Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

Creatius Made in Barcelona (XI) – I am Nuria: fer possible allò impossible. Els reptes en el món del paper

El post de la “vuelta al cole” ha tardat en arribar. Podria dir allò “ñoño” de “escric més inspirada quan cauen les fulles dels arbres mentre sona de fons el nou disc de Beck i blablabla”, però no. Els fets marquen la realitat: falta de temps, sempre mil coses a fer i la motivació blogger dispersada per altres contrades.

La protagonista del post d’avui però, ha fet que em desfaci definitivament de la capa de mandra que se’m toreja cada diumenge per la tarda (moment en el que començo a redactar, després ve la fase de posar cera i polir cera durant la setmana). Escriure per a explicar-vos projectes i gent que valen la pena és el que m’ha fet reservar algunes hores del cap de setmana per al blog (sí, quan no fas copy-paste de notes de premsa, els posts costen una miqueta més).

I am Nuria és la protagonista del post d’avui.

IamNuria_09_Pantotarjetera_17

Potser les targetes de visita més originals que he vist mai. Quin color tries?

Núria Garcia és la persona que hi ha rere aquest naming tan transparent. Vaig arribar a ella mitjançant Instagram, suposo que algun hashtag miraculós va fer que es creuessin els nostres camins. Després de fer el típic scroll down vaig acabar entenent en què consistia la seva feina quan vaig topar amb una foto on se la veia al costat d’unes màquines d’impremta enormes. Vaig pensar: “1. com deu molar la seva feina”, “2. oh! i es diu Núria”, “3. jo a aquesta noia l’he de conèixer”. Dit i fet (bé, emails “mediante”). Agafar el metro, sortir a la parada Verneda, cruspir un entrepà i tallat al bar Manolo de la zona i a les 10:00h d’un divendres posava els peus a l’estudi de la Núria. Entrava en un altre món: el de la consultoria creativa en producció impresa. I quina meravella!

1. Preliminars necessaris – Formació 

La Núria va formar part de la darrera promoció que va fer carrera completa de 5 anys d’Arts Gràfiques als Salesians de Sarrià. En 5 anys va recórrer tots els processos gràfics, “ho tocaves tot” em deia la Núria: composició, pre-impressió, foto-mecànica… Durant aquests 5 anys va poder fer pràctiques en alternança en diversos tallers gràfics. No es va esperar al 5è curs com feia la majoria de companys. Des del primer any va estar vinculada a La Vanguardia, coneixent de ben a prop tant els tallers de pre-impressio del Carrer Pelai com la rotativa d’impremta del Poblenou. Interessant i trist alhora anar veient com s’anaven perdent algunes fases de la producció: la fotomecànica, el revelat clàssic. El món digital estrenyia amb força i molts d’aquells processos anaven desapareixent. Quina sort haver-los pogut conèixer!

1956-El-edific-io-de-La-Vanguardia

Recordeu com n’era de bonica era l’entrada a les oficines de La Vanguardia? Temps era temps…

2. Trajectòria Professional

La trajectòria professional de la Núria és més que variada, àmplia i completa. Ha tocat totes les tecles. Des d’una agència de publicitat a una agència de comunicació passant per grans cases d’impremta. Des del departament de gestió de client al departament de pre-impressió: gestionar projectes, fer de comercial, pencar de valent i sempre amb bon tracte amb la gent. “Lo que le echen”. No s’espanta. És una valenta.

Potser el seu pas per The Privat Space (reconvertit any més tard en The Folio Club) va marcar el “tret de sortida” per a liderar temps després alguns dels grans projectes que podeu veure en el seu portfolio.

Per aquells de vosaltres que no us ubiqueu, The Private Space era una mena d’agitador en el món de arts gràfiques de la ciutat. Un espai en el que s’oferien tot un ventall de serveis relacionats am el món gràfic: servei d’impremta, seriagrafia, stampings, offset, grans formats i fins i tot hi havia una galeria d’art on poder exposar els projectes/obres… Una mena de catalitzador de creatius emergents; una coctelera de la que en sortia un producte final tancat, embolicat i amb un llacet.

A més de controlar els processos la Núria exercia un paper imprescindible en tot moment: el d’oferir aquell “plus”, aquella tranquil·litat, de saber que les coses sortirien bé. Només cal parlar-hi una estona per veure que destil·la eficiència, compromís i responsabilitat pels quatre costats. El mític “esto es así” o “esto no se puede hacer” es sistemàticament desmuntat per la Núria. No accepta un NO com a resposta. Sempre hi ha una alternativa,  un Pla B.

3. I am Nuria 

Amb aquest naming (creat per l’estudi Sr. i Sra. Wilson), la Núria consolida una manera de fer, uns paràmetres d’eficiència en l’execució dels seu projectes que fa que hagi col·laborat amb estudis tan potents com Vasava, Hey, Extra o Lo siento i en projectes engrescadors de la mà de La Casa de Carlota o Wöwster, entre d’altres (per citar-los tots em caldria un post nou). Una consultora creativa de producció impresa que vetlla durant tot el procés (supervisió tiratge, fer una maqueta previa si és necessari, etc) per a que la feina arribi “en tiempo y forma” i el client n’obtingui els resultats més satisfactoris. Una figura pont entre el taller i el client final que cobreix totes les eventualitats que puguin sorgir en la producció del projecte.

Rodejada de bons equips creatius i acompanyada per tallers especialitzats en totes les tècniques, el seu expertise i la seva sensibilitat pels canvis en el sector (està al dia del darrer paper que ha sortit al mercat, les darreres innovacions) la converteixen en la millor aliada per a donar vida a projectes de tota mena. “Certs projectes no haurien de quedar-se tancats en un calaix de coses meravelloses”. L’entusiasme li feia brillar els ulls mentre m’ho deia. Li agraden els reptes.

sawdust-x-offf-2016-cover-4-1920x1285

Llibre Archetype OFFF 2016

iamnuria_artslibris_IMG_0993

Gràfica d’Esdeveniment

IAN_Little_Fotos_001

Catàlegs, etiquetes i papereria per a Little Creative Factory

iamnuria_mandarinoriental_0004_DSC_0095

Fulletons, catàlegs i promocions per a l’Hotel Mandarin Oriental Barcelona

iamnuria_audi_0002_DSC_0195

Catàlegs i promocions d’Audi

El títol de la cançó que acompanya el post d’avui correspon a una ciutat que ha inspirat en més d’una ocasió a la Núria. És de Daughter, un grup que vaig descobrir gràcies als suggeriments setmanals de Spotify.

Espero que aquesta melodia acompanyi algun dels teus processos creatius. Gràcies de nou per compartir aquell matí de divendres al teu estudi! Fins ben aviat!

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Reconeixements:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

Aquesta tarda s’ha presentat a @heyshop_ el llibre de la il•lustradora i dissenyadora gràfica @malikafavre (editorial @counterprintbooks). ••• Un llibre que repassa la seva extensa trajectòria a través dels temes que més ha treballat: la dona, els viatges, la geometria, l’erotisme, la cultura pop i la societat i els problemes actuals (terreny, aquest darrer, que ha explorat de manera lliure a través de les conegudes portades del New Yorker). ••• Amb l’exemplar signat i amb el pin de regal 👄 torno a casa re-happy 💁🏻‍♀️
OLD/NEW IN TOWN 👉🏻 @baralegriabarcelona • L’altre dia vaig topar-me amb l’article de @7canibales sobre el Bar Alegria i vaig pensar: wo! un local modernista que no només no tanca sinó que renova cuina i de la mà de Tomás Abellán (@quetomas). Avui tocava fer vermut i visitar aquest local del 1899 ♥️. A continuació us llisto els meus locals modernistes preferits. Em dieu els vostres? (no sigui cas que m’estigui perdent alguna cosa important 😁): ▪️Bar Versalles (Sant Andreu) ▪️Cafè del Centre (Eixample) ▪️Reñé (Eixample) ▪️Casa Almirall (Raval) ▪️Cafè de l’Òpera (Gòtic) ▪️La Confiteria (Raval) ▪️Muy Buenas (Raval) ▪️London Bar (Raval) ▪️El Paraigua (Gòtic) ▪️L’ascensor (Gòtic). Bé, aquests dos darrers només tenen el mobiliari (són de finals dels 60) però l’experiència d’entrar al bar Ascensor a través d’un meravellós ascensor modernista és impagable. I la caixa enregistradora de El Paraigua és de traca 💖 ••• 🍁 Bon cap de setmana a tothom! 🍁 #OldInTownBcn
Fa just una setmana es presentava @apartgastro, un nou mitjà de comunicació nascut a Barcelona amb clara vocació internacional. ••• Apart proposa traspassar el paper i fer-nos viatjar, gràcies a la realitat virtual (la revista ve acompanyada d’unes ulleres VR), a 6 països que marcaran les tendències gastronòmiques del 2020. Brasil, Dinamarca, Japó, Argentina, Grècia i Marroc són els escenaris que protagonitzen aquest primer número dirigit per @ferranadria i produït per l’equip de @cuinacat. ••• El contingut és BRUTAL (imatges espectaculars, infografies plenes de curiositats…). Una aposta valenta. ••• Jo tinc la versió en català però també s’ha publicat en castellà i ja estan preparant la versió anglesa 👌🏼
Soul recovery after a very crazy week ♥️ merci bcp @julie.e.doiron #MWKUA
BILL VIOLA ➕ PAUL DALY (+ bonus extra) ••• Us recomano les dues darreres expos que he vist darrerament. Si necessiteu silenci aneu-hi, són l’antídot perfecte contra tot soroll 🍁 ••• Foto 1) 👉🏻 Bill Viola, ‘Mirrors of the Unseen’. La Pedrera presenta la primera exposició monogràfica de Bill Viola a Barcelona. Considerat un pioner en el desenvolupament del videoart, Bill Viola explora a través de la seva obra conceptes universals com la pena, la mort, el dolor, el pas del temps i les emocions que s’hi associen. La imatge que us he posat correspon a la peça que més em va agradar (no em vaig anotar el títol però sí recordo que durava 7 minuts i que la vaig veure dues vegades seguides). Crec que tots trobaríem la peça que ens encaixa en aquesta expo ✨ ••• Foto 2) 👉🏻 Paul Daly, ‘Living Matter’ (Can Framis, Poblenou) Aquest artista nascut a Liverpool porta des del 2000 instal•lat a Barcelona. Ens proposa apropar-nos als materials orgànics. El resultat són collages i mosaïcs que contenen un ampli ventall de textures, colors i transparències. Provoca que mirem la naturalesa morta des d’un altre prisma. És simplement meravellós. La imatge correspon a l’obra ‘Hedge 2’ (finals d’estiu, principis de tardor) ♥️ ••• Foto 3) 👉🏻 també a Can Framis ‘(a)simetrías’ és una instal•lació fotogràfica concebuda i realitzada pels estudiants del Màster en Fotografia i Disseny de l’ @elisavabcn. Els punts de partida són ‘encajar’ i ‘romper’. A partir d’aquí s’han treballat conceptes vinculats als rols de gènere i al binarisme -com a frontera social-. Tot un encert haver-la posat al pati de l’entrada de Can Framis 👌🏼 ••• 🍂 Feliç diumenge 🍂
L’espai de l’ @arantxarueda al @blancfest va passar de ser un petit refugi creatiu a una petita exposició que s’anava nodrint del talent de la gent que s’aturava i hi abocava tota la seva creativitat: sentiments, coses que mai es diuen, reinvidicacions... què bonic és poder intuir (al menys una mica) com és una persona segons el que hi veus en un full ple colors, formes, lletres que van creant capes d’informació visual. La conclusió és que m’han entrat unes ganes boges de fer un taller de collage 😱😇 [us deixo a stories el collage que més em va agradar 💕]
Si les porteries d’aquesta ciutat parlessin...♥️ [Les perles les vaig “guardant” aquí 👉🏻 #oldintownbcn]
CO₂ is in the air. I no mola. Gens. • #climatechange #climatestrike
«No se llaman acaso, “niñerías” las “cosas” de los niños, y “filosofías” las elucubraciones de los filósofos… y, así por este arte, mil cosas más? Pues, ¿por qué no llamar “BARCELONERÍAS” a las “cosas” de aquella Barcelona ochocentista que tenían, además, algo de las infantilidades del niño y no poco de las severidades del moralista?». . [Extracte de la intro de ‘Barcelonerías’ de Joaquín Mª de Nadal (Ediciones Librería Dalmau, 1942)]. ••• M’he trobat aquesta perla remenant a la 68a Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern (estarà fins al 06/10 al Passeig de Gràcia). Un auto-regal per a celebrar la ciutat que més m’estimo tot i que a vegades em fa enrabiar 😌. . . . . #llibresdebarcelona #barcelona #bcn #barcelonerías #llibresbcn #bcnllibres #fira #llibresantics #LibreríaDalmau #cosasdebarcelona #ciutat #city #citylover #lovethiscity #bcnlastcall #bcncultura #LaMercè #lamercè19 #curiositats

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall

%d bloggers like this: