Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

Creatius Made in Barcelona (XIII): Desteje: teixir el relax

CONSIDERACIONS PRÈVIES: Sí, ho sé. Fa MOLT, MOLTÍSSIM que no escrivia. MASSA. Us podria explicar mil milongues per justificar-me però no ho faré, aquí em teniu de nou, amb les meves curiositats i les meves descobertes 100% barcelonines. La cosa va del famós “Do It Yourself” (DIY) i de fils. Som-hi!

1. Desteje: Vanessa Adán

Nascuda a Vilanova però instal·lada a Barcelona des de fa més d’una dècada, la Vanessa Adán és professora de ioga i actualment està llençant la seva pròpia marca: Desteje.

 

 

L’origen del nom de la marca (sí, sí, ara és quan explico allò que tan us mola: l’storytelling), fa al·lusió a la llegenda mitològica segons la qual Penèlope, dona d’Ulisses, desteixia durant la nit allò que havia teixit durant el dia tot esperant el retorn del seu futur marit ja que havia promès que es casaria quan acabés de teixir la manta (i no es volia casar amb els altres pretendents que la rondaven -què mona ella, a saber què estaria fent l’Ulisses-). L’espera es feia eterna i ella teixia i desteixia cada dia (desesperació màxima la pobra)…

Tranquils, la Vanessa no està esperant a cap Ulisses. El fet que li agradi tan teixir es remunta, com quasi sempre que hem d’explicar l’origen d’un hobby o una passió, a l’infància.

Des de ben petita la Vanessa ha estat una apassionada de les manualitats i de tot el  que implica crear des de zero. De gran sensibilitat estètica i artística, tot el que projecta està impregnat de bon gust.

 

 

L’any 2015 va començar a endinsar-se en el món del crochet (em permeto la llicència de dir-ho en anglès; dir ganxet em sona a tieta Antònia). Em comenta que des de fa uns anyets el món del “teixir” s’ha renovat, modernitzat i ha deixat de ser un terreny exclusiu de les nostres mares/àvies.

Amb el crochet va descobrir que podia teixir tota mena de peces des de zero: des d’una funda per a l’ordinador fins a un coixí per al llit, passant per un cistell per anar a la platja. Emprant materials més moderns i més gruixuts va veure que teixia molt ràpid (es teixeix amb una agulla, no amb dues) i que de seguida obtenia els resultats que ella volia.

Pel que m’explica (jo, d’aquestes coses, ni idea) els materials per a treballar són infinits: plàstic, llana, cotó, “trapillo“. Però per molt material que tinguis, si no tens les idees, rien de rien. Per sort el cervell de la Vanessa és un non-stop-the-crochet-party.

2. Els beneficis del crochet segons la Vanessa Adán

«Keep calm and crochet on»

36854831_220889125409158_1673434466724347904_n

Pel que m’explica, quan es teixeix, la ment es concentra en una sola activitat i ens aporta molts beneficis: autoestima, relax, concentració… A ella li agrada dir que «teixir és el nou ioga».

De fet una de les idees que està desenvolupant actualment són els tallers on es combinen una pràctica de ioga (pranaiama, aprendre a respirar, alguna postura) i l’elaboració d’una o diverses peces de crochet. El passat mes de setembre va fer una sortida fora de Barcelona per a posar-ho en pràctica. Mireu el que deia la gent que hi va anar.  Totes les noies en van quedar encantades.

3. Fer crochet. Missió impossible?

Jo reconec que sóc una negada per aquestes coses. Bé, més que negada és que no tinc gaire paciència. Amb ma mare ho vam intentar quan jo era molt petita. L’activitat materno-filial va durar 10 minuts. El temps que em capfiqués i em posés a plorar nivell Fontana di Trevi.

Respecte si teixir és missió impossible la Vanessa em diu:

«M’agrada transmetre que tothom pot aprendre des de “0”, la prova és que jo vaig aprendre amb tutorials. No és ciència infusa, només cal una bona guia i ganes d’aprendre».

Les noves generacions tornen a voler elaborar les seves petites labors. Teixir ha deixat de ser cosa de “la gent gran”. Amb la varietat de materials, colors i tècniques que hi ha actualment, el públic s’ha ampliat moltíssim. Els tallers de la Vanessa sempre estan plens!

4. La Barcelona de Desteje

On es pot fer crochet a Barcelona? Hi ha moltes possiblitats “crocheteres“: quedades per a compartir el hobby amb altres aficionades, practicar el Yarn Booming (una forma d’expressió d’art urbà que utilitza teixits per a les intervencions en espais públics), centres cívics, tallers en botigues especialitzades com Rosas Craft (el temple del DIY a Barcelona!!!)…

No podria acabar el post sense saber quins són els seus racons preferits de Barcelona:

  • Un restaurant? El Petra, al Born. Li agrada per ser un lloc amb ànima enmig del bullici de guiris. “És senzill, molt càlid i el menjar és molt bo”.
  • Barri preferit? El Gòtic. A primera hora del matí. Quan encara no hi ha gaire gent que l’ha “trepitjat”.
  • Un racó especial? Salterio (Gòtic). El té verd amb menta d’allí la fa feliç. “És un lloc màgic”. Corroboro.
  • Un lloc a l’aire lliure on poder teixir? al parc del Palau Reial i a la platja durant  l’hivern, quan no hi ha ningú.

**************************

La cançó que acompanya el post és una de les meves preferides. Una de les seves preferides. Una que vam descobrir plegades fa uns (quants) anys…, oi chiquisister? 😉

PD: Lo de chiquister ja us ho explico un altre dia…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Reconeixements:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

Sí, heu llegit bé: «Santa Eulàlia. Boquería 1, 3 y 5. Barcelona». ••• I és que l’emblemàtica botiga que ara està ubicada al Passeig de Gràcia, va nèixer #ohsorpresa al Pla de la Boqueria com a establiment de venda de teixits l’any 1843, just al costat de l’ermita de Santa Eulàlia, d’aquí el nom. No va ser fins l’any 1941 que es va obrir una botiga al número 60 del Passeig de Gràcia. L’any 1944 va tancar la del Pla de la Boqueria però n’obrien una segona al Passeig de Gràcia, aquesta vegada al número 93, orientada a la moda masculina que és la que actualment mantenen viva i la que compta amb marques/productes exclusius. ••• El primer pis de la botiga té una petita joia: un petit Bistrot amb les parets vestides de pòsters originals de l’època. Tot aquest rollo per dir-vos que fins al 24/11, si hi aneu, podreu gaudir de dos cocktails que ha creat Javier de las Muelas (@drymartinijdlm) per a 👉🏻 @cocktailboulevardbcn: un festival de la cocteleria creat per @barcelonapaseodegracia en el que participen 14 hotels i restaurants de la zona. El cocktail que he tastat jo (Backstage Madness) era sense alcohol i ostres sí, quina Madness, tu!: polpa de coco, yuzu, orange blossom honey, xarop de coco, maracuiá i litxi natural. Flipamenta de lo bo que estava. Us deixo a stories some nice pictures (o no tan nice, però són les que em fa l’iPhone 6s 😁). #CocktailBoulevardBcn #BcnLastCall
Novament ressaca parisenca transformada en 🔟 noves propostes. Espero que us agradin! Bonne journée ♥️ ••• 1️⃣ Jardin du Palais Royal: juntament amb la Place de Vosges, el Parc Monceau i els Jardins de Luxembourg és un dels espais/jardins que més m’agrada de París per anar a passejar. . 2️⃣ 0fr: llibreria, galeria, estudi… tot en un. Té una selecció brutal de llibre de fotografia, art, disseny i moda. És molt mini però la lien parda fent presentacions. Una de les darreres va ser la del Raf Simons, ex director creatiu de Dior, signant exemplars de la revista @anothermagazine. . 3️⃣ Maison Kitsuné Louvre: el passat mes de setembre va obrir el primer restaurant de la Maison Kitsuné a la capital francesa. Val la pena per a fer un brunch o un berenar. Un lloc agradable, bastant tranquil i amb unes vistes a… la Comédie Française. . 4️⃣ Yvon Lambert: llibreria, galeria, editorial. Tots els llibres respiren, tots tenen l’espai que necessiten. Una selecció de llibres d’autor, d’editorials independents. Fotografia, art, disseny, revistes de tendències… El PA-RA-DÍS. . 5️⃣ Empreintes Paris: 4 pisos d’art, artesania Made in France recolzada pels ‘Ateliers d’Art de France’. Val molt la pena descobrir la qualitat i quantitat de bons artesans francesos que hi tenen representats. 6️⃣ Musée du Parfum (Fragonard): si el món del perfum us sedueix, aquest és el vostre museu. L’entrada és gratuïta i fan visites guiades en francès i anglès (duren aprox. 40 min). . 7️⃣ État libre d’Orange: una casa de perfums 100% Made in Paris, una de les més avantguardistes. M’encanta com treballen les seves propostes a nivell creatiu, aconsegueixen que miri sempre les novetats que treuen. . 8️⃣ Chez ta soeur: restaurantet totalment local i molt agradable a Montmartre (menú brunch 22€). . 9️⃣ Bassin de la Villette: una passejada que comenci al Bassin de la Villette i acabi en alguna cafeteria bonica del Canal de Saint-Martin pot ser un excel·lent pla de diumenge. . 🔟 Le 104: un centre cultural on la dansa, el ball i la multiculturalitat batega al mateix temps. #ParisLastCall
Aquesta tarda s’ha presentat a @heyshop_ el llibre de la il•lustradora i dissenyadora gràfica @malikafavre (editorial @counterprintbooks). ••• Un llibre que repassa la seva extensa trajectòria a través dels temes que més ha treballat: la dona, els viatges, la geometria, l’erotisme, la cultura pop i la societat i els problemes actuals (terreny, aquest darrer, que ha explorat de manera lliure a través de les conegudes portades del New Yorker). ••• Amb l’exemplar signat i amb el pin de regal 👄 torno a casa re-happy 💁🏻‍♀️
OLD/NEW IN TOWN 👉🏻 @baralegriabarcelona • L’altre dia vaig topar-me amb l’article de @7canibales sobre el Bar Alegria i vaig pensar: wo! un local modernista que no només no tanca sinó que renova cuina i de la mà de Tomás Abellán (@quetomas). Avui tocava fer vermut i visitar aquest local del 1899 ♥️. A continuació us llisto els meus locals modernistes preferits. Em dieu els vostres? (no sigui cas que m’estigui perdent alguna cosa important 😁): ▪️Bar Versalles (Sant Andreu) ▪️Cafè del Centre (Eixample) ▪️Reñé (Eixample) ▪️Casa Almirall (Raval) ▪️Cafè de l’Òpera (Gòtic) ▪️La Confiteria (Raval) ▪️Muy Buenas (Raval) ▪️London Bar (Raval) ▪️El Paraigua (Gòtic) ▪️L’ascensor (Gòtic). Bé, aquests dos darrers només tenen el mobiliari (són de finals dels 60) però l’experiència d’entrar al bar Ascensor a través d’un meravellós ascensor modernista és impagable. I la caixa enregistradora de El Paraigua és de traca 💖 ••• 🍁 Bon cap de setmana a tothom! 🍁 #OldInTownBcn
Fa just una setmana es presentava @apartgastro, un nou mitjà de comunicació nascut a Barcelona amb clara vocació internacional. ••• Apart proposa traspassar el paper i fer-nos viatjar, gràcies a la realitat virtual (la revista ve acompanyada d’unes ulleres VR), a 6 països que marcaran les tendències gastronòmiques del 2020. Brasil, Dinamarca, Japó, Argentina, Grècia i Marroc són els escenaris que protagonitzen aquest primer número dirigit per @ferranadria i produït per l’equip de @cuinacat. ••• El contingut és BRUTAL (imatges espectaculars, infografies plenes de curiositats…). Una aposta valenta. ••• Jo tinc la versió en català però també s’ha publicat en castellà i ja estan preparant la versió anglesa 👌🏼
Soul recovery after a very crazy week ♥️ merci bcp @julie.e.doiron #MWKUA
BILL VIOLA ➕ PAUL DALY (+ bonus extra) ••• Us recomano les dues darreres expos que he vist darrerament. Si necessiteu silenci aneu-hi, són l’antídot perfecte contra tot soroll 🍁 ••• Foto 1) 👉🏻 Bill Viola, ‘Mirrors of the Unseen’. La Pedrera presenta la primera exposició monogràfica de Bill Viola a Barcelona. Considerat un pioner en el desenvolupament del videoart, Bill Viola explora a través de la seva obra conceptes universals com la pena, la mort, el dolor, el pas del temps i les emocions que s’hi associen. La imatge que us he posat correspon a la peça que més em va agradar (no em vaig anotar el títol però sí recordo que durava 7 minuts i que la vaig veure dues vegades seguides). Crec que tots trobaríem la peça que ens encaixa en aquesta expo ✨ ••• Foto 2) 👉🏻 Paul Daly, ‘Living Matter’ (Can Framis, Poblenou) Aquest artista nascut a Liverpool porta des del 2000 instal•lat a Barcelona. Ens proposa apropar-nos als materials orgànics. El resultat són collages i mosaïcs que contenen un ampli ventall de textures, colors i transparències. Provoca que mirem la naturalesa morta des d’un altre prisma. És simplement meravellós. La imatge correspon a l’obra ‘Hedge 2’ (finals d’estiu, principis de tardor) ♥️ ••• Foto 3) 👉🏻 també a Can Framis ‘(a)simetrías’ és una instal•lació fotogràfica concebuda i realitzada pels estudiants del Màster en Fotografia i Disseny de l’ @elisavabcn. Els punts de partida són ‘encajar’ i ‘romper’. A partir d’aquí s’han treballat conceptes vinculats als rols de gènere i al binarisme -com a frontera social-. Tot un encert haver-la posat al pati de l’entrada de Can Framis 👌🏼 ••• 🍂 Feliç diumenge 🍂
L’espai de l’ @arantxarueda al @blancfest va passar de ser un petit refugi creatiu a una petita exposició que s’anava nodrint del talent de la gent que s’aturava i hi abocava tota la seva creativitat: sentiments, coses que mai es diuen, reinvidicacions... què bonic és poder intuir (al menys una mica) com és una persona segons el que hi veus en un full ple colors, formes, lletres que van creant capes d’informació visual. La conclusió és que m’han entrat unes ganes boges de fer un taller de collage 😱😇 [us deixo a stories el collage que més em va agradar 💕]
Si les porteries d’aquesta ciutat parlessin...♥️ [Les perles les vaig “guardant” aquí 👉🏻 #oldintownbcn]

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall

%d bloggers like this: