Ceviche 103: La cuina peruana continua en voga… i que duri! (Eixample)
Avui ens traslladem a Perú. Ho farem a través del restaurant Ceviche 103, un dels temples de la cuina peruana de la ciutat de Barcelona. Situat a prop de la upper diagonal-side, Ceviche 103 ofereix una cuina variada, fresca i d’avantguarda. Als fogons hi trobem al cuiner Roberto Sihuay; rere la barra a Juan Otivo (provinent de l’Astrid i Gastón de Madrid); i als còctels, Daniel Polo, del Tanta.
Davant d’una carta extensíssima i de la dificultat sobrevinguda d’haver d’escollir uns quants plats que fossin els més representatius de la cuina que ofereixen a Ceviche 103, vam decidir (La Bcn que me gusta, La Meva Barcelona, Y sigo en la cocina i l’Albert) que el més pràctic era escollir el Menú Degustació (40 € -no estan inclosos els cafès, ni si vols un segon pisco sour, aviso): en un local com aquest és la manera de viure una experiència gastronòmica més completa, ja que cada plat ve acompanyat de la seva corresponent explicació.
El nom del local no té cap mena de misteri: el número 103 correspon al número del carrer Londres on es localitza el restaurant. I “ceviche” és més que evident… :-): és el plat estrella del local. El que no sabia és que etimològicament “cebiche”prové de la paraula àrab silbech que vol dir “menjar àcid”. Altres gastrònoms sostenen que la paraula ve de “ceba” o de “cebo” -en castellà-. Sigui com sigui, és l’especialitat de la casa de la que n’estan més orgullosos.
Aquesta paret que veieu a la següent fotografia ens recorda que dins de la cuina peruana la “llet de tigre” és l’ingredient imprescindible de tot cebiche. Normalment es prepara amb les sobres del peix en qüestió, batent-les juntament amb suc de llima, api, all, sal, pebre negre i ceba. De varietats n’hi ha desenes, dependrà de cada restaurant i de cada xef.
Que la cuina peruana estigui vivint un dels seus millors moments a la ciutat de Barcelona no es pot entendre si no es fa una breu al·lusió a la figura de Gastón Acurio (Lima, 1967) un dels xefs i empresaris més importants del Perú, impulsor de la gastronomia peruana des del seu restaurant Astrid & Gastón, obert el 1994 a Lima i mereixedor el 2014 del segon lloc entre els cinquanta millors restaurants de l’Amèrica Llatina i el divuitè del món segons el rànquing San Pellegrino.
Amb l’obertura del restaurant Tanta (2012), a Barcelona, Acurio va obrir la veda al naixement de restaurants de cuina peruana de nivell mitjà-alt. La tendència i creixement exponencial de locals com el Tanta o Ceviche 103 s’ha anat macerant durant aquests tres anyets. Però de fet, a Barcelona, no som tan modernets com ens pensem: un article publicat a The Economist (“Just add spice“) de l’any 2004 ja ens advertia de l’auge d’aquesta cuina, tot apuntant quins eren els seus punts forts:
“Two things give Peruvian food its distinctive edge.
- The first is the country’s huge biodiversity, with dozens of microclimates. Potatoes, squash, peanuts, hot peppers, beans and maize were all grown before the Spaniards arrived. Despite overfishing, the cold Humboldt current that hugs Peru’s desert coast is still rich in fish and shellfish. Though grazing for large animals is poor, poultry and game are abundant. “It’s a luxury for any chef: I go to the market and can choose between 60 different varieties of fresh fruit and vegetables and 70 different species of seafood,” says Gastón Acurio, a Lima chef.
- Second, Peruvian cooking has long reflected cultural fusion. According to Isabel Álvarez, a sociologist turned restaurateur, its basics were established by the 18th century, when Lima was the moneyed capital of a vast Spanish viceroyalty. Slaves and migrants added African, east Asian and Italian touches. Nobuyuki Matsuhisa, who worked for several years as a cook in a Lima restaurant in the 1970s, has exported his own brand of Peruvian-Japanese food through his Nobu chain“.
************************************************
A continuació teniu els plats del Menú Degustació amb el que ens vam posar les botes.
Aperitiu: cancha tostada (els “quicos” peruans)
Comencem amb els entrants:
1. Cebiche clàssic de corbina salvatge amb moniato glacejat: 
2. “Causa” de llangostins amb allioli d’ajiaco groc i emulsió d’alvocat: aquest va ser el que més em va agradar de la ronda d’entrants:
3. “Tiradito” de corvina salvatge amb salsa de pinya i “rocoto” amb fils de moniato:
Continuem amb els principals:
4. Ajiaco de pollastre de pagès amb patata groga baby (acompanyat pel còctel 103: pisco, menta, llima, puré de pinya, licor de gingebre, soda i xarop -amb el pisco sour del principi no en tindreu prou per a cobrir tot el sopar).
5. Llom saltejat de filet de bou al wok amb patates fregides (si hagués de fer una observació és que les patates les vaig trobar un pèl massa resseques).
6. Garrí cruixent confitat amb tacu tacu de llenties i chutney de rocoto (pel meu gust el punt de cocció hagués hagut menys marcat).
I les postres!!!
7. Sospir de lúcuma (brownie, esponja de cafè i pols de gerds)
8. “Picarones” amb mel 
El servei, excel·lent, es va preocupar de donar-los les explicacions oportunes en relació amb els plats que anàvem tastant. Repetiria amb els ulls tancats la mateixa experiència gastronòmica. Recomano anar a primers de mes, per allò de tenir la “pela fresca”:-).
***********************
Coordenades:
- Adreça: Carrer Londres, 103
- Telefon: 93.209.88.35
- Horari: De dilluns a diumenge de 13:00 a 16:00 i de 20:00-23:00
***********************
La cançó de la setmana pertany a Melody’s Echo Chamber, una banda francesa que acabo de descobrir fa poqueta estona ;-). Trobar música peruana que fes patxoca ha estat missió impossible…
Feliç setmana!!!
3 comments on “Ceviche 103: La cuina peruana continua en voga… i que duri! (Eixample)”
Deixa un comentari
Bcn Last Call és membre de:
Reconeixements:
Bcn Last Call 
Tens molta raó quan dius que nem de modernets creient que em descovert la cuina peruana i, encara més, la fusió nikkei… Sembla ser que el cebiche està en “pleno auge” i esperem que segueixi així durant moooooolt de temps!
PD: Un post genial com sempre
Abraçades i petonets,
Ana i Albert
Gràcies maquetons!!! el vostre del Tanta també “ho peta”! a veure si ens veiem aviadet!!! Bona setmana!
Retroenllaç: TOTORA: cuina peruana marinera contra la calor (Eixample) | Bcn Last Call