Ca l’Alier: de fàbrica de pintats i jute a centre d’innovació urbana
La setmana passada vaig visitar Ca l’Alier, el nou Centre d’Innovació Urbana de Barcelona. Vaig descobrir aquest equipament mirant la programació de l’Smart City Week. No em sonava el nom d’aquest espai així que vaig decidir mirar on estava situat i anar-hi. Reconec que tinc debilitat pel Poblenou, en general, i pels espais com aquest en particular. M’agrada conèixer la seva petjada històrica (què hi havia abans, com es va transformar l’espai, els seus usos…).
Vaig arribar a les portes de Ca l’Alier i vaig pensar “quina meravella d’edifici”. Actualment és la seu de la Fundació BIT Hàbitat, una entitat sense ànim de lucre que té com a objectiu promoure la innovació urbana a Barcelona, en els seus vessants social, econòmic, urbanístic i tecnològic, per tal de donar resposta als nous reptes als quals s’enfronta la ciutat. Però anem a escarbar en la història…
1. HISTORIA: Fàbrica de Joan Lucena i Pere Alier
Ca l’Alier va ser una fàbrica de pintats (Joan Lucena) i posteriorment una fàbrica de jute. La part que se n’ha conservat data del 1877 i s’integra en els edificis industrials catalogats del Poblenou.
L’any 1909 la fàbrica va ser adquirida per l’enginyer Pere Alier, el qual va voler realitzar algunes modificacions per adequar-la al nou ús de fàbrica de teixits. Segons s’indica a les fitxes de la Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Historicartístic de la Ciutat de Barcelona. Districte de Sant Martí es va iniciar un llarg procés sobre la legalització de les construccions existents donada la seva manca d’alineació amb el traçat d’Eixample.
Fins l’any 1980 la fàbrica va evolucionar segons els canvis del mercat, de les matèries primeres i de l’ús de les mateixes. L’entrada dels primers productes fabricats íntegrament amb fibres artificials va fer que la fàbrica Alier abandonés la producció de filats, torçats i xarxes fetes amb lli, centrant-se en la producció de sacs, lones i d’altres teixits de jute.
De l’any 1980 al 2004 les instal·lacions van ser arrendades a diferents artesans com marbristes, pintors, metal·listes o fabricants de maniquins. Disbauxa assegurada.
Ja en desús, els incendis del 2005 i del 2007, van deixar l’edifici molt malmès, fins que el 2011 van decidir reconvertir-lo en un edifici tecnicoadministratiu. Com veieu a les imatges necessitava força mà d’obra (i un bon inversor, que seria CISCO).
2. ‘Smart Building’: Un dels edificis més sostenibles de la ciutat
Ca l’Alier és un edifici intel·ligent que té un sistema centralitzat de gestió de l’energia i l’aigua (BMS). La seva rehabilitació s’ha dut a terme amb criteris de màxima eficiència energètica i sostenibilitat. Només cal que le visiteu per veure-ho.
Una dels aspectes més interessants és que l’edifici disposa de sistemes de reciclatge d’aigua de pluja i aigües grises. Cal ressaltar-ne també el baix consum energètic, fonamentat en la producció d’energia fotovoltaica i la connexió a la xarxa centralitzada de producció de fred i calor.
Una de les meves parts preferides és el jardí vertical que trobareu a la sortida “interior” de l’edifici el qual, juntament amb les persianes para-sol, ajuden a controlar l’assolellament.
3. Nou Centre d’Innovació Urbana de Barcelona
El nou Centre d’Innovació Urbana de Barcelona actualment treballa sobre dos eixos principals: Taller de ciutats i i.lab.
D’una banda es preveu que el Taller sigui un espai per a l’intercanvi de coneixement entre ciutats, organitzacions i institucions que comparteixin els mateixos reptes que la Ciutat Comtal i que, de l’altra, el iLab sigui la plataforma on es dinamitzi l’ecosistema de la innovació urbana de Barcelona, una espècie de laboratori de proves on s’aniran testejant nous productes i serveis que ajudin a millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
Caldrà estar atents a l’activitat que es generi a partir d’ara a Ca l’Alier. I si passegeu per la zona us diria que entreu i que conegueu l’espai, és una veritable meravella arquitectònica.
No volia acabar el post sense agrair l’atenció de la Cèlia. Merci per acompanyar-me a fer el tour pel vostre edifici! 🙂
Coordenades:
- Adreça: C/Pere IV, 362
- Telèfon: 93.486.06.38
**********************
La cançó que acompanya el post d’avui fa dies que no me la puc treure del cap així que he decidit incloure-la aquí i que acompanyi la vostra lectura.
3 comments on “Ca l’Alier: de fàbrica de pintats i jute a centre d’innovació urbana”
Deixa un comentari
Bcn Last Call és membre de:
Reconeixements:
Bcn Last Call 
Vaja… m’agradaría saber si te alguna cosa a veure amb la meva família paterna, el meu pare mai parlava de la familia, mai és mai i desconec si tinc familiars ALIER o no, només se que els meus avantpassats veníen de França i es van instal.lar a diferents llocs de Catalunya.
Potser a l’Arxiu Històric del Poblenou et poden donar un cop de mà. Gràcies per comentar Cristina. Salutacions, Núria
Hola Cristina,
Estic recopilant informació sobre la meva família paterna. El meu avi, Joan Borrull i Mayet emigrà a Mallorca. Els meus germans, cosins i jo mateixa som tots nascuts a Mallorca. El meu pare, i el meu tiet gran sí parlaven de la família però no tenien massa informació. Jo només sabia que havien tingut un negoci de xarxes de pesca que es deia Viuda de José Borrull e hijos. Ara sé que Rosa Alier, germana de Pere Alier i Vidal era la meva rebesàvia. Pere Alier i Amar, fill de Pere Alier i Vidal és qui el 1910 comprà el que havia estat la fàbrica d’estampats Lucena, a Sant Martí de Provençals, i que fa només unes semanes sé que es Ca l’Alier i que ara es un centre d’innovació segons llegeixo a aquesta plana web.
Vaig trobar informació sobre els Alier i els Borrull a l’Enciclopèdia Catalana. Aquest es el enllaç:
Referència: https://www.enciclopedia.cat/EC-FE-0327101.xml
Aquí veuràs que, efectivament, els Alier, venien de França…
“Els Alier venien de Vichy, la ciutat francesa situada al departament d’Alier, i s’instal·laren al començament del segle XVIII al llogaret anomenat Tartera, que pertany al municipi de Das (Cerdanya). Una casa pairal amb la data 1717 recorda aquesta primera generació dels Alier catalans, que feien de pagesos. El primer d’ells es deia Pere, un nom que es repetirà a la família.(…)”
Espero que aquesta informació et serveixi per anar lligant fils.
Aquest article de l’Enciclopèdia Catalana també parla de la societat entre Pere Alier i Vidal i Josep Borrull i Gibert, el meu rebesavi. Diu que quan la societat es va disoldre al 1872, “Josep Borrull es quedarà amb el despatx de la plaça de Montcada i amb la fàbrica de Sant Martí, mentre Pere Alier haurà de buscar un nou lloc on establir-se.”. D’aquesta fabrica del meu rebesavi no sé si en queda res.
Jo de tot això, fins fa gairebé mig any, no en sabia res.
Salutacions,
Núria Borrull