Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

Opisso: el cronista gràfic de la Barcelona de finals del segle XIX i principis del segle XX

Diria que tinc moltes coses en comú amb l’artista Ricard Opisso. Com a mínim tres: haver nascut  a Tarragona, haver viscut a Barcelona i ser un enamorat de París. 

El divendres passat vaig tenir la sort de fer una visita guiada a la Sala-Museu Ricard Opisso (planta baixa de l’Hotel Astoria), on s’acull la col·lecció permanent més important d’obra original d’aquest dibuixant i pintor. Formada per més de 250 originals entre dibuixos, aquarel·les i olis, complementats amb documentació de l’artista i edicions originals, l’exhibició ens permet fer un viatge carregat d’humor i ironia a través de la crònica gràfica de la societat barcelonina de finals del segle XIX i principis del segle XX.



 Jordi Clos, President de la cadena hotelera Derby Hotels Collection, va adquirir la primera obra el 1968 -dos anys després de la mort de l’artista- i des de llavors ha anat fent gran la col·lecció d’un dibuixant pintor per qui té una profunda admiració.

Els orígens artístics d’Opisso cal trobar-los a la Llotja. Posteriorment va treballar amb Gaudí posant el seu petit gra de sorra amb la Sagrada Família. Fou aleshores quan el propi Gaudí el va introduir al Cercle Artístic de Sant Lluc on va rebre classes dels germans Llimona i d’altres artistes de l’època. També era membre d’Els Quatre Gats i col·laborador i amic d’artistes com Ramon Casas, Isidre Nonell, Henry Toulouse-Lautrec o Pablo Picasso. Si us fixeu aquests personatges tan coneguts apareixen a les il·lustracions i dibuixos que hi ha exposats a l’Hotel Astoria.

Les seves obres engloben temàtiques i estils molt diferents: des de escenes típicament costumistes (balls, festes, cafeteries, bars…) a vinyetes de publicacions com el ¡Cu-cut!, L’Esquella de la Torratxa, El Patufet, el TBO, la Campana de Gràcia, Quatre Gats, Pèl i Ploma o el Diario de Barcelona (>>> per cert us recomano la base de dades ARCA, l’arxiu de revistes catalanes antigues, una mina!).


Dones de l’alta burgesia, festes, glamur, caricatures, senyores passejant gossos, dones a la platja… Pintava el que fos. El que veia que tenia “sortida” al mercat.

Hi ha una dada curiosa i és que algunes làmines no són de l’època que en què suposadament el propi autor les va signar. Estratègicament hi canviava la data per donar-los més valor quan va començar a ser més conegut. Molta picaresca senyor Opisso!

Em va fer molta gràcia l’escrit que acompanyava aquesta escena de “marit i muller”:  “És molt lamentable però sols estàs carinyosa amb mi quan has de demanar-me diners. Tens raó videta…ninet, carinyo meu! Qui t’estima a tu, chichet?” Una vinyeta imaginària em vé al cap: la del desembors imminent ;-).
Em fascina el posat d’en Pablo Picasso en aquesta imatge: jo crec que si la imatge pogués parlar diria allò de “ole yo”. No sé si és l’expressió de les celles o la rialla burleta però el cas és que Opisso va saber traslladar a la perfecció el sentiment d’admiració-enveja que li provocava l’artista malagueny.


  
Per a mi l’obra d’Opisso representa una font d’informació gràfica obligada per tot aquell que vulgui conèixer la història i costums de la Barcelona dels primers 40 anys del segle XX, anys d’esdeveniments polítics, socials, culturals i també esportius (si us hi fixeu trobareu moltes peces dedicades al Barça :-)).


Durant la seva etapa parisenca (1901 a 1903) es posa en contacte amb l’avantguarda artística del moment. Aquell entorn, nou, va inspirar molta de la seva obra posterior. Si us fixeu amb els cartells que hi ha al menjador de l’Hotel (on per cert fan un menú diari de 14 euros que té molt bona pinta) s’inspiren clarament amb els famosos cartells publicitaris de Toulouse-Lautrec…

Només puc recomanar que visiteu aquesta meravella de col·lecció. A més…l’entrada és LLIURE!!! (i tenen una fantàstica barra de bar on potser us poden preparar un fantàstic còctel per allò d’anar assaborint l’art d’Opisso;-))

***************************************

La cançó de la setmana és del cantant francès Bénabar. Fa més de 10 anys que el vaig descobrir quan estava d’Erasmus a Alemanya amb el meu amic Pierre-Charles, un bon vivant a qui mai li faltava una bona ampolla de vi a casa seva (vaja, a la residència d’estudiants). Brindem “à notre santé”. Estic segura que el Sr. Opisso s’hi apuntaria ;-).

Feliç setmana!

***************************************

Coordenades:

  • Adreça: C/París, 209 – l’entrada és lliure!
  • Telèfon: 93.488.01.88 (per a reservar visita guiada) >>> Opisso: Crònica Barcelonina és la nova visita guiada de la Fundació Arqueològica Clos-Museu Egipci de Barcelona a la Col·lecció Opisso de l’Hotel Astoria. Sota l’assessorament tècnic del periodista i crític d’art el Sr. Josep Maria Cadena, la visita dóna a conèixer l’obra d’aquest prolífic il·lustrador.

2 comments on “Opisso: el cronista gràfic de la Barcelona de finals del segle XIX i principis del segle XX

  1. srabsenta
    febrer 1, 2016

    No tinc perdó, Núria! Encara no he trobat el moment per anar-hi però tinc unes ganes de fer-ho, monumentals!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Reconeixements:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

Què bonic. Què bèstia. Un disc catàrtic. @elenatonra, meravellosa, pura sensibilitat i delicadesa presentant el seu treball en solitari ‘EX:Re’. Ella plorant a la darrera cançó. El públic aplaudint de peu a la Casa Llotja de Mar. Probablement un dels millors concerts als que he anat mai a Barcelona. Gràcies @cervezasalhambra i @tmusicrepublic, crec que tot el públic ha flipat amb la vostra organització ♥️ #MWKUA ••• 🔎 Update curiositat sobre la Llotja (gràcies 😘 @xsa13 per la info): el 2 d'agost de 1708 es va interpretar la primera òpera italiana a Catalunya: ‘Il più bel nome’, del compositor venecià Antonio Caldara || Ahir al vespre el nom més bonic va ser el d’Elena ✨ ••• Romance is dead and done And it hits between the eyes on this side The grass is dead and barren And it hurts between my thighs on this side
NOU POST AL BLOG 👉🏻 @elmenjadordelabeckett || En una ciutat on el temps s’escola pels forats del dia a dia, em flipa i m’enamora a parts iguals passar estones en llocs com aquest. Aneu-hi. El temps s’atura. Promis, juré! ❤️💚 [Link • in • Bio]
L’altre dia sortint d’ @orval.barcelona vaig topar-me amb aquesta meravellosa façana-persiana-rètol: “Bodega-Xifré. Casa Fundada l’any 1947” al número 13 del carrer Wellington. Remenant per internet he trobat un post de @bcnsingular sobre el local i el seu propietari, en Toni Xifré. Us en comparteixo un fragment: ••• «Si hagués nascut en un poblet de Texas, el Toni Xifré, probablement, hauria estat sheriff. Però va néixer a Gràcia. Fill de vinaters, el seu destí estava marcat des del moment que el pare va obrir, l’agost de 1947, una bodega a l’aleshores carrer de Sicília. “Aquí hi havia de tot”, recorda. “Ara ja no queda res”. Ni tan sols la bodega, tancada quan el Toni va decidir que tocava jubilar-se. “Havíem arribat a servir 10 quilos d’anxoves cada setmana. Però les grans superfícies ens han matat”». ••• No deixem que morin els petits comerços, les petites històries. God save els sheriffs d’aquesta ciutat ♥️ #OldInTownBcn
NEW IN TOWN 👉🏻 @orval.barcelona • Estreno temporada d’iced latte a Orval: #whereplantsmeetcoffee 🌿☕️ • Enhorabona @lucialucelucira & equip: ‘picar pedra’ ha valgut la pena, l’espai és fantàstic, wish u all the best 💚• [us deixo més raconets a stories]
Mirant amunt un dia m’estamparé contra alguna farola d’aquesta ciutat. O això o bé se m’allargarà el coll com a una🦒 (sé que no sóc l’única 😌) @instapoblenou ✨
Algú més s’ha aixecat amb ganes de fer reviure alguns edificis que hi ha xapats a la ciutat? 💁🏻‍♀️ ✨#oldintownbcn ✨
Mentre s’acaba de definir quin color polític va agafant aquesta ciutat jo estic en bucle amb les cançons de @stillcorners que han sonat aquest vespre a l’Antiga Fàbrica Damm. Quina meravella, quins audiovisuals ❤️: ens ha fet recórrer mar 🌊, cel 🌌, terra 🌍 i espai 🚀 #MWKUA
Del cel a la lluna 🚀✨ @caelumbcn
NOU POST AL BLOG 👉🏻 @merce_soler_paper 📖 ••• Fa dos anys vaig descobrir l’obra de la Mercè Soler a la fira @artslibris, una fira dedicada als llibres d’artista que se celebra des de fa 10 anys pels voltants de Sant Jordi a Barcelona i a la que sempre acabes coneixent nous projectes editorials o creatius que t’enamoren a primera vista. Fa un parell de setmanes la vaig entrevistar i el resultat el teniu al link de la bio. Espero que us agradi! 💖

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall

%d bloggers like this: