Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

Ca l’Alier: de fàbrica de pintats i jute a centre d’innovació urbana

La setmana passada vaig visitar Ca l’Alier, el nou Centre d’Innovació Urbana de Barcelona. Vaig descobrir aquest equipament mirant la programació de l’Smart City Week. No em sonava el nom d’aquest espai així que vaig decidir mirar on estava situat i anar-hi. Reconec que tinc debilitat pel Poblenou, en general, i pels espais com aquest en particular. M’agrada conèixer la seva petjada històrica (què hi havia abans, com es va transformar l’espai, els seus usos…).

Ca l'Alier 7

Vaig arribar a les portes de Ca l’Alier i vaig pensar “quina meravella d’edifici”. Actualment és la seu de la Fundació BIT Hàbitat, una entitat sense ànim de lucre que té com a objectiu promoure la innovació urbana a Barcelona, en els seus vessants social, econòmic, urbanístic i tecnològic, per tal de donar resposta als nous reptes als quals s’enfronta la ciutat. Però anem a escarbar en la història…

1.  HISTORIA: Fàbrica de Joan Lucena i Pere Alier

Ca l’Alier va ser una fàbrica de pintats (Joan Lucena) i posteriorment una fàbrica de jute. La part que se n’ha conservat data del 1877 i s’integra en els edificis industrials catalogats del Poblenou.

L’any 1909 la fàbrica va ser adquirida per l’enginyer Pere Alier, el qual va voler realitzar algunes modificacions per adequar-la al nou ús de fàbrica de teixits. Segons s’indica a les fitxes de la Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Historicartístic de la Ciutat de Barcelona. Districte de Sant Martí es va iniciar un llarg procés sobre la legalització de les construccions existents donada la seva manca d’alineació amb el traçat d’Eixample.

Fins l’any 1980 la fàbrica va evolucionar segons els canvis del mercat, de les matèries primeres i de l’ús de les mateixes. L’entrada dels primers productes fabricats íntegrament amb fibres artificials va fer que la fàbrica Alier abandonés la producció de filats, torçats i xarxes fetes amb lli, centrant-se en la producció de sacs, lones i d’altres teixits de jute.

De l’any 1980 al 2004 les instal·lacions van ser arrendades a diferents artesans com marbristes, pintors, metal·listes o fabricants de maniquins. Disbauxa assegurada.

Ja en desús, els incendis del 2005 i del 2007, van deixar l’edifici molt malmès, fins que el 2011 van decidir reconvertir-lo en un edifici tecnicoadministratiu. Com veieu a les imatges necessitava força mà d’obra (i un bon inversor, que seria CISCO).

2. ‘Smart Building’: Un dels edificis més sostenibles de la ciutat

Ca l’Alier és un edifici intel·ligent que té un sistema centralitzat de gestió de l’energia i l’aigua (BMS). La seva rehabilitació s’ha dut a terme amb criteris de màxima eficiència energètica i sostenibilitat. Només cal que le visiteu per veure-ho.

Ca l'Alier 2

Ca l'Alier 1

Una dels aspectes més interessants és que l’edifici disposa de sistemes de reciclatge d’aigua de pluja i aigües grises. Cal ressaltar-ne també el baix consum energètic, fonamentat en la producció d’energia fotovoltaica i la connexió a la xarxa centralitzada de producció de fred i calor.

Ca l'Alier 3

Una de les meves parts preferides és el jardí vertical que trobareu a la sortida “interior” de l’edifici el qual, juntament amb les persianes para-sol, ajuden a controlar l’assolellament.

Ca l'Alier 4

3. Nou Centre d’Innovació Urbana de Barcelona

El nou Centre d’Innovació Urbana de Barcelona actualment treballa sobre dos eixos principals: Taller de ciutats i i.lab.

Ca l'Alier 6

D’una banda es preveu que el Taller sigui un espai per a l’intercanvi de coneixement entre ciutats, organitzacions i institucions que comparteixin els mateixos reptes que la Ciutat Comtal i que, de l’altra, el iLab sigui la plataforma on es dinamitzi l’ecosistema de la innovació urbana de Barcelona, una espècie de laboratori de proves on s’aniran testejant nous productes i serveis que ajudin a millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

Ca l'Alier 5

Caldrà estar atents a l’activitat que es generi a partir d’ara a Ca l’Alier. I si passegeu per la zona us diria que entreu i que conegueu l’espai, és una veritable meravella arquitectònica.

No volia acabar el post sense agrair l’atenció de la Cèlia. Merci per acompanyar-me a fer el tour pel vostre edifici! 🙂

Coordenades:

  • Adreça: C/Pere IV, 362
  • Telèfon: 93.486.06.38

**********************

La cançó que acompanya el post d’avui fa dies que no me la puc treure del cap així que he decidit incloure-la aquí i que acompanyi la vostra lectura.

3 comments on “Ca l’Alier: de fàbrica de pintats i jute a centre d’innovació urbana

  1. Cristina Alier
    Març 4, 2019

    Vaja… m’agradaría saber si te alguna cosa a veure amb la meva família paterna, el meu pare mai parlava de la familia, mai és mai i desconec si tinc familiars ALIER o no, només se que els meus avantpassats veníen de França i es van instal.lar a diferents llocs de Catalunya.

    • Bcn Last Call
      Març 4, 2019

      Potser a l’Arxiu Històric del Poblenou et poden donar un cop de mà. Gràcies per comentar Cristina. Salutacions, Núria

    • Núria Borrull Cubo
      Mai 11, 2019

      Hola Cristina,
      Estic recopilant informació sobre la meva família paterna. El meu avi, Joan Borrull i Mayet emigrà a Mallorca. Els meus germans, cosins i jo mateixa som tots nascuts a Mallorca. El meu pare, i el meu tiet gran sí parlaven de la família però no tenien massa informació. Jo només sabia que havien tingut un negoci de xarxes de pesca que es deia Viuda de José Borrull e hijos. Ara sé que Rosa Alier, germana de Pere Alier i Vidal era la meva rebesàvia. Pere Alier i Amar, fill de Pere Alier i Vidal és qui el 1910 comprà el que havia estat la fàbrica d’estampats Lucena, a Sant Martí de Provençals, i que fa només unes semanes sé que es Ca l’Alier i que ara es un centre d’innovació segons llegeixo a aquesta plana web.
      Vaig trobar informació sobre els Alier i els Borrull a l’Enciclopèdia Catalana. Aquest es el enllaç:
      Referència: https://www.enciclopedia.cat/EC-FE-0327101.xml
      Aquí veuràs que, efectivament, els Alier, venien de França…
      “Els Alier venien de Vichy, la ciutat francesa situada al departament d’Alier, i s’instal·laren al començament del segle XVIII al llogaret anomenat Tartera, que pertany al municipi de Das (Cerdanya). Una casa pairal amb la data 1717 recorda aquesta primera generació dels Alier catalans, que feien de pagesos. El primer d’ells es deia Pere, un nom que es repetirà a la família.(…)”
      Espero que aquesta informació et serveixi per anar lligant fils.
      Aquest article de l’Enciclopèdia Catalana també parla de la societat entre Pere Alier i Vidal i Josep Borrull i Gibert, el meu rebesavi. Diu que quan la societat es va disoldre al 1872, “Josep Borrull es quedarà amb el despatx de la plaça de Montcada i amb la fàbrica de Sant Martí, mentre Pere Alier haurà de buscar un nou lloc on establir-se.”. D’aquesta fabrica del meu rebesavi no sé si en queda res.
      Jo de tot això, fins fa gairebé mig any, no en sabia res.
      Salutacions,
      Núria Borrull

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Reconeixements:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

Aquesta tarda s’ha presentat a @heyshop_ el llibre de la il•lustradora i dissenyadora gràfica @malikafavre (editorial @counterprintbooks). ••• Un llibre que repassa la seva extensa trajectòria a través dels temes que més ha treballat: la dona, els viatges, la geometria, l’erotisme, la cultura pop i la societat i els problemes actuals (terreny, aquest darrer, que ha explorat de manera lliure a través de les conegudes portades del New Yorker). ••• Amb l’exemplar signat i amb el pin de regal 👄 torno a casa re-happy 💁🏻‍♀️
OLD/NEW IN TOWN 👉🏻 @baralegriabarcelona • L’altre dia vaig topar-me amb l’article de @7canibales sobre el Bar Alegria i vaig pensar: wo! un local modernista que no només no tanca sinó que renova cuina i de la mà de Tomás Abellán (@quetomas). Avui tocava fer vermut i visitar aquest local del 1899 ♥️. A continuació us llisto els meus locals modernistes preferits. Em dieu els vostres? (no sigui cas que m’estigui perdent alguna cosa important 😁): ▪️Bar Versalles (Sant Andreu) ▪️Cafè del Centre (Eixample) ▪️Reñé (Eixample) ▪️Casa Almirall (Raval) ▪️Cafè de l’Òpera (Gòtic) ▪️La Confiteria (Raval) ▪️Muy Buenas (Raval) ▪️London Bar (Raval) ▪️El Paraigua (Gòtic) ▪️L’ascensor (Gòtic). Bé, aquests dos darrers només tenen el mobiliari (són de finals dels 60) però l’experiència d’entrar al bar Ascensor a través d’un meravellós ascensor modernista és impagable. I la caixa enregistradora de El Paraigua és de traca 💖 ••• 🍁 Bon cap de setmana a tothom! 🍁 #OldInTownBcn
Fa just una setmana es presentava @apartgastro, un nou mitjà de comunicació nascut a Barcelona amb clara vocació internacional. ••• Apart proposa traspassar el paper i fer-nos viatjar, gràcies a la realitat virtual (la revista ve acompanyada d’unes ulleres VR), a 6 països que marcaran les tendències gastronòmiques del 2020. Brasil, Dinamarca, Japó, Argentina, Grècia i Marroc són els escenaris que protagonitzen aquest primer número dirigit per @ferranadria i produït per l’equip de @cuinacat. ••• El contingut és BRUTAL (imatges espectaculars, infografies plenes de curiositats…). Una aposta valenta. ••• Jo tinc la versió en català però també s’ha publicat en castellà i ja estan preparant la versió anglesa 👌🏼
Soul recovery after a very crazy week ♥️ merci bcp @julie.e.doiron #MWKUA
BILL VIOLA ➕ PAUL DALY (+ bonus extra) ••• Us recomano les dues darreres expos que he vist darrerament. Si necessiteu silenci aneu-hi, són l’antídot perfecte contra tot soroll 🍁 ••• Foto 1) 👉🏻 Bill Viola, ‘Mirrors of the Unseen’. La Pedrera presenta la primera exposició monogràfica de Bill Viola a Barcelona. Considerat un pioner en el desenvolupament del videoart, Bill Viola explora a través de la seva obra conceptes universals com la pena, la mort, el dolor, el pas del temps i les emocions que s’hi associen. La imatge que us he posat correspon a la peça que més em va agradar (no em vaig anotar el títol però sí recordo que durava 7 minuts i que la vaig veure dues vegades seguides). Crec que tots trobaríem la peça que ens encaixa en aquesta expo ✨ ••• Foto 2) 👉🏻 Paul Daly, ‘Living Matter’ (Can Framis, Poblenou) Aquest artista nascut a Liverpool porta des del 2000 instal•lat a Barcelona. Ens proposa apropar-nos als materials orgànics. El resultat són collages i mosaïcs que contenen un ampli ventall de textures, colors i transparències. Provoca que mirem la naturalesa morta des d’un altre prisma. És simplement meravellós. La imatge correspon a l’obra ‘Hedge 2’ (finals d’estiu, principis de tardor) ♥️ ••• Foto 3) 👉🏻 també a Can Framis ‘(a)simetrías’ és una instal•lació fotogràfica concebuda i realitzada pels estudiants del Màster en Fotografia i Disseny de l’ @elisavabcn. Els punts de partida són ‘encajar’ i ‘romper’. A partir d’aquí s’han treballat conceptes vinculats als rols de gènere i al binarisme -com a frontera social-. Tot un encert haver-la posat al pati de l’entrada de Can Framis 👌🏼 ••• 🍂 Feliç diumenge 🍂
L’espai de l’ @arantxarueda al @blancfest va passar de ser un petit refugi creatiu a una petita exposició que s’anava nodrint del talent de la gent que s’aturava i hi abocava tota la seva creativitat: sentiments, coses que mai es diuen, reinvidicacions... què bonic és poder intuir (al menys una mica) com és una persona segons el que hi veus en un full ple colors, formes, lletres que van creant capes d’informació visual. La conclusió és que m’han entrat unes ganes boges de fer un taller de collage 😱😇 [us deixo a stories el collage que més em va agradar 💕]
Si les porteries d’aquesta ciutat parlessin...♥️ [Les perles les vaig “guardant” aquí 👉🏻 #oldintownbcn]
CO₂ is in the air. I no mola. Gens. • #climatechange #climatestrike
«No se llaman acaso, “niñerías” las “cosas” de los niños, y “filosofías” las elucubraciones de los filósofos… y, así por este arte, mil cosas más? Pues, ¿por qué no llamar “BARCELONERÍAS” a las “cosas” de aquella Barcelona ochocentista que tenían, además, algo de las infantilidades del niño y no poco de las severidades del moralista?». . [Extracte de la intro de ‘Barcelonerías’ de Joaquín Mª de Nadal (Ediciones Librería Dalmau, 1942)]. ••• M’he trobat aquesta perla remenant a la 68a Fira del Llibre d’Ocasió, Antic i Modern (estarà fins al 06/10 al Passeig de Gràcia). Un auto-regal per a celebrar la ciutat que més m’estimo tot i que a vegades em fa enrabiar 😌. . . . . #llibresdebarcelona #barcelona #bcn #barcelonerías #llibresbcn #bcnllibres #fira #llibresantics #LibreríaDalmau #cosasdebarcelona #ciutat #city #citylover #lovethiscity #bcnlastcall #bcncultura #LaMercè #lamercè19 #curiositats

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall

%d bloggers like this: