Aquesta obra, un dels grans clàssics de la literatura espanyola de principis del segle XX ha estat adaptada per la companyia saragossana Teatro del Temple i recentment representada al Teatre Goya Codorniu de Barcelona.
Sinopsis: Personatges i situacions grotesques es succeeixen al llarg dels dos dies en què el poeta cec Max Estrella (protagonista i actuant brillantment), juntament amb el seu amic Latino (actuació també molt destacable) i la resta de personatges nocturns, passegen pel Madrid més sòrdid, brut i miserable. Al llarg de la nit, aquests dos rodamóns es van creuant amb tota la “crème de la crème” de la ciutat: delinqüents, prostitutes, proletaris mal pagats, policies, periodistes, ministres…Un recull de personatges de l’època la rèplica dels quals la trobem a la societat d’avui en dia. Les escenes reflecteixen; corrupció, desconfiança, individualisme…la sensació de “sálvese quien pueda”; res més enllà de la realitat que ens persegueix actualment…
És per això que més d’una, dos i tres vegades al llarg de l’obra l’espectador diu a cau d’orella del seu acompanyant “Guaita, no ha canviat res” o bé… “sembla que no hagin passat els anys: estem igual que llavors“. Així és.
Resulta destacable l’escenografia de Tomás Ruata qui, a través d’uns panells metàl·lics que els propis actors desplacen per tot l’escenari, aconsegueix focalitzar l’atenció dels espectadors en les diferents escenes que es succeeixen pràcticament sense descans.
Esperem que la companyia teatral Teatro del Temple torni ben aviat als escenaris barcelonins!!!!