Nova Sala d’Exposicions a Barcelona: Fundació Mapfre – Casa Garriga i Nogués (Eixample)
Si t’agrada la pintura. Si ets més de colors que d’escales de grisos. Si ets de Van Gogh. Si prefereixes Matisse.
Si tens tots o algun dels anteriors símptomes, et prescric el post d’avui.
******************
- INICIATIVA: FUNDACIÓ MAPFRE
El proppassat 8 d’octubre la Fundació Mapfre inaugurà la seva sala d’exposicions a Barcelona a la que va ser seu de la Fundació Godia, la Casa Garriga i Nogués. La mostra amb què inauguren aquest nou espai cultural de la ciutat està formada per més de 70 obres provinents de les col·leccions del Musée d’Orsay i el Musée de l’Orangerie de París; tot un luxe al que, malauradament, els barcelonins no estem acostumats. Exposicions d’aquest nivell sembla que només arribin a Madrid, per tant hem d’estar d’enhorabona.
- UBICACIÓ: CASA GARRIGA I NOGUÉS
La Fundació Mapfre ha triat el número 250 del carrer Diputació per ubicar la seva seu a la ciutat comtal. En aquest número s’hi troba la Casa Garriga i Nogués, edifici de l’arquitecte Enric Sagnier. Per cert, si us interessa l’obra d’aquest arquitecte, a partir d’aquest cercador podreu trobar tots els edificis que va projectar. Súper interessant i mooolt útil!
Catalogat l’any 1980 com a bé cultural d’interès nacional (BCIN), la Casa Garriga i Nogués es tracta d’un edifici que manté la distribució clàssica de les construccions de l’Eixample de principis del segle XX: baixos destinats a locals comercials, pis principal amb accés per una escala privada i senyorial i una altra escala independent per accedir a les plantes superiors, on se situaven els pisos de lloguer, habitualment de dimensions més reduïdes.
Els elements més destacables d’aquesta casa són una espectacular escalinata de marbre situada al centre de l’edifici i una claraboia increïblement bonica feta al taller d’Antoni Rigalt i Blanch.
De la façana en destacaria la balconada on hi podreu observar quatre escultures esculpides per Eusebi Arnau (les seves inicials entrellaçades E+A es veuen fàcilment al costat de les escultures). L’obra escultòrica “Les edats de la vida” estan representades (d’esquerra a dreta) per: una nena sosté un palmó del que penja una creu (infància); una jove observa una rosa que té entre les mans (adolescència); una mare contempla un nadó i l’apropa al seu pit (edat adulta); un rei, d’edat força avançada, és besat per una noia jove (vellesa).
- COL·LECCIÓ ESCOLLIDA: DE VANG GOGH A MATISSE
Durant el recorregut colorista de l’exposició es pot gaudir des dels treballs de Van Gogh, Cézanne i Toulouse-Lautrec als de Sérusier, Bonnard i el grup dels “Nabi”, passant pels de Seurat, Signac i l’Escola Pont-Aven, encapçalada per Gauguin. També hi trobareu obres de Renoir, Matisse, Monet i Picasso.
El més fascinant ha estat descobrir més detalls sobre el moviment “nabí” (“profeta” en hebreu), un cercle d’artistes postimpressionistes de París de la dècada del 1890. Va sorgir de l’Acadèmia Julien a partir de l’obra El talismà o L’Aven au Bois d’Amour (1888) de Paul Sérusier feta sota la direcció de Paul Gauguin, obra que precisament es pot admirar durant la darrera part de l’exposició.
Sobre aquesta obra es diu que l’estiu del 1888, Paul Sérusier es va presentar a Pont-Aven, on hi havia Gauguin i altres membres de l’Escola de Pont-Aven. L’octubre, quan Gauguin estava a punt per marxar a Arle amb Vincent van Gogh, Sérusier li va demanar una lliçó de pintura. Van anar al bosc proper al poble i sota la seva direcció va pintar L’Aven au Bois d’Amour sobre una caixa de cigars. Van posar èmfasi en els colors purs i plans. Gauguin li va dir: «Com veus aquests arbres? Són grocs. Doncs bé, posa-hi groc; aquesta ombra, més aviat blava, pinta-la amb ultramarí pur; aquestes fulles vermelles? Posa-hi vermelló».
Durant l’exposició us anireu trobant amb quadres ultra coneguts com l’autoretrat de Van Gogh, el Grand Nu de Renoir o les Dones de Tahití de Gauguin. No obstant si hagués d’escollir les cinc obres l’exposició que més m’han agradat i/o sorprès serien aquestes (donat que no es poden fer fotos -totalment comprensible- les imatges són d’internet):
1) Odalisque à la culotte rouge, de Matisse.
2) Les Muses, de Maurice Denis.
3) Entrée du port de la Rochelle, de Paul Signac.
4) Profil de jeune femme, d’Aristide Maillol
5) La sorcière au chat noir, de Paul Ranson
Us convido a trobar les vostres 5 obres preferides. Per esbrinar-ho només us cal deixar impressionar per la bellesa de les obres exposades i per la màgia de la Casa Garriga i Nogués. Aneu-hi: val MOLT la pena.
*****************************
Coordenades:
- Adreça: Carrer Diputació, 250 (Casa Garriga i Nogués)
- Horari: Dilluns: de 14 a 20h / de dimarts a dissabte: de 10 a 20h / diumenges i festius: d’11 a 19h
- Visites guiades: De dilluns a dijous: de 16h i 17h (CAT) – 16:30h i 17:30h (CAST)
- Dates: Del 10 d’octubre de 2015 al 10 de gener de 2016
- Reserva la teva entrada GRATIS clicant AQUÍ.
*****************************
La cançó que acompanya al post d’avui és una cançó d’Alain Souchon, un dels meus cantaautors francesos preferits. Probablement juntament amb Foule Sentimentale, Rive Gauche és una de les seves cançons més conegudes -i una de les meves preferides-. L’anomenada rive gauche s’identificava amb el París de Pablo Picasso, Henri Matisse, Ernest Hemingway, F. Scott Fitzergald i desenes d’altres membres de la gran comunitat artística de Montparnasse. Un dels nuclis d’inspiració més importants de la Ville Lumière…
Feliç setmana!
3 comments on “Nova Sala d’Exposicions a Barcelona: Fundació Mapfre – Casa Garriga i Nogués (Eixample)”
Deixa un comentari
Bcn Last Call és membre de:
Reconeixements:
Bcn Last Call 
Retroenllaç: Trobades amb l'art. El triunfo del color. De Van Gogh a Matisse
Voldria dues entrades per dilluns 29 a la tarda
Gracies
Bona tarda Isabel, les entrades les hauries de sol·licitar a la gent que gestiona la Fundació Mapfre, jo únicament vaig fer un post sobre l’exposició però no hi treballo 🙂 Si segueixes el link podràs reservar-la tu mateixa: https://entradas.fundacionmapfre.org/online/principal.aspx