Fa temps que volia visitar la Vil·la Urània. Em resultava curiós que hi hagués un Centre Cívic especialitzat en divulgació científica i art tèxtil & craft.
Situat al barri del Putxet i el Farró (Districte de Sarrià-Sant Gervasi), la Vil·la Urània és un equipament municipal (inaugurat el passat mes de març) on s’alberga un Espai Familiar, un Casal Infantil i un Centre Cívic.
A primer cop d’ull, quan entrem al recinte hi veiem dos edificis ben diferenciats: la casa original de Josep Comas i Solà i un edifici que a la vora de l’anterior, sembla quasi futurista. Un mix molt interessant.
Josep Comas i Solà (1868-1937) va ser un astrònom i divulgador científic barceloní. Pel que sembla va realitzar moltes de les seves observacions des del seu domicili, a Vil·la Urània. Segurament per això quan va morir va demanar que casa seva es fes servir com a “observatori popular, grup escolar o institució cultural”.
La casa s’ha rehabilitat sencera. Hi trobem una planta baixa lluminosa on actualment hi ha un bar/restaurant molt tranquil (on el wifi funciona fantàsticament bé i s’hi pot treballar tranquil·lament), una petita terrassa i un jardinet per la banda de Via Augusta. La planta soterrània s’ha dedicat a la figura de l’astrònom i hi ha un petit espai expositiu.
El nou edifici, de 8 plantes i projectat cap a mar, té una superfície construïda de 3.242,25 metres quadrats. L’espai compta amb un sistema de climatització innovador i sostenible que el fa autosuficient gràcies a un sistema de vegetació i lames de vidre que regulen constantment la temperatura. Uns sensors mouen les lames i persianes en funció de la llum solar i la temperatura, així a l’hivern la façana actuarà d’hivernacle i a l’estiu d’umbracle.
Tota aquesta innovació li ha valgut un premi: els Green Solutions Awards España 2017 (categoria “Edifici Intel·ligent“).
Quan aneu a visitar-lo fixeu-vos-hi: les parets i portes són de vidre per tal que el sistema de climatització funcioni de manera òptima a cada espai.
A cada planta, a més, hi ha una filera de jardineres amb unes plantes específiques (que suposadament podran cuidar els usuaris del centre) que també ajudarà al confort i benestar de l’edifici. Què voleu que us digui, a mi em van donar ganes de plantar-hi una Quechua en un raconet i quedar-m’hi a viure.
La següent imatge correspon a una de les terrassetes que podreu trobar el final d’una de les plantes de l’edifici. S’hi està tranquil i les vistes són espectacularment boniques. Bé, de fet sembla la terrassa cool d’algun hotel d’aquesta ciutat, però no. Es tracta del Centre Cívic més hipsterià de tots els temps.
A la següent imatge hi trobareu un racó que faria les delícies de qualsevol fotògraf que estigui cercant una nova localització per a fer-hi un shooting de moda.
Les vistes des de la terrassa principal són meravelloses. Si enganxeu un dia clar com el que vaig tenir jo tindreu unes vistes que us faran arribar tocar amb la punteta dels dits el Tibidabo o les Torre Mafre.
Jo ja tinc ganes de tornar-hi. Val la pena. I molt.
Coordenades:
**********************
La cançó que acompanya el post d’avui pertany al disc Planetarium de Sufjan Stevens, Nico Muhly, Bryce Dessner i James McAlister, un viatge espacial de 75 minuts que ens fa recórrer l’espai exterior i dialogar amb els seus astres. Una de les meves preferides és “Mercuri”, doneu-li al play i comenceu el viatge galàctic 😉
Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall