Creatius Made in Barcelona (XIV): Núria Vila: ecodisseny com a modus operandi
1. Núria Vila: ecodisseny
Avui us parlo de la Núria Vila. Vaig topar amb ella a través d’Instagram, gràcies a un hashtag que la defineix a la perfecció: #ecodesign.
La seva manera d’explicar els projectes en els que estava treballant em van fer venir ganes de conèixer-la personalment. De fet volia corroborar si les guspires de passió que es desprenien de cada un dels posts que publicava eren autèntiques. Aprofitant que fa un parell de setmanes es va celebrar el Blanc Festival a Barcelona, la vaig conèixer. Autèntica 100%. Cul inquiet 200%.
Per a qui no la conegui la Núria Vila és dissenyadora gràfica i directora d’art especialitzada en identitat corporativa, editorial, packaging i comunicació visual. El seu punt diferencial és el seu clar compromís amb el medi ambient. El seu sentit comú i la seva mirada crítica i ètica la fan estar treballant en projectes on experimenta, aprèn i aplica els seus coneixements. A aquesta noia no li fa por res.
Packaging per a BridePalla
L’ecodisseny té com a objectiu incorporar el disseny en totes les etapes del desenvolupament d’un projecte per a aconseguir que el producte resultant generi el mínim impacte ambiental possible al llarg de tot el seu cicle de vida.
Identitat i comunicació per a la II Marató d’Estalvi Energètic contra la Pobresa Energètica de RE-M (Reduce Energía y Mejora)
2. Trajectòria. Tots els camins l’han portat on és ara: l’experimentació.
Des de les instal·lacions de Roca Umbert Fàbrica de les Arts a Granollers es dedica al que més il·lusió li fa actualment: l’experimentació i l’oportunitat de treballar en equips multidisciplinaris que li permetin arribar a la solució més òptima per a cadascun dels projectes. Qualsevol que fes un cafè amb ella i no li conegués el recorregut com a dissenyadora gràfica podria pensar que és química, biòloga, una apassionada del món dels bolets o totes tres alhora. La curiositat l’ha portat a explorar disciplines que no tenen res a veure amb el disseny gràfic.
Si repassem, però, la seva trajectòria vital-professional veureu que el que fa actualment és conseqüència de la feina ben feta, de l’atzar i de la presa de decisions “en tiempo y forma”.
La Núria va estudiar disseny a la BAU, es va formar en Direcció d’Art a l’ELISAVA i més endavant, va fer una formació específica en ecodisseny i estratègia. Després de passar per algun estudi de disseny i de viure una fase vital molt important a CUENCA que la va acabar portant a fer un documental a EL SALVADOR (qui ho anava a dir, oi Núria?) es va establir pel seu compte i durant 5 anys va desenvolupar models de disseny sostenible amb un alt compromís social. Més tard va co-crear un estudi de disseny i comunicació creatiu anomenat Can Cun i acabada aquesta etapa es va tornar a establir ella sola, continuant amb el seu projecte més personal: l’experimentació en el disseny.
Tintatge, serigrafia amb restes de cafè, fitocosmètica… El seu estudi té més a veure amb un laboratori d’experiments que amb un coworking de dissenyadors gràfics modernets.
Procés viu de l’experimentació per al llibre ‘Abracadabra’ de @jordipagesk 💛 FONGS poema de @lordalorda
Experimentació amb tintatge vegetal.
La fase d’experimentació ja forma part de la seva manera de treballar. És el seu valor afegit. La Núria ja no entén dissenyar sense experimentar. Seria com trair-se a sí mateixa.
3. El disseny del futur
«REPENSAR + REDUIR + RECICLAR + RELAB». Aquestes quatre accions ocupen la home de la web de la Núria. Quatre accions que atenen a un model de fer: tractar el disseny com una eina transformadora. Un model que qüestiona sistemes de producció poc respectuosos amb el medi ambient i que ens fa replantejar la societat de consum en la que vivim.
Fa pocs dies l’agència de tendències TrendWatching informava que una de les tendències per al 2019 seria el creixent interès dels consumidors per les marques que compartissin solucions mediambientals/socials que suposin un repte d’interès general, posant com a exemple un model de sandàlies de la marca americana Allbirds anomenada ‘Sugar Zeffers’:
«In 2019, consumers will embrace brands that solve a shared challenge – environmental, social, other – and then share that solution with the world.
In August 2018 US-based shoe brand Allbirds launched a new flip-flop called Sugar Zeffers. The shoes are made using a sustainable version of the EVA foam that can be found in most shoe soles.
While typical EVA foam is made using fossil fuels, the Allbirds alternative – called SweetFoam – is made sustainably from sugarcane. Allbirds has open-sourced the formula for SweetFoam and is now actively encouraging other brands to use it!».
Durant el Blanc Festival vam tenir el gran privilegi d’escoltar a Bruce Mau i moltes de les idees que s’engloben i desenvolupen dins del seu projecte Massive Change. En una entrevista recent d’ADG FAD al dissenyador, aquest respon a la pregunta de què entén ell per sostenibilitat:
«Quan penso en sostenibilitat, penso en bellesa i intel·ligència, no en sacrifici. Molta gent encara creu que la sostenibilitat li resultarà més costosa i que tindrà un resultat estèticament pitjor. La realitat és que això no és veritat perquè podem fer que les coses intel·ligents siguin les més belles i hi ha una profunda urgència en què així sigui».
Fitocosmètica del Montseny: cremes naturals fetes amb olis macerats de plantes medicinals recol·lectades al parc Natural del Montseny. La Núria ha col·laborat en l’elaboració del packaging. És una de les seves darreres aventures.
La Núria Vila té molt clar que la tendència ha de ser reduir el consum. Com a dissenyadora considera que la seva responsabilitat és prendre “decisions sostenibles” quan està dissenyant el producte ja que el 75% de l’impacte d’un producte es decideix en aquesta fase (per exemple, escollir un o altre tipus d’envàs). La Núria treballa amb la voluntat de fer economia circular del producte a fi de reduir la petjada ecològica. Un repte? una demanda futura? Ella ja ho està aplicant als clients que li demanen.
**********
Em resulta inevitable acabar la conversa preguntant-li com veu el disseny gràfic sostenible a Barcelona. Li pregunto: “Barcelona, pionera?” i em respon ras i curt: “Barcelona, a la cua”.
Sembla que queda molt camí per recórrer. Potser caldria començar a implementar normatives que facilitin la feina als agents interessats en establir i desenvolupar nous models de consum responsable i ecosostenible. De no ser així, tot són traves, inseguretats jurídiques quan no “buits legals”…
Acabem amb els seus racons preferits de Barcelona:
- Slow Mov: cafeteria de Gràcia.
- Montjuïc: em diu que li encanta aquest trosset de la ciutat: verdor assegurada.
- Cosmocaixa: d’un turonet a un altre. Un dels punts més alts de la ciutat amb unes fantàstiques vistes i amb un museu on l’experimentació és el seu actiu més preuat.
**********
La cançó que acompanya el post d’avui, ‘Arboretum’, pertany a l’àlbum ‘The Blue Notebooks’ del Max Richter. Escoltant-la m’he imaginat a la Núria experimentant amb materials, textures, trobant la fórmula perfecta per alguns dels seus projectes.
Bcn Last Call és membre de:
Reconeixements:
Bcn Last Call 