Diria que tinc moltes coses en comú amb l’artista Ricard Opisso. Com a mínim tres: haver nascut a Tarragona, haver viscut a Barcelona i ser un enamorat de París.
El divendres passat vaig tenir la sort de fer una visita guiada a la Sala-Museu Ricard Opisso (planta baixa de l’Hotel Astoria), on s’acull la col·lecció permanent més important d’obra original d’aquest dibuixant i pintor. Formada per més de 250 originals entre dibuixos, aquarel·les i olis, complementats amb documentació de l’artista i edicions originals, l’exhibició ens permet fer un viatge carregat d’humor i ironia a través de la crònica gràfica de la societat barcelonina de finals del segle XIX i principis del segle XX.
Jordi Clos, President de la cadena hotelera Derby Hotels Collection, va adquirir la primera obra el 1968 -dos anys després de la mort de l’artista- i des de llavors ha anat fent gran la col·lecció d’un dibuixant pintor per qui té una profunda admiració.
Els orígens artístics d’Opisso cal trobar-los a la Llotja. Posteriorment va treballar amb Gaudí posant el seu petit gra de sorra amb la Sagrada Família. Fou aleshores quan el propi Gaudí el va introduir al Cercle Artístic de Sant Lluc on va rebre classes dels germans Llimona i d’altres artistes de l’època. També era membre d’Els Quatre Gats i col·laborador i amic d’artistes com Ramon Casas, Isidre Nonell, Henry Toulouse-Lautrec o Pablo Picasso. Si us fixeu aquests personatges tan coneguts apareixen a les il·lustracions i dibuixos que hi ha exposats a l’Hotel Astoria.
Les seves obres engloben temàtiques i estils molt diferents: des de escenes típicament costumistes (balls, festes, cafeteries, bars…) a vinyetes de publicacions com el ¡Cu-cut!, L’Esquella de la Torratxa, El Patufet, el TBO, la Campana de Gràcia, Quatre Gats, Pèl i Ploma o el Diario de Barcelona (>>> per cert us recomano la base de dades ARCA, l’arxiu de revistes catalanes antigues, una mina!).
Dones de l’alta burgesia, festes, glamur, caricatures, senyores passejant gossos, dones a la platja… Pintava el que fos. El que veia que tenia “sortida” al mercat.
Hi ha una dada curiosa i és que algunes làmines no són de l’època que en què suposadament el propi autor les va signar. Estratègicament hi canviava la data per donar-los més valor quan va començar a ser més conegut. Molta picaresca senyor Opisso!
Em va fer molta gràcia l’escrit que acompanyava aquesta escena de “marit i muller”: “És molt lamentable però sols estàs carinyosa amb mi quan has de demanar-me diners. Tens raó videta…ninet, carinyo meu! Qui t’estima a tu, chichet?” Una vinyeta imaginària em vé al cap: la del desembors imminent ;-).
Em fascina el posat d’en Pablo Picasso en aquesta imatge: jo crec que si la imatge pogués parlar diria allò de “ole yo”. No sé si és l’expressió de les celles o la rialla burleta però el cas és que Opisso va saber traslladar a la perfecció el sentiment d’admiració-enveja que li provocava l’artista malagueny.
Per a mi l’obra d’Opisso representa una font d’informació gràfica obligada per tot aquell que vulgui conèixer la història i costums de la Barcelona dels primers 40 anys del segle XX, anys d’esdeveniments polítics, socials, culturals i també esportius (si us hi fixeu trobareu moltes peces dedicades al Barça :-)).
Durant la seva etapa parisenca (1901 a 1903) es posa en contacte amb l’avantguarda artística del moment. Aquell entorn, nou, va inspirar molta de la seva obra posterior. Si us fixeu amb els cartells que hi ha al menjador de l’Hotel (on per cert fan un menú diari de 14 euros que té molt bona pinta) s’inspiren clarament amb els famosos cartells publicitaris de Toulouse-Lautrec…
Només puc recomanar que visiteu aquesta meravella de col·lecció. A més…l’entrada és LLIURE!!! (i tenen una fantàstica barra de bar on potser us poden preparar un fantàstic còctel per allò d’anar assaborint l’art d’Opisso;-))
***************************************
La cançó de la setmana és del cantant francès Bénabar. Fa més de 10 anys que el vaig descobrir quan estava d’Erasmus a Alemanya amb el meu amic Pierre-Charles, un bon vivant a qui mai li faltava una bona ampolla de vi a casa seva (vaja, a la residència d’estudiants). Brindem “à notre santé”. Estic segura que el Sr. Opisso s’hi apuntaria ;-).
Feliç setmana!
***************************************
Coordenades:
Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall
No tinc perdó, Núria! Encara no he trobat el moment per anar-hi però tinc unes ganes de fer-ho, monumentals!!
Doncs has d’anar!! És un tresor d’exposició!!!
Retroenllaç: Historia y Arte en los hoteles de Barcelona (I): Templos del Arte | La Bcn Que Me Gusta
Súper post Alba 👌🏼👌🏼👌🏼