El darrer post de la temporada està dedicat especialment al sector masculí de la city. Es tracta de Blaw, una concept store que ha obert fa tres mesos les portes al barri del Born. Desenes de metres quadrats consagrats a la moda i accessoris masculins. Ready?
Exterior de BLAW
Blaw es defineix com a concept store. En el seu moment, quan vaig escriure el post de Wer-Haus, ja vaig explicar què en pensava de la definició de les tan sobrevalorades “concept stores” que han proliferat en els tres o quatre darrers anys en aquesta ciutat. Molta pretensió, poca consistència.
Afegir “concept store” rere un nom de marca no et converteix automàticament en una d’elles. Cal aportar valor afegit, ser agosarat i generar nous estímuls. Això és el que ha fet, per exemple, durant els darrers 20 anys la botiga Colette a Paris, la qual anunciava la setmana passada el seu tancament el proper 20 de desembre. Ho feia a través d’instagram (comunicat de premsa “pa qué”):
«Toutes les bonnes choses ont une fin. Après vingt années exceptionnelles, colette devrait définitivement fermer ses portes le 20 décembre prochain. Colette Roussaux arrive à l’âge où il est temps de prendre son temps ; or, colette ne peut exister sans Colette».
«Colette no pot existir sense la Colette». L’empresa ha decidit posar fi a 20 anys de negoci, 20 anys de ser un dels marcador de tendències més importants a nivell europeu. Però si la Colette Roussaux no pot continuar, Colette deixa d’existir… (i tenint en compte que segurament Saint Laurent s’hi instal·larà, un traspàs més que rodó).
Tot això per posar de relleu que una concept store, al meu entendre, ha d’anar marcada per un tarannà, per un caràcter, per una imatge, per un personatge, per una essència, per un segell que doni coherència a un espai que ha de provocar que, com a mínim, ha de crear curiositat a qui la visita…
Blaw m’ha sorprès gratament. En això han jugat fets com la disposició i selecció dels productes, els espais i suposo que aquella sensació de “encara hi ha més coses allà al fons”. No tot és 100% previsible. I l’interiorisme trobo que és força encertat (estaran contents a l’empresa del panot barceloní, han fet l’agost).
Espero que durant els propers mesos de vida li puguin treure el màxim de suc al seu espai.
Interior de la botiga. “Nótese” l’omnipresència del panot barceloní
Però quines marques de roba i accessoris hi podeu trobar, maquetons?
Comencem per la marca pròpia de la botiga, Rebel Basics, una marca de roba sense pretensions: bona qualitat del teixit, peces clàssiques i sense excessos. La “marca de la casa” ideada per Xavier Burgell vol ser un back to basics en tota regla ;-). La disposició per colors m’ha recordat inevitablement a Lacoste.
Peces de la marca pròpia Rebel Basics
També hi trobareu un corner de peces texanes de la marca holandesa Denham; sabatilles marca New Balance i Cortica, articles de pell de la marca Il Bussetto, braçalets de la marca Miansai, bolígrafs de la casa alemanya Kaweco, articles d’oficina de la marca danesa Nomess, espelmes de la casa Mad & Len o marcapàgines de la marca barcelonina Octaevo.
Corner Denham
Don Draper s’asseu en aquest racó per assaborir el seu gotet de ratafia
Al fons de la botiga tenen un corner gourmet en el que podreu trobar des d’olis d’oliva a llaunes de sardina, passant per paquets de pasta italiana (entre d’altres de la marca Rummo).
Finalment, una de les seccions que més m’agrada (perquè tinc especial debilitat per les revistes) és la paret que hi ha just davant de la caixa. Trobareu llibres de decoració, de gastronomia, de fotografia, guies de ciutats del món (si coneixeu el quiosc-llibreria Free Time de les Rambles us sonaran molts del títols que hi podeu trobar).
He de dir que el que més em va sorprendre, però, van ser els quadres de fusta a mode de trencaclosques amb representacions de peixos i altres éssers vius de l’artista holandès Martijn Smulders (Stiger Woods). L’artista aplica fotografia sobre fusta. Doneu un cop d’ull a la seva web, súper inspirador!
Racó revistes
Detalls del racó revistes
Aprofiteu que és època de rebaixes per deixar-vos-hi caure. Don Draper ja hi ha anat, ho vaig veure l’altre dia als seus stories.
**************************
La cançó que acompanya el post d’aquesta setmana és Christine del grup francès Christine and the Queens: un fons blau i l’elegància masculina d’aquesta cantant francesa. Em flipa el vídeo i l’estètica d’aquesta artista.
Feliç estiu a tothom!
Always yours,
Núria
**************************
Coordenades:
Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall