MONT BAR: menjar poc (però bo) i païr bé

Ivan Castro (fill de restauradors de Viella) regenta, juntament amb Manuel Arjo, el restaurant Mont Bar situat a l’Eixample esquerre. Rere els fogons trobem a Pedro Salillas, amb experiència al restaurant Akelarre (Sant Sebastià), l’Atelier de Joel Robuchon (Las Vegas), el Cingle amb Montse Estruch i l’Hotel Ohla amb Xavier Franco. Els encarregats de donar el toc íntim al local han estat els interioristes Akio Numa, Oriol Reus i Isabel Merino: amplis finestrals i una decoració molt escandinava (no hi ha restaurant modern a Barcelona que no disposi d’una taula gran de fusta ;-)), acompanyada sempre de flors fresques.

Fetes les presentacions passem a temes més interessants ;-).

El motiu d’haver fet una visita al Mont Bar fou la celebració d’un aniversari. Ens van tractar molt bé. Van ser molt atents amb el nostre grup i fins i tot ens van convidar a una copeta de vi per haver-nos donat tard la taula que havíem reservat. També ens van oferir una “mitja ració” d’escopinyes ja que no ens van poder oferir el “plat sencer” que volíem demanar per a compartir. Tot un detall.

La carta integra platets per a picar/compartir i uns primers/segons molt interessants. Del mar a la muntanya passant per l’hort (el de la Vall d’Aran d’on provenen alguns dels productes que després es cuinen als fogons del Mont Bar) pots trobar plats tan inspiradors com: el matrimoni d’anxova i seitó, ceba tendra i freses (ous) de truita; la ventresca de tonyina amb crema de pinyons (aviso, un dels plats més cars); el garrinet amb crema de peres o el magret d’ànec amb reducció de Calvados i polsim de foie (boníssim!). Pel que fa a les postres en voldria destacar una, l’estrella de la casa: el fals albercoc (l’haureu de descobrir vosaltres mateixos).

De vins en pots trobar de tots els preus (això sí, no baixen de 17 €). Justament per aquest preu pots trobar el Menganito (Blanc, Ribera del Duero) o el Fulanito (negre, Ribera del Duero) que estan molt bons.

La qualitat dels productes és molt bona, excel·lent. Els emplataments i llur presentació deixen bocabadat el comensal. No obstant, trobo que la quantitat que posen als platets és minsa. És una “llàstima” pagar un plat a 16 o 17 euros i tenir la sensació quan te’l porten que és una tapa representativa del que et portaran tot seguit. També vull dir que això no passa en tots els plats. Per exemple, la ració del magret d’ànec o la de garrinet és suficient. La d’arròs o de ventresca de tonyina, però, un pèl justes…

Si hagués de dir-vos restaurants similars al Mont Bar us diria el Kilo o el Bardot, és a dir, molt bona qualitat gastronòmica però on no hi vas cada setmana a sopar, ja m’enteneu.

Això sí, el marketing ha fet el seu efecte: la terrassa, plena de guiris… 😉