El post de la “vuelta al cole” ha tardat en arribar. Podria dir allò “ñoño” de “escric més inspirada quan cauen les fulles dels arbres mentre sona de fons el nou disc de Beck i blablabla”, però no. Els fets marquen la realitat: falta de temps, sempre mil coses a fer i la motivació blogger dispersada per altres contrades.
La protagonista del post d’avui però, ha fet que em desfaci definitivament de la capa de mandra que se’m toreja cada diumenge per la tarda (moment en el que començo a redactar, després ve la fase de posar cera i polir cera durant la setmana). Escriure per a explicar-vos projectes i gent que valen la pena és el que m’ha fet reservar algunes hores del cap de setmana per al blog (sí, quan no fas copy-paste de notes de premsa, els posts costen una miqueta més).
I am Nuria és la protagonista del post d’avui.
Potser les targetes de visita més originals que he vist mai. Quin color tries?
Núria Garcia és la persona que hi ha rere aquest naming tan transparent. Vaig arribar a ella mitjançant Instagram, suposo que algun hashtag miraculós va fer que es creuessin els nostres camins. Després de fer el típic scroll down vaig acabar entenent en què consistia la seva feina quan vaig topar amb una foto on se la veia al costat d’unes màquines d’impremta enormes. Vaig pensar: “1. com deu molar la seva feina”, “2. oh! i es diu Núria”, “3. jo a aquesta noia l’he de conèixer”. Dit i fet (bé, emails “mediante”). Agafar el metro, sortir a la parada Verneda, cruspir un entrepà i tallat al bar Manolo de la zona i a les 10:00h d’un divendres posava els peus a l’estudi de la Núria. Entrava en un altre món: el de la consultoria creativa en producció impresa. I quina meravella!
La Núria va formar part de la darrera promoció que va fer carrera completa de 5 anys d’Arts Gràfiques als Salesians de Sarrià. En 5 anys va recórrer tots els processos gràfics, “ho tocaves tot” em deia la Núria: composició, pre-impressió, foto-mecànica… Durant aquests 5 anys va poder fer pràctiques en alternança en diversos tallers gràfics. No es va esperar al 5è curs com feia la majoria de companys. Des del primer any va estar vinculada a La Vanguardia, coneixent de ben a prop tant els tallers de pre-impressio del Carrer Pelai com la rotativa d’impremta del Poblenou. Interessant i trist alhora anar veient com s’anaven perdent algunes fases de la producció: la fotomecànica, el revelat clàssic. El món digital estrenyia amb força i molts d’aquells processos anaven desapareixent. Quina sort haver-los pogut conèixer!
Recordeu com n’era de bonica era l’entrada a les oficines de La Vanguardia? Temps era temps…
La trajectòria professional de la Núria és més que variada, àmplia i completa. Ha tocat totes les tecles. Des d’una agència de publicitat a una agència de comunicació passant per grans cases d’impremta. Des del departament de gestió de client al departament de pre-impressió: gestionar projectes, fer de comercial, pencar de valent i sempre amb bon tracte amb la gent. “Lo que le echen”. No s’espanta. És una valenta.
Potser el seu pas per The Privat Space (reconvertit any més tard en The Folio Club) va marcar el “tret de sortida” per a liderar temps després alguns dels grans projectes que podeu veure en el seu portfolio.
Per aquells de vosaltres que no us ubiqueu, The Private Space era una mena d’agitador en el món de arts gràfiques de la ciutat. Un espai en el que s’oferien tot un ventall de serveis relacionats am el món gràfic: servei d’impremta, seriagrafia, stampings, offset, grans formats i fins i tot hi havia una galeria d’art on poder exposar els projectes/obres… Una mena de catalitzador de creatius emergents; una coctelera de la que en sortia un producte final tancat, embolicat i amb un llacet.
A més de controlar els processos la Núria exercia un paper imprescindible en tot moment: el d’oferir aquell “plus”, aquella tranquil·litat, de saber que les coses sortirien bé. Només cal parlar-hi una estona per veure que destil·la eficiència, compromís i responsabilitat pels quatre costats. El mític “esto es así” o “esto no se puede hacer” es sistemàticament desmuntat per la Núria. No accepta un NO com a resposta. Sempre hi ha una alternativa, un Pla B.
Amb aquest naming (creat per l’estudi Sr. i Sra. Wilson), la Núria consolida una manera de fer, uns paràmetres d’eficiència en l’execució dels seu projectes que fa que hagi col·laborat amb estudis tan potents com Vasava, Hey, Extra o Lo siento i en projectes engrescadors de la mà de La Casa de Carlota o Wöwster, entre d’altres (per citar-los tots em caldria un post nou). Una consultora creativa de producció impresa que vetlla durant tot el procés (supervisió tiratge, fer una maqueta previa si és necessari, etc) per a que la feina arribi “en tiempo y forma” i el client n’obtingui els resultats més satisfactoris. Una figura pont entre el taller i el client final que cobreix totes les eventualitats que puguin sorgir en la producció del projecte.
Rodejada de bons equips creatius i acompanyada per tallers especialitzats en totes les tècniques, el seu expertise i la seva sensibilitat pels canvis en el sector (està al dia del darrer paper que ha sortit al mercat, les darreres innovacions) la converteixen en la millor aliada per a donar vida a projectes de tota mena. “Certs projectes no haurien de quedar-se tancats en un calaix de coses meravelloses”. L’entusiasme li feia brillar els ulls mentre m’ho deia. Li agraden els reptes.
Llibre Archetype OFFF 2016
Gràfica d’Esdeveniment
Catàlegs, etiquetes i papereria per a Little Creative Factory
Fulletons, catàlegs i promocions per a l’Hotel Mandarin Oriental Barcelona
Catàlegs i promocions d’Audi
El títol de la cançó que acompanya el post d’avui correspon a una ciutat que ha inspirat en més d’una ocasió a la Núria. És de Daughter, un grup que vaig descobrir gràcies als suggeriments setmanals de Spotify.
Espero que aquesta melodia acompanyi algun dels teus processos creatius. Gràcies de nou per compartir aquell matí de divendres al teu estudi! Fins ben aviat!
Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall