Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

El Gran Cafè: de fàbrica de màquines de cosir a restaurant modernista (Gòtic)

Estic al carrer Avinyó tocant amb la Baixada de Sant Miquel. Em trobo davant d’un edifici d’habitatges (segons el Cercador de Patrimoni Arquitectònic, del 1870) que consta de planta baixa, entresòl i quatre plantes. A la cantonada, les obertures s’organitzen com a balcons amb llosanes de volada decreixent. La planta baixa atreu totes les mirades: les locals i les forànies. La meva també. S’hi troba El Gran Café, un establiment que forma part de la Ruta dels Emblemàtics amb el que això implica: l’empara de la protecció que li ofereix la categoria E2: “Establiments d’Interès“.

1. Antecedents. Màquines de cosir Wertheim

Sabeu, però, què hi havia abans d’aquest restaurant modernista? Doncs la botiga de les máquina de cosir de marca alemanya Wertheim. És interessant assenyalar els següents fets cronològics (Font: Fitxa del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric-Artístic i Paisatgístic dels Establiments Emblemàtics de la Ciutat de Barcelona):

  • L’any 1860 es funda a Alemanya la fàbrica de màquines de cosir Jos Wertheim.
  • L’any 1870 el fill del fundador de la marca crea a Barcelona una filial. S’importen els capçals i els mobles es construeixen a Espanya.
  • L’any 1892 Jos Wertheim obre els “Grandes almacenes de máquinas para coser perfeccionadas Wertheim” “Depósito general en España” al carrer Avinyó 18 bis.
  • L’any 1897 Jos Wertheim trasllada la botiga al carrer Avinyó 9 on, a més de vendre, es reparen màquines de cosir i bicicletes.
  • L’any 1900 s’inicia la fabricació de complements.
  • L’any 1920 es constitueix a Barcelona la societat “La Rápida” presidida pel fill de Wertheim.
  • Entre els anys 1929-1969 funciona la seva pròpia foneria de ferro.
  • L’any 1949 inicien la fabricació de màquines de cosir Singer.
  • L’any 1961 la titularitat de “La Rápida” canvia de nom a Carlos Wertheim.
  • L’any 1970 s’obre el Gran Café conservant el mobiliari interior i exterior.

2. El Gran Café. Inauguracions.

Segons les dades que consten a la Fitxa del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric-Artístic i Paisatgístic dels Establiments Emblemàtics de la Ciutat de Barcelona sembla que l’any 1970 s’inaugura el Gran Cafè. No obstant el cartell que trobem actualment penjat a l’entrada del restaurant assenyala l’any 1920 c0m data de “naixement” del restaurant. Igualment, els diaris recullen un seguit d’inauguracions-reobertures del local arran dels reiterats canvis de mans que ha sofert aquest local.

Així, per exemple, l’agenda de “Vida social sana” de La Vanguardia de dilluns 31 de maig de 1982 feia al·lusió a la inauguració de El Gran Café amb el següent tenor literal:

Jueves, 3 a las ocho de la tarde – Una de cuchipandas. Inauguración del restaurante “El gran Café”, en la calle de Avinyó. Se recomienda asistir, pues lo normal es que haya cena. Rigurosa invitación“.

captura-de-pantalla-2017-02-12-a-las-13-07-04

Un parell de reflexions: el periodista “J.S” ja era un “hater” de la època dels vuitanta. Anomenar a la inauguració d’un local “una de cuchipandas” seria l’equivalent a dir actualment “una de cuchibloggers“? M’ha fet riure molt aquesta frase. Però la de “se recomienda asistir, pues lo normal es que haya cena” també és de nivell. Tremendo aquest J.S.

Recomano que llegiu tot el retall. Té frases molt bones.

Dotze anys més tard, l’edició de diumenge 29 de maig de 1994 de La Vanguardia (Secció Gastronomia) parlava de “reobertura”.

La reapertura del restaurante El Gran Café ha constituido motivo de júbilo para quiénes lo frecuentaban antes del lapsus en el que permaneció cerrado, que duró un año. El establecimiento es el resultado de la transformación de una antigua firma industrial que, convertida en restaurante, fue inaugurado en 1982 por su actual propietario y director, Ramón Folguera. En 1988, lo traspasó, dando así comienzo a su época menos afortunada. Desde septiembre, Folguera, tras recuperar la propiedad, está de nuevo al frente del negocio.

El restaurante es de ambientación modernista, acogedora y confortable. En la actualidad, se practica una cocina poco sofisticada que abunda en la vertiente tradicional, con la implantación de varios menús a precio fijo: a mediodía está marcado a 1.200 pesetas, vinos aparte, y a punto están de incluir un segundo menú. La carta es atractiva y viene a salir, con dos platos y postre por 3.000 pesetas. El objetivo es recuperar la perdida clientela“.

Ais, la nostàlgia de veure els preus escrits en pessetes. Una altra època. Uns altres preus.

Quatre anys més tard, l’any 1999, El Gran Café va ser adquirit per grup Cacheiro, orientant la seva oferta gastronòmica cap a la cuina tradicional catalana. Actualment aquest restaurant disposa de quatre sales repartides en els seus tres pisos amb una capacitat per a 250 persones. Hi podeu trobar menús de migdia i menús elaborats especialment per a grups.

el-gran-cafe_avinyo

3. Actualitat: interès patrimonial i literari

Si la façana destaca per alguna cosa és per la gran estructura de fusta que abraça tota la planta baixa de l’edifici i amb el portal d’accés situat al xamfrà. Està decorada de motllures que emmarquen els brancals dels diferents portals aparadors, i també les grans llindes on s’inscriuen, amb lletres en relleu, el nom de l’establiment i la dedicació actual. A la cantonada s’observa l’anunci del local en un medalló oval penjat com si fos una bandera, que incorpora el relleu de la màquina de servir cervesa que hi ha a l’interior de l’establiment. Com veieu, un restaurant ple de detalls que ens transporten a una altra època.

Si sou lectors de Carlos Ruiz Zafón heu de saber que la protagonista de seva última novel·la (El Laberinto de los Espíritus, Planeta), l’Alícia Gris, viu en la ficció al número 12 del Carrer Avinyó, just davant de El Gran Café. Allí és on aquesta investigadora esmorza cada dia acompanyada del seu exemplar de La Vanguardia.

*******************

Quan hi aneu a sopar un dia, fixeu-vos, hi ha un piano. Jo ja m’imagino al Ryan Gosling tocant allò de…

Acabeu de passar una bona setmana! I feu-la bategar.

*******************

Coordenades:

  • Adreça: Carrer Avinyó, 9
  • Telèfon: 93.318.79.86
  • Horari: Tots els dies de 13:00h a 00:00h (Horari pàgina Facebook). Horari segons info publicada a Google: de 12:00h a 00:30h.

4 comments on “El Gran Cafè: de fàbrica de màquines de cosir a restaurant modernista (Gòtic)

  1. ultrasaha
    febrer 15, 2017

    Felicitats pel post! Te volia preguntar si és el que posa “música de piano fora” però veig que sí…De fet només l’he vist exteriorment per què esta a la zona zero (en el meu cas) per comprar algo de roba. Només faltaria saber que tal s’hi menja.
    Gràcies i salutacions!

    • Bcn Last Call
      febrer 15, 2017

      Moooooltes gràcies pel teu comentari! La veritat és que és un lloc amb molt d’encant. I el tema de saber què tal es menja doncs…només cal anar-hi per comprovar-ho en primera persona 🙂 una abraçada i que tinguis un bonic dia! Núria

      • ultrasaha
        febrer 18, 2017

        Gràcies Núria, no me va arribar el mail amb la resposta. Bon cap de setmana 😊

      • Bcn Last Call
        febrer 18, 2017

        Jeje, bon cap de setmana!!!

Respon a ultrasaha Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Reconeixements:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

Aquesta tarda s’ha presentat a @heyshop_ el llibre de la il•lustradora i dissenyadora gràfica @malikafavre (editorial @counterprintbooks). ••• Un llibre que repassa la seva extensa trajectòria a través dels temes que més ha treballat: la dona, els viatges, la geometria, l’erotisme, la cultura pop i la societat i els problemes actuals (terreny, aquest darrer, que ha explorat de manera lliure a través de les conegudes portades del New Yorker). ••• Amb l’exemplar signat i amb el pin de regal 👄 torno a casa re-happy 💁🏻‍♀️
OLD/NEW IN TOWN 👉🏻 @baralegriabarcelona • L’altre dia vaig topar-me amb l’article de @7canibales sobre el Bar Alegria i vaig pensar: wo! un local modernista que no només no tanca sinó que renova cuina i de la mà de Tomás Abellán (@quetomas). Avui tocava fer vermut i visitar aquest local del 1899 ♥️. A continuació us llisto els meus locals modernistes preferits. Em dieu els vostres? (no sigui cas que m’estigui perdent alguna cosa important 😁): ▪️Bar Versalles (Sant Andreu) ▪️Cafè del Centre (Eixample) ▪️Reñé (Eixample) ▪️Casa Almirall (Raval) ▪️Cafè de l’Òpera (Gòtic) ▪️La Confiteria (Raval) ▪️Muy Buenas (Raval) ▪️London Bar (Raval) ▪️El Paraigua (Gòtic) ▪️L’ascensor (Gòtic). Bé, aquests dos darrers només tenen el mobiliari (són de finals dels 60) però l’experiència d’entrar al bar Ascensor a través d’un meravellós ascensor modernista és impagable. I la caixa enregistradora de El Paraigua és de traca 💖 ••• 🍁 Bon cap de setmana a tothom! 🍁 #OldInTownBcn
Fa just una setmana es presentava @apartgastro, un nou mitjà de comunicació nascut a Barcelona amb clara vocació internacional. ••• Apart proposa traspassar el paper i fer-nos viatjar, gràcies a la realitat virtual (la revista ve acompanyada d’unes ulleres VR), a 6 països que marcaran les tendències gastronòmiques del 2020. Brasil, Dinamarca, Japó, Argentina, Grècia i Marroc són els escenaris que protagonitzen aquest primer número dirigit per @ferranadria i produït per l’equip de @cuinacat. ••• El contingut és BRUTAL (imatges espectaculars, infografies plenes de curiositats…). Una aposta valenta. ••• Jo tinc la versió en català però també s’ha publicat en castellà i ja estan preparant la versió anglesa 👌🏼
Soul recovery after a very crazy week ♥️ merci bcp @julie.e.doiron #MWKUA
BILL VIOLA ➕ PAUL DALY (+ bonus extra) ••• Us recomano les dues darreres expos que he vist darrerament. Si necessiteu silenci aneu-hi, són l’antídot perfecte contra tot soroll 🍁 ••• Foto 1) 👉🏻 Bill Viola, ‘Mirrors of the Unseen’. La Pedrera presenta la primera exposició monogràfica de Bill Viola a Barcelona. Considerat un pioner en el desenvolupament del videoart, Bill Viola explora a través de la seva obra conceptes universals com la pena, la mort, el dolor, el pas del temps i les emocions que s’hi associen. La imatge que us he posat correspon a la peça que més em va agradar (no em vaig anotar el títol però sí recordo que durava 7 minuts i que la vaig veure dues vegades seguides). Crec que tots trobaríem la peça que ens encaixa en aquesta expo ✨ ••• Foto 2) 👉🏻 Paul Daly, ‘Living Matter’ (Can Framis, Poblenou) Aquest artista nascut a Liverpool porta des del 2000 instal•lat a Barcelona. Ens proposa apropar-nos als materials orgànics. El resultat són collages i mosaïcs que contenen un ampli ventall de textures, colors i transparències. Provoca que mirem la naturalesa morta des d’un altre prisma. És simplement meravellós. La imatge correspon a l’obra ‘Hedge 2’ (finals d’estiu, principis de tardor) ♥️ ••• Foto 3) 👉🏻 també a Can Framis ‘(a)simetrías’ és una instal•lació fotogràfica concebuda i realitzada pels estudiants del Màster en Fotografia i Disseny de l’ @elisavabcn. Els punts de partida són ‘encajar’ i ‘romper’. A partir d’aquí s’han treballat conceptes vinculats als rols de gènere i al binarisme -com a frontera social-. Tot un encert haver-la posat al pati de l’entrada de Can Framis 👌🏼 ••• 🍂 Feliç diumenge 🍂
L’espai de l’ @arantxarueda al @blancfest va passar de ser un petit refugi creatiu a una petita exposició que s’anava nodrint del talent de la gent que s’aturava i hi abocava tota la seva creativitat: sentiments, coses que mai es diuen, reinvidicacions... què bonic és poder intuir (al menys una mica) com és una persona segons el que hi veus en un full ple colors, formes, lletres que van creant capes d’informació visual. La conclusió és que m’han entrat unes ganes boges de fer un taller de collage 😱😇 [us deixo a stories el collage que més em va agradar 💕]
Si les porteries d’aquesta ciutat parlessin...♥️ [Les perles les vaig “guardant” aquí 👉🏻 #oldintownbcn]
CO₂ is in the air. I no mola. Gens. • #climatechange #climatestrike
«No se llaman acaso, “niñerías” las “cosas” de los niños, y “filosofías” las elucubraciones de los filósofos… y, así por este arte, mil cosas más? Pues, ¿por qué no llamar “BARCELONERÍAS” a las “cosas” de aquella Barcelona ochocentista que tenían, además, algo de las infantilidades del niño y no poco de las severidades del moralista?». . [Extracte de la intro de ‘Barcelonerías’ de Joaquín Mª de Nadal (Ediciones Librería Dalmau, 1942)]. ••• M’he trobat aquesta perla remenant a la 68a Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern (estarà fins al 06/10 al Passeig de Gràcia). Un auto-regal per a celebrar la ciutat que més m’estimo tot i que a vegades em fa enrabiar 😌. . . . . #llibresdebarcelona #barcelona #bcn #barcelonerías #llibresbcn #bcnllibres #fira #llibresantics #LibreríaDalmau #cosasdebarcelona #ciutat #city #citylover #lovethiscity #bcnlastcall #bcncultura #LaMercè #lamercè19 #curiositats

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall

%d bloggers like this: