“Per fi s’han acabat les festes nadalenques”, pensaran alguns. “Que no s’acabin!”, pensaran uns altres. Sigui com sigui, el període oficial d’endrapar, veure la família no tan propera i obrir regals (alguns encertats -els que t’has autoregalat- i d’altres més desafortunats -els que provenen de qui ha fet cas omís a la llista detallada que vas facilitar per WhatsApp dies abans de començar la “folie des achats“-) s’ha A-CA-BAT. Ciao, bye, au revoir, Auf Wiedersehen!
Aquesta setmana comença la temuda “cuesta de enero” en la que hi va inclosa el mal de consciència per haver engolit com un porquet/a. Així doncs toca purificar-nos o fer-ho veure ni que sigui uns dies… :-D. Si hi ha alguna cosa que purifiqui el cos i l’ànima amb contundència és la llima, precisament la base d’una recepta de ceviche.
Amb aquesta idea àcida de purificar cos i ànima em vaig plantar a Costa Pacífico (Born), el nou temple per als amants del ceviche a Barcelona.
Restaurant Costa Pacífico (Born)
Costa Pacífico es tracta de l’únic restaurant mexicà dedicat 100% a la gastronomia costera. Rere els fogons d’aquest fantàstic local hi tenim uns experts: la Paulina Arochi i en Marc Duran, dirigint també la taqueria i cantina Tlaxcal.
Decoració colorista
La decoració colorista et convida, així d’entrada, a demanar unes michelades. La resta dependrà de les ganes de purificar-te que tinguis. Jo recomanaria anar-hi un grupet de 4 o 5 així podreu tastar més plats. Purificar-se en grup i veure qui és el primer que es posa vermell com un pebrot per haver abusat del picant és força divertit ;-). Les michelades han d’anar acompanyades del guacamole, sí o sí.
Michelades & Guacamole
A partir d’aquí, comença el banquet. Tota la carta conté plats a base de peix (l’excepció la teniu amb la costella de vedella adobada de 700gr.) Jo us recomanaria que agaféssiu una mica de tot. L’objectiu és que les papil·les gustatives viatgin per tot el Pacífic mexicà.
Els reis de la casa són evidentment els ceviches i els “aguachiles“. Però no podeu marxar d’aquest local sense tastar les “tostadas” i els tacos. Una delícia!
De ceviches, a la carta, en trobareu uns quants (tots ells macerats amb ceba morada, coriandre, alvocat i llima): ceviche clàssic (corbina); ceviche verd (corbina, poma, cogombre, blat de moro i rave); ceviche “rasurado” de pop i gamba (molt recomanable!); l’anomenat “vuelve a la vida” (llagostins, ostres, pop, tomàquet i salsa coctelera de la casa; o el còctel de gambeta (llagostins, tomàquet, cogombre i la salsa coctelera de la casa).
Ceviche “Vuelve a la vida”
Els aguachiles que pots trobar a la carta de Costa Pacífico es poden distingir segons la salsa amb què estan macerats. Així l’aguachile verd porta salsa de chile serrano, un xili originari de la serra d’Hidalgo i Puebla (Mèxic). Pica força, així que si teniu el paladar descafeïnat millor un ceviche. Per la seva banda, la salsa de l’aguachile vermell és de xilis secs i arxiota. Com veieu, suau del tot tampoc ;-)…
Tot i els nostres paladars mediterranis són fluixets jo us recomanaria que els tastéssiu, són la bomba! (mai millor dit). Per a pal·liar els efectes del picant us aniran portant totopos (“doritos”). Són imprescindibles per a fer la vostra experiència més confortable. I no els cobren :-).
Aguachile verd mixt (gambes i vieires)
Aguachile vermell mixt (gambes i vieires)
Després d’haver estat degustant els aguachiles i haver vist com brillaven els ulls dels vostres compis de taula, menjar tacos o tostadas serà un dolç descans per al vostre paladar.
La tonyina, les gambes i qualsevol peix que portin els tacos i tostadas que demanden lliscaran per la vostra boca fent loopings d’emoció. Recomano molt especialment la tostada de tonyina clàssica a la qual ja no vaig ni tenir temps de fer una foto i la de verat escabetxat. De tacos recomano el de gambeta (estil rosarito).
Tacos de gambeta estilo “rosarito”
Tostada de verat escabetxat
I si encara us queda espai després de tot el tiberi tasteu aquesta “discreta” bomba calòrica ;-).
Postres de Costa Pacífico: una bomba!!!
Per cert!!! de dimarts a divendres tenen menú de migdia per 13 euros!
**************************
La cançó que acompanya el post d’aquesta setmana és del grup Angus & Julia Stone “Paper Aeroplane”. Qui volgués ser tant lleuger com un avió de paper i allunyar-se de la rentrée, oi?
Feliç tornada al cole, gym, feina, rutina, dieta, classe de swing, curs de pilates, whatever…
**************************
Coordenades:
tot i que al meu cap el cebiche és d’estil peruà, aquests tenen molt bona pinta!
normalment escric cebiche, amb “b”, ambdues són correctes però la “v” s’està imposant! aviat haurè de canviar… què complicat és el castellà 😛
Sí sí, al meu cap sempre hi havia el ceviche peruà però aquests mexicans són uns cracks i ens han volgut fer tastar les coses bones de la Costa del Pacífic. Una delícia.
Lo de ceviche amb “b” o amb “v” em torna loquita. Ho he trobat amb “b” a termcat.cat (us transcric la recerca):
“S’han trobat 1 resultat exacte, 0 resultats parcialment coincidents i 2 resultats aproximats per a la cerca “ceviche” dins totes les àrees temàtiques
cebiche [es]
cebiche de bacallà Plats a la carta>
cebiche de llagostins amb guacamole i pètals de tomàquet Plats a la carta>”
A les cartes dels restaurants sempre surt amb “v” perquè els restaurants de ceviche tenen la carta principalment en castellà, així que no s’acaba d’implementar. He decidit escriure-ho en “v” perquè tenia dubtes. Espero que el temps i el fet que la gent el consumeixi més i més normalitzi la seva ortografia i la seva inclusió al diccionari. Si trobeu res més sobre el tema estaré encantada de que m’ho passeu. Sempre es poden aprendre coses i rectificar-les si resulta necessari 😉
Retroenllaç: TOTORA: cuina peruana marinera contra la calor (Eixample) | Bcn Last Call