El Gran Cafè: de fàbrica de màquines de cosir a restaurant modernista (Gòtic)
Estic al carrer Avinyó tocant amb la Baixada de Sant Miquel. Em trobo davant d’un edifici d’habitatges (segons el Cercador de Patrimoni Arquitectònic, del 1870) que consta de planta baixa, entresòl i quatre plantes. A la cantonada, les obertures s’organitzen com a balcons amb llosanes de volada decreixent. La planta baixa atreu totes les mirades: les locals i les forànies. La meva també. S’hi troba El Gran Café, un establiment que forma part de la Ruta dels Emblemàtics amb el que això implica: l’empara de la protecció que li ofereix la categoria E2: “Establiments d’Interès“.
1. Antecedents. Màquines de cosir Wertheim
Sabeu, però, què hi havia abans d’aquest restaurant modernista? Doncs la botiga de les máquina de cosir de marca alemanya Wertheim. És interessant assenyalar els següents fets cronològics (Font: Fitxa del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric-Artístic i Paisatgístic dels Establiments Emblemàtics de la Ciutat de Barcelona):
- L’any 1860 es funda a Alemanya la fàbrica de màquines de cosir Jos Wertheim.
- L’any 1870 el fill del fundador de la marca crea a Barcelona una filial. S’importen els capçals i els mobles es construeixen a Espanya.
- L’any 1892 Jos Wertheim obre els “Grandes almacenes de máquinas para coser perfeccionadas Wertheim” “Depósito general en España” al carrer Avinyó 18 bis.
- L’any 1897 Jos Wertheim trasllada la botiga al carrer Avinyó 9 on, a més de vendre, es reparen màquines de cosir i bicicletes.
- L’any 1900 s’inicia la fabricació de complements.
- L’any 1920 es constitueix a Barcelona la societat “La Rápida” presidida pel fill de Wertheim.
- Entre els anys 1929-1969 funciona la seva pròpia foneria de ferro.
- L’any 1949 inicien la fabricació de màquines de cosir Singer.
- L’any 1961 la titularitat de “La Rápida” canvia de nom a Carlos Wertheim.
- L’any 1970 s’obre el Gran Café conservant el mobiliari interior i exterior.
2. El Gran Café. Inauguracions.
Segons les dades que consten a la Fitxa del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric-Artístic i Paisatgístic dels Establiments Emblemàtics de la Ciutat de Barcelona sembla que l’any 1970 s’inaugura el Gran Cafè. No obstant el cartell que trobem actualment penjat a l’entrada del restaurant assenyala l’any 1920 c0m data de “naixement” del restaurant. Igualment, els diaris recullen un seguit d’inauguracions-reobertures del local arran dels reiterats canvis de mans que ha sofert aquest local.
Així, per exemple, l’agenda de “Vida social sana” de La Vanguardia de dilluns 31 de maig de 1982 feia al·lusió a la inauguració de El Gran Café amb el següent tenor literal:
“Jueves, 3 a las ocho de la tarde – Una de cuchipandas. Inauguración del restaurante “El gran Café”, en la calle de Avinyó. Se recomienda asistir, pues lo normal es que haya cena. Rigurosa invitación“.
Un parell de reflexions: el periodista “J.S” ja era un “hater” de la època dels vuitanta. Anomenar a la inauguració d’un local “una de cuchipandas” seria l’equivalent a dir actualment “una de cuchibloggers“? M’ha fet riure molt aquesta frase. Però la de “se recomienda asistir, pues lo normal es que haya cena” també és de nivell. Tremendo aquest J.S.
Recomano que llegiu tot el retall. Té frases molt bones.
Dotze anys més tard, l’edició de diumenge 29 de maig de 1994 de La Vanguardia (Secció Gastronomia) parlava de “reobertura”.
“La reapertura del restaurante El Gran Café ha constituido motivo de júbilo para quiénes lo frecuentaban antes del lapsus en el que permaneció cerrado, que duró un año. El establecimiento es el resultado de la transformación de una antigua firma industrial que, convertida en restaurante, fue inaugurado en 1982 por su actual propietario y director, Ramón Folguera. En 1988, lo traspasó, dando así comienzo a su época menos afortunada. Desde septiembre, Folguera, tras recuperar la propiedad, está de nuevo al frente del negocio.
El restaurante es de ambientación modernista, acogedora y confortable. En la actualidad, se practica una cocina poco sofisticada que abunda en la vertiente tradicional, con la implantación de varios menús a precio fijo: a mediodía está marcado a 1.200 pesetas, vinos aparte, y a punto están de incluir un segundo menú. La carta es atractiva y viene a salir, con dos platos y postre por 3.000 pesetas. El objetivo es recuperar la perdida clientela“.
Ais, la nostàlgia de veure els preus escrits en pessetes. Una altra època. Uns altres preus.
Quatre anys més tard, l’any 1999, El Gran Café va ser adquirit per grup Cacheiro, orientant la seva oferta gastronòmica cap a la cuina tradicional catalana. Actualment aquest restaurant disposa de quatre sales repartides en els seus tres pisos amb una capacitat per a 250 persones. Hi podeu trobar menús de migdia i menús elaborats especialment per a grups.
3. Actualitat: interès patrimonial i literari
Si la façana destaca per alguna cosa és per la gran estructura de fusta que abraça tota la planta baixa de l’edifici i amb el portal d’accés situat al xamfrà. Està decorada de motllures que emmarquen els brancals dels diferents portals aparadors, i també les grans llindes on s’inscriuen, amb lletres en relleu, el nom de l’establiment i la dedicació actual. A la cantonada s’observa l’anunci del local en un medalló oval penjat com si fos una bandera, que incorpora el relleu de la màquina de servir cervesa que hi ha a l’interior de l’establiment. Com veieu, un restaurant ple de detalls que ens transporten a una altra època.
Si sou lectors de Carlos Ruiz Zafón heu de saber que la protagonista de seva última novel·la (El Laberinto de los Espíritus, Planeta), l’Alícia Gris, viu en la ficció al número 12 del Carrer Avinyó, just davant de El Gran Café. Allí és on aquesta investigadora esmorza cada dia acompanyada del seu exemplar de La Vanguardia.
*******************
Quan hi aneu a sopar un dia, fixeu-vos, hi ha un piano. Jo ja m’imagino al Ryan Gosling tocant allò de…
Acabeu de passar una bona setmana! I feu-la bategar.
*******************
Coordenades:
- Adreça: Carrer Avinyó, 9
- Telèfon: 93.318.79.86
- Horari: Tots els dies de 13:00h a 00:00h (Horari pàgina Facebook). Horari segons info publicada a Google: de 12:00h a 00:30h.
5 comments on “El Gran Cafè: de fàbrica de màquines de cosir a restaurant modernista (Gòtic)”
Deixa un comentari
Bcn Last Call és membre de:
Reconeixements:
Bcn Last Call 
Felicitats pel post! Te volia preguntar si és el que posa “música de piano fora” però veig que sí…De fet només l’he vist exteriorment per què esta a la zona zero (en el meu cas) per comprar algo de roba. Només faltaria saber que tal s’hi menja.
Gràcies i salutacions!
Moooooltes gràcies pel teu comentari! La veritat és que és un lloc amb molt d’encant. I el tema de saber què tal es menja doncs…només cal anar-hi per comprovar-ho en primera persona 🙂 una abraçada i que tinguis un bonic dia! Núria
Gràcies Núria, no me va arribar el mail amb la resposta. Bon cap de setmana 😊
Jeje, bon cap de setmana!!!
Retroenllaç: L’històric Gran Cafè del Gòtic abaixa la persiana