Quan vaig quedar amb l’Àlex (@hipsterdeplaya) aquell dissabte pel matí què poc intuïa com m’acabaria agradant aquell racó de Barcelona tan desconegut per a mi: Vallcarca. Havia preparat un recorregut ple de sorpreses i hotspots arquitectònics. Per a mi el top va ser descobrir aquesta joia neo-àrab: la Casa Marsans.
Al pati central de la Casa Marsan es mantenen com a elements decoratius un antic piano i una taula propietat de les monges que van passar per la casa.
I qui no voldria tenir una casa residencial amb vistes a tota la ciutat de Barcelona? Sembla que la Josepa Marsans i Peix, filla de banquers (Banca Marsans) i propietària de la primera agència de viatges de tot Espanya, ho va tenir clar. Va voler una casa que reflectís la seva passió per viatjar i, qui sap, potser d’altres passions que hauria deixat atracades en algun port de les costes nord-africanes… ;-).
Així, rere la façana classicista fidel al gust burgés de principis del segle XX, Juli Marial i Tey va concebre una barreja d’estils encertada (i bastant eclèctica, cal dir-ho) reconegut avui com a Patrimoni Cultural Europeu i catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Una mostra més de com, a través de l’art, la burgesia catalana demostrava quin era el seu estatus social i el seu poder adquisitiu. Tenir calerons i fer-ne ostentació anava de la mà.
La Casa Marsans: detall exterior
Si hi feu una visita veureu que es tracta d’una torre aïllada, situada al mig d’un l’ampli jardí de forta pendent. La finca disposa també d’una casa pel guarda, d’estil neogòtic, a sobre d’un pont que, aprofitant el desnivell, marca l’accés des del carrer.
El portal vidrat de mig punt dóna a un interior modernista i neoàrab, amb uns magnífics motius islàmics que juguen amb la llum i el color formant mosaics d’una gran bellesa. Cada un dels racons d’aquest edifici ens recorda detalls de l’Alhambra. Entrar per aquest portal té el màgic efecte de transportar-t’hi.
Detall neo-àrab
Al llarg dels anys aquesta casa ha exercit múltiples funcions: després de ser la residència de la filla dels Marsans, va funcionar com a hospital durant la Guerra Civil espanyola; durant un període fou caserna militar i també va tenir un paper important com a residència d’orfes de la 2a Guerra Mundial.
Recordant-nos aquesta darrera funció trobem una placa al pati exterior que ens diu el següent:
“Entre 1946 i 1956, gràcies a la solidaritat dels habitants de Catalunya aquesta casa fou la seu de l’Escola Pública Polonesa a Barcelona, on van viure i estudiar 130 nens i nenes polonesos, privats de les seves famílies i llars per la II Guerra Mundial. Desembre 2008”.
Més tard, l’edifici va passar a dependre dels serveis socials i va ser regentat per monges. Funcionava com a centre social de nenes i, així, la Casa Josepa Marsans i Peix, fou l’Hogar el Pinar i, després, l’Hogar Escolar Nuestra Señora de Montserrat.
Finalment, el 1983, l’edifici passa a mans de la Generalitat amb el nom de Mare de Déu de Montserrat i esdevingué el primer Alberg de Joventut de Barcelona de la Generalitat de Catalunya. Amb aquest interiorisme i aquesta història, quin luxe d’alberg, oi?
Qui sap si aquest edifici acabarà tenint una altra funció… un balneari, un espai dedicat a la desintoxicació digital… Us imagineu un centre de lectura on no hi hagués wifi? Ho dic per si des de la Gene ho volen incloure al seu flamant Pla de Lectura 2020.
**************************
La cançó que acompanya el post d’aquesta setmana és These Streets de Paolo Nutini. Algú m’acompanya a passejar pels carrers perduts de Vallcarca?
*******************
Coordenades:
Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall
Una meravella
és molt interessant, sempre m’agrada saber les històries dels edificis, i aquest també la té……. a més, paga la pena anar a veure’l. M’agrada
Merci Alfred, Casa Marsans té molt d’encant! 🙂 una abraçada i merci pel teu comentari!
Sin duda alguna mis mejores años fueron en esa casa,la casa de la dulce infancia.
Gracias por comentar Jordi. Sin duda una casa maravillosa y muy mágica. Buenas noches! Núria
CHAPEAU el hogar Virgen de Montserrat ( Casa Marsans)
Es pot cisita la casa?
Et deixo la info de contacte + horaris per si et resulta útil (jo trucaria primer i me n’asseguraria, ja que actualment és un alberg i té uns horaris, jo no el vaig visitar sencer sinó la part “pública” de l’edifici):
Contacte
Telèfon: +00 34 932 105 151
Fax: +00 34 932 100 798
Adreça electrònica: alberg.barcelona@gencat.cat
Informació i reserves: 93 483 83 63
Horaris
Recepció: Oberta ininterrompudament de 8.00h a 23.00h
Menjador:
Esmorzar: de 8.00h a 9.00h.
Dinar: de 13.30h a 14.00h.
Sopar: de 20.00h a 20.30h.
Vespre: tancat a les 24.00h (després s’obre cada mitja hora durant tota la nit, només per a vianants, no per a cotxes).