Bcn Last Call

Blog sobre Barcelona

Or Verd: una cafeteria amb encant als baixos d’un edifici noucentista (Eixample)

2015/01/img_7548.jpg

Poques setmanes abans de Nadal (concretament el dia 28 de novembre) va obrir al número 158 del Carrer Diputació la cafeteria Or Verd. La veritat és que per aquesta zona no abunden les cafeteries d’aquest tipus, motiu pel qual representa una novetat al barri.

2015/01/img_7547.jpg

El que més sobta quan la veus des de fora és l’edifici al que pertany.

Es tracta d’un preciós edifici noucentista de l’any 1912, amb alguna referència modernista, obra de l’arquitecte Ferran Romeu i Ribot (a qui li va ser encarregat el planejament de la urbanització del Parc de Montjuïc i de la Plaça d’Espanya de Barcelona). Gaudeix de protecció arquitectònica per trobar-se catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i per estar inclòs en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Barcelona.

Aquest edifici també es coneix amb el nom de Casa Rabaseda, ja que a principis del segle XX hi va viure Joan Rabaseda i la seva família qui, pel poc que he pogut esbrinar, estava vinculat a la indústria catalana. Segons publicava el diari La Renaixença (ref. núm. 7227, de 25.02.1897) Joan Rabaseda hauria estat el tresorer de l’aleshores anomenat Centre Industrial de Catalunya:

—La Junta Directiva del Centre Industrial de Catalunya ha quedat constituida de la manera següent: President, don Pau Castells; vice-president primer, don Antón Valles; Id. segon, don Miquel Montané; tresorer, don Joan Rabaseda; comptador, don Joseph Peiit; secretari, don Vicents Ruiz; vice-secretari, Félix Costa; oidors de comptes, don Miquel Guillemot y don Mateu Rosselló; vocals, don Joseph Gassó y Martí, don Ramón M. Pons, don Joan Gil, don Andreu Fonollet, don Joaquim Plans, don Joseph Cañáis, don Ramón Rossell, don Adolf Fontcuberta, don Francisco Miralles y don Pere Aubach.

2015/01/img_7549.jpg

Analitzant millor l’edifici, fixa’t bé: la composició de la façana es divideix clarament en tres franges horitzontals que corresponen a: 1) la base, formada per la planta baixa; 2) el tram central, format per les plantes-pis; i 3) el coronament, format per les golfes i el ràfec.

Resulta destacable la forma ondulada de la llinda de les dues obertures laterals (una de les quals és l’entrada a la cafeteria Or Verd) i els elements decoratius de la part alta de la porta d’entrada. El tram central és pla i està decorat amb estucats d’elements florals de dos colors. Si mires al capdamunt (millor des de l’altre costat del carrer) hi veuràs tres obertures petites situades per damunt de cada un dels balcons que hi ha a la planta inferior i les mènsules que sostenen el ràfec, aquest, molt pronunciat. Per tant trobem una combinació de pedra, elements de ferro i elements estucats força interessant.

Així mateix resulta curiós el lema que presideix el portal, de pedra en relleu: “Trevallant se fa la casa“. Si, si “v”.

2015/01/img_7546.jpg

Treballant se fa Or Verd? Anem a veure com treballen la Sara i la seva filla Mireia…

Doncs de fet sí que podem veure com treballa la Mireia, ja que rere el mostrador principal, sense separacions, trobaràs la cuina des d’on prepara els cup-cakes, els pastissos, les galetes, els brownies, els entrepanets salats (habitualment el pa és de la Turris :-)), les quiches salades (en fan unes de pera amb nous que tenen una pinta espectacular) o les torrades amb escalivada…

2015/01/img_7556.jpg

2015/01/img_7555.jpg

2015/01/img_7553.jpg

foto

Per acompanyar aquestes meravelles podeu demanar-vos refrescos o sucs però jo us recomano que us demaneu un te/roiboos; tenen una selecció molt variada (el que porta el nom de la cafeteria és molt bo: és un te verd aromatitzat amb anacards, ametlles, taronja, canyella, coriandre, galeta, ginebre i pebre rosa, tastat i certificat ;-)).

A més si us agrada algun dels que heu tastat podreu comprar-ne ja que els venen en bossetes de 100 gr.

2015/01/img_7560.jpg

2015/01/img_7561.jpg

Preguntant a la Sara el motiu de posar a la cafeteria el nom d'”Or Verd” em va fer referència a la seva predilecció pel te verd i a un llibre que havia llegit feia temps i que precisament porta per títol “Oro Verde: El imperio del té“. En aquell moment vaig començar a entendre perquè al logotip hi havia la imatge d’un elefant … ;-).

El te és, per tant, un element molt important per aquesta cafeteria, tant que fins i tot la Mireia l’ha incorporat com a ingredient a l’hora de fer els pastissos.

2015/01/img_7552.jpg

2015/01/img_7558.jpg

2015/01/img_7557.jpg

L’espai de la cafeteria és força ample motiu pel qual és súper pràctic si hi heu d’anar amb nens.

Una de les parts que més m’agrada d’Or Verd és la seva semi-terrassa; un d’aquells espais que queden integrats a la façana a mode de “cova” (no és una terrassa externa al carrer) i que són com el preàmbul del que vindrà després. 

2015/01/img_7550.jpg 2015/01/img_7551.jpg

2015/01/img_7554.jpg

Altres detalls de decoració que m’han encantat:

…algunes de les cadires molt #horadelte

2015/01/img_7559.jpg

…les rajoles del bany!

2015/01/img_7562.jpg

**********************************************

Coordenades:

  • Adreça: C/Diputació, 158 (metro L1 – Urgell)
  • Telèfon: 93.328.32.80 (encàrrecs)
  • Horari: De dimarts a divendres: 9:00 – 21:00 // Dissabte: 10:00 – 22:00 // Diumenge: 10:00 – 19:00

**********************************************

Jo segur que hi torno a posar els peus: 1) ho tinc a prop de casa i 2) ja tinc la targeta fidelitat, la qual em permet tenir una consumició de regal al cap de nou.

Preus orientatius: te negre (2 euros); cafè sol (1 euro); coca-cola zero (1,70 euro); cervesa artesana del Montseny (2,60 la més cara); copa de vi blanc (1,50); cheesecake (3,50 euros) >>> MATRÍCULA D’HONOR a aquest cheesecake: la galeta per sota amb el gruix perfecte, la part central amb el punt just de dolçor, la melmelada no és gens empalagosa i els festucs + gerds de decoració fan que sigui un dels millors cheesecakes que hagi tastat darrerament.

Moreover, tenen servei de take away + wifi zone.

2015/01/img_7563.jpg

3 comments on “Or Verd: una cafeteria amb encant als baixos d’un edifici noucentista (Eixample)

  1. Jaume
    gener 13, 2015

    Per les fotos sembla més xulo l´exterior (edifici) que l´interior (cafeteria). Dona la sensació que vol ser una decoració com retro/vintage i que no ho aconsegueix.
    No se si vas anar al Palo Alto Market, t´el recomano! I jo tinc pendent anar al Musseu del Disseny abans de final de mes.

    • Bcn Last Call
      gener 13, 2015

      Hola Jaume,

      Merci pel teu comentari.

      En la meva opinió no crec que sigui un local que ha “volgut” o “pretès” seguir un criteri estètic en concret.

      Feia temps que no trobava gent normal (si si, en perill d’extinció aquest tipus de gent) que només pretén fer l’entorn agradable passant totalment de si està de moda el color pantone “X” o de si poso aquesta tassa de ceràmica perquè al pinterest estan “megademoda”.

      Han fet les coses seguint el seu propi criteri, decorant el local com els hi ha semblat millor i com els hi agradat més a ells i això, francament, demostra més personalitat :-).

      Posats a comentar, pel que fa la semi-terrassa dir-te que s’han hagut de cenyir (fent un esforç suplementari), a les indicacions estètiques que l’Ajuntament, pel fet que l’edifici sigui un Bé Cultural d’Interès Local i estigui al Catàleg del Patrimoni de la ciutat, els ha “suggerit”.

      Canviant de tema, tinc pendent Palo Alto :-). El dia que hi vaig anar hi havia una cua d’1 hora i escaig i no em semblava “guay” estar esperant només perquè mitja Barcelona volia entrar a “the place to be” d’aquell cap de setmana. Hi haurà més ocasions ;-).

      Precisament va ser aquell dia que vaig aprofitar per anar al Museu del Disseny. Ja em diràs què en penses. Jo ja en vaig donar la meva opinió al post de l’altre dia 🙂

      Salutacions ^*__*^

      NM

  2. Josep Ramon
    gener 8, 2016

    Gràcies per l’article. Bona recomanació!

    Només un dubte, el nom de la casa. Les dues cases modernistes del costat també es diuen Joan Rabaseda?

    http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3631

    https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/casas-joan-rabaseda

    Gràcies!

Respon a Bcn Last Call Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Bcn Last Call és membre de:

Bcn Last Call col·labora amb:

Reconeixements:

Encara no em segueixes a Instagram?? NO way!!

Sí, heu llegit bé: «Santa Eulàlia. Boquería 1, 3 y 5. Barcelona». ••• I és que l’emblemàtica botiga que ara està ubicada al Passeig de Gràcia, va nèixer #ohsorpresa al Pla de la Boqueria com a establiment de venda de teixits l’any 1843, just al costat de l’ermita de Santa Eulàlia, d’aquí el nom. No va ser fins l’any 1941 que es va obrir una botiga al número 60 del Passeig de Gràcia. L’any 1944 va tancar la del Pla de la Boqueria però n’obrien una segona al Passeig de Gràcia, aquesta vegada al número 93, orientada a la moda masculina que és la que actualment mantenen viva i la que compta amb marques/productes exclusius. ••• El primer pis de la botiga té una petita joia: un petit Bistrot amb les parets vestides de pòsters originals de l’època. Tot aquest rollo per dir-vos que fins al 24/11, si hi aneu, podreu gaudir de dos cocktails que ha creat Javier de las Muelas (@drymartinijdlm) per a 👉🏻 @cocktailboulevardbcn: un festival de la cocteleria creat per @barcelonapaseodegracia en el que participen 14 hotels i restaurants de la zona. El cocktail que he tastat jo (Backstage Madness) era sense alcohol i ostres sí, quina Madness, tu!: polpa de coco, yuzu, orange blossom honey, xarop de coco, maracuiá i litxi natural. Flipamenta de lo bo que estava. Us deixo a stories some nice pictures (o no tan nice, però són les que em fa l’iPhone 6s 😁). #CocktailBoulevardBcn #BcnLastCall
Novament ressaca parisenca transformada en 🔟 noves propostes. Espero que us agradin! Bonne journée ♥️ ••• 1️⃣ Jardin du Palais Royal: juntament amb la Place de Vosges, el Parc Monceau i els Jardins de Luxembourg és un dels espais/jardins que més m’agrada de París per anar a passejar. . 2️⃣ 0fr: llibreria, galeria, estudi… tot en un. Té una selecció brutal de llibre de fotografia, art, disseny i moda. És molt mini però la lien parda fent presentacions. Una de les darreres va ser la del Raf Simons, ex director creatiu de Dior, signant exemplars de la revista @anothermagazine. . 3️⃣ Maison Kitsuné Louvre: el passat mes de setembre va obrir el primer restaurant de la Maison Kitsuné a la capital francesa. Val la pena per a fer un brunch o un berenar. Un lloc agradable, bastant tranquil i amb unes vistes a… la Comédie Française. . 4️⃣ Yvon Lambert: llibreria, galeria, editorial. Tots els llibres respiren, tots tenen l’espai que necessiten. Una selecció de llibres d’autor, d’editorials independents. Fotografia, art, disseny, revistes de tendències… El PA-RA-DÍS. . 5️⃣ Empreintes Paris: 4 pisos d’art, artesania Made in France recolzada pels ‘Ateliers d’Art de France’. Val molt la pena descobrir la qualitat i quantitat de bons artesans francesos que hi tenen representats. 6️⃣ Musée du Parfum (Fragonard): si el món del perfum us sedueix, aquest és el vostre museu. L’entrada és gratuïta i fan visites guiades en francès i anglès (duren aprox. 40 min). . 7️⃣ État libre d’Orange: una casa de perfums 100% Made in Paris, una de les més avantguardistes. M’encanta com treballen les seves propostes a nivell creatiu, aconsegueixen que miri sempre les novetats que treuen. . 8️⃣ Chez ta soeur: restaurantet totalment local i molt agradable a Montmartre (menú brunch 22€). . 9️⃣ Bassin de la Villette: una passejada que comenci al Bassin de la Villette i acabi en alguna cafeteria bonica del Canal de Saint-Martin pot ser un excel·lent pla de diumenge. . 🔟 Le 104: un centre cultural on la dansa, el ball i la multiculturalitat batega al mateix temps. #ParisLastCall
Aquesta tarda s’ha presentat a @heyshop_ el llibre de la il•lustradora i dissenyadora gràfica @malikafavre (editorial @counterprintbooks). ••• Un llibre que repassa la seva extensa trajectòria a través dels temes que més ha treballat: la dona, els viatges, la geometria, l’erotisme, la cultura pop i la societat i els problemes actuals (terreny, aquest darrer, que ha explorat de manera lliure a través de les conegudes portades del New Yorker). ••• Amb l’exemplar signat i amb el pin de regal 👄 torno a casa re-happy 💁🏻‍♀️
OLD/NEW IN TOWN 👉🏻 @baralegriabarcelona • L’altre dia vaig topar-me amb l’article de @7canibales sobre el Bar Alegria i vaig pensar: wo! un local modernista que no només no tanca sinó que renova cuina i de la mà de Tomás Abellán (@quetomas). Avui tocava fer vermut i visitar aquest local del 1899 ♥️. A continuació us llisto els meus locals modernistes preferits. Em dieu els vostres? (no sigui cas que m’estigui perdent alguna cosa important 😁): ▪️Bar Versalles (Sant Andreu) ▪️Cafè del Centre (Eixample) ▪️Reñé (Eixample) ▪️Casa Almirall (Raval) ▪️Cafè de l’Òpera (Gòtic) ▪️La Confiteria (Raval) ▪️Muy Buenas (Raval) ▪️London Bar (Raval) ▪️El Paraigua (Gòtic) ▪️L’ascensor (Gòtic). Bé, aquests dos darrers només tenen el mobiliari (són de finals dels 60) però l’experiència d’entrar al bar Ascensor a través d’un meravellós ascensor modernista és impagable. I la caixa enregistradora de El Paraigua és de traca 💖 ••• 🍁 Bon cap de setmana a tothom! 🍁 #OldInTownBcn
Fa just una setmana es presentava @apartgastro, un nou mitjà de comunicació nascut a Barcelona amb clara vocació internacional. ••• Apart proposa traspassar el paper i fer-nos viatjar, gràcies a la realitat virtual (la revista ve acompanyada d’unes ulleres VR), a 6 països que marcaran les tendències gastronòmiques del 2020. Brasil, Dinamarca, Japó, Argentina, Grècia i Marroc són els escenaris que protagonitzen aquest primer número dirigit per @ferranadria i produït per l’equip de @cuinacat. ••• El contingut és BRUTAL (imatges espectaculars, infografies plenes de curiositats…). Una aposta valenta. ••• Jo tinc la versió en català però també s’ha publicat en castellà i ja estan preparant la versió anglesa 👌🏼
Soul recovery after a very crazy week ♥️ merci bcp @julie.e.doiron #MWKUA
BILL VIOLA ➕ PAUL DALY (+ bonus extra) ••• Us recomano les dues darreres expos que he vist darrerament. Si necessiteu silenci aneu-hi, són l’antídot perfecte contra tot soroll 🍁 ••• Foto 1) 👉🏻 Bill Viola, ‘Mirrors of the Unseen’. La Pedrera presenta la primera exposició monogràfica de Bill Viola a Barcelona. Considerat un pioner en el desenvolupament del videoart, Bill Viola explora a través de la seva obra conceptes universals com la pena, la mort, el dolor, el pas del temps i les emocions que s’hi associen. La imatge que us he posat correspon a la peça que més em va agradar (no em vaig anotar el títol però sí recordo que durava 7 minuts i que la vaig veure dues vegades seguides). Crec que tots trobaríem la peça que ens encaixa en aquesta expo ✨ ••• Foto 2) 👉🏻 Paul Daly, ‘Living Matter’ (Can Framis, Poblenou) Aquest artista nascut a Liverpool porta des del 2000 instal•lat a Barcelona. Ens proposa apropar-nos als materials orgànics. El resultat són collages i mosaïcs que contenen un ampli ventall de textures, colors i transparències. Provoca que mirem la naturalesa morta des d’un altre prisma. És simplement meravellós. La imatge correspon a l’obra ‘Hedge 2’ (finals d’estiu, principis de tardor) ♥️ ••• Foto 3) 👉🏻 també a Can Framis ‘(a)simetrías’ és una instal•lació fotogràfica concebuda i realitzada pels estudiants del Màster en Fotografia i Disseny de l’ @elisavabcn. Els punts de partida són ‘encajar’ i ‘romper’. A partir d’aquí s’han treballat conceptes vinculats als rols de gènere i al binarisme -com a frontera social-. Tot un encert haver-la posat al pati de l’entrada de Can Framis 👌🏼 ••• 🍂 Feliç diumenge 🍂
L’espai de l’ @arantxarueda al @blancfest va passar de ser un petit refugi creatiu a una petita exposició que s’anava nodrint del talent de la gent que s’aturava i hi abocava tota la seva creativitat: sentiments, coses que mai es diuen, reinvidicacions... què bonic és poder intuir (al menys una mica) com és una persona segons el que hi veus en un full ple colors, formes, lletres que van creant capes d’informació visual. La conclusió és que m’han entrat unes ganes boges de fer un taller de collage 😱😇 [us deixo a stories el collage que més em va agradar 💕]
Si les porteries d’aquesta ciutat parlessin...♥️ [Les perles les vaig “guardant” aquí 👉🏻 #oldintownbcn]

Dubtes, consultes, suggeriments?

bcnlastcall@gmail.com

Copyright © 2012 · All Rights Reserved · BcnLastCall

%d bloggers like this: