és petita molt millor…Només vaig al Cruilla perque no és tant gran com els altres però cada any hi ha més gent, amb el canvi que han fet s’està fent més mainstream i ja no disfrutes igual, i a més prefereixo descobrir grups en els festivals que no veure antics grups que ja fa anys que no fan res de nou o el que fan ja no és el que era…
🙂 hem de tornar a omplir les sales petites, els bars musicals i procurar que no tanquin espais emblemàtics 🙂 Merci pel teu comentari. Feliç dimarts!!! Núria