Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

El Sortidor: romanticisme en un entorn modernista (Poble Sec)

Acabàvem de sortir del Teatre La Vilella i teníem gana. Havíem previst anar al Bread & Circuses però pel que vam veure, aquella nit hi havia una festa privada; tot guiris. No pintant res, vam sortir d’aquell local i vam continuar baixant el carrer fins arribar a la Plaça del Sortidor: “alguna cosa trobarem” vam dir les tres alhora.

Doncs semblava que sí…

Des de l’exterior, uns vitralls de colors i unes portes de fusta que ens van semblar que eren originals de l’època modernista ens van impulsar a entrar-hi. Mai n’havia sentit a parlar d’aquell restaurant. Tenia una pressentiment. M’agradaria. I molt. Es deia El Sortidor.

IMG_6363.JPG

IMG_6328.JPG

IMG_6338.JPG

Si l’exterior em va captivar, l’interior encara més: taules de marbre de tota la vida, una barra autèntica i una nevera d’obra que faria tornar boig a qualsevol antiquari o restaurador. Làmpades antigues de les que trobes als encants…I el que encara em va fer més gràcia: un parell de balconets que actualment estan tapats però dels que em vaig imaginar, somiant desperta, que sortia la mestressa per avisar que ja era hora de sopar…tic-tac, tic-tac…

IMG_6327.JPG

IMG_6326.JPG

IMG_6329.JPG

IMG_6333.JPG

IMG_6330.JPG

Doncs efectivament era l’hora de sopar i ja només calia comprovar que el menjar fos bo i no excessivament car. Vam estar mirant la carta. Agafaríem primer algunes tapetes i després un parell de plats per a compartir.

Vam mirar el llistat de platets. Els escollits van ser: les croquetes d’Idizábal (a les que ja no vaig tenir temps de fotografiar atesa la rapidesa en què van ser ingerides per les tres famolenques -o desesperades, més aviat-), el que sí que us puc dir és que eren casolanes i el toc d’Idiazábal era subtil però ben trobat.

L’altre platet van ser les albergínies amb mel de romaní i llima; laminades, molt bones.

IMG_6335.JPG

Em van sorprendre gratament les petxines variades (zamburiñes) amb pernil picat per sobre: boníssimes (el preu és per unitat, igual que les croquetes).

D’altres platets que podeu trobar a la carta són: croquetes de pernil/bolets; ceviche de corball; timbal de pollastre i verdures amb vinagreta de mel i mostassa; vitello tonnato, tacos de salmó marinat; lingots de foie amb confitura; tàrtar de tonyina amb gingebre; mini canelons de peix, melós de galta de porc; esqueixada de bacallà…

IMG_6337.JPG

Els dos plats principals que vam escollir per a compartir van ser: els panzerotti de bolets amb oli de trufa blanca i el rissotto d’herbes amb embolcall de pernil ibèric. Els dos plats molt complerts i molt gustosos. D’altres plats que em vaig quedar amb les ganes de tastar van ser: el magret d’ànec amb salsa de maracujà i gingebre amb figues al rom i patates al forn; o el picantó al forn amb crema fina d’api.

IMG_6334.JPG

IMG_6336.JPG

De postres vam tastar el tiramisú: tot i que de gust estava molt i molt bo la textura força líquida (per ser un tiramisú vull dir) no em va acabar de convèncer. A la carta també hi podreu trobar pa amb xocolata, oli i sal; pastís fresc de llimona; o copa de litxi amb gelat de llet merengada i coco ratllat.

IMG_6332.JPG

A jutjar pels plats i ingredients que he anat explicant denotareu que la cuina que prima és la mediterrània, especialment la italiana (coses com posar pecorino a l’amanida els delata :-)).

A més de la carta, pregunteu pels plats del dia -entre setmana hi ha menú de migdia a 12,90 euros-.

Pel que fa als vins, tenen forces recomanacions apuntades a les grans pissarres de la paret, recorren entre negres, blancs i rosats tota la geografia espanyola. El blanc de Rueda que vaig tastar em va agradar força: Fenomenal, es deia.

El preu és raonable: pel que vam menjar va sortir a uns 24 euros per cap (havent demanat: 5 copes de vi, tres tapes, tres racions de pa amb tomàquet, dos plats principals i unes postres).

Heu de tenir una mica de paciència, són un pèl lents però la veritat és que a mi no em va molestar gens ni mica, estava prou entretinguda mirant tots les racons del local…A més, ja anem amb presses durant la setmana, no? El detallet de portar unes olives va ser encertat també ;-).

Finalment dir-vos que El Sortidor és altament recomanable per a una cita romàntica. Música jazz de fons, bon menjar, un bon vinet, un entorn acollidor, unes làmpades petites que fan que fins i tot parlar del temps pugui resultar romàntic… Us imagineu que a més, mentre sopeu, cauen quatre gotes de pluja de tardor? 😉

Coordenades:

  • Adreça: Plaça del Sortidor, 5
  • Telèfon: 93.518.85.44
  • Horari: Dl. de 13 a 16.30 h. De dc. a dg. de 13 a 16.30 h i de 20 h a 24 h

8 comments on “El Sortidor: romanticisme en un entorn modernista (Poble Sec)

  1. Jordi Casadevall
    Novembre 17, 2014

    quina bona pinta tot 🙂

    • Bcn Last Call
      Novembre 17, 2014

      Estava tot súper bo! Molt recomanable!! 🙂
      Una abraçada, Jordi!
      Núria

  2. Nria Cucurull Serra
    Novembre 17, 2014

    Date: Mon, 17 Nov 2014 07:43:40 +0000 To: autoestima007@hotmail.com

  3. Enrique y Ángeles
    Novembre 20, 2014

    Nuria me encanta vuestro carácter optimista y aventurero. Además también hay que tener buen ojo para, ya desde fuera, darse cuenta de que el sitio puede estar bien. Luego con la comida puedes quedar más o menos satisfech@. Por las fotos y tu descripción tiene todo muy buena pinta. 😃
    Nuria muchas gracias por estos posts tan cuidados que regalas a nuestros sentidos.
    Besos

    • Bcn Last Call
      Novembre 20, 2014

      Muchas gracias por el comentario Enrique/Ángeles, me ha hecho mucha iluuuu! La verdad es que este restaurante me recordó por un momento a todos esos bares y restaurantes antiguos que tanto me gustan de Paris.

      Se trata precisamente de estimular los sentidos: son el motor de todo…

      Un abrazo 😉

      NM

  4. Mercè
    Novembre 23, 2014

    Hola Núria, doncs sí: El Sortidor segueix sent casi com ha estat sempre, el bar de cafés, carajillos, vermuts amb anxoves que preparava la senyora Paquita, la dona del senyor Juanito, els últims amos abans que es transformés en un restaurant ” modern” passant per diferentes propostes més o menys encertades… D’això fa ja uns 20 anys aprox.
    Jo hi he viscut durant cinc anys en un dels pisos de l’edifici. Quan vaig decidir que ja estava bé de viure amb pisos de i amb estudiants i vaig decidir viure sola. I desprès em vaig casar i el pis de 40mts2 se’ns va fer petit per els dos. Vam traslladar-nos a 100m.
    Des de llavors Poble Sec ha canviat molt. M’agradava abans i m’agrada molt més ara.
    Núria segueix vagant per PSec, és com la cova de l’Ali Baba.
    I un altre dia ves al Luky i a La Soleà, els dos a la Plaça de Surti, aussí.
    Un petò

    • Bcn Last Call
      Novembre 23, 2014

      Merci pel comentari Mercè. Tinc moltes ganes de continuar vagant per Poble Sec. És com una caixa de sorpreses :-)))
      Una abraçada!!!
      NM

Deixa una resposta a Jordi Casadevall Cancel·la la resposta

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Reconeixements:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

No s'ha trobat cap imatge d'Instagram.

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall