Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

Creatius Made in Barcelona (X): Scent on Canvas: dibuixar perfums

Després d’intercanviar alguns correus electrònics amb la Béatrice Aguilar ens vam donar cita a La Basílica Galeria, el paradís dels perfums niche de la ciutat de Barcelona; botiga a la que vaig dedicar un post ara fa més de tres anys, quan encara estava ubicada  en un carreronet del Gòtic. Actualment aquest oasis olfactiu el trobeu al número 26 del Passeig de Gràcia. Una visita més que recomanable; i si voleu acabar de fer un “Tour del Perfum” podeu anar al Museu del Perfum, també al Passeig de Gràcia.

Finalment coneixeria la persona que hi ha rere la casa de perfums Scent on Canvas. I pensar que tot va començar perquè vaig olorar un dels seus perfums a Les Topettes

1. Scent on Canvas: Béatrice Aguilar

Scent on Canvas és el projecte creatiu liderat per Béatrice Aguilar, una perfumista franco-espanyola afincada a Barcelona.

1.1 _trajectòria professional de la Béatrice Aguilar

Es podria dir que la trajectòria professional va començar quan era ben petita. Us l’heu d’imaginar endevinant les aromes que l’envoltaven a l’escola, a casa amb la família, als paratges propers de Toulouse…

Aquest innocent joc de nens la va portar, quan fou el moment, a estudiar Química a la Universitat Científica de Montpellier i, posteriorment, es va traslladar a Grasse per aprendre al costat de perfumistes de renom com el Marcel Carles, de la Société Grassoise de Parfumerie.

Una de les seves primeres etapes laborals l’hem de situar en el marc de la prestigiosa casa Puig, a la vora de Rosendo Mateu i Elisabeth Vidal. Posteriorment la Béatrice va treballar en diversos centres creatius on va anar compaginant la seva tasca d’avaluadora (consisteix en saber calcular les fórmules òptimes per a poder desenvolupar un perfum, valorar les composicions i els acords) amb tasques molt més creatives com la direcció d’art (concepció i creació d’un perfum).

Amb tota aquesta experiència era obvi que a la Béatrice se li despertés el desig de crear una marca pròpia. No tenia pressa, volia construir un concepte que tingués sentit i en el que hi estigués representades les seves notes vitals.

1.2 _els perfums segons la Béatrice Aguilar

Bearetrat950

Si parlem de les matèries primeres, la Béatrice ho té clar:

«La materia primera es la esencia de la perfumería».

La qualitat de la matèria primera en un perfum és, per la Béatrice, l’ADN que marca la seva identitat. Escollir els millors components pot ser la garantia de que un perfum neixi, creixi i perduri en el temps (i en el competitiu mercat de la perfumeria).

12244400_983194425054997_951017560044796005_o

2. Scent on Canvas: el concepte

2.1_belles Arts_bells perfums

La Béatrice m’explicava que abans de crear la seva pròpia marca va estar un temps reflexionant sobre quin havia de ser el concepte que l’havia d’acompanyar. No es volia precipitar, volia trobar un tret diferencial que representés els seus perfums com a únics.

Una sèrie de casualitats i d’experiències vitals van fer que pensés en la pintura com a element catalitzador de la seva primera col·lecció de perfums. Segons la Béatrice:

«La unidad de las artes pulsa armonías desconocidas para nuestros sentidos y nuestra inteligencia. Por eso, con este proyecto polisensorial, queremos acariciar la vida que hay en la piel de las personas artísticamente sensibles».

El fet d’haver conegut a diversos pintors va fer que es plantegés un sèrie de perfums on la polisensorialitat fos l’eix vertebrador. A Scent on Canvas, les pintures i els perfums van de la mà. El perfum inspira l’artista i aquest regala l’embolcall artístic perfecte a cada un dels fascons.

2.2_la col·lecció

Actualment la col·lecció està formada per 5 perfums, cada un d’ells amb una personalitat, aroma i història pròpies. La Béatrice ha comptat amb la col·laboració d’altres perfumistes de Barcelona i París en aquest projecte.

10714345_802493379791770_2450061553575172800_o

Les cinc composicions olfactives han inspirat a cada un dels artistes que participen en aquest projecte (María Torróntegui, María Coluccelli, Mariona Esteba, Jordi Trullas i Tano Pisano). Així cada obra correspon a un dels perfums que a més rep el nom del pigment més emprat: Rose Opéra, Ocre Doré, Brun Sicilien, Blanc de Paris i Noir de Mars.

Però quina és l’obra? Es tracta d’un gravat, signat i enumerat que envolta el perfum i s’obté desplegant la caixa del propi perfum. L’elaboració dels gravats es realitza al conegut taller de Joan Barbarà.

10845880_818144181560023_5287033880583037071_o

Dels 5 perfums el meu preferit és Blanc de Paris, un perfum concebut per ser el punt de trobada entre la simplicitat i la sofisticació femenina. Les notes netes i fresques d’aquest perfum van inspirar a María Torróntegui a representar un ramo de flors de cotó. Transparència i sensualitat en un mateix flascó.

***********************

La cançó que acompanya el post de la setmana és K de Cigarettes after Sex. Una cançó que fa olor a les 6 de la matinada d’un dia d’estiu, a dues copes de vi buides i a la humitat d’una platja de la costa catalana.

Bonne journée!

^*__*^

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Reconeixements:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

Sí, heu llegit bé: «Santa Eulàlia. Boquería 1, 3 y 5. Barcelona». ••• I és que l’emblemàtica botiga que ara està ubicada al Passeig de Gràcia, va nèixer #ohsorpresa al Pla de la Boqueria com a establiment de venda de teixits l’any 1843, just al costat de l’ermita de Santa Eulàlia, d’aquí el nom. No va ser fins l’any 1941 que es va obrir una botiga al número 60 del Passeig de Gràcia. L’any 1944 va tancar la del Pla de la Boqueria però n’obrien una segona al Passeig de Gràcia, aquesta vegada al número 93, orientada a la moda masculina que és la que actualment mantenen viva i la que compta amb marques/productes exclusius. ••• El primer pis de la botiga té una petita joia: un petit Bistrot amb les parets vestides de pòsters originals de l’època. Tot aquest rollo per dir-vos que fins al 24/11, si hi aneu, podreu gaudir de dos cocktails que ha creat Javier de las Muelas (@drymartinijdlm) per a 👉🏻 @cocktailboulevardbcn: un festival de la cocteleria creat per @barcelonapaseodegracia en el que participen 14 hotels i restaurants de la zona. El cocktail que he tastat jo (Backstage Madness) era sense alcohol i ostres sí, quina Madness, tu!: polpa de coco, yuzu, orange blossom honey, xarop de coco, maracuiá i litxi natural. Flipamenta de lo bo que estava. Us deixo a stories some nice pictures (o no tan nice, però són les que em fa l’iPhone 6s 😁). #CocktailBoulevardBcn #BcnLastCall
Novament ressaca parisenca transformada en 🔟 noves propostes. Espero que us agradin! Bonne journée ♥️ ••• 1️⃣ Jardin du Palais Royal: juntament amb la Place de Vosges, el Parc Monceau i els Jardins de Luxembourg és un dels espais/jardins que més m’agrada de París per anar a passejar. . 2️⃣ 0fr: llibreria, galeria, estudi… tot en un. Té una selecció brutal de llibre de fotografia, art, disseny i moda. És molt mini però la lien parda fent presentacions. Una de les darreres va ser la del Raf Simons, ex director creatiu de Dior, signant exemplars de la revista @anothermagazine. . 3️⃣ Maison Kitsuné Louvre: el passat mes de setembre va obrir el primer restaurant de la Maison Kitsuné a la capital francesa. Val la pena per a fer un brunch o un berenar. Un lloc agradable, bastant tranquil i amb unes vistes a… la Comédie Française. . 4️⃣ Yvon Lambert: llibreria, galeria, editorial. Tots els llibres respiren, tots tenen l’espai que necessiten. Una selecció de llibres d’autor, d’editorials independents. Fotografia, art, disseny, revistes de tendències… El PA-RA-DÍS. . 5️⃣ Empreintes Paris: 4 pisos d’art, artesania Made in France recolzada pels ‘Ateliers d’Art de France’. Val molt la pena descobrir la qualitat i quantitat de bons artesans francesos que hi tenen representats. 6️⃣ Musée du Parfum (Fragonard): si el món del perfum us sedueix, aquest és el vostre museu. L’entrada és gratuïta i fan visites guiades en francès i anglès (duren aprox. 40 min). . 7️⃣ État libre d’Orange: una casa de perfums 100% Made in Paris, una de les més avantguardistes. M’encanta com treballen les seves propostes a nivell creatiu, aconsegueixen que miri sempre les novetats que treuen. . 8️⃣ Chez ta soeur: restaurantet totalment local i molt agradable a Montmartre (menú brunch 22€). . 9️⃣ Bassin de la Villette: una passejada que comenci al Bassin de la Villette i acabi en alguna cafeteria bonica del Canal de Saint-Martin pot ser un excel·lent pla de diumenge. . 🔟 Le 104: un centre cultural on la dansa, el ball i la multiculturalitat batega al mateix temps. #ParisLastCall
Aquesta tarda s’ha presentat a @heyshop_ el llibre de la il•lustradora i dissenyadora gràfica @malikafavre (editorial @counterprintbooks). ••• Un llibre que repassa la seva extensa trajectòria a través dels temes que més ha treballat: la dona, els viatges, la geometria, l’erotisme, la cultura pop i la societat i els problemes actuals (terreny, aquest darrer, que ha explorat de manera lliure a través de les conegudes portades del New Yorker). ••• Amb l’exemplar signat i amb el pin de regal 👄 torno a casa re-happy 💁🏻‍♀️
OLD/NEW IN TOWN 👉🏻 @baralegriabarcelona • L’altre dia vaig topar-me amb l’article de @7canibales sobre el Bar Alegria i vaig pensar: wo! un local modernista que no només no tanca sinó que renova cuina i de la mà de Tomás Abellán (@quetomas). Avui tocava fer vermut i visitar aquest local del 1899 ♥️. A continuació us llisto els meus locals modernistes preferits. Em dieu els vostres? (no sigui cas que m’estigui perdent alguna cosa important 😁): ▪️Bar Versalles (Sant Andreu) ▪️Cafè del Centre (Eixample) ▪️Reñé (Eixample) ▪️Casa Almirall (Raval) ▪️Cafè de l’Òpera (Gòtic) ▪️La Confiteria (Raval) ▪️Muy Buenas (Raval) ▪️London Bar (Raval) ▪️El Paraigua (Gòtic) ▪️L’ascensor (Gòtic). Bé, aquests dos darrers només tenen el mobiliari (són de finals dels 60) però l’experiència d’entrar al bar Ascensor a través d’un meravellós ascensor modernista és impagable. I la caixa enregistradora de El Paraigua és de traca 💖 ••• 🍁 Bon cap de setmana a tothom! 🍁 #OldInTownBcn
Fa just una setmana es presentava @apartgastro, un nou mitjà de comunicació nascut a Barcelona amb clara vocació internacional. ••• Apart proposa traspassar el paper i fer-nos viatjar, gràcies a la realitat virtual (la revista ve acompanyada d’unes ulleres VR), a 6 països que marcaran les tendències gastronòmiques del 2020. Brasil, Dinamarca, Japó, Argentina, Grècia i Marroc són els escenaris que protagonitzen aquest primer número dirigit per @ferranadria i produït per l’equip de @cuinacat. ••• El contingut és BRUTAL (imatges espectaculars, infografies plenes de curiositats…). Una aposta valenta. ••• Jo tinc la versió en català però també s’ha publicat en castellà i ja estan preparant la versió anglesa 👌🏼
Soul recovery after a very crazy week ♥️ merci bcp @julie.e.doiron #MWKUA
BILL VIOLA ➕ PAUL DALY (+ bonus extra) ••• Us recomano les dues darreres expos que he vist darrerament. Si necessiteu silenci aneu-hi, són l’antídot perfecte contra tot soroll 🍁 ••• Foto 1) 👉🏻 Bill Viola, ‘Mirrors of the Unseen’. La Pedrera presenta la primera exposició monogràfica de Bill Viola a Barcelona. Considerat un pioner en el desenvolupament del videoart, Bill Viola explora a través de la seva obra conceptes universals com la pena, la mort, el dolor, el pas del temps i les emocions que s’hi associen. La imatge que us he posat correspon a la peça que més em va agradar (no em vaig anotar el títol però sí recordo que durava 7 minuts i que la vaig veure dues vegades seguides). Crec que tots trobaríem la peça que ens encaixa en aquesta expo ✨ ••• Foto 2) 👉🏻 Paul Daly, ‘Living Matter’ (Can Framis, Poblenou) Aquest artista nascut a Liverpool porta des del 2000 instal•lat a Barcelona. Ens proposa apropar-nos als materials orgànics. El resultat són collages i mosaïcs que contenen un ampli ventall de textures, colors i transparències. Provoca que mirem la naturalesa morta des d’un altre prisma. És simplement meravellós. La imatge correspon a l’obra ‘Hedge 2’ (finals d’estiu, principis de tardor) ♥️ ••• Foto 3) 👉🏻 també a Can Framis ‘(a)simetrías’ és una instal•lació fotogràfica concebuda i realitzada pels estudiants del Màster en Fotografia i Disseny de l’ @elisavabcn. Els punts de partida són ‘encajar’ i ‘romper’. A partir d’aquí s’han treballat conceptes vinculats als rols de gènere i al binarisme -com a frontera social-. Tot un encert haver-la posat al pati de l’entrada de Can Framis 👌🏼 ••• 🍂 Feliç diumenge 🍂
L’espai de l’ @arantxarueda al @blancfest va passar de ser un petit refugi creatiu a una petita exposició que s’anava nodrint del talent de la gent que s’aturava i hi abocava tota la seva creativitat: sentiments, coses que mai es diuen, reinvidicacions... què bonic és poder intuir (al menys una mica) com és una persona segons el que hi veus en un full ple colors, formes, lletres que van creant capes d’informació visual. La conclusió és que m’han entrat unes ganes boges de fer un taller de collage 😱😇 [us deixo a stories el collage que més em va agradar 💕]
Si les porteries d’aquesta ciutat parlessin...♥️ [Les perles les vaig “guardant” aquí 👉🏻 #oldintownbcn]

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall

%d bloggers like this: