Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

Creatius Made in Barcelona (XIV): Núria Vila: ecodisseny com a modus operandi

1. Núria Vila: ecodisseny

Avui us parlo de la Núria Vila. Vaig topar amb ella a través d’Instagram, gràcies a un hashtag que la defineix a la perfecció: #ecodesign

La seva manera d’explicar els projectes en els que estava treballant em van fer venir ganes de conèixer-la personalment. De fet volia corroborar si les guspires de passió que es desprenien de cada un dels posts que publicava eren autèntiques. Aprofitant que fa un parell de setmanes es va celebrar el Blanc Festival a Barcelona, la vaig conèixer. Autèntica 100%. Cul inquiet 200%.

Per a qui no la conegui la Núria Vila és dissenyadora gràfica i directora d’art especialitzada en identitat corporativa, editorial, packaging i comunicació visual. El seu punt diferencial és el seu clar compromís amb el medi ambient. El seu sentit comú i la seva mirada crítica i ètica la fan estar treballant en projectes on experimenta, aprèn i aplica els seus coneixements. A aquesta noia no li fa por res.

Nuria Vila Ecodisseny 4

Packaging per a BridePalla

L’ecodisseny té com a objectiu incorporar el disseny en totes les etapes del desenvolupament d’un projecte per a aconseguir que el producte resultant generi el mínim impacte ambiental possible al llarg de tot el seu cicle de vida.

Nuria Vila EcoDisseny 1

Identitat i comunicació per a la II Marató d’Estalvi Energètic contra la Pobresa Energètica de RE-M (Reduce Energía y Mejora)

2. Trajectòria. Tots els camins l’han portat on és ara: l’experimentació.

Des de les instal·lacions de Roca Umbert Fàbrica de les Arts a Granollers es dedica al que més il·lusió li fa actualment: l’experimentació i l’oportunitat de treballar en equips multidisciplinaris que li permetin arribar a la solució més òptima per a cadascun dels projectes. Qualsevol que fes un cafè amb ella i no li conegués el recorregut com a dissenyadora gràfica podria pensar que és química, biòloga, una apassionada del món dels bolets o totes tres alhora. La curiositat l’ha portat a explorar disciplines que no tenen res a veure amb el disseny gràfic.

Si repassem, però, la seva trajectòria vital-professional veureu que el que fa actualment és conseqüència de la feina ben feta, de l’atzar i de la presa de decisions “en tiempo y forma”.

La Núria va estudiar disseny a la BAU, es va formar en Direcció d’Art a l’ELISAVA i més endavant, va fer una formació específica en ecodisseny i estratègia. Després de passar per algun estudi de disseny i de viure una fase vital molt important a CUENCA que la va acabar portant a fer un documental a EL SALVADOR (qui ho anava a dir, oi Núria?) es va establir pel seu compte i durant 5 anys va desenvolupar models de disseny sostenible  amb un alt compromís social. Més tard va co-crear un estudi de disseny i comunicació creatiu anomenat Can Cun i acabada aquesta etapa es va tornar a establir ella sola, continuant amb el seu projecte més personal: l’experimentació en el disseny.

Tintatge, serigrafia amb restes de cafè, fitocosmètica… El seu estudi té més a veure amb un laboratori d’experiments que amb un coworking de dissenyadors gràfics modernets.

Nuria Vila Ecodisseny 3

Procés viu de l’experimentació per al llibre ‘Abracadabra’ de @jordipagesk 💛 FONGS poema de @lordalorda

Nuria Vila Ecodisseny 2

Experimentació amb tintatge vegetal.

La fase d’experimentació ja forma part de la seva manera de treballar. És el seu valor afegit. La Núria ja no entén dissenyar sense experimentar. Seria com trair-se a sí mateixa.

3. El disseny del futur

Nuria Vila web

«REPENSAR + REDUIR + RECICLAR +  RELAB». Aquestes quatre accions ocupen la home de la web de la Núria. Quatre accions que atenen a un model de fer: tractar el disseny com una eina transformadora. Un model que qüestiona sistemes de producció poc respectuosos amb el medi ambient i que ens fa replantejar la societat de consum en la que vivim.

Fa pocs dies l’agència de tendències TrendWatching informava que una de les tendències per al 2019 seria el creixent interès dels consumidors per les marques que compartissin solucions mediambientals/socials que suposin un repte d’interès general, posant com a exemple un model de sandàlies de la marca americana Allbirds anomenada ‘Sugar Zeffers’:

«In 2019, consumers will embrace brands that solve a shared challenge – environmental, social, other – and then share that solution with the world.

In August 2018 US-based shoe brand Allbirds launched a new flip-flop called Sugar Zeffers. The shoes are made using a sustainable version of the EVA foam that can be found in most shoe soles.

While typical EVA foam is made using fossil fuels, the Allbirds alternative – called SweetFoam – is made sustainably from sugarcane. Allbirds has open-sourced the formula for SweetFoam and is now actively encouraging other brands to use it!».

Durant el Blanc Festival vam tenir el gran privilegi d’escoltar a Bruce Mau i moltes de les idees que s’engloben i desenvolupen dins del seu projecte Massive Change. En una entrevista recent d’ADG FAD al dissenyador, aquest respon a la pregunta de què entén ell per sostenibilitat:

«Quan penso en sostenibilitat, penso en bellesa i intel·ligència, no en sacrifici. Molta gent encara creu que la sostenibilitat li resultarà més costosa i que tindrà un resultat estèticament pitjor. La realitat és que això no és veritat perquè podem fer que les coses intel·ligents siguin les més belles i hi ha una profunda urgència en què així sigui».

44683154_10156115598783883_195685354320166912_n

Fitocosmètica del Montseny: cremes naturals fetes amb olis macerats de plantes medicinals recol·lectades al parc Natural del Montseny. La Núria ha col·laborat en l’elaboració del packaging. És una de les seves darreres aventures.

La Núria Vila té molt clar que la tendència ha de ser reduir el consum. Com a dissenyadora considera que la seva responsabilitat és prendre “decisions sostenibles” quan està dissenyant el producte ja que el 75% de l’impacte d’un producte es decideix en aquesta fase (per exemple, escollir un o altre tipus d’envàs). La Núria treballa amb la voluntat de fer economia circular del producte a fi de reduir la petjada ecològica. Un repte? una demanda futura? Ella ja ho està aplicant als clients que li demanen.

**********

Em resulta inevitable acabar la conversa preguntant-li com veu el disseny gràfic sostenible a Barcelona. Li pregunto: “Barcelona, pionera?” i em respon ras i curt: “Barcelona, a la cua”.

Sembla que queda molt camí per recórrer. Potser caldria començar a implementar normatives que facilitin la feina als agents interessats en establir i desenvolupar nous models de consum responsable i ecosostenible. De no ser així, tot són traves, inseguretats jurídiques quan no “buits legals”…

Acabem amb els seus racons preferits de Barcelona:

  • Slow Mov: cafeteria de Gràcia.
  • Montjuïc: em diu que li encanta aquest trosset de la ciutat: verdor assegurada.
  • Cosmocaixa: d’un turonet a un altre. Un dels punts més alts de la ciutat amb unes fantàstiques vistes i amb un museu on l’experimentació és el seu actiu més preuat.

**********

La cançó que acompanya el post d’avui, ‘Arboretum’, pertany a l’àlbum ‘The Blue Notebooks’ del Max Richter. Escoltant-la m’he imaginat a la Núria experimentant amb materials, textures, trobant la fórmula perfecta per alguns dels seus projectes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Informació

This entry was posted on Octubre 30, 2018 by in Made in Barcelona and tagged , , , .

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Reconeixements:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

Aquest llibre ens proposa un passeig per la moda barcelonina, un recorregut per la història de la ciutat. Modistes, sastres, botigues… Del mirinyac als anys vint. Hi ha un capítol dedicat a repassar la trajectòria d’algunes botigues emblemàtiques de Barcelona (les que queden perquè vaja, al pas que anem…). Un overview entretingut si us apassiona la moda. ••• 📖 Un passeig per la moda de Barcelona ✍🏻 Elisenda Albertí 📚 Editorial Albertí (1a edició, octubre 2013) 🔎 #CityBooksBCN
Table for two 💫 #OldInTownBCN . . . . #oldintown #citylover #gotic #barrigotic #barcelona #city #ciutat #elparaigua #elparaiguabcn #bcn #citylife #tablefortwo #lovethisplace
Aquest vespre s’ha inaugurat HALLUCINATURE, la nova expo temporal organitzada a @framedgang.eyewear, de la mà de dues artistes que m’encanten: @honoreperrine i @chojnacka. Un viatge immersiu i vibrant, ple de colors i de natura. Una ocasió fantàstica per conèixer aquest espai TAN meravellós ♥️💫 . . . . #framedgang #weframeyourauthenticity #artbarcelona #barcelonacultura #eixample #barcelona #artgallery #opening #event #supportlocalartists #localart #madeinbarcelona #expo #exhibit
NOU POST AL BLOG 👉🏻 @colour_alchimia || Fa aproximadament un any vaig conèixer la feina i el món creatiu de la Laura Daza (@studio.laura.daza) a través de les xerrades matinals de @barcelona_cm. Fa poc ens hem vist i voilà! el primer post de l’any està dedicat al món del color i a una dona que fa molt per a que els demés en quedem fascinats. Entre blue mondays i grisos tempesta ens vindrà bé una mica de color a tots ✨Link in bio ✨ #CreatiusMadeInBarcelona . . . . #barcelona #creativity #creatius #madeinbarcelona #bcn #bcnlastcall #newpost #colours #colourtrends #LauraDaza #colourpalette #colourprovenance #colourstudio #coloursresearch #colourrevival
OLD IN TOWN 👉🏻 @boileau.music || Boileau és l’editorial musical en actiu més antiga de l’Estat Espanyol. El seu fundador Alessio Boileau Bernasconi la va inaugurar l’any 1913 a partir del seu taller de gravat i estampació. L'edifici on està situada (Provença, 287) és una obra racionalista protegida com a Bé Cultural d'Interès Local (a la placa de l’ajuntament hi consta l’any 1922). Ens ajuden a obrir les seves portes dos tiradors preciosos en forma de corxera 😍🎼 #OldInTownBcn . . . . #bcn #barcelona #promenade #city #citylover #lovethiscity #oldintown #fembarri #fembarriifemciutat #editorialboileau #music #musical #1913 #eixample #editorial #editorialdemúsica #música #BoileauMusic #partitures
22 entrevistes amb algunes de les personalitats més estimades de la ciutat (Colita, Juan Marsé, Oscar Tusquets, Teresa Gimpera, Guillermina Motta, Oriol Bohigas, Joan Manuel Serrat, etc.) ens transporten al local més singular i mític de la Barcelona de finals dels 60’ i principis dels 80’: Bocaccio. Gràcies a la quantitat de detalls i vivències descrites pels seus protagonistes i la passió del Toni Vall a l’hora de traslladar-les al lector, gairebé podem tocar amb la punteta dels dits l’efervescència intel·lectual i cultural del temple de la Gauche Divine i les guspires d’una època irrepetible. M’ha encantat i es llegeix en un pim-pam. ••• Hi ha tres paraules que es repeteixen sovint: ‘conversa’, ‘trobada’, ‘intercanvi’. Del capítol de la Serena Vergano (actriu), extracto això: «[La Bocaccio] complia una funció cultural molt important. I torna a preguntar-se per l’avui. L’avui en què els mitjans i les noves tecnologies et fan sentir que ho saps tot. “Si ja ho saps tot, per què hauries de parlar amb algú? La gent ha deixat de parlar!”». Doncs això, que més conversar i menys dictar sentència. ••• 📖 Bocaccio. On passava tot ✍🏻 Toni Vall 📚 Editorial @columnaedicions (1a edició, gener 2020) 🔎 #CityBooksBCN
L’edifici on hi ha el mosaic Budesca (1920), una altra de les petites joies del Clot 🐸☂️🐸 ••• #bcn #budesca #clot #barcelona #promenade #city #citylover #lovethiscity #oldintown #parapluie #building #Elclot #barri #fembarri #fembarriifemciutat
Aquí teniu la meva quota anual de latte matcha 🍵💫 . . . . #bcnlastcall #retromebcn #ihavethisthingwithfloors #hihavidamésenllàdeltematcha #niceplace #cozyplace #beautifulfloor #agenda2020 #2020vision #barcelona
Aquesta tarda es presentava el llibre ‘Bocaccio. On passava tot’ (ed. @columnaedicions, en castellà edita @eddestino) del periodista Toni Vall. Un llibre sobre la mítica boîte barcelonina del Carrer Muntaner, 505 oberta entre 1967 i 1985. Per si no fos poc, fent-ho coincidir amb la presentació, també s’inaugurava l’exposició ‘Bocaccio, el temple de la Gauche Divine’, comissiariada per l’autor, a la Sala 4 del @palaurobertcat a la sí o sí heu d’anar👌🏼💘 (fins 12/04) ••• No sé si m’ha fet més il•lusió escoltar les historietes de la Gimpera, passar per sota de la porta original del #Bocaccio per entrar a l’expo o tenir un llibre ara mateix entre les mans que s’acaba de saltar tota la cua de lectures pendents. ••• 1️⃣ La menda fent-se la foto al mirall original dels banys de la Bocaccio (si pogués parlar 😌). 2️⃣ Fotografies de l’època (a la més gran s’aprecia la porta d’entrada modernista del local que podreu veure a l’expo -flipant, de debò!-). 3️⃣ Quina música hi sonava? Com veieu mal gust no tenien amb les seves sessions monogràfiques. 4️⃣ Detall d’un dibuix de Jaume Perich ‘Soy de la gauche diBine’. Brutal 💖

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall

%d bloggers like this: