Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

Les gens que j’aime: els cocktails de la gauche divine (Eixample)

L’any 1967 neix Les gens que j’aime a la dreta de l’eixample. Antic cau de la gauche divine. Actual cau de nostàlgics i de turistes esgarriats. Avui toca parlar d’aquest bar que, tot i no tenir l’encant d’antuvi, continua sent un lloc que tot enamorat de Barcelona ha de conèixer.

A finals dels 60′ i principis dels 70′ els intel·lectuals de classe alta de la ciutat comtal -batejats com la gauche divine pel periodista Joan de Segarra a les pàgines de crònica social de Tele|Exprés, necessitaven trobar algun racó on intercanviar idees i tenir converses prometedores inspirades pel maig del 68′ a París. Per suposat en aquest local s’hi haurien de servir bons combinats.

Lector de Tele Expres

Les gens que j’aime molt probablement fos el preludi de les festes que es celebraven a la desapareguda sala Boccaccio, un dels temples de culte de la nit barcelonina on s’hi podien veure una “Gim” (Teresa Gimpera), una Colita o un Terenci Moix ballant Good Vibrations dels Beach Boys. 

Llums tènues, làmpades vellutades, detalls modernistes… d’aquesta decoració el responsable va ser en Joaquin Gallardo, interiorista que també va encarregar-se d’engalanar la Cova del Drac (soterrani de la cafeteria Drug-Drac-Store al Carrer Tuset número 30), un local que jugava amb el mot català Drac i l’anglès Drugstore on regularment es realitzaven actuacions de jazz.

lesgensquejaime

Deixant enrere l’època glamourosa i contestatària que envoltava el local, he de dir que actualment els gintònics són una mica descafeïnats tenint en compte el preu que et fan pagar. Si la vostra prioritat és gaudir d’un (bon) còctel preparat per cambrers d’smoking i corbatí us diria que aneu al Boades o al Dry Martini però si us pesa més el fet de descobrir locals especials que tenen personalitat històrica llavors entreu a Les gens que j’aime i deixeu-vos seduir per les seves butaques color vermell-burlesc.

Us aviso que l’ambient tranquil i relaxat es pot veure eventualment truncat per algun ramat de turistes que té ganes de fer mojitos. No us preocupeu, una conversa entretinguda i magnètica amb la persona que us acompanya us pot fer abstreure i fer perdre la noció del temps en un local en el que, tot i el seu puntet decadent, encara s’hi respira certa màgia.

Parlant de màgia…si veieu a una senyora que es passeja amb una baralla de cartes pel local, tranquils. No és que s’hi facin competicions de mus. Us haureu trobat amb la persona que tira les cartes del tarot :-).

PD: Aviso: l’únic que tenen per a picar són cacauets, olives i uns “pececitos saladitos” (camarera dixit). Combinats, tots tres, fins i tot podrien servir de sopar improvisat ;-).

*****************************

Coordenades:

  • Adreça: Carrer València, 286
  • Telèfon: 93.215.68.79
  • Horari: De diumenge a dijous de 18h a 2:30h // Divendres i dissabte de 19h a 3:00h

*****************************

El tutti-frutti de música que actualment sona a Les gens que j’aime requereix passar urgentment la ITV. Proposo crear un llistat “digne” a través de l’Spotify i que, com a mínim, el nivell musical del local torni a agafar embranzida. La meva contribució és la cançó Blue in Green del Miles Davis. Les vostres?

*****************************

Feliç setmana!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Reconeixements:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

Aquesta tarda s’ha presentat a @heyshop_ el llibre de la il•lustradora i dissenyadora gràfica @malikafavre (editorial @counterprintbooks). ••• Un llibre que repassa la seva extensa trajectòria a través dels temes que més ha treballat: la dona, els viatges, la geometria, l’erotisme, la cultura pop i la societat i els problemes actuals (terreny, aquest darrer, que ha explorat de manera lliure a través de les conegudes portades del New Yorker). ••• Amb l’exemplar signat i amb el pin de regal 👄 torno a casa re-happy 💁🏻‍♀️
OLD/NEW IN TOWN 👉🏻 @baralegriabarcelona • L’altre dia vaig topar-me amb l’article de @7canibales sobre el Bar Alegria i vaig pensar: wo! un local modernista que no només no tanca sinó que renova cuina i de la mà de Tomás Abellán (@quetomas). Avui tocava fer vermut i visitar aquest local del 1899 ♥️. A continuació us llisto els meus locals modernistes preferits. Em dieu els vostres? (no sigui cas que m’estigui perdent alguna cosa important 😁): ▪️Bar Versalles (Sant Andreu) ▪️Cafè del Centre (Eixample) ▪️Reñé (Eixample) ▪️Casa Almirall (Raval) ▪️Cafè de l’Òpera (Gòtic) ▪️La Confiteria (Raval) ▪️Muy Buenas (Raval) ▪️London Bar (Raval) ▪️El Paraigua (Gòtic) ▪️L’ascensor (Gòtic). Bé, aquests dos darrers només tenen el mobiliari (són de finals dels 60) però l’experiència d’entrar al bar Ascensor a través d’un meravellós ascensor modernista és impagable. I la caixa enregistradora de El Paraigua és de traca 💖 ••• 🍁 Bon cap de setmana a tothom! 🍁 #OldInTownBcn
Fa just una setmana es presentava @apartgastro, un nou mitjà de comunicació nascut a Barcelona amb clara vocació internacional. ••• Apart proposa traspassar el paper i fer-nos viatjar, gràcies a la realitat virtual (la revista ve acompanyada d’unes ulleres VR), a 6 països que marcaran les tendències gastronòmiques del 2020. Brasil, Dinamarca, Japó, Argentina, Grècia i Marroc són els escenaris que protagonitzen aquest primer número dirigit per @ferranadria i produït per l’equip de @cuinacat. ••• El contingut és BRUTAL (imatges espectaculars, infografies plenes de curiositats…). Una aposta valenta. ••• Jo tinc la versió en català però també s’ha publicat en castellà i ja estan preparant la versió anglesa 👌🏼
Soul recovery after a very crazy week ♥️ merci bcp @julie.e.doiron #MWKUA
BILL VIOLA ➕ PAUL DALY (+ bonus extra) ••• Us recomano les dues darreres expos que he vist darrerament. Si necessiteu silenci aneu-hi, són l’antídot perfecte contra tot soroll 🍁 ••• Foto 1) 👉🏻 Bill Viola, ‘Mirrors of the Unseen’. La Pedrera presenta la primera exposició monogràfica de Bill Viola a Barcelona. Considerat un pioner en el desenvolupament del videoart, Bill Viola explora a través de la seva obra conceptes universals com la pena, la mort, el dolor, el pas del temps i les emocions que s’hi associen. La imatge que us he posat correspon a la peça que més em va agradar (no em vaig anotar el títol però sí recordo que durava 7 minuts i que la vaig veure dues vegades seguides). Crec que tots trobaríem la peça que ens encaixa en aquesta expo ✨ ••• Foto 2) 👉🏻 Paul Daly, ‘Living Matter’ (Can Framis, Poblenou) Aquest artista nascut a Liverpool porta des del 2000 instal•lat a Barcelona. Ens proposa apropar-nos als materials orgànics. El resultat són collages i mosaïcs que contenen un ampli ventall de textures, colors i transparències. Provoca que mirem la naturalesa morta des d’un altre prisma. És simplement meravellós. La imatge correspon a l’obra ‘Hedge 2’ (finals d’estiu, principis de tardor) ♥️ ••• Foto 3) 👉🏻 també a Can Framis ‘(a)simetrías’ és una instal•lació fotogràfica concebuda i realitzada pels estudiants del Màster en Fotografia i Disseny de l’ @elisavabcn. Els punts de partida són ‘encajar’ i ‘romper’. A partir d’aquí s’han treballat conceptes vinculats als rols de gènere i al binarisme -com a frontera social-. Tot un encert haver-la posat al pati de l’entrada de Can Framis 👌🏼 ••• 🍂 Feliç diumenge 🍂
L’espai de l’ @arantxarueda al @blancfest va passar de ser un petit refugi creatiu a una petita exposició que s’anava nodrint del talent de la gent que s’aturava i hi abocava tota la seva creativitat: sentiments, coses que mai es diuen, reinvidicacions... què bonic és poder intuir (al menys una mica) com és una persona segons el que hi veus en un full ple colors, formes, lletres que van creant capes d’informació visual. La conclusió és que m’han entrat unes ganes boges de fer un taller de collage 😱😇 [us deixo a stories el collage que més em va agradar 💕]
Si les porteries d’aquesta ciutat parlessin...♥️ [Les perles les vaig “guardant” aquí 👉🏻 #oldintownbcn]
CO₂ is in the air. I no mola. Gens. • #climatechange #climatestrike
«No se llaman acaso, “niñerías” las “cosas” de los niños, y “filosofías” las elucubraciones de los filósofos… y, así por este arte, mil cosas más? Pues, ¿por qué no llamar “BARCELONERÍAS” a las “cosas” de aquella Barcelona ochocentista que tenían, además, algo de las infantilidades del niño y no poco de las severidades del moralista?». . [Extracte de la intro de ‘Barcelonerías’ de Joaquín Mª de Nadal (Ediciones Librería Dalmau, 1942)]. ••• M’he trobat aquesta perla remenant a la 68a Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern (estarà fins al 06/10 al Passeig de Gràcia). Un auto-regal per a celebrar la ciutat que més m’estimo tot i que a vegades em fa enrabiar 😌. . . . . #llibresdebarcelona #barcelona #bcn #barcelonerías #llibresbcn #bcnllibres #fira #llibresantics #LibreríaDalmau #cosasdebarcelona #ciutat #city #citylover #lovethiscity #bcnlastcall #bcncultura #LaMercè #lamercè19 #curiositats

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall

%d bloggers like this: