Les gens que j’aime: els cocktails de la gauche divine (Eixample)
L’any 1967 neix Les gens que j’aime a la dreta de l’eixample. Antic cau de la gauche divine. Actual cau de nostàlgics i de turistes esgarriats. Avui toca parlar d’aquest bar que, tot i no tenir l’encant d’antuvi, continua sent un lloc que tot enamorat de Barcelona ha de conèixer.
A finals dels 60′ i principis dels 70′ els intel·lectuals de classe alta de la ciutat comtal -batejats com la gauche divine pel periodista Joan de Segarra a les pàgines de crònica social de Tele|Exprés–, necessitaven trobar algun racó on intercanviar idees i tenir converses prometedores inspirades pel maig del 68′ a París. Per suposat en aquest local s’hi haurien de servir bons combinats.
Les gens que j’aime molt probablement fos el preludi de les festes que es celebraven a la desapareguda sala Boccaccio, un dels temples de culte de la nit barcelonina on s’hi podien veure una “Gim” (Teresa Gimpera), una Colita o un Terenci Moix ballant Good Vibrations dels Beach Boys.
Llums tènues, làmpades vellutades, detalls modernistes… d’aquesta decoració el responsable va ser en Joaquin Gallardo, interiorista que també va encarregar-se d’engalanar la Cova del Drac (soterrani de la cafeteria Drug-Drac-Store al Carrer Tuset número 30), un local que jugava amb el mot català Drac i l’anglès Drugstore on regularment es realitzaven actuacions de jazz.
Deixant enrere l’època glamourosa i contestatària que envoltava el local, he de dir que actualment els gintònics són una mica descafeïnats tenint en compte el preu que et fan pagar. Si la vostra prioritat és gaudir d’un (bon) còctel preparat per cambrers d’smoking i corbatí us diria que aneu al Boades o al Dry Martini però si us pesa més el fet de descobrir locals especials que tenen personalitat històrica llavors entreu a Les gens que j’aime i deixeu-vos seduir per les seves butaques color vermell-burlesc.
Us aviso que l’ambient tranquil i relaxat es pot veure eventualment truncat per algun ramat de turistes que té ganes de fer mojitos. No us preocupeu, una conversa entretinguda i magnètica amb la persona que us acompanya us pot fer abstreure i fer perdre la noció del temps en un local en el que, tot i el seu puntet decadent, encara s’hi respira certa màgia.
Parlant de màgia…si veieu a una senyora que es passeja amb una baralla de cartes pel local, tranquils. No és que s’hi facin competicions de mus. Us haureu trobat amb la persona que tira les cartes del tarot :-).
PD: Aviso: l’únic que tenen per a picar són cacauets, olives i uns “pececitos saladitos” (camarera dixit). Combinats, tots tres, fins i tot podrien servir de sopar improvisat ;-).
*****************************
Coordenades:
- Adreça: Carrer València, 286
- Telèfon: 93.215.68.79
- Horari: De diumenge a dijous de 18h a 2:30h // Divendres i dissabte de 19h a 3:00h
*****************************
El tutti-frutti de música que actualment sona a Les gens que j’aime requereix passar urgentment la ITV. Proposo crear un llistat “digne” a través de l’Spotify i que, com a mínim, el nivell musical del local torni a agafar embranzida. La meva contribució és la cançó Blue in Green del Miles Davis. Les vostres?
*****************************
Feliç setmana!
Bcn Last Call és membre de:
Reconeixements:
Bcn Last Call 