Passatge Bacardí: el passatge de les botigues de luxe (Gòtic)
Avui toca parlar del Passatge Bacardí, un dels meus preferits per diversos motius. M’acompanyeu a descobrir aquest trosset de Barcelona atrapat en el temps?
Foto de l’interior del Passatge Bacardí. Detall del pont que unies els dos edificis.
1. Primer passatge cobert de Barcelona
El nom del passatge prové de la família Bacardí, propietària dels terrenys on es va obrir el passatge. No, no té res a veure amb la nissaga de la marca de rom.
Per entendre el naixement d’aquest passatge hem de recordar que la plaça Reial es va obrir l’any 1848 després que l’Ajuntament convoqués un concurs, l’any 1841, per urbanitzar l’espai ocupat per l’antic Convent dels Caputxins de Santa Madrona (conjunt format per la plaça Reial, la Rambla i el carrer Ferran) que havia estat desamortitzat l’any 1835.
El propietari dels terrenys, Baltasar de Bacardí i Tomba, va oferir el paratge quan la Plaça Reial es va completar. Unint les Rambles amb la ja urbanitzada Plaça Reial va inaugurar-se l’any 1856 el primer passatge cobert de Barcelona, a l’estil dels de París.
Detall de la data del Passatge Bacardí (entrada per la Rambla)
De la seva construcció en destaca el vidre i el ferro, materials amb què està fet el pont suspès al bell mig. Tot ell està cobert de vidre originàriament pintat amb paisatges tropicals i aus exòtiques. Actualment no en queda ni rastre de les pintures.
Interior del Passatge Bacardí. Detall del sostre cobert.
Es diu que abans d’aixecar el vial en aquest indret hi va haver un picador on la societat benestant barcelonina d’aleshores anava a prendre equitació.
2. Presència del Déu Hermes
Al segle XIX el passatge Bacardí es va convertir en un petit centre comercial on molta gent distingida passejava atreta per l’amplitud i les nombroses cases de moda i negocis de luxe que s’hi establiren.
Per tant, no és d’estranyar que l’arquitecte Francesc Daniel Molina, autor del projecte d’obertura de la plaça Reial, decidís posar a les façanes tot un seguit de representacions del Déu Hermes, conegut per ser el protector del comerç, de les transaccions econòmiques, dels lladres… (era el Déu pluriocupat de l’època, una mena de freelance multi-tasking).
Detall escultòric que representa el Déu Hermes. Està representat pel casc alat. Apreciem també que han “volat” -casualment- dues “A” del rètol “Entrada”. Qui sap si les trobarem un dia als Encants.
Al llibre “La Barcelona d’Hermes” aquest passatge forma part del capítol “La Rambla: el gran escenari de la ciutat” escrit per l’Albert i la Neus de La meva Bcn. Algú a la sala a la que se li hagi de signar el llibre encara? 😉
3. Botigues de luxe: el petit Passeig de Gràcia de l’època
Al convertir-se aquest petit passatge en un nucli de shopping per a la gent amb diners, els empresaris d’articles exclusius o de luxe no van tardar gaire en voler-s’hi instal·lar.
El 4 de maig de 1882 La Vanguardia informava sobre els nous articles de la botiga “La Americana” (articles importats d’EEUU i que no tothom es podia permetre):
«—En «La Americana», bazar de artículos de los Estados-Unidos, á cargo de Ros y compañía, pasaje de Bacardí, se ha puesto en venta el elíxir dentrífico del Dr. Ralow, de New-York, «Odontella».
Anunci publicitari de la “Bastonería Americana”; imagino que hi va haver un canvi de nom social :-). Potser van decidir reorientar el negoci veient que l’elixir dentrífic no va ser el top ventes de la primevera del 1882…
Si parlem de joieries, uns dels primers en instal·lar-s’hi van ser el propietaris de “La Esmeralda”. A jutjar per la descripció del local que podeu llegir a continuació, lleig no era:
Descripció de la joieria “La Esmeralda”. Anunci de data 14 de juny de 1887 publicat a La Vanguardia
A principis del segle XX encara s’hi podien trobar joieries com la casa J. Roca (encara existent avui en dia). Mireu quins “copys” publicitaris (el primer té un “passe” però el segon i tercer, telita…):
«El joyero de las creaciones excepcionales».
«Las mujeres actuales con el vestido incandescente y helado de las piedras preciosas, tienen el misterio desconcertante de los dioses y monstruos milenarios».
«Los maestros y aprendices que trabajan en las Joyerías son como los cirujanos que maniobran sobre la materia más delicada que se conoce: la carne fría de las piedras preciosas».
I de tot aquell ambient luxós, productes importats, senyores ben vestides, decoradors vinguts de França, joies exòtiques…què en queda? Rien de rien.
Rectifico: en queda un estudi de tatuatge (el Four Roses), un restaurant a peu de Rambla, uns apartaments per a guiris, la part d’una cafeteria que toca amb la Plaça Reial i uns quants locals amb les persianes baixades…
Sento tristor.
**************************
La cançó que acompanya el post d’aquesta setmana és Downtown de Majical Cloudz. Escoltar-la mentre passeges per un vial semi abandonat com el Passatge Bacardí és “majical”. Ho sento: “xist” dolentèrrim. Se m’ha escalfat massa el cap mentre tornava a casa Rambla amunt després d’haver sortit del passatge…
Acabeu de passar bona setmana! Ja hem arribat a l’equador de la setmana ja només cal bufar una mica ;-).
*******************
Coordenades:
- Adreça: Accés per Les Rambles, 40-42. També podeu accedir des de la Plaça Reial (el racó al costat de l’Ocaña).
- Horari: El passatge no el trobareu sempre obert! Heu d’anar de dilluns a divendres de 8:30 a 19:00h. Dissabtes i diumenges el trobareu TANCAT!
4 comments on “Passatge Bacardí: el passatge de les botigues de luxe (Gòtic)”
Deixa un comentari
Bcn Last Call és membre de:
Reconeixements:
Bcn Last Call 
Un tresor ben trobat 😉
Merci Jordi! Una passada de lloc 🙂
Crec que no l’he vist mai! O_O
Ja tinc feina per a la tornada x)
Us encantarà i toca caçar Hermes 🙂