Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

Opisso: el cronista gràfic de la Barcelona de finals del segle XIX i principis del segle XX

Diria que tinc moltes coses en comú amb l’artista Ricard Opisso. Com a mínim tres: haver nascut  a Tarragona, haver viscut a Barcelona i ser un enamorat de París. 

El divendres passat vaig tenir la sort de fer una visita guiada a la Sala-Museu Ricard Opisso (planta baixa de l’Hotel Astoria), on s’acull la col·lecció permanent més important d’obra original d’aquest dibuixant i pintor. Formada per més de 250 originals entre dibuixos, aquarel·les i olis, complementats amb documentació de l’artista i edicions originals, l’exhibició ens permet fer un viatge carregat d’humor i ironia a través de la crònica gràfica de la societat barcelonina de finals del segle XIX i principis del segle XX.



 Jordi Clos, President de la cadena hotelera Derby Hotels Collection, va adquirir la primera obra el 1968 -dos anys després de la mort de l’artista- i des de llavors ha anat fent gran la col·lecció d’un dibuixant pintor per qui té una profunda admiració.

Els orígens artístics d’Opisso cal trobar-los a la Llotja. Posteriorment va treballar amb Gaudí posant el seu petit gra de sorra amb la Sagrada Família. Fou aleshores quan el propi Gaudí el va introduir al Cercle Artístic de Sant Lluc on va rebre classes dels germans Llimona i d’altres artistes de l’època. També era membre d’Els Quatre Gats i col·laborador i amic d’artistes com Ramon Casas, Isidre Nonell, Henry Toulouse-Lautrec o Pablo Picasso. Si us fixeu aquests personatges tan coneguts apareixen a les il·lustracions i dibuixos que hi ha exposats a l’Hotel Astoria.

Les seves obres engloben temàtiques i estils molt diferents: des de escenes típicament costumistes (balls, festes, cafeteries, bars…) a vinyetes de publicacions com el ¡Cu-cut!, L’Esquella de la Torratxa, El Patufet, el TBO, la Campana de Gràcia, Quatre Gats, Pèl i Ploma o el Diario de Barcelona (>>> per cert us recomano la base de dades ARCA, l’arxiu de revistes catalanes antigues, una mina!).


Dones de l’alta burgesia, festes, glamur, caricatures, senyores passejant gossos, dones a la platja… Pintava el que fos. El que veia que tenia “sortida” al mercat.

Hi ha una dada curiosa i és que algunes làmines no són de l’època que en què suposadament el propi autor les va signar. Estratègicament hi canviava la data per donar-los més valor quan va començar a ser més conegut. Molta picaresca senyor Opisso!

Em va fer molta gràcia l’escrit que acompanyava aquesta escena de “marit i muller”:  “És molt lamentable però sols estàs carinyosa amb mi quan has de demanar-me diners. Tens raó videta…ninet, carinyo meu! Qui t’estima a tu, chichet?” Una vinyeta imaginària em vé al cap: la del desembors imminent ;-).
Em fascina el posat d’en Pablo Picasso en aquesta imatge: jo crec que si la imatge pogués parlar diria allò de “ole yo”. No sé si és l’expressió de les celles o la rialla burleta però el cas és que Opisso va saber traslladar a la perfecció el sentiment d’admiració-enveja que li provocava l’artista malagueny.


  
Per a mi l’obra d’Opisso representa una font d’informació gràfica obligada per tot aquell que vulgui conèixer la història i costums de la Barcelona dels primers 40 anys del segle XX, anys d’esdeveniments polítics, socials, culturals i també esportius (si us hi fixeu trobareu moltes peces dedicades al Barça :-)).


Durant la seva etapa parisenca (1901 a 1903) es posa en contacte amb l’avantguarda artística del moment. Aquell entorn, nou, va inspirar molta de la seva obra posterior. Si us fixeu amb els cartells que hi ha al menjador de l’Hotel (on per cert fan un menú diari de 14 euros que té molt bona pinta) s’inspiren clarament amb els famosos cartells publicitaris de Toulouse-Lautrec…

Només puc recomanar que visiteu aquesta meravella de col·lecció. A més…l’entrada és LLIURE!!! (i tenen una fantàstica barra de bar on potser us poden preparar un fantàstic còctel per allò d’anar assaborint l’art d’Opisso;-))

***************************************

La cançó de la setmana és del cantant francès Bénabar. Fa més de 10 anys que el vaig descobrir quan estava d’Erasmus a Alemanya amb el meu amic Pierre-Charles, un bon vivant a qui mai li faltava una bona ampolla de vi a casa seva (vaja, a la residència d’estudiants). Brindem “à notre santé”. Estic segura que el Sr. Opisso s’hi apuntaria ;-).

Feliç setmana!

***************************************

Coordenades:

  • Adreça: C/París, 209 – l’entrada és lliure!
  • Telèfon: 93.488.01.88 (per a reservar visita guiada) >>> Opisso: Crònica Barcelonina és la nova visita guiada de la Fundació Arqueològica Clos-Museu Egipci de Barcelona a la Col·lecció Opisso de l’Hotel Astoria. Sota l’assessorament tècnic del periodista i crític d’art el Sr. Josep Maria Cadena, la visita dóna a conèixer l’obra d’aquest prolífic il·lustrador.

2 comments on “Opisso: el cronista gràfic de la Barcelona de finals del segle XIX i principis del segle XX

  1. srabsenta
    febrer 1, 2016

    No tinc perdó, Núria! Encara no he trobat el moment per anar-hi però tinc unes ganes de fer-ho, monumentals!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Reconeixements:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

Aquest vespre s’ha inaugurat HALLUCINATURE, la nova expo temporal organitzada a @framedgang.eyewear, de la mà de dues artistes que m’encanten: @honoreperrine i @chojnacka. Un viatge immersiu i vibrant, ple de colors i de natura. Una ocasió fantàstica per conèixer aquest espai TAN meravellós ♥️💫 . . . . #framedgang #weframeyourauthenticity #artbarcelona #barcelonacultura #eixample #barcelona #artgallery #opening #event #supportlocalartists #localart #madeinbarcelona #expo #exhibit
NOU POST AL BLOG 👉🏻 @colour_alchimia || Fa aproximadament un any vaig conèixer la feina i el món creatiu de la Laura Daza (@studio.laura.daza) a través de les xerrades matinals de @barcelona_cm. Fa poc ens hem vist i voilà! el primer post de l’any està dedicat al món del color i a una dona que fa molt per a que els demés en quedem fascinats. Entre blue mondays i grisos tempesta ens vindrà bé una mica de color a tots ✨Link in bio ✨ #CreatiusMadeInBarcelona . . . . #barcelona #creativity #creatius #madeinbarcelona #bcn #bcnlastcall #newpost #colours #colourtrends #LauraDaza #colourpalette #colourprovenance #colourstudio #coloursresearch #colourrevival
OLD IN TOWN 👉🏻 @boileau.music || Boileau és l’editorial musical en actiu més antiga de l’Estat Espanyol. El seu fundador Alessio Boileau Bernasconi la va inaugurar l’any 1913 a partir del seu taller de gravat i estampació. L'edifici on està situada (Provença, 287) és una obra racionalista protegida com a Bé Cultural d'Interès Local (a la placa de l’ajuntament hi consta l’any 1922). Ens ajuden a obrir les seves portes dos tiradors preciosos en forma de corxera 😍🎼 #OldInTownBcn . . . . #bcn #barcelona #promenade #city #citylover #lovethiscity #oldintown #fembarri #fembarriifemciutat #editorialboileau #music #musical #1913 #eixample #editorial #editorialdemúsica #música #BoileauMusic #partitures
22 entrevistes amb algunes de les personalitats més estimades de la ciutat (Colita, Juan Marsé, Oscar Tusquets, Teresa Gimpera, Guillermina Motta, Oriol Bohigas, Joan Manuel Serrat, etc.) ens transporten al local més singular i mític de la Barcelona de finals dels 60’ i principis dels 80’: Bocaccio. Gràcies a la quantitat de detalls i vivències descrites pels seus protagonistes i la passió del Toni Vall a l’hora de traslladar-les al lector, gairebé podem tocar amb la punteta dels dits l’efervescència intel·lectual i cultural del temple de la Gauche Divine i les guspires d’una època irrepetible. M’ha encantat i es llegeix en un pim-pam. ••• Hi ha tres paraules que es repeteixen sovint: ‘conversa’, ‘trobada’, ‘intercanvi’. Del capítol de la Serena Vergano (actriu), extracto això: «[La Bocaccio] complia una funció cultural molt important. I torna a preguntar-se per l’avui. L’avui en què els mitjans i les noves tecnologies et fan sentir que ho saps tot. “Si ja ho saps tot, per què hauries de parlar amb algú? La gent ha deixat de parlar!”». Doncs això, que més conversar i menys dictar sentència. ••• 📖 Bocaccio. On passava tot ✍🏻 Toni Vall 📚 Editorial @columnaedicions (1a edició, gener 2020) 🔎 #CityBooksBCN
L’edifici on hi ha el mosaic Budesca (1920), una altra de les petites joies del Clot 🐸☂️🐸 ••• #bcn #budesca #clot #barcelona #promenade #city #citylover #lovethiscity #oldintown #parapluie #building #Elclot #barri #fembarri #fembarriifemciutat
Aquí teniu la meva quota anual de latte matcha 🍵💫 . . . . #bcnlastcall #retromebcn #ihavethisthingwithfloors #hihavidamésenllàdeltematcha #niceplace #cozyplace #beautifulfloor #agenda2020 #2020vision #barcelona
Aquesta tarda es presentava el llibre ‘Bocaccio. On passava tot’ (ed. @columnaedicions, en castellà edita @eddestino) del periodista Toni Vall. Un llibre sobre la mítica boîte barcelonina del Carrer Muntaner, 505 oberta entre 1967 i 1985. Per si no fos poc, fent-ho coincidir amb la presentació, també s’inaugurava l’exposició ‘Bocaccio, el temple de la Gauche Divine’, comissiariada per l’autor, a la Sala 4 del @palaurobertcat a la sí o sí heu d’anar👌🏼💘 (fins 12/04) ••• No sé si m’ha fet més il•lusió escoltar les historietes de la Gimpera, passar per sota de la porta original del #Bocaccio per entrar a l’expo o tenir un llibre ara mateix entre les mans que s’acaba de saltar tota la cua de lectures pendents. ••• 1️⃣ La menda fent-se la foto al mirall original dels banys de la Bocaccio (si pogués parlar 😌). 2️⃣ Fotografies de l’època (a la més gran s’aprecia la porta d’entrada modernista del local que podreu veure a l’expo -flipant, de debò!-). 3️⃣ Quina música hi sonava? Com veieu mal gust no tenien amb les seves sessions monogràfiques. 4️⃣ Detall d’un dibuix de Jaume Perich ‘Soy de la gauche diBine’. Brutal 💖
Si voleu conèixer una Barcelona que no surt a les guies turístiques feu-ho amb llibres com l’’Anecdotario de Barcelona’, un anecdotari il·lustrat a tot color que repassa la història de la ciutat a través de 30 episodis que et faran descobrir personatges tan frikis com el Nicomedes Méndez (el botxí de Barcelona); locals del Barri ‘Chino’ que tenien vida pròpia o conspiracions molt “animals” contra Franco…🐘 ••• Per inversemblants que semblin alguns dels fets, tots estan perfectament documentats (que per alguna cosa la Roser Messa és historiadora de l’Art 😉 -i caçadora de @bcnhermes-). Si us agrada la història, les curiositats i la il·lustració aquest llibre hauria d’estar a les vostres prestatgeries. ••• 📖 Anecdotario de Barcelona ✍🏻 Roser Messa (@srabsenta) ✏️ Il·lustracions de @pepbrocal 📚 Editorial @comanegra (1a edició, 2016) 🔎 #CityBooksBCN
🔺Passatge? En català? No. 🔺Passage? En francès? Tampoc. 🔺Pasaje? En castellà? No sé jo... ✔️Pasage? És clar! Segons alguna concessió que es van prendre de les regles ortogràfiques de mitjans del segle XIX + les influències francòfones 🙃 . . . . #city #lovethiscity #citylover #passage #pasagedelapaz #ciutatvella #barcelona #bcnciutat #bcn #passatgesdebarcelona #promenade #ciutat #city

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall

%d bloggers like this: